Entradas

Les famílies terrassenques destinen gairebé una quarta part dels seus ingressos a pagar la hipoteca

/0 Comentarios/en , , /por

L’esforç econòmic per accedir a un habitatge és cada vegada més gran per a les famílies, ja sigui de lloguer o de compra.

Durant el primer semestre de 2023, a Terrassa s’havia de destinar gairebé una quarta part dels ingressos familiars per fer front a la hipoteca. Concretament, el 23,9%. Més de 9 punts més que el 2015 (14,6%).

Al conjunt del Vallès Occidental, ara es destina el 26,1% del pressupost.

A la ciutat de Barcelona, se supera ja el 39% de la renda familiar. Una situació similar es troben a Sant Cugat, l’Hospitalet, Sant Boi, Cornellà i Mataró.

Si el pis és de lloguer, a Terrassa s’ha de destinar un 20% del pressupost familiar (19,7%), 5 punts més que el 2015 (14,8%). A la comarca, el 21,5% dels ingressos familiars.

Parlant en termes globals, fa 20 anys, una família catalana destinava de mitjana el 14,6% dels ingressos a llogar un pis; durant el primer semestre del 2023, aquest percentatge ha arribat fins al 22,5% de la renda. Una xifra que no parat de pujar en els últims anys.

Són les dades que recull el darrer informe de la Cambra de Comerç de Barcelona.

L’estudi alerta de les conseqüències que aquests preus tenen per al conjunt de la població i de l’economia i dibuixa un panorama negre per als col·lectius més vulnerables: les rendes més baixes, joves i persones estrangeres.

Proposen augmentar l’oferta d’habitatge de lloguer, però no son partidaris de limitar-ne el preu per llei. Reclamen un augment de la despesa pública i incentivar la inversió privada, entre altres mesures.

Els Terrassencs Dediquen Una Quarta Part 3 Els Terrassencs Dediquen Una Quarta Part 2 Els Terrassencs Dediquen Una Quarta Part 1

El 57 per cent d’operacions immobiliàries que es fan a Terrassa són de lloguer

/0 Comentarios/en , , /por

El 57 per cent de operacions immobiliàries tancades l’any passat a Terrassa eren de lloguer. De les 7.816 transaccions signades al 2022, 4.452 van ser de lloguer i 3.364 de compravenda, un 82 per cent d’elles de segona mà. És el segon municipi de la comarca amb més transaccions per habitant només per darrere de Sant Cugat en el cas de lloguer, i de Viladecavalls en compravenda. Les dades s’extreuen de l’Informe Anual de l’Habitatge al Vallès Occidental que publica l’Observatori del Consell Comarcal. Als extrems el pes del lloguer frega el 70 per cent a Sentmenat i Sant Cugat però queda per sota del 30 a Viladecavalls i Vacarisses.

Operacions Immobiliaries 2

 

La compra es paga a 2.084 euros per metre quadrat

Terrassa és el sisè municipi de la comarca amb el preu mitjà de compravenda més baix, 2.084 euros per metre quadrat, per sota de mitjana comarcal, que és és de 2.375. Sant Cugat és on l’habitatge de compra és més car, 4.433 euros per metre quadrat, i més que triplica el de Badia, 1.335.

Preu Compra
Comprar un habitatge l’any passat a Terrassa era un 8,4 per cent més car que al 2021, un increment només superat per Sant Cugat i Matadepera. En els darrers cinc anys l’habitatge de compra s’ha encarit un 33,5 per cent a Terrassa i un 20 a la comarca de mitjana. Només a baixat el preu a Badia, un 15,7 per cent, i Vacarisses, un 2,1.

El lloguer mitjà a Terrassa és de 650 euros

Un habitatge de lloguer costa de mitjana 650 euros al mes a Terrassa. Els municipis més cars, que superen els 1.000 euros, són Sant Cugat i Matadepera. A Badia costa només 283 euros, la meitat que el penúltim de la llista, Rellinars, amb 500. La mitjana comarcal és de 763 euros.

A Matadepera i Vacarisses el lloguer ha augmentat un 24 per cent des de 2018. En canvi ha baixat un 10,4 a Badia i un 2,1 a Rellinars. En aquests cinc anys el lloguer s’ha encarit un 16 per cent a Terrassa i en un any un 8,9 per cent.

Preu Lloguer

Segons l’informe del Consell Comarcal els vallesans dediquen el 28,8 per cent dels seus ingressos a l’habitatge, ja sigui pagant la hipoteca o el lloguer.

Terrassa, quarta a la comarca en nova construcció

Barberà i Palau-Solità lideren el ritme constructiu superant, l’any passat, els 7 habitatges iniciats per cada 1.000 habitants. L’índex de nova construcció està en 2,2 de mitjana comarcal i Terrassa està una mica per sobre, en 2,7, per darrere només de Matadepera, Viladecavalls i Rellinars.

A Terrassa es va iniciar l’any passat la construcció de 600 habitatges, un 33 per cent més que a Sabadell, mentre que se’n van acabar 455. En tota la comarca es van començar 3.087 habitatges i se’n van acabar 1.714

L’Ajuntament treballa per garantir la continuïtat dels lloguers de més d’un centenar de famílies de Poble Nou

/0 Comentarios/en , /por

L’Ajuntament de Terrassa treballa per trobar la millor solució que garanteixi la continuïtat dels lloguers de més d’un centenar d’immobles a sis blocs de pisos del barri de Poble Nou.

La regidora de Polítiques d’Habitatge, Lluïsa Melgares, es va reunir aquest dilluns al centre cívic Avel·lí Estrenjer amb representants de les famílies que viuen als carrers Monistrol 45, Albacete 1, 3 i 5 i Ronda de Ponent 232-234, d’aquest barri.

Aquestes persones es van posar en contacte aquest estiu amb l’Ajuntament per a manifestar la preocupació per la seva situació habitacional. Els pisos en què viuen eren propietat de Sol Edificat Ponent, S.L.

L’empresa va entrar en fallida i es van haver de subhastar. Una part important dels immobles (aproximadament la meitat) van ser adquirits per la Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (Sareb).

L’Ajuntament s’ha compromès a mediar per a buscar la millor manera de garantir la continuïtat en els pisos de totes les persones afectades.

En aquest sentit, Melgares ha manifestat que “l’Ajuntament, que defensa sempre el dret a l’habitatge, està sensibilitzat amb la problemàtica d’aquestes famílies. Estem treballant amb la Sareb per a buscar solucions que puguin garantir els drets d’aquestes persones. Hem de procurar una resposta òptima al problema i plantejar les bases per a una gestió del futur d’aquests pisos que pugui garantir el benestar de les famílies que els habiten”.

Melgares es va trobar el 14 de setembre amb representants de la Sareb, per a demanar que es posin a disposició de les famílies i de l’Ajuntament per a treballar de manera conjunta i buscar una solució viable per a totes les parts.

Segons la regidora, “el nostre objectiu és que ningú perdi l’habitatge i, amb aquestes reunions, hem aconseguit un compromís per part de la Sareb: que tothom pugui continuar amb el seu lloguer”.

Durant la reunió d’ahir, Melgares va traslladar a les persones assistents les conclusions de la trobada del dia 14. La regidora va estar acompanyada de personal tècnic municipal i d’un representant de la Sareb, que va refermar la seva voluntat de trobar una solució consensuada amb l’Administració i el veïnat de les promocions afectades.

Terrassa podrà limitar el preu del lloguer d’habitatge com a zona de mercat tensionada

/0 Comentarios/en , /por

Territori finalment manté la llista dels 140 municipis, declarats com a zones de mercat residencial tensionat. En aquestes poblacions, entre les quals hi figura Terrassa, es podrà regular el topall del preu del lloguer d’habitatges. El departament, a més, ha canviat la consideració de grans tenidors, que passen a ser els propietaris de 5 habitatges.

Territori ha resolt així les al·legacions del procés de declaració de determinats municipis de Catalunya com a zona de mercat residencial tensionat. En aquests es podrà limitar el preu de lloguer. La principal novetat fa referència als grans tenidors, que finalment seran considerats les persones físiques o jurídiques propietàries de més de cinc immobles d’ús residencial. Fins ara ho eren els propietaris de 10 habitatges.

A més de Terrassa, entre aquests 140 municipis considerats com a zones tensionades hi trobem també altres del Vallès Occidental com Castellar del Vallès, Cerdanyola, Matadepera, Sabadell, Sant Cugat, Sant Quirze o Rubí. En aquestes poblacions, per tant, quan el pis sigui propietat d’un gran tenidor el preu no podrà ser superior a l’Índex de referència del preu de lloguer. A més, els nous contractes no podran superar el preu del darrercontracte vigent els últims cinc anys, un cop aplicat l’IPC.

Ara, la resolució final es notificarà al Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (Mitma), que serà finalment l’ha d’aprovar, previsiblement aquest agost.

Els llogaters dels habitatges socials del Roc Blanc ja en tenen les claus

/0 Comentarios/en , , /por

Trenta-dues famílies egarenques estrenen pis. Aquest dimarts a la tarda, el Centre Cívic Maria Aurèlia Capmany ha acollit l’acte d’entrega de claus dels nous habitatges de lloguer social al Roc Blanc. Es tracta d’un edifici nou a estrenar amb accés des de la carretera d’Olesa número 5 i des de la carretera de Montcada 238. Dijous passat la Consellera de Territori Ester Capella va visitar els pisos amb la regidora de Polítiques d’Habitatge Lluïsa Melgares. Ara, totes dues han sigut les responsables de lliurar-ne les claus.

Entre els nous inquilins hi havia joves que amb aquest lloguer accedeixen al seu primer habitatge. 10 dels 32 pisos estaven reservats per a tal efecte.

Les dimensions d’aquests habitatges de lloguer social són d’entre 40m2 i 60m2. D’aquesta superfície en depèn el preu mensual: 222€ els més econòmics i 448€ els més cars.

230725 Lliurament Habitatges Lloguer Social 2

Foto: Ajuntament de Terrassa

230725 Lliurament Habitatges Lloguer Social 1

Terrassa guanya 32 pisos de lloguer social al Roc Blanc

/0 Comentarios/en , , /por

La setmana que ve es començaran a entregar les claus d’aquests 32 habitatges de la carretera d’Olesa, al barri del Roc Blanc, acabats de rehabilitar per la Generalitat. Els pisos són de lloguer destinats a famílies, 10 dels quals són per a joves. El preu oscil·la entre 222 i 448 euros al mes i fan entre 40 i 60 metres quadrats. Aquesta promoció que aquest dijous ha visitat la Consellera forma part d’una política d’habitatge que comparteixen Generalitat i Ajuntament i que busca tot tipus de modalitats per augmentar el parc públic d’habitatge social.

L’Agència de l’Habitatge de Catalunya va comprar aquest edifici mitjançant tanteig i retracte a una societat que el va deixar per acabar. L’Ajuntament ha portat tot el procés d’adjudicació amb la publicació de les llistes definitives el passat mes de novembre. D’altra banda a principis de març l’Ajuntament va signar un conveni per el qual l’Incasol construirà dues promocions d’habitatges de lloguer social a Torre-sana, amb 206 pisos nous.

L’habitatge de segona mà s’enfila un 3,8% en un any i ja costa 2.071 €/m2 a Terrassa

/0 Comentarios/en , , /por

El preu de venda de l’habitatge usat a la ciutat s’ha situat en els 2.071 €/m2 en el segon semestre d’aquest any, un 3,8% més car respecte el mateix període de l’any passat. Aquesta dada implica que el preu mitjà d’un pis de segona mà és d’uns 219.000 euros. Ho diu el darrer Índex de preus de l’habitatge a Terrassa.

Pel que fa a les zones, en l’àmbit central de la ciutat i en la seva extensió cap al nord i el sud, el diferencial de preu se situa entre el 10% i el 20%. Així, on més alt està el metre quadrat és al Centre, seguit de Ca n’Aurell, Segle XX, Torrent d’en Pere Parres i Sant Pere.

Per contra, el cost de l’habitatge usat va disminuint gradualment a mida que ens allunyem d’aquesta zona més tensionada. La diferència més important es dona a Ca n’Anglada, on els preus són un 31% més baixos.

Mapa Preus Venda Habitatge Usat 2n Sem 23

Pel que fa al lloguer, el preu ofertat ha arribat als 10,44 €/m2 al segon semestre de 2023, un 1,3% per sota que fa un any. Així, el cost mitjà del lloguer a Terrassa és de 936 euros mensuals.

A diferència del mercat de venda de segona mà, no hi ha un patró evident en la distribució de preus damunt la trama urbana. D’aquesta manera, el preu és un 57% més car a Can Parellada i les Fonts, gairebé un 13% a Can Boada i prop d’un 7% per sobre de la mitjana a Segle XX.

En canvi, el lloguer arriba a ser un 11% més econòmic a Ca n’Anglada, el Pla del Bonaire, Can Tusell i Sant Llorenç.

Mapa Preus Lloguer 2n Sem 23

Terrassa és un dels 140 municipis on es limitarà el preu del lloguer

/0 Comentarios/en , /por

Terrassa és un dels 140 municipis on es limitarà el preu del lloguer. La Generalitat ha fet públiques aquest dijous les zones tensionades pel que fa a l’accés a l’habitatge i on es vol aplicar la nova llei estatal d’habitatge.

En aquestes poblacions el lloguer dels nous contractes no podrà superar el preu del darrer contracte vigent els últims cinc anys. Quan el lloguer sigui d’un gran tenidor, el preu no podrà ser superior a l’Índex de referència del preu del lloguer.

Ara bé, aquestes limitacions no s’aplicaran de forma immediata. Els propers 20 dies s’obre un període d’al·legacions que poden presentar administracions, entitats i particulars. La resolució final quedarà en mans del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana. Les eleccions del 23 de juliol podria endarrerir el calendari.

A més de Terrassa, també s’inclouen en aquesta llista de 140 municipis gairebé tot el Vallès Occidental i tota l’àrea metropolitana de Barcelona. El criteri per incloure’ls ha estat que la càrrega mitjana del cost del lloguer i els subministraments bàsics superi el 30% dels ingressos mitjans de les llars.

L’habitatge a Terrassa va tancar el 2022 amb els lloguers a l’alça, però per sota de la mitjana catalana. Segons l’informe de la Cambra de la Propietat Urbana de Terrassa i Comarca, en el quart trimestre de 2022, el preu mitjà d’un lloguer a Terrassa es va enfilar fins als 683€ mensuals.

El preu dels lloguers a Terrassa continua augmentant

/0 Comentarios/en , /por

L’habitatge a Terrassa va tancar el 2022 confirmant la tendència dels últims trimestres: els lloguers continuen a l’alça, però per sota de la mitjana catalana. Així ho indica l’últim informe de la Cambra de la Propietat Urbana de Terrassa i Comarca, elaborat a partir de les dades de la Secretaria d’Habitatge de la Generalitat. Així, en el quart trimestre de 2022, el preu mitjà d’un lloguer a Terrassa es va enfilar fins als 682’98€ mensuals. És un augment del 2’83% respecte el trimestre anterior i de l’11’39% en comparació a un any enrere. La mitjana de Catalunya són 814’99€ al mes, en aquest cas un increment interanual de l’11’15%. Segons la Cambra de la Propietat, el principal motiu que a Terrassa els preus siguin més baixos és que és una de les ciutats amb més disponibilitat d’habitatges, tant de compra com de lloguer.

La segona ciutat de Catalunya amb més contractes nous

I mentre els preus continuen pujant, el que ha baixat lleugerament és el número de contractes. El 2022 a Terrassa es van signar 1.114 nous contractes de lloguer, una disminució del 0’54% respecte l’any anterior. Tot i això, Terrassa és la segona ciutat de Catalunya on s’han formalitzat més contractes nous, només per darrere de Barcelona. I és que al conjunt de Catalunya s’ha repetit la tendència a la baixa, però de manera molt més acusada. El descens mitjà ha estat del 6’21%.

Evolucio Lloguers 20224t Terrassa 705x354

Font: Cambra de la Propietat Urbana de Terrassa i Comarca

El preu mitjà del lloguer a Terrassa s’acosta als 1.000 euros

/0 Comentarios/en , /por

El preu mitjà del lloguer a Terrassa és de gairebé 1.000 euros, segons dades del Servei d’Estudis i Observatori de la Ciutat. Concretament, és de 925 euros i de 10,86 euros el metre quadrat. Això suposa un increment del 3% respecte fa un any. En el cas del lloguer, a diferència de la compra-venda, resulta difícil trobar un patró evident en la distribució de preus damunt la trama urbana. El Centre i l’Oest de la ciutat és on el lloguer és més car i on els preus superen els 11 i 12 euros el metre quadrat. El nord-est i el sud-est de Terrassa hi trobem els preus més baixos.

Lloguer.jpg

Aquestes dades contrasten amb les facilitades fa uns dies per l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i la Cambra de la Propietat, que indicaven un preu mitjà del lloguer notablement més baix a Terrassa, d’uns 660 euros.

Segons el Servei d’Estudis i Observatori de la Ciutat el preu de venda de l’habitatge usat a Terrassa es situa, en acabar 2022, en els 2.022,8 €/m². Suposa un augment anual del 4%. Ca n’Aurell i Sant Pere són els barris més cars, i on els preus han arribat a augmentar un 15% i un 13% el 2002, seguit del Centre, Segle XX i Sant Pere Nord.

Venda.jpg

[Gràfics: Servei d’Estudis i Observatori de la Ciutat]