Entradas

Una mare i una filla en procés de desnonament entraran a viure a un pis públic

/0 Comentarios/en , /por

Ana Landazábal és la mare de la Nicole, una noia de 14 anys amb paràlisi cerebral i un grau de discapacitat del 75%.  Fa un mes que havien de ser desnonades, però no van ser avisades fins al dia d’abans de l’execució de la suspensió del procés.

Fa més de 7 anys que viuen en uns baixos adaptats per la dependència de la Nicole. El pis és propietat del banc Cajamar i s’han negat a oferir un lloguer social a la família. Davant la incertesa i la desesperació d’un imminent desnonament, l’Ana va començar a explicar el seu cas a les xarxes socials.

L’Ajuntament ha ofert un pis públic adaptat a l’Ana i la Nicole on preveuen entrar a viure en els pròxims dies.

Desnonen un invident mentre tramita un lloguer social

/0 Comentarios/en , /por

Desnonen un home invident en plena negociació per un lloguer social. Llorenç Ribera, sempre al corrent de pagament, va arribar a treure els mobles al replà de l’escala abans que arribés l’ordre del Jutjat. Una execució que finalment mai va arribar.

L’Ajuntament i l’advocada social, amb l’expedient del Llorenç encara obert, estaven negociant amb el banc l’aplicació d’un lloguer social. Aleshores una comitiva del Jutjat va visitar Ribera amb una ordre de desnonament que finalment es va aturar. I tot amb l’agreujant de tractar-se d’una persona amb una discapacitat visual de gairebé el cent per cent.

Llorenç Ribera que es solidaritza amb les famílies que han de passar pel tràngol d’un desnonament, espera resoldre la seva situació de forma definitiva. A l’edifici de dotze habitatges només hi queden la meitat dels veïns. La resta han estat foragitats per un fons voltor, nou propietari de la finca de la carretera de Matadepera.

Llorenç 1

Un estudi defineix estratègies per augmentar l’habitatge de lloguer assequible

/0 Comentarios/en , , , /por

El Consell Comarcal i la Diputació de Barcelona han treballat conjuntament en un estudi a cinc municipis de la comarca per tal de definir estratègies per augmentar l’habitatge de lloguer a preus inferiors als de mercat. L’estudi s’ha fet a Polinyà, Palau-Solità i Plegamans, Sentmenat, Vacarisses i Ullastrell. Amb aquest projecte el Consell Comarcal vol donar resposta a la problemàtica detectada, amb especial intensitat en els municipis més petits, relacionada amb la insuficient oferta d’habitatge social i assequible.

El conseller de Territori, Carles Rodríguez, explica que “aquest estudi facilitarà la presa de decisions per incidir en la mobilització i l’ampliació de l’oferta del parc de titularitat pública, i per incidir en millorar el seu estat físic, la seva gestió, i administració i explotació. Ara, conjuntament amb el Consell Comarcal, els municipis treballaran per poder avançar en la concreció de resultats a cada població.

La voluntat és poder mobilitzar el màxim d’habitatges per tal de posar-los a disposició del lloguer assequible. Treballarem amb cada ajuntament les millors fòrmules per fer-ho possible”. Per la seva banda, la consellera delegada d’Habitatge del Consell Comarcal, Mar Sempere, assegura que “el Consell Comarcal valorarà fer una nova sol·licitud de recursos a la Diputació de Barcelona per seguir avançant en aquest projecte i també es treballarà per interrelacionar el projecte amb les oportunitats de finançament que obren els fons Next Generation de la Unió Europea”.

Els treballs realitzats també permetran dinamitzar la Borsa Comarcal de Lloguer Assequible, que promou la mediació entre l’oferta de pisos a preus per sota de mercat, i les persones inscrites al registre HPO (Habitatge de Protecció Oficial), en cerca de lloguer. Davant de la dificultat de comptar amb suficients pisos de propietat privada per atendre la demanda existent, la comarca ha emprès aquest projecte pilot, amb la voluntat d’aconseguir resultats amb un increment tangible d’habitatge disponible, alhora que liderar una eina estratègica que fomenti la creació d’un fons d’habitatge d’àmbit comarcal.

El Consell d’Entitats denuncia la inacció de l’Ajuntament per evitar «el Judici de la Vergonya»

/0 Comentarios/en , /por

A primera hora d’aquest dimecres representants del Consell d’Entitats d’Acció Ciutadana i d’Espai Drets s’han concentrat davant dels Jutjats per protestar contra el que anomenen «el Judici de la Vergonya». La situació enfronta dues famílies en situació d’emergència habitacional que pugnen des de fa gairebé dos anys per poder viure en un pis de Ca n’Anglada. Des de les entitats socials denuncien el silenci administratiu i la falta d’empatia de l’Ajuntament per donar resposta a aquesta situació a través dels serveis municipals.

L’origen del cas es remunta al 2017, quan l’Ajuntament va assignar un dels pisos de la borsa de lloguer social a la Isidora i la seva família. L’habitatge, però, necessitava unes reformes i en aquest període va ser ocupat per un altra família també monomarental i en situació vulnerable, la de l’Hermínia, que hi ha estat residint durant tot aquest temps. Va ser en aquest context quan la Isidora va interposar un plet de petició de possessió de la finca. Des de llavors fins avui, el Consell d’Entitats ha intentat sense èxit que s’anul·lés el judici, demanant a l’Ajuntament una actitud mediadora que permeti donar una resposta habitacional a les dues famílies.

Un judici que s’ha acabat celebrant aquest matí i en el que el jutge ha declinat escoltar la versió dels testimonis aportats per les entitats. Tot plegat fa pensar que el magistrat actuarà formalment sense entrar en el fons social de la qüestió. Per la seva part, i a l’espera de conèixer properament la sentència, el tinent d’alcalde de Drets Socials, Noel Duque, ja ha avançat que  l’Ajuntament oferirà acompanyament a les dues famílies, sigui quina sigui la decisió del jutge.

Noel Duque assegura que oferiran acompanyament a les dues famílies enfrontades en el judici

/0 Comentarios/en , , /por

A l’espera de conèixer properament la sentència del que des de les entitats socials s’ha batejat com «el Judici de la Vergonya», el tinent d’alcalde de Drets Socials, Noel Duque, ja ha avançat que l’Ajuntament oferirà acompanyament a les dues famílies, sigui quina sigui la decisió del jutge. Duque considera que «és important respectar les polítiques socials de la ciutat» i en aquest sentit assenyala que va contra la normativa ocupar un pis de la borsa de lloguer social. Davant les protestes del Consell d’Entitats, Noel Duque es mostra obert al diàleg per tal de «poder veure tot el que ha fallat» en aquest cas. Cal recordar que la setmana passada el Consell d’Entitats i Espai Drets van decidir anul·lar la reunió prevista per aquest dimecres amb l’alcalde Jordi Ballart i el regidor Noel Duque com a acte de protesta fins que no es trobi una solució al conflicte entre les dues famílies monomarentals.

La Generalitat té previst destinar 600.000 euros a Terrassa per posar pisos privats al lloguer social

/0 Comentarios/en , /por

L’últim ple de l’any votarà l’adhesió de Terrassa, el 2021, al projecte ‘Reallotgem.cat’, de l’Agència Catalana de l’Habitatge. En aquest projecte l’agència llogarà pisos privats buits per poder-hi allotjar les famílies en situació d’emergència econòmica i social que tenen informe favorable de la Mesa d’emergències però que encara estan pendents de reallotjament. A Terrassa en són 62.

S’hi destinaran 21 milions d’euros que serviran per llogar entre 1.300 i 1.500 habitatges a tot Catalunya. 604.000 euros es destinarien a Terrassa.

En aquest programa els ajuntaments hi tindran un pes molt important, perquè seran els encarregats de trobar pisos desocupats i de gestionar amb els propietaris la seva posada a disposició del programa. Per compensar aquesta feina, la Generalitat aportarà als governs locals 450 euros per habitatge captat.

Per a poder-se incorporar al programa, els pisos han de disposar de cèdula d’habitabilitat, estar en condicions que permetin ser ocupats de manera imminent i tenir una superfície màxima útil de 90 m2. Un cop es trobi l’habitatge, l’Agència abonarà al propietari l’import dels primers 18 mesos de lloguer, que tindrà una durada mínima de cinc anys. La persona o família reallotjada hi podrà viure en règim de lloguer social.

Reallotgem.cat vol respondre a la necessitat urgent de disposar d’habitatges per a les meses d’emergències, en previsió que aquesta demanda augmenti considerablement els propers mesos com a conseqüència de la crisi provocada per la COVID-19.

La PAH exigeix que es multin als bancs que no compleixin la Llei 24/2015

/0 Comentarios/en , /por

La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca denuncia que els grans tenidors no ofereixen lloguers socials a aquelles persones afectades per impagaments, execucions hipotecàries, renovacions de lloguer o ocupació en precari. Diuen que, d’aquesta manera, es vulnera el que estableix la Llei 24/2015. La plataforma ha comptabilitzat fins a 16 casos a Terrassa de persones que, per llei, tenen dret a una oferta de lloguer social.

Un d’aquests casos és el de l’Antonio, que viu ocupant un habitatge a l’espera que Serveis Socials li doni una alternativa.

La PAH ha convocat aquest dimecres una concentració al Raval de Montserrat per exigir a l’Ajuntament i a la Generalitat que multi als bancs que no compleixin la llei, que preveu sancions de fins a 90.000 euros. Han sol·licitat una entrevista amb l’alcalde Jordi Ballart el més aviat possible.

La plataforma també demana al consistori que faci un cens exhastiu de pisos buits de grans tenidors, susceptibles d’entrar al mercat de lloguer social.

Ciutadans proposa un pla de xoc per reactivar els polígons industrials

/0 Comentarios/en , /por

El regidor de Ciutadans David Aguinaga ha comparegut a la sala de premsa de l’Ajuntament amb una sèrie de fotos impresses. Són imatges captades als polígons industrials de Can Parellada i Colom II, i que mostren deixadesa i brutícia. Aguinaga diu que aquesta situació es pot trobar a diversos polígons de la ciutat, però que la situació és més preocupant als del sud. Per això el grup taronja proposa que el ple municipal de setembre aprovi un pla de xoc.

D’altra banda Ciutadans també portarà al ple una proposta de resolució per combatre l’ocupació d’habitatges i promoure el lloguer social. Segons el grup municipal, a Terrassa hi ha 2.000 habitatges ocupats on hi viuen unes 5.000 persones. Per fer-hi front, proposa augmentar el parc d’habitatge públic de lloguer, que actualment és d’un 2%.

Ciutadans està treballant en dues propostes de resolució més, que fan referència a la reactivació dels barris de La Maurina i Ca n’Anglada.

Duque: «L’Estat hauria d’obligar a bancs i a fons voltor a destinar els pisos buits al lloguer social»

/0 Comentarios/en , , , /por

Com a conseqüència de l’agreujament econòmic provocat per la crisi de la Covid-19, moltes famílies en situació vulnerable han perdut el seu habitatge. Això ha fet augmentar l’ocupació de pisos buits, propietat de bancs o fons d’inversió. Un tema -aquest de l’ocupació il·legal- que, malauradament, està a l’ordre del dia.

Des de l’Ajuntament de Terrassa, el tinent d’alcalde de Drets Socials, Noel Duque, assenyala que s’ha de saber diferenciar entre els casos d’extrema necessitat i les situacions d’ocupació conflictiva, tot i que aquestes -diu- signifiquen una part irrisòria del problema. El també regidor de Serveis Socials demana comprensió per totes aquelles famílies vulnerables que s’han quedat sense casa després de no haver pogut assumir la pressió dels seus deutes hipotecaris.

Catalunya és a dia d’avui la comunitat amb més casos de tot l’Estat, amb 3.600 ocupacions durant la primera meitat de l’any. En aquest sentit, Noel Duque apunta que el problema es podria pal·liar reconvertint els pisos buits en habitatges de lloguer social. Aquesta setmana, la Fiscalia General ha dictat una nova instrucció per agilitzar els desallotjaments dels ocupes en els casos de violació o usurpació de domicili. En aquest sentit, el regidor terrassenc denuncia també una campanya de la por que s’ha pogut fer visible a través de diversos mitjans de comunicació.

Andrés Hidalgo: ‘Cobro 736 euros al mes i volen que pagui 713 de lloguer’

/0 Comentarios/en , /por

Aquests últims mesos es parla molt de la crisi econòmica que està provocant el coronavirus. Hi ha, però, casos en què la precarietat no ve de la Covid-19, sinó que és estructural. És el cas que pateix l’Andrés des de fa tres anys, quan es va veure obligat a abandonar el pis on vivia pels problemes de convivència que li originaven uns okupes.

L’Andrés té diagnosticada una discapacitat del 67% i treballa en un centre especial on cobra 736 euros al mes. El lloguer ja li costa més de 500 euros i el propietari li vol apujar 200 euros més l’any que ve, amb la qual cosa tot el sou l’hauria de destinar a l’habitatge.

D’altra banda tampoc cobra cap pensió per la seva discapacitat.

La sortida que busca l’Andrés és un pis de lloguer social que li permeti viure més tranquil.