Entradas

UCFR demana a l’Ajuntament que es presenti com a acusació particular en l’agressió contra el noi antifeixista agredit amb arma blanca

/0 Comentarios/en , , /por

Nombroses persones s’han concentrat aquest dijous al vespre al Raval de Montserrat per protestar contra l’agressió amb arma blanca patida per un antifeixista a mans d’una persona de l’entorn de Vox després que aquest escridassés els membres d’una carpa del partit d’ultradreta instal·lada a la Rambla d’Ègara dient-los «feixistes fora». L’agressor va ser detingut per la Policia Municipal i l’agredit, multat amb 2.000 euros per pràctiques discriminatòries de contingut xenòfob, racista, sexista o homòfob.

Des d’Unitat Contra el Feixisme i el Racisme, convocant de l’acte, encara no entenen com s’ha produït una situació tan inversemblant. Per això demanen a l’Ajuntament de Terrassa que es presenti com a acusació particular i que retiri la multa.

Sobre les amenaces de Vox de portar-los davant la justícia per assegurar que l’agressor forma part del seu partit, un fet que ells neguen rotundament, des de la plataforma es refermen en les seves afirmacions.

La concentració ha volgut donar suport a la víctima, llançar un missatge contra el feixisme i contra qualsevol fet similar que es produeixi a la ciutat.

Una ruta guiada recorre diversos espais relacionats amb la Guerra de Successió

/0 Comentarios/en , /por

Divendres i dissabte es celebren, a l’Arxiu Històric Comarcal, unes jornades de debat sobre el nomenclàtor de la ciutat. Per escalfar motors el Servei de Memòria Democràtica i el Centre d’Estudis Històrics han organitzat pels dies previs dues rutes guiades per reviure dos moments claus pel país. La primera, diumenge, va ser sobre la Guerra Civil i la repressió franquista. La segona, aquest dimecres, sobre la Guerra de Successió.

En aquesta darrera ocasió les explicacions han anat a càrrec de l’historiador Marc Ferrer. La ruta ha sortit del Mercat de la Independència, al carrer del Peix, i ha fet aturades a l’Ajuntament, la plaça de la Font Trobada, la Torre del Palau, la Plaça Vella, els carrers Bastard i Jaume Cantarer, el Mas de la Castlània i el convent de Sant Francesc.

A cada punt, Ferrer ha explicat històries i anècdotes relacionades amb els espais on eren. També sobre terrassencs que van tenir un paper destacat en la Guerra de Successió així com dels seus llinatges. A través d’un grup tancat d’una xarxa social, l’historiador ha anat compartint textos i imatges relacionades amb tot allò que comentava.

Expert en la Guerra de Successió Marc Ferrer va publicar al 2014 un llibre sobre aquest conflicte bèl•lic, editat per la Fundació Torre del Palau coincidint amb el Tricentenari.

El CEHT publica un opuscle sobre el Front Nacional de Catalunya a Terrassa

/0 Comentarios/en , /por

El Front Nacional de Catalunya va ser un partit polític independentista fundat el 1939 i dissolt el 1990. La lluita antifranquista va marcar la seva existència durant 50 anys, temps en el que, a Terrassa, va comptar amb unes 45 persones entre militants i col·laboradors. El Centre d’Estudis Històrics publica ara un opuscle escrit per Marc Ferrer per fer una aproximació històrica al Front Nacional. No va ser el moviment independentista majoritaria durant el franquisme però sí molt aglutinador.

La portada del llibre està il·lustrada pel franquista Monument als Caiguts, un dels objectius reiterats del Front Nacional de Catalunya.

El Front Nacional de Catalunya, en els seus inicis, va trobar a Terrassa un important suport en la clandestinitat pel que fa a propaganda i finançament.

Amb l’arribada de la democràcia el Front Nacional de Catalunya va anar perdent força i dil·luïnt-se a ERC. De fet, els dos partits van anar junts a les eleccions municipals del 1979 en la que Josep Grau, tercer a la llista, era el primer representant del Front. Els resultats van ser decebedors i no van obtenir representació.

La nova publicació del CEHT sobre el Front Nacional de Catalunya ha recaptat el 44% del necessari a un mes vista pel final

/0 Comentarios/en , /por

La campanya de micromecenatge del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa (CEHT) ja ha arribat gairebé a mig camí: els mecenes participants han aportat el 44% del necessari perquè el nou projecte vegi la llum. Es tracta de «El Front Nacional de Catalunya a Terrassa (1940-1990)», una investigació inèdita de Marc Ferrer i Murillo. Aquest estudi serà el número inaugural de la nova col·lecció del CEHT, dedicada a publicar opuscles d’història local sobre qüestions que mereixen explicacions més detallades que un article però que potser resultarien massa breus per a un llibre més extens. Sota un títol tan local com «Taifa», la col·lecció arrencarà amb aquesta primera publicació sobre la participació terrassenca en el projecte del Front Nacional de Catalunya, partit independentista i progressista fundat l’any 1940 en obligada clandestinitat i que es va acabar integrant a Esquerra Republicana l’any 1990. Segons l’autor, Marc Ferrer, en concret Terrassa va tenir un paper important en els inicis del partit.

La campanya de micromecenatge s’està duent a terme a través de la plataforma «Tot suma» i ja ha recaptat 1.100€ dels 2.500€ necessaris. El termini acabarà d’aquí a un mes, el 25 d’abril. Entre les diferents recompenses disponibles per als mecenes, hi ha portades originals d’una revista de 1968 dedicada al president Macià i la reedició d’uns adhesius de 1976 demanant la catalanització oficial del nom de Terrassa.

Centenars d’independentistes egarencs es concentren a la Plaça Vella per celebrar el tercer aniversari de l’1-O

/0 Comentarios/en , /por

Centenars de terrassencs s’han aplegat aquest dijous a la Plaça Vella per commemorar el tercer aniversari del referèndum de 2017. Terrassa per la Independència, Òmnium Cultural, els Comitès en Defensa de la República i el Consell de la República a Terrassa convocaven un acte que durant una hora i mitja s’ha dedicat a recordar la jornada d’ara fa tres anys. Un total de vuit parlaments, sobretot de testimonis de com es va viure aquell 1 d’octubre, s’han alternat amb els Cants per la Llibertat que des de fa també gairebé tres anys tenen lloc al Raval de Montserrat i que per aquesta ocasió s’han traslladat uns metres més avall. Entre els discursos, hi han intervingut veus com el bomber Marc Ferrer, l’actor Òscar Garcia Tobella i l’advocat Josep Pagès, membre de la sindicatura del referèndum per a qui al novembre començarà un judici on la fiscalia en demana fins a nou anys de presó. Inicialment s’havia anunciat també la presència de l’activista tarragoní Roger Español, el qual va perdre un ull el mateix 1 d’octubre per una bala de goma que va disparar la policia nacional espanyola, però finalment no hi ha estat present. Tot i això, els organitzadors han valorat molt positivament l’alta assistència dels terrassencs que, respectant la distància de seguretat amb punts grocs marcats al terra, han omplert la Plaça Vella.

La mobilització ha comptat també amb dos moments sorpresa: el desplegament d’una gran pancarta per part dels CDR demanant la llibertat dels presos polítics i l’aparició d’un bidó amb fotografies dels jutges del procés i unes sabates per, segons l’organització, «que tothom en fes el que li semblés».

Òmnium organitza una conferència per commemorar el 4 de setembre

/0 Comentarios/en , , /por

Òmnium Cultural organitza una conferència per commemorar els fets del 4 de setembre. La Marxa de Torxes que aquest any arribava a la seva desena edició, es va haver de suspendre per la pandèmia. Aquest dijous l’historiador Marc Ferrer ha fet un repàs a l’ocupació que va patir Terrassa el 1713 per part de les tropes de Felip Vè. Ferrer és autor del llibre «La Guerra de Successió a Terrassa (1.700-1.725)», publicat per la Fundació Torre del Palau.

La conferència s’ha pogut seguir presencialment i a través de youtube. L’autor s’ha centrat en les cincumstàncies polítiques europees d’aquells anys durant la Guerra de Successió. També ha explicat que els dies 3, 4 i 5 de setembre, el coronel Bracamonte, de les tropes de Felip Vè, van assaltar i cremar a Terrassa més de cent cases i van deixar un rastre d’una vintena de morts entre els quals un nen. Les tropes del coronel agrupaven uns 4.500 soldats mentre que a la Vila de Terrassa eren 1.800 habitants.

De fet la ciutat, fins aleshores vila de referència i pol econòmic de la comarca va tardar anys en refer-se de l’atac. Segons fonts de l’historiador, Bracamonte va enviar informació als seus superiors dient que els terrassencs eren rebels i sediciosos. Definició que ha servit per fer un paralel·lisme amb l’actual situació de repressió i persecució d’idees. Manel Martí, de la Comissió 4 de setembre, ha presentat l’acte amb un record pels desapareguts Àngel Casanovas, Miquel Massagué, Edmond Sala i Joan Crispí.

La revista ‘Terme’ número 33 repassa dos segles de sequera i els milicians terrassencs del 36

/0 Comentarios/en , /por

La revista d’història Terme ha presentat aquesta tarda el número 33 en un acte a l’Arxiu Històric de Terrassa. Aquest nou número està centrat en la sequera que va patir Terrassa durant gairebé tres segles, entre el 1600 i el 1870. La presentació ha comptat amb una xerrada de l’historiador Marc Ferrer sobre els milicians terrassencs de la columna Macià – Companys, una milícia paramilitar que va lluitar al bàndol republicà durant la Guerra Civil Espanyola. Segons l’article que Ferrer publica en aquest número, 131 terrassencs hi van participar en aquesta milícia, un 10% del total.