Centre d’Estudis Històrics denuncia que les dones terrassenques que ‘van lluitar per la llibertat’ estan ‘infrarepresentades’
El Centre d’Estudis Històrics de Terrassa, l’associació que agrupa als historiadors i historiadores de la ciutat, ha difós un comunicat en el que exposa la seva posició sobre la retirada dels honors i distincions de la dictadura franquista.
L’entitat recalca que les lleis de Memòria Històrica han permès que les víctimes, entre les que també hi ha familiars dels historiadors, «puguin ser reconegudes com a tals per les nostres institucions democràtiques«. «De la qual cosa ens alegrem com a historiadors/es i com a ciutadans/es«.
El CEH subratlla que està «al costat de les persones que plantegen l’aplicació de la nova llei» (Llei 20/2022, de 19 d’octubre, de Memòria Democràtica), malgrat considerar-la en alguns aspectes limitats. «Estem d’acord en la seva aplicació (…) que reconeix el dret de les institucions públiques a revisar d’ofici o retirar la concessió de reconeixements, honors i distincions que resultin incompatibles amb els valors democràtics, els drets i les llibertats fonamentals, que enalteixin el cop d’estat, la guerra o la dictadura o per haver format part de l’aparell repressiu del règim franquista.»
El CEH de Terrassa explica que alguns dels seus membres estan a favor d’anul·lar totes les concessions d’honor del franquisme; d’altres pensen que algunes de les concessions no haurien de ser anul·lades per les característiques particulars d’alguns dels premiats. En tot cas, remarca, «és una decisió que deuen prendre les autoritats locals elegides democràticament, funció per la qual han estat triats.«
Els historiadors del CEH demanen als els responsables del nomenclàtor que incloguin, «els noms de les dones terrassenques que van lluitar per defensar la llibertat, la democràcia, la justícia social i els drets de les dones, ja que aquestes es troben infrarepresentades als nostres carrers i places i avingudes«.