Entradas

Junts per Terrassa garantirà l’ús institucional del català

Junts denuncia el retrocés que pateix l’ús social del català i anima a la ciutadania i a l’Ajuntament, a defensar la llengua pròpia i oficial, perquè Terrassa sigui una ciutat cent per cent en català. Una responsabilitat, diuen, de tots els ciutadans però també de la defensa i ús institucional que es faci de la llengua.

Proposen que els futurs regidors, sempre que representin a l’Ajuntament, no canviïn l’idioma depenent del barri on es troben o de l’acte que presideixen. També garanteixen que tots els actes, manifestos, comunicacions publicitat i material divers que publiqui l’Ajuntament serà com a mínim sempre en català. Junts critica aquells partits que fan del català un tema de confrontació política. Recorden que es tracta només de complir el reglament local de l’ús lingüístic de la llengua.

També asseguren que si governen mantindran el català com a primera llengua a l’Ajuntament. Ho faran, diuen, per respectar el dret de tothom de ser atès en la llengua oficial. D’altra banda, vol que la intervenció de la intèrpret de la llengua de signes en català en els actes institucionals sigui la norma i no l’exepció.

Quatre alcaldes de la Catalunya Nord visiten Terrassa

Quatre alcaldes de la Catalunya Nord han visitat Terrassa durant la Fira Modernista convidats per diverses entitats culturals i independentistes de la ciutat. Es tracta del retrobament amb els alcaldes catalans de França, en agraïment per haver acollit diverses activitats de suport als catalans exiliats.

Els alcaldes de les dues poblacions del Vallespir, Maria Costa, dels Banys, i Claudi Ferrer, de Prats de Molló, junt amb l’alcalde de Pesillà, al Rosselló, i el d’Elna, Nicolas Garcia, han participat en una taula rodona per a analitzar l’estat del català en els seus territoris. Aquest dissabte han visitat l’Ajuntament de Terrassa, rebuts per l’alcalde i diversos regidors, i han passejat per altres espais de la Fira.

Aquesta visita dona continuïtat a un seguit de trobades per la defensa del català en tots els territoris catalanoparlants, i dona suport a l’alcalde d’Elna, recentment expedientat per demanar l’ús del català en els plens municipals.

Convoquen una concentració per l’abús policial al català

La Traca, Coordinadora Antirepressiva de Terrassa, i la Plataforma per la Llengua presentaran aquest divendres una moció al Ple municipal. Denuncien el tracte humiliant i vexatori que va patir una professora de català a la comissaria de Terrassa de la policia nacional, pel fet d’expressar-se en català.

No només va ser vexada, denigrada i obligada a parlar en espanyol, sinó que va ser denunciada en virtut de la llei mordassa i multada amb 701€. Les entitats asseguren que parlar català no és cap delicte i reclamen a l’Ajuntament de Terrassa que doni suport a la professora vexada i multada, i que faci tot el que està a la seva mà perquè casos com aquest no es tornin a repetir ni a la comissaria de la policia nacional ni enlloc.

Per tot això les dues entitats també convoquen una concentració de suport a la professora denunciada que tindrà lloc avui dijous, 30 de març, a 2/4 de 8 del vespre, davant de l’Ajuntament, just després dels Cants de Llibertat. També demanen concentrar-se davant de l’Ajuntament el divendres, 31 de març, a les 10 del matí, moment en el que haurà començat el Ple municipal.

L’ensenyament del català a Terrassa s’organitza en una nova taula

Totes les eines existents a Terrassa per fomentar l’aprenentatge del català coordinades des d’un sol lloc. Aquesta és la principal missió de la Taula de Recursos Formatius en Llengua Catalana de Terrassa, constituïda aquest dimarts a la tarda. En formen part diverses entitats i organismes de la ciutat, des del Consorci de Normalització Lingüística fins a la Fundació Maria Auxiliadora, passant pel mateix servei municipal d’Educació. Aquesta nova taula ha de permetre potenciar i optimitzar les diferents opcions que ofereix Terrassa per aprendre el català, especialment a les persones nouvingudes.

En realitat, les integrants de la Taula de Recursos Formatius en Llengua Catalana ja treballaven plegades. A partir d’ara, però ho faran de manera institucionalitzada i seguint una certa periodicitat. La creació d’aquest instrument de coordinació és fruit del Pacte Nacional per la Llengua que el ple de l’Ajuntament va acordar impulsar el passat mes de juny.

Constitució De La Taula De Recursos Formatius En Llengua Catalana De Terrassa 1d2

El Ple ratificarà l’elecció del nou Síndic de Greuges municipal

El ple corresponent al mes de gener que se celebrarà aquest divendres ratificarà l’elecció de Mustapha Ben El Fassi com a nou Síndic de Greuges municipal. El dictamen en forma de Proposta de Resolució servirà perquè posteriorment l’alcalde signi un decret d’alcaldia per validar l’elecció i refermar-lo en el nou càrrec.

Aquest és un dels punts entre la vintena de dictàmens que arriben al ple d’aquest mes. Entre els acords de la Junta de Portaveus encara per ratificar contemplen, entre d’altres, el suport als treballadors terrassencs que patiran el trasllat de la seu d’Amazon de Martorelles, per l’ús igualitari de les llengües o la proposta d’un ajut econòmic per als celíacs.

D’altra banda, el PSC presenta iniciatives per millorar l’oferta de la Formació Professional durant la vida laboral dels treballadors, el seu suport a la Ronda Nord, pendent de l’acord per l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat, i per la continuïtat de la campanya de Nadal de vals de descompte al comerç local.

Per la seva banda, Ciutadans proposa un enllumenat de Nadal fet amb més participació ciutadana i repensar la cavalcada de Reis, a partir d’una petició veïnal.

Encara queda pendent d’entrar a l’ordre del dia del ple la moció conjunta de PSC i Ciutadans sol·licitant una reunió amb el president del Consorci Sanitari de Terrassa arran de l’elevat deute de l’entitat i de l’èxit de la manifestació celebrada fa quinze dies a Terrassa en defensa d’una sanitat pública i de qualitat.

Terrassa participa en l’elaboració del Pacte Nacional per la Llengua

Arriba a Terrassa el Pacte Nacional per la Llengua, un procés participatiu en el qual entitats, institucions i ciutadans a títol individual poden fer les seves aportacions per preservar la salut del català. Després de passar per 14 ciutats catalanes, aquest migdia s’ha fet la presentació del Pacte, al Vapor Universitari. L’objectiu és recollir totes les aportacions ciutadanes sobre el futur de la llengua i elaborar un document que servirà de base pel Pla de Política Lingüística de la Generalitat.

El Pacte Nacional per la Llengua és un encàrrec del 80 per cent del Parlament al Govern de Catalunya per garantir el futur de la llengua. Després del procés participatiu iniciat el mes de febrer i que recorrerà diferents ciutats fins al setembre, s’estudiaran tots els reptes plantejats a la pàgina web del Pacte. Cap al mes de desembre es podria signar un document de consens que servirà de base per a les futures polítiques lingüístiques.

Òmnium celebra amb una exposició ’60 anys de lluita i compromís’

L’associació per a la promoció i defensa de la llengua catalana Òmnium Cultural celebra amb una exposició 60 anys de lluita i compromís. Fins al 24 de febrer, una mostra a la Biblioteca Central ho recorda amb fotografies i documentació dels moments més importants de la història de l’entitat catalanista. Com ara la celebració de l’Any Fabra o el cartell fet per Joan Miró, entre molts d’altres punts d’inflexió.

Des de Terrassa es recorda el naixement dels espectacles infantils de la mà de Rialles i la visita d’una biblioteca ambulant per estendre la cultura arreu del país. Impulsat per 5 empresaris que volien ampliar el mecenatge per recuperar la cultura catalana, el 1961 va néixer Òmnium en una Catalunya marcada per la censura i la persecució de la llengua. L’objectiu d’aquell moment era defensar i promoure la llengua i modernitzar la cultura catalana davant la persecució franquista.

Des d’aleshores, l’entitat s’ha mostrat incansable en aconseguir els seus reptes amb campanyes per a la cohesió social i la lluita per la defensa dels drets i les llibertats de tota la ciutadania. La mostra que ara es pot veure a la Biblioteca Central recorrerà diverses poblacions d’arreu del país. En l’actualitat Òmnium Cultural té uns 190.000 socis, el què la converteix en l’associació cívica i cultural més important de Catalunya i de les primeres d’Europa.

El debat sobre la immersió lingüística del català a les escoles arriba al Ple

El debat de la llengua i la immersió lingüística ha arribat aquest Ple Municipal del mes de desembre en forma de dues propostes de resolució de sentit contrari. La primera proposta que s’ha aprovat amb tots els grups a favor i l’oposició de Ciutadans, busca reforçar el consens sobre el model lingüístic del sistema educatiu català que té amb la immersió lingüística, un model d’èxit avalat per Europa.

L’altra proposta sobre la llengua presentada per Ciutadans i que que no ha prosperat, instava a la defensa de la sentència del Tribunal Superior de Justícia que obliga a una escola de Canet a augmentar l’ús del castellà fins a un 25 per cent. Tots els grups s’han negat a donar suport a una moció que diuen, fa un ús polític de la llengua.

D’altra banda el Partit Socialista ha posat damunt la taula la contradicció que representa, segons ells, instal·lar aquest Nadal una pista de patinatge sobre gel i defensar l’anomenada «revolució verda» que propugna el Govern. La proposta que ha estat rebutjada, reclamava una instal·lació més respectuosa amb les emissions de CO2. L’Equip de Govern ha dit que en el contracte de l’equipament es contemplen mesures compensatòries com ara el reciclatge de l’aigua o la plantació d’arbres, tot i que no se n’ha detallat ni el nombre ni la ubicació.

JxT presenta una proposta per defensar el català i millorar-ne l’ús

Junts per Terrassa presenta a la Junta de Portaveus una proposta de resolució davant l’emergència lingüística que viu el país amb nombrosos atacs als drets lingüístics dels catalans. Per això reclamen actualitzar el Reglament municipal del 2004 sobre l’ús de la llengua i que una comissió en faci un seguiment amb el Consorci Lingüístic, la Plataforma per la Llengua, Òmnium Cultural i qualsevol entitat de defensa de la llengua.

També proposa bonificacions per al foment de l’ús de la llengua, millorar la dotació pressupostària del Consorci Lingüístic i incorporar clàusules lingüístiques en els plecs de contractacions i subvencions municipals. Els nacionalistes consideren que s’haurien d’aplicar les competències municipals en l’àmbit de regulació de la publicitat al carrer, reclamar un reconeixement a l’Estat sobre la llengua i que el Govern espanyol compleixi la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries.

Per a Junts, amb la llengua i la cultura és com es determina un poble, «el moll de l’os de la cultura que ens defineix com a país. Una eina per acollir i integrar als nouvinguts que parlen més de 300 llengües diferents. Reforçar un consens que ens vam donar el 1998 amb l’aprovació de la Llei de Política Lingüística encara vigent. Una forma de donar resposta als atacs que provenen de diferents àmbits, també l’audiovisual, un espai on el català és residual davant l’oferta en castellà i en anglès que hi ha».

Terrassa té uns índexs de coneixement i ús del català semblants als de la comarca, amb un 95,4% de la població que entén el català, un 81% que el sap parlar, un 85,2% que el sap llegir i un 64,4% que el sap escriure. Davant d’aquest retrocés, JxT considera urgent i necessari fomentar l’ús de la llengua catalana, així com també de l’aranès i de la llengua de signes catalana. Una situació que pot millorar, afirmen, amb l’impuls d’aquesta proposta de resolució que ara presenten a la Junta de Portaveus.

Amb la pandèmia es multipliquen per 8 les parelles lingüístiques virtuals

El 2020 les parelles lingüístiques en format virtual que fomenta el Voluntariat per la Llengua, es multipliquen per 8 a Terrassa i Rubí, i passen de 409 parelles el 2019 a les actuals 3.457. Un sistema a través de les xarxes que s’ha anat implantant arran de la pandèmia i que després ha demostrat els seus avantatges pel foment de l’ús del català entre els qui habitualment no el parlen.

Les parelles lingüístiques estant formades per un catalanoparlant i un aprenent provinent de fora de Catalunya i que vol enriquir la seva conversa en català. Un 63 per cent dels aprenents provenen de l’estranger, un 21 per cent d’altres comunitats autònomes i un 7 per cent de Catalunya.

Ara tots combinen el sistema virtual amb el presencial. Les parelles lingüístiques és un sistema d’èxit per al foment de l’ús del català entre la població que no el parla. El Voluntariat per la Llengua de Terrassa i Rubí va formar l’any passat 7.341 parelles lingüístiques.