Entradas

L’arquitecte Jon Tugores rehabilita una casa del 1900 de Lluís Muncunill

/0 Comentarios/en , , /por

L’arquitecte Jon Tugores ha recuperat una construcció de Lluís Muncunill que data del 1900 i l’ha convertit en una casa particular d’uns 160 m2 d’una sola planta. Es tracta de la part del darrera d’un edifici amb façana al Passeig Comte d’Ègara, que dona al carrer Sant Jaume.

Foto Casa Rehabilitada Muncunill X Jon Tugores

La rehabilitació ha suposat diversos reptes: a més de burocràtics i normatius, la recuperació d’una planta semiel·líptica molt malmesa i l’harmonització amb una nova construcció que fa d’exoesquelet del conjunt.

Foto Casa Rehabilitada Muncunill X Jon Tugores2

Però, sens dubte, el principal incentiu ha estat respectar els elements originals (ubicats a la zona d’entrada i a les dues habitacions) amb un llenguatge arquitectònic actual: el del nou espai de cuina oberta i menjador.

Foto Casa Rehabilitada Muncunill X Jon Tugores3

La casa té diverses particularitats. La més curiosa és que s’ha pensat per escoltar amb la màxima fidelitat la música del pianista Thelonious Monk, ja que el propietari és un amant del jazz. A més, l’habitatge és totalment ecològic.

Foto Casa Rehabilitada Muncunill X Jon Tugores4

Els propietaris s’hi traslladaran en breu i substituiran el mobiliari i la gespa provisionals habilitats fins ara. Aquest és el segon treball de Jon Tugores vinculat amb Muncunill, després del projecte per convertir la Masia Freixa en un laboratori gastronòmic d’última generació.

Una aquarel·la de Robert Cabeza commemora el 91è aniversari de la mort de Muncunill

/0 Comentarios/en , /por

El pintor terrassenc Robert Cabeza ha dedicat la seva última creació artística a Lluís Muncunill. Aquest dilluns, 25 d’abril, es compleixen 91 anys de la mort del prolífic arquitecte, màxim exponent del modernisme industrial de la ciutat. Per tal de commemorar l’efemèride, Cabeza ha publicat a les xarxes socials una aquarel·la de la façana de la Masia Freixa, amb una frase cèlebre pronunciada en el seu temps per Muncunill. S’hi pot llegir: «Per a cada avenç constructiu, a semblança de la natura, s’han de cercar noves formes a propòsit per harmonitzar les noves estructures amb l’espai exterior».

Aprofiten la façana original de Lluís Muncunill en la construcció d’un nou habitatge

/0 Comentarios/en , /por

La casa del carrer Col·legi 3 va ser projectada a principis del segle passat per Lluís Muncunill. Els nous propietaris reedificaran el solar però mantindran la façana i el pati, que estan protegits. Les obres ja estan en marxa.

En la seva superfície, d’uns cent metres quadrats, hi havia un habitatge de només planta baixa i pati. Amb la nova construcció s’aixecaran dues plantes més, que quedaran reculades dos metres per ressaltar la façana modernista. Del nou edifici sortirà un habitatge d’uns 70 metres quadrats a la planta baixa i un dúplex de 140. En tots dos s’accedirà a través del pati. La porta principal no serà d’entrada i quedarà tapiada per darrere. L’arquitecte calcula que l’obra estigui acaba a finals de 2022.

La restauració de la façana inclou mantenir les finestres, les persianes de fulla, les baranes i els arrebossats. La part interior no és aprofitable perquè està molt afectada per humitats i tant l’estructura com els aïllaments són molt deficients per a poder-hi edificar a sobre.

Aquesta casa formava part d’un conjunt de sis habitatges d’estructura semblant essent aquesta l’única que ha conservat la façana. Les altres s’han enderrocat i reedificat tot i que alguna ha mantingut la línia, això sí, lluny de l’encant modernista.

La recuperació de Ca n’Amat de Les Farines, una masia de Lluís Muncunill

/0 Comentarios/en , /por

Lluís Muncunill és conegut, sobretot, per les seves obres modernistes: el seu exponent més popular es, sens dubte, la Masia Freixa. La gran majoria de la seva obra es pot veure a Terrassa. A Les Fonts, però, hi ha una masia que porta el seu segell, i que és molt més desconeguda: la Masia de Ca n’Amat de les Farines. Es va construir el 1906, al costat d’una antiga masia, i Josep Ribes en va ser el seu promotor.

Durant molt temps ha restat en l’oblit. Ara, però, el nét de Ribes la vol recuperar i l’està restaurant perquè aculli esdeveniments. Per a fer-li el rentat de cara que cal, ha comptat, a més, amb el nét de Lluís Muncunill, Carles Escudé Muncunill. Cent anys després, tot torna a quedar a casa.

Aquest dimecres la Masia de Ca n’Amat de les Farines ha rebut a visita del director del Museu de Terrassa, Domènech Ferran, que ha quedat impressionat per aquest edifici, catalogat per l’Ajuntament, però que no ha tingut la publicitat d’altres edificis de Muncunill.

A la Masia de Ca n’Amat de Les Farines li queda poc per estar, altre cop, a punt. A l’abril s’espera que ja pugui albergar els primers esdeveniments.

L’artista Carmen Valverde afegeix la seva signatura al quadre de l’il·lustre Lluís Muncunill

/0 Comentarios/en , /por

El 4 de juliol de l’any passat, per Festa Major, s’incorporava al Saló de Plens el quadre de l’arquitecte Lluís Muncunill. Era el 18è terrassenc de la Galeria dels Il·lustres, un reconeixement que li havia arribat dos mesos abans. El retrat era obra de la pintora terrassenca d’art figuratiu Carmen Valverde que el va signar només per la part del darrera com fa sempre amb les seves obres.

Ara, deu mesos després, el quadre ja duu incorporada la signatura de l’artista a la part del davant. Aquest dilluns al matí la mateixa Carmen Valverde ha signat la pintura enfilada en una escala per no haver de despenjar el quadre. D’aquesta manera l’autoria de la pintura queda ben identificada a primera vista.

 

Apareixen esvàstiques en unes cases de Lluís Muncunill

/0 Comentarios/en , /por

A les façanes d’unes cases a la carretera de Rubí, al barri del Segle XX, hi han aparegut unes creus esvàstiques pintades de color vermell. Aquestes creus utilitzades per la simbologia nazi han estat estampades en les mateixes cases on hi havia pancartes independentistes i cartells en defensa dels presos polítics. De moment ningú ha reivindicat l’acció.

Es dóna la circumstància que aquest conjunt d’habitatges i en concret els números171 i 179 on han aparegut les pintades, formen part de l’inventari del patrimoni artquitectònic de Catalunya. Els habitatges van ser projectats el 1902 per l’arquitecte modernista terrassenc Lluís Muncunill i les úniques que encara queden a la ciutat amb aquesta tipologia.

El conjunt arquitectònic el conformen quatre cases de planta baixa i pis agrupades en tres mòduls esglaonats. Amb façana de composició senzilla com corresponia als habitatges populars de l’època, a la planta baixa hi té una porta d’accés i una finestra pel popular cuarto de reixa.

Els veïna de Can Boada del Pi i la FAVT s’uneixen per salvar la Masia Marcet, patrimoni modernista

/0 Comentarios/en , , /por

La Federació d’Associacions de Veïns de Terrassa (FAVT) i l’Associació del Veïns de Can Boada del Pi fan una crida a l’Ajuntament per adoptar mesures urgents per salvar la Masia Marcet. Actualment la masia és propietat d’entitats bancàries i es troba en un estat molt deteriorat.

La junta de la FAVT es va reunir dimarts amb representants de l’AV de Can Boada del Pi, i van acordar donar suport a la campanya engegada pels veïns ‘Salvem la Masia Marcet’. Segons la FAVT, l’immoble és un bon exemple del modernisme de Terrassa, ja que va ser l’arquitecte terrassenc Lluís Muncunill qui la va dissenyar. Actualment, malgrat estar en el catàleg de béns locals d’Interès Cultural, es troba en un estat que amenaça ruïna si no s’adopten mesures urgents.

Per a la FAVT, no té sentit que l’Ajuntament concedeixi el títol de fill adoptiu de la ciutat a l’arquitecte, amb l’honor d’incorporar el seu retrat al saló de plens, i després no actuï per salvaguardar aquest exemple de patrimoni cultural.

L’arquitecte Lluís Muncunill ja és Terrassenc Il·lustre i presideix el Saló de Plens

/0 Comentarios/en , , /por

L’arquitecte Lluís Muncunill ja és Terrassenc Il·lustre, el 18è de la Galeria. El seu retrat, en rigorós secret fins ahir, s’ha descobert aquest dimecres en presència de néts i besnéts de l’homenatjat i els alcaldes de Terrassa i Fonollosa, poble natal de Muncunill. El quadre l’ha pintat la terrassenca Carmen Valverde especialitzada en pintura naturalista.

Lluís Muncunill va ser arquitecte municipal durant 9 anys però les seves desavinences amb l’alcalde el van dur a explorar l’àmbit privat projectant habitatges, fàbriques i magatzems. A més de l’Ajuntament encara es mantenen uns seixanta edificis seus, com l’Escola Industrial, l’Arxiu Tobella, el Museu de la Ciència, la Masia Freixa o el Condicionament.

En nom de la família una de les nétes de Lluís Muncunill ha explicat amb anècdotes com era ell a casa, fora de l’àmbit laboral. I la historiadora Mireia Freixa ha glossat la figura de l’arquitecte

Als 150 anys del seu naixement Lluís Muncunill copresideix la paret principal del Saló de Plens al costat del primer il·lustre, Joaquim de Sagrera. Aquí hi havia Paulina Pi de la Serra, que ara ocupa el lloc de l’alcalde Jaume Vallhonrat, traslladat al passadís d’alcaldia.

Abans de destapar el quadre una guia del Museu de Terrassa ha fet un breu passeig comentat pels altres 17 Terrassencs Il·lustres.

Carmen Valverde: ‘Després de pintar Lluís Muncunill em sembla que l’he conegut personalment’

/0 Comentarios/en , , /por

Carmen Valverde va rebre l’encàrrec de pintar Lluís Muncunill a finals de maig, quan el ple aprovava la incorporació de l’arquitecte a la galeria dels il·lustres. Com a guia la pintora va escollir una foto de quan ell tenia uns quaranta anys, cap al 1900, sent arquitecte municipal. De fet hi ha poquíssimes imatges de Muncunill i totes són en blanc i negre. El marit de l’artista, Rafael Ferragut, l’ha ajudat en la recerca històrica sobre l’arquitecte.

Si reproduir l’expressió d’una persona en un retrat ja és prou complicat un dels detalls que més feina a Valverde és plànol de l’edifici de l’Ajuntament, que ell va projectar a principis del segle XX. Duu la seva signatura, reproduïda a la perfecció.

Abans de lliurar el retrat a l’Ajuntament, Carmen Valverde ha volgut que el veiés la historiadora Mireia Freixa, molt coneixedora de la figura de Muncunill.

Una tallista de Barcelona s’ha encarregat de fer les talles de fusta del marc amb elements tant destacats com l’escut de la ciutat a la part superior.

La pintora Carmen Valverde ja té gairebé enllestit el retrat del nou Il·lustre, Lluís Muncunill

/0 Comentarios/en , /por

El quadre de l’escriptora Paulina Pi de la Serra, pintat per Roc Alabern, és l’últim que es va incorporar a la Galeria de Terrassencs Il·lustres, ara fa 26 anys. Aquesta imatge canviarà en tres setmanes quan es pengi el retrat de l’arquitecte Lluís Muncunill, nou il·lustre per decisió del ple de maig. Serà el 18è terrassenc distingit amb aquest honor i desplaçarà Pi de la Serra a una paret lateral de la sala.

L’Ajuntament ha encarregat l’obra a l’artista terrassenca Carmen Valverde que aquests dies treballa a contrarrellotge per acabar-lo just per Festa Major. No en mostrem cap imatge general ni tampoc de la cara per guardar el misteri fins que la seva incorporació a la Galeria dels Il·lustres sigui evident. De fet,  Valverde és a punt d’acabar la pintura i només li queda algun retoc i vernissar-lo. Després serà el torn del marc, un altre treball complex que requereix feines de d’ebenisteria i talla de fusta.

El quadre segueix els patrons dels seus disset predecessors i fa 1,5 metres d’alçada per 1 metre d’amplada. Carmen Valverde s’ha basat en una de les poques fotografies de l’arquitecte, nascut fa 150 anys i que ens ha deixat edificis com la Masia Freixa, el Condicionament, l’Escola d’Enginyers, l’Arxiu Tobella o el mateix Ajuntament. També s’ha documentat per incorporar detalls, colors i vestits totalment fidels als de l’època.

La imatge sencera del retrat no la veurem fins el dimecres 4 de juliol. A poques hores d’acabar-se la Festa Major es descobrirà ja al Saló de Plens en un acte públic en presència dels descendents de Lluís Muncunill.

Carmen Valverde és terrassenca i s’ha especialitzat en pintura naturalista. Col·laboradora amb diferents ONG’s i ha participat en experiències pedagògiques per fomentar la igualtat a través de la pintura. També ha estat comissària i directora tècnica de diverses exposicions.