Entradas

Oriol Bonet, el bateria de Love of Lesbian, un dels 700 participants de la Marató des Sables

/0 Comentarios/en , , /por

El bateria de Love of Lesbian, Oriol Bonet, ha participat a la Marató des Sables, una duríssima prova de 233 quilòmetres pel desert de Merzouga, al sud del Marroc.

Aquesta edició ha estat encara més exigent perquè ha canviat de data. L’any passat no es va celebrar per la pandèmia i aquest, per no tornar a deixar-ho en blanc, s’ha traslladat de l’abril a l’octubre (del 3 al 10). A més, ha coincidit amb una onada de calor. La temperatura mitjana ha estat de 50 graus, amb puntes de fins a 57. De fet, s’ha passat dels 1.200 als 700 participants. Uns 25 de l’estat espanyol; una dotzena catalans i ell, l’únic terrassenc.

Cada matí, l’etapa s’inicia amb una cançó d’ACDC, Highway to Hell. L’organització va decidir fer una excepció amb Noches reversibles de la banda de Sant Vicenç dels Horts per dos motius: el dia anterior va morir un participant i el tema parla de com un grup de persones diverses supera un moment complicat. I també per la nominació als Grammy Llatins del grup català.

Bonet es va preparar durant 3 mesos per disputar la marató, físicament i nutricionalment. Reconeix que ha estat un tot un repte que li ha canviat alguns aspectes de la vida.

La meitat dels participants que van prendre la sortida van abandonar. Bonet la va acabar en 53 hores.

Love of Lesbian inicia el seu viatge del pessimisme a l’esperança

/0 Comentarios/en , , /por

Love of Lesbian acaba de treure el seu darrer disc d’estudi, Viaje épico hacia la nada, abreviat amb l’acrònim de les inicials del títol, V.E.H.N. Un treball que es va gestar abans de la pandèmia i que estava a mig cuinar quan es va decretar el confinament més estricte al març de l’any passat però que té un punt premonitori.

El bateria de la banda de Sant Vicenç dels Horts, Oriol Bonet, que fa 15 anys que viu a Terrassa, explica que s’han fet alguns canvis per adaptar les lletres a la situació actual. Fins i tot la portada encaixa amb el panorama angoixant actual però que s’arrossega també dels últims anys.

Els dotze temes, diu Bonet, expliquen canvis interns i externs que ha viscut el grup. De fet, el primer títol era El paso, amb tots els significats d’aquesta paraula però, finalment, els va semblar més poètic l’altre nom. Tot el disc camina del pessimisme a l’esperança i amb dues col·laboracions estrella, una amb Enrique Bunbury i una altra amb El Columpio Asesino.

La banda encara té molt viu el concert del Palau Sant Jordi on es van aplegar 5.000 persones, el primer a tot el món sense distància social.

Per als propers mesos ja tenen programada una seixantena d’actuacions més, de petit format i adaptades a les circumstàncies, però en llocs emblemàtics com el Festival de Pedralbes, Girona o Cap Roig, entre altres.

Aquí podeu veure el nou videoclip: