Entradas

Conservació del patrimoni històric i natural de Terrassa, en el darrer número de la Revista Terme

El Centre d’Estudis Històrics vol protegir el patrimoni històric, natural i cultural de Terrassa de les amenaces

La comissió de patrimoni del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa (CEHT) impulsa un manifest amb cinc punts per protegir-lo davant les amenaces, els oblits, el menysteniment i la mercantilització. L’entitat demana el suport de la ciutadania amb signatures i anima a difondre’l a través de les xarxes.

Aquesta entitat sense ànim de lucre es dedica a la recerca i la divulgació de la història de la ciutat i edita la revista Terme.

MANIFEST DE DEFENSA DEL PATRIMONI TERRASSENC
Des de la comissió de patrimoni del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa (CEHT) volem impulsar una acció decidida i ferma en defensa del patrimoni terrassenc, sigui històric, natural o cultural. Tenim la convicció que cal protegir-lo davant les amenaces, els oblits, el menysteniment i la mercantilització que pateix, de forma accentuada en els darrers anys per dinàmiques que, a voltes, transcendeixen l’escala local. Sembla com si el patrimoni només tingués valor en la mesura en què s’hi poden fer diners. Per tot això, i amb l’objectiu d’aconseguir la implicació de persones, entitats i moviments socials en defensa del patrimoni, presentem el següent manifest a fi de vetllar per a la seva protecció:
• Considerar la conservació del patrimoni com una responsabilitat col·lectiva, on l’administració té el deure de garantir-la, així com la societat civil i els estaments professionals implicats de denunciar i qüestionar els procediments que l’amenacen.
• Elaborar un nou Pla Especial de patrimoni de la ciutat perquè respongui a les necessitats i reptes socials i urbanístics plantejats en l’actualitat. Encara és vigent el Pla Especial del Patrimoni de l’any 1986, amb algunes modificacions. L’última revisió puntual fou amb el Pla General d’Ordenació del 2003 fa vint anys, per tant, és pertinent i necessari disposar d’un pla especial en condicions que, conscients de la seva rellevància, s’executi de forma professional.
Eixamplar el concepte de patrimoni. La naturalesa, la llengua, el marc digital i les tradicions culturals també són patrimoni. Cal obrir perspectives més enllà de la concepció històrica del patrimoni.
Conscienciar a la població sobre la importància del patrimoni . El patrimoni és l’empremta de les persones i la història local i, en conseqüència, afecta a tota la ciutadania.
Recollir la tradició reivindicativa de la ciutat, que ja als anys setanta es va mobilitzar per conservar alguns edificis històrics, considerats avui dia claus pel desenvolupament turístic i cultural de la ciutat.

El MNACTEC és reconegut com part central del patrimoni industrial a nivell europeu

El MNACTEC és reconegut com part central del patrimoni industrial a nivell europeu (Foto: MNACTEC)

 

 

Manifestació massiva per reclamar una sanitat pública i de qualitat a Terrassa

La ciutat de Terrassa ha viscut una de les mobilitzacions més multitudinàries que es recorden. Dissabte al matí 81 entitats i milers de persones han conformat una marxa que ha reivindicat una sanitat pública i de qualitat on també s’ha exigit la millora de les condicions laborals dels treballadors del sector.

L’estació del Nord de Terrassa ha estat el punt de sortida de la manifestació per la defensa de la sanitat pública a la ciutat. Aquesta marxa ha recorregut el passeig 22 de juliol per després girar pel carrer Salmerón, encarar el passeig del Compte d’Ègara, baixar per Font Vella i arribar al Raval de Montserrat des del carrer de la Unió.

La marxa dels milers de participants que han recorregut els carrers de Terrassa, entre els que hi trobàvem membres d’entitats i simpatitzants de la causa, s’han aturat en dues ocasions. La primera ha estat davant l’Hospital Universitari Mutua Terrassa per llegir un comunicat oficial de la Comissió d’Entitats per la Sanitat Pública de Terrassa i l’altra parada ha estat davant l’Ajuntament, instant en el que s’ha posat punt i final després de la lectura d’un manifest que informava a les administracions que la lluita continuarà en els propers mesos. De fet, a finals de gener hi ha prevista una vaga de dos dies, concretament el dimecres 25 i el dijous 26.

Les reivindicacions han pivotat amb reivindicacions com la solució al col·lapse que viu el servei d’urgències, les llargues llistes d’esperes per a la deguda atenció dels ciutadans, la inversió del 25% del pressupost de sanitat per a la primària, l’expulsió immediata de la gestió privada de la Sanitat Pública o la millora de les condicions laborals dels treballadors del personal sanitari.

 

 

Clam feminista al Raval de Montserrat

Sota el lema «Repartim-nos les feines. Som corresponsables», unes 300 persones s’han concentrat aquest dimarts, 8 de març, al migdia al Raval de Montserrat. Davant l’Ajuntament s’hi ha llegit la declaració institucional del Dia Internacional de les Dones, posant l’accent en la desigualtat a l’hora de repartir les tasques domèstiques i les cures, que encara avui en dia recauen majoritàriament sobre les dones. En aquest sentit, representants femenines dels cinc partits polítics municipals han llegit un manifest farcit de reivindicacions.

Una sèrie d’actes reivindicatius que ja van començar ahir dilluns amb la Marxa de Torxes i que seguiran aquesta mateixa tarda. Primer, amb la mobilització organitzada per la plataforma Feministes per Terrassa, que ha convocat una manifestació a partir de les 7h des del Monument de la Dona fins al Raval de Montserrat. I després, a dos quarts de 8h del vespre està previst que surti una altra marxa des de la Plaça Nova, en aquest cas mixta, organitzada per l’Assemblea 8M 2022, Rudes Rebels, Entre Totes CUP Terrassa i Arran.

Per la seva part, el servei de Polítiques de Gènere ha dissenyat un programa amb més de 60 activitats que se celebraran durant tot el mes de març, encaminat a conscienciar sobre la corresponsabilitat i la igualtat entre gèneres. La concentració del Raval ha finalitzat al ritme de tres cançons amb missatge feminista interpretades per la coral del Casal de la Dona.

Crida desesperada del sector per reobrir els locals d’oci nocturns

Els locals d’oci nocturn fan una crida desesperada per a la recuperació del sector i exigeixen la reobertura imminent de bars musicals i discoteques. Després de 17 mesos tancats o amb obertures restringides i mantenint les despeses habituals, la Federació dels locals reclama recuperar els seus horaris habituals tot i que s’hagin de mantenir algunes mesures de seguretat.

Sinó, diuen, el 40 per cent dels locals de nit no podran tornar a obrir les seves portes. A Terrassa els 33 locals d’oci nocturn que hi ha han estat tancats durant aquest mes d’agost. D’aquests, cinc ja no tornaran a obrir i algun ho farà amb un canvi de propietat. El sector es reivindica perquè representa l’1,8 per cent del Producte Interior Brut i alerten que si es manté aquesta situació el nombre de negocis en fallida podria arribar al 40 per cent.

La Federació reclama el suport dels Ajuntaments a un manifest on es demana la reobertura dels locals com a part de la solució als botellots incontrolats. I que puguin demostrar que el sector no és el responsable de l’augment de transmissions de la pandèmia.

Terrassa commemora el dia de la presa de consciència de l’abús i maltractament vers les persones grans

L’Ajuntament de Terrassa se suma a la commemoració del Dia mundial de presa de consciència de l’abús i maltractament envers les persones grans, que se celebra avui 15 de juny. La Taula contra els maltractaments a les persones grans de Terrassa ha elaborat un manifest amb motiu de l’efemèride, mentre que el servei de Polítiques de Gènere durà a terme diferents accions que posen l’accent en la violència masclista envers les dones grans.

Un problema silenciat

L’Organització Mundial de la Salut impulsa aquest dia mundial per fer visible una realitat que es dona arreu del món i que sovint no es denuncia. En molts casos, les persones maltractadores són justament les que haurien de tenir cura de les persones grans i les víctimes no acostumen a explicar que estan vivint aquestes situacions, fins l’extrem que la Diputació de Barcelona calcula que només es denuncia un de cada 24 casos.

En moltes ocasions, aquestes violències vénen donades per l’encreuament de dos eixos de discriminació: l’edat i el fet de ser dona. Durant l’any 2020 al Servei d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD) de Terrassa s’han atès 43 dones de més de 65 anys sobre un total de 1.020 dones, de les quals catorze estaven en situació de violència masclista.

Augment de casos arran la Covid-19

A Catalunya, les institucions públiques han detectat un augment de casos arran el confinament per la Covid-19, així com durant les diverses desescalades, arran de la pèrdua de control que representava per a les persones agressores. Segons un estudi de la Diputació de Barcelona, a la província es van doblar els casos (52 de mitjans de febrer a mitjans de març de 2020 davant 112 de mitjans de març al 9 d’abril).

La PAH reclama blindar la Llei pel Dret a l’Habitatge

Aquest matí la delegació terrassenca de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, PAH, ha fet una cassolada davant l’Ajuntament, en protesta pel recurs presentat pel Partit Popular en contra el Decret d’ampliació de la Llei 24/2015 que preveu el final dels desnonaments i la protecció de famílies vulnerables.

Un recurs que si surt favorable per al partit conservador representaria el desnonament immediat de 3.289 famílies, pendent ara d’un lloguer social. Durant la protesta que s’ha repetit davant la seu del PP de diferents poblacions, s’ha llegit un manifest en defensa del Dret a l’habitatge i en contra els desnonament indiscriminats que exerceixen bancs i grans tenidors d’habitatge.

El grup Promotor de la Llei s’aixeca en defensa d’una normativa que diuen mai hagués estat possible sense la pressió dels moviments socials i entitats que treballen pel Dret a l’Habitatge. Una llei sorgida d’una Iniciativa Legislativa Popular que ha aconseguit frenar els desnonaments i els talls d’energia, i que ara el Partit Popular pretén retallar per la via dels Tribunals.

Els Consells Esportius de Catalunya demanen que l’activitat física sigui declarada bé essencial

Els Consells Esportius de Catalunya (UCEC) han presentat un manifest on insten al govern català a declarar l’activitat física «bé essencial» a Catalunya. El document vol garantir i protegir el dret a l’activitat física de tots els ciutadans i, en especial, dels infants i joves.

La UCEC considera que, igual que la cultura, l’activitat física és necessària per a la salut de tota la ciutadania i afirma que l’activitat física és una necessitat fonamental pel benestar i la qualitat de vida de la ciutadania que des de l’arribada de la Covid-19 només ha fet deteriorar-se. El president de la Unió de Consells, Jaume Domingo, afirma que “la pràctica de l’activitat física s’ha demostrat segura i en el context de la pandèmia i la crisi social i econòmica que ha provocat cal protegir-la i assegurar el seu accés a tothom, especialment als escolars”.

Per aquesta raó la UCEC demana que es restableixi el manteniment dels programes d’esport escolar, els entrenaments esportius i l’activitat física de gimnasos i piscines climatitzades. A més reclama que es mantinguin les partides destinades a les activitats fisicoesportives dels pressupostos del Consell Català de l’Esport i s’activi el Pla de Xoc per l’esport a les escoles que han proposat al Govern de la Generalitat.

El tancament de l’activitat física també està tenint un fort impacte econòmic a tot el sector esportiu de Catalunya, tot i les ajudes anunciades per la Secretaria General de l’Esport. En aquest sentit, els consells esportius consideren que les ajudes s’haurien de diferenciar en tres grans blocs: el sector empresarial, les entitats sense ànim de lucre i les administracions locals que són les principals prestadores de serveis esportius a la ciutadania.

Amb tot això, la UCEC  demana a la Generalitat que desenvolupi els mecanismes necessaris, dins les bases de subvencions de les entitats sense ànim de lucre, per assegurar i garantir la subsistència de les entitats esportives davant els efectes que de la Covid-19 se’n puguin derivar.

Terrassa s’adhereix al Manifest de la Red Innpulso per a la promoció d’innovació per pal·liar els efectes de la Covid

El Ple va aprovar el passat divendres, 24 de juliol, l’adhesió de l’Ajuntament de Terrassa al Manifest de la Red Innpulso per a l’impuls i promoció de les polítiques públiques d’innovació com a eines clau per pal·liar els efectes de la Covid-19 a les ciutats. Durant la crisi sanitària, econòmica i social de la Covid-19, des de la Copresidència de la Red Innpulso de Ciutats de la Ciència i la Innovació, representada pels municipis de Terrassa i Ermua (País Basc), es va plantejar la necessitat de realitzar una declaració institucional conjunta de totes les ciutats membres de la Red Innpulso. Les ciutats signats entenen que, davant d’aquest nou escenari, les polítiques públiques d’innovació es constitueixen com els motors fonamentals de creixement, productivitat, benestar i inclusió.

El passat 1 de juliol, la Red Innpulso, integrada per les 72 ciutats de l’Estat, va aprovar per unanimitat l’adhesió al Manifest, que declara que la ciència i la innovació representen, ara més que mai, un factor creixent de competitivitat i prosperitat, i que es necessita urgentment desplegar polítiques d’innovació ben dotades que esdevinguin una prioritat estratègica per a les ciutats.

Les ciutats de la Red Innpulso refermen amb aquest manifest el seu compromís amb la posada en marxa de mesures de futur encaminades a fomentar i impulsar polítiques i eines d’innovació en l’àmbit local amb l’objectiu de millorar el nivell del servei públic a la ciutadania i dinamitzar l’ecosistema local millorant, d’aquesta manera, l’eficiència del model productiu i la qualitat de vida de les persones. Consideren que la manera en que es pot donar una resposta a la situació actual és disposant d’assignació de recursos específics que els permeti desplegar polítiques locals de ciència i innovació.

 

Set entitats egarenques publiquen un manifest demanant la gestió pública de les residències

Diverses entitats socials terrassenques han signat un manifest reclamant la gestió pública de les residències. El text, publicat aquesta setmana, demana a la classe política que prioritzi de manera “immediata” la gestió social de tots els serveis de caire social, posant especial èmfasi en les residències. A més, demana a Ajuntament i Generalitat que concretin les dades de l’estat actual de les residències de Terrassa i comarca, distingint les xifres de les residències de promoció i gestió pública, les de promoció i gestió social amb places concertades i les de promoció i gestió mercantil amb places concertades. La intenció és que sigui públic el nombre de places existents en cada modalitat, així com la seva situació actual. El manifest també reclama millors salaris per als treballadors d’aquests equipaments i que tots disposin del material de protecció necessari.

Segons els signants, l’actual crisi sociosanitària és “inacceptable” perquè ha provocat “un alt nombre de contagis i de morts evitables”. A més, denuncien que ha demostrat la realitat de centres on els residents pateixen “de maltractament psíquic o físic, de mala alimentació, d’amuntegaments i deficiències en les cures necessàries”. El manifest en culpa la manca de control per part de l’administració, apuntant la privatització d’aquest tipus de serveis com la principal causa de la reducció de personal, salaris i fins i tot menjar.

Les set entitats que han acordat el manifest són la Comissió per a les residències públiques a Terrassa, la Plataforma en defensa de la sanitat pública – Marea Blanca, la Federació d’Associacions Veïnals de Terrassa, Iaioflautes Terrassa, Prou Barreres, Consell d’Entitats d’Acció Ciutadana i Moviment per a unes pensions dignes.