Entradas

Els socialistes confien aprovar la Llei de Persones Grans abans no acabi l’any

La primera Llei de les Persones Grans a Catalunya podria entrar en vigor abans no acabi l’any. Així ho preveu el Partit del Socialistes que acaba d’entrar a tràmit la seva proposta amb la consideració d’un bon punt de partida per la resta de grups polítics. Ara, el text passarà per tots els tràmits parlamentaris abans de la seva aprovació definitiva.

El principal objectiu de la normativa que s’ha explicat en una trobada a la seu dels socialistes, és consolidar i ampliar per llei els drets de les persones grans, sobretot entre les més vulnerables. La Llei vol fomentar una visió més natural i positiva de l’envelliment, garantint drets com el de la imatge, a la intimitat, el dret residencial o a la salut, a més de promoure el dret a la participació activa en la vida pública. I tot, pensat per a un milió i mig de persones majors de 65 anys que van en augment i que ja representen el 20 per cent de la població catalana.

Junts vol acabar per llei amb les ocupacions delinqüencials

Junts per Catalunya insta al Govern a resoldre les ocupacions delinqüencials intruduïnt modificacions en el Codi Civil i en la Llei de l’Habitatge. D’aquesta manera es donen eines legals més efectives a propietaris, comunitats de veïns i ajuntaments per solucionar els problemes de convivència que ocasionen les ocupacions que no són per necessitat. A banda de promoure la proposta al Parlament, la formació impulsa mocions a tots els ajuntaments catalans i acords de Junta de Portaveus, com és el cas de Terrassa, perquè es legisli a favor d’una demanda social generalitzada.

Amb aquestes modificacions que proposa Junts, es facultaria a propietaris i Ajuntaments a defensar la funció social de l’habitatge i a desallotjar abans d’un mes, un immoble ocupat il·legalment. A Madrid és el Congrés qui ha de modificar la Llei de l’enjudiciament criminal perquè es pugui actuar en 48 hores, en una ocupació delinqüencial. D’altra banda Junts per Terrassa presenta una proposta de resolució al pròxim Ple, per al manteniment del paviment de la ciutat.

El PP vol endurir les Lleis sobre la immigració i les ocupacions de finques

El Partit Popular proposa endurir la Llei perquè una casa ocupada il·legalment es pugui recuperar en 24 hores. Els populars han estat molt crítics amb els Governs de l’Estat i el municipal per no posar remei als problemes de convivència que diuen han percebut, en la seva visita a Ca n’Anglada.

Els populars també han criticat al Govern de Pedro Sánchez i als partits que li donen suport, per fomentar la immigració il·legal i provocar un efecte crida a traspassar les fronteres fora de la Llei. Amb aquestes dues propostes els dos dirigents populars, Manu Reyes i Pepe Ortiz, esperen haver fet un pas més en la recuperació de la representació del seu partit al plenari de l’Ajuntament de Terrassa.

Actuavallès denuncia que la Llei de Llibertat Sexual criminalitza el treball sexual

L’ONG Actuavallès denuncia que la nova llei sobre llibertat sexual és un instrument de criminalització del treball sexual i perpetua la violència institucional cap aquest col•lectiu. Aquest 25 de novembre, dia per l’eradicació de les violències masclistes, l’entitat solidària rebutja aquesta violència institucional, una violència masclista molt present en l’àmbit del treball sexual. La Llei de Llibertat Sexual o del “només sí és sí” posa al centre el consentiment de les dones per parlar de violència sexual, una demanda històrica i necessària, que el moviment feminista porta anys reivindicant.

El consentiment està en el centre però en el cas del treball sexual, aquest consentiment no té valor, segons el text presentat com avantprojecte de llei al parlament espanyol. Una vegada més, segons Actuavallès, es distingeix entre dones i treballadores sexuals, com si no fossin el mateix i com si el seu consentiment no tingues el mateix valor. L’avantprojecte de llei de llibertat sexual promoguda pel govern espanyol posa al centre de la qüestió el consentiment i la importància de la seva presència quan parlem de violència sexual.

Tot i que el marc legislatiu sovint es queda curt o mostra les seves escletxes i limitacions, aquest pot ser un pas fonamental sempre i quan les lleis no acabin convertint-se en quelcom merament punitivista que només té com a objectiu canviar o endurir el codi penal. El conflicte que genera el projecte de llei aprovat el passat 6 de juliol de 2021, és que a la vegada que incorpora el consentiment de les dones com a condició innegociable per entendre, jutjar i condemnar la violència sexual, en l’àmbit de la prostitució es nega el consentiment de les persones que l’exerceixen. Això genera un conflicte complex que té conseqüències a molts nivells, sobretot en l’accés a drets fonamentals.

En el marc actual, la llei que treballa per afavorir la no discriminació i eradicar les desigualtats latents en termes de violències masclistes, obre una nova bretxa sobre el col•lectiu de les treballadores sexuals, posant en entredit els seus drets humans més fonamentals, negant la seva capacitat de consentir un fet, i dificultant l’accés a l’habitatge i a la salut. Sota aquesta llei s’està prohibint l’exercici del treball sexual, per s’allunya de reconèixer el treball sexual com un treball legítim i existent i de poder-lo diferenciar i allunyar d’una vegada per totes d’una realitat totalment diferent que es el tràfic de persones amb fi d’explotació sexual.

En definitiva, una pèrdua de drets evident que alimenta encara més l’estigma que recau sobre el treball sexual i que actua com a determinant social de la salut. Actuavallès considera que les treballadores sexuals no són víctimes, són dones, amb situacions diverses d’una complexitat diversa i assegura lluitar per un món lliure de violències masclistes, on les dones, treballin de que treballin tinguin eines per desaprendre la indefensió de gènere imposada.

Adéu a les cabines telefòniques

A finals del 2018 quedaven repartits pels carrers de Terrassa, 72 telèfons públics, molts dels quals ubicats en les populars cabines telefòniques. A tot Catalunya n’hi ha unes 2.161. En acabar aquest 2021 deixaran de prestar aquest minvat servei i es podran retirar totes de la via pública.

Una disposició transitòria de l’avantprojecte de llei general de Telecomunicacions eximeix al govern espanyol de considerar-les servei universal i ja es podran treure dels carrers de tot l’Estat. La irrupció de la telefonia mòbil ha fet caure en desús aquests ja, vestigis del passat. Segons la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, el 88 per cent de la població espanyola reconeix no haver fet servir mai una cabina telefònica.

I només l’1 per cent n’ha utilitzat una durant l’últim any. Aquests telèfons registren una mitjana de 0,5 trucades al dia, una trucada cada dos dies. Més de la meitat de les cabines de tot l’Estat no registren ni una trucada l’any. De fet les cabines ja es poden retirar si així ho sol·liciten els Ajuntaments a la companyia. Segons un decret, fins ara havia d’haver-hi almenys un telèfon públic en municipis de més de 1.000 habitants, i un d’addicional cada 3.000 habitants.

Veient-les ara, són una mostra evident del desús en què ha caigut aquest servei que en el seu dia va servir per comunicar-se entre ciutadans. Una mostra de com un imprescindible element urbà, en un relatiu poc temps, ha esdevingut relíquia.

El Gremi de Transports valora la tramitació de la nova Llei contra la morositat

El Gremi de Transports i Logística de Catalunya celebra que el règim sancionador contra la morositat en el sector del transport entri al Parlament. Cinc mesos després que el Govern acordés tramitar el Projecte de Llei per la via d’urgència, el Consell de Ministres del passat dimarts va aprovar el text que estableix un règim sancionador contra la morositat al sector, i que ara passa al Parlament per la seva tramitació i aprovació final.

Segons el Gremi una de les assignatures pendents en matèria de contractació mercantil és la necessitat d’una norma que sancioni els incompliments en els terminis de pagament que sovint es donen en l’àmbit comercial. Aquí, les grans empreses imposen condicions abusives als proveïdors basant-se en l’activitat financera i no en la productivitat. Això genera uns costos als autònoms i a les pimes que treballen per als grans grups empresarials.

El Gremi recorda que la Llei contra la morositat del 2014 establia un termini mitjà de pagament de 30 dies i que en cap cas superaria els 60 dies. A la pràctica i per la falta d’un règim sancionador, l’incompliment de la Llei s’ha generalitzat. Es calcula que a l’enton d’un 65 per cent dels clients de transportistes incompleixen de forma reiterada la Llei de morositat que durant el 2020 se situava en un termini mitjà de pagament de 80 dies, amb un important increment després de la crisi sanitària.

Tot i que el Gremi de Transports i Logística de Catalunya valora molt positivament el nou projecte de Llei, mostra la seva preocupació perquè durant la tramitació parlamentària es pugui veure afectat per l’altre projecte de Llei d’establiment d’un règim sancionador de lluita contra la morositat per a tots els sectors econòmics que es troba en una situació més avançada. El Gremi de Transports i Logística, integrat a la patronal Cecot, compta actualment amb més de 250 associats, representa i defensa els interessos de les empreses de transport amb diversos serveis.

Els socialistes volen recuperar el Pla de Barris amb una inversió de 250 milions

El Partit dels Socialistes defensen les necessàries transformacions dels barris i asseguren que si tornen a governar la Generalitat recuperaran la Llei de Barris amb una injecció de 250 milions d’euros anuals. Els socialistes acusen els governs de JxCat i ERC d’abandonar els barris catalans «quan més falta els hi feia» i aposten per la transformació profunda dels barris perquè el projecte suspès permetia tenir unes ciutats «sanes cohesionades i resilients».

Per la regidora, Eva Candela, la crisi ha castigat especialment els barris de pobles i ciutats amb alts nivells d’atur, desigualtats, degradació de l’espai públic i d’habitatges i ara amb la Covid-19. Pels socialistes la igualtat d’oportunitats comença als barris «per poder avançar plegats sense deixar ningú enrere». És per això que el PSC defensa un model de transformació com el què es va aconseguir a la Maurina amb la Llei de Barris, fent un barri més actiu, cohesionat, amb equipaments públics, intervencions socials i mesures d’accessibilitat.

Segons Candela «aquest exemple és només un dels múltiples casos d’èxit arreu de Catalunya» que va ser gràcies a un govern de progrés presidit primer per Maragall i després per Montilla, amb la complicitat de la ciutadania i dels ajuntaments socialistes, com el de Terrassa d’abans. Per això, a les pròximes eleccions aposten per un govern de canvi a la Generalitat que garanteixi la inversió de 250 milions l’any que consideren necessària pels barris de Catalunya.

El BOE publica la modificació de la Llei d’Arrendaments Urbans

Avui es publica al Boletín Oficial del Estado, el BOE, la normativa que modifica la Llei d’Arrendaments Urbans. La modificació no preveu canvis en l’exempció de pagament de l’Impost de Transmissions Patrimonials relatives a l’arrendament d’habitatges, tot i que els avals s’han de seguir pagant amb les limitacions que fixa la Llei. A grans trets a partir d’ara la durada mínima del contracte es fixa en 5 anys, llevat de si es tracta de persones jurídiques o empreses arrendadores que el termini s’estableix en 7 anys.

L’arrendador no pot reclamar avals addicionals més enllà de dues mensualitats de renda, i si l’arrendador és persona jurídica, no pot exigir que el llogater pagui les despeses corresponents per a la contractació del lloguer de l’habitatge. Pel què fa als desnonaments, la reforma també preveu l’aplicació de la modificació de la Llei d’Enjudiciament Civil que permet al llogater al•legar vulnerabilitat social, la qual cosa obliga al jutge a demanar un informe als serveis socials. Si l’informe ratifica la situació, el desnonament es paralitza un mes, o dos si el propietari és una persona jurídica.

La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i d’altres entitats que treballen per l’habitatge social es feliciten per la inclusió d’aquest apartat en la nova versió de la Llei. La Cambra de la Propietat recorda que la nova normativa és pràcticament una reproducció de l’anterior del 2018 i que segueix vigent pels contractes signats mentre ha estat vigent amb les modificacions més importants. Aquestes modificacions són una contrareforma als canvis de la llei d’arrendaments urbans realitzats el 2013, que suposava una restricció i limitació dels drets dels lloguers d’habitatges.

La Llei estableix un termini obligatori mínim de duració del contracte en funció de si l’arrendador és persona física, de 5 anys, o si la propietària és una societat o persona jurídica que arriba als 7 anys. Si ningú es pronuncia hi ha una pròroga de 3 anys a partir del 5è o 7è any, amb un preavís de 4 mesos per l’arrendador i de 2 per l’arrendatari. La fiança segueix sent obligatòria d’una mensualitat de renda i es limiten els avals o dipòsits extres a dues mensualitats. També s’atorga de major protecció als arrendataris en processos de desnonament amb la suspensió dels procediments judicials abans esmentats, entre d’altres mesures fiscals, bonificacions i de pagament d’impostos.

Recullen signatures per canviar la llei que regula el permís de lactància i adaptar-la a les necessitats reals de les dones

Una mare, veïna de Viladecavalls i assessora de lactància, Sandra Arcos, ha iniciat una petició a Change.org per canviar la llei que regula el permís de lactància i adaptar-la a les necessitats reals de les dones. Demana la col•laboració de la ciutadania perquè se sumi a la seva demanda i totes les signatures recollides s’adreçaran al president de l’Estat espanyol, Pedro Sánchez, i a les ministres d’economia i empresa i sanitat, consum i benestar social, Nadia Calviño i Carmen Montón, respectivament.

Concretament, Sanda Arcos demana que durant els 5 mesos del permís de lactància, la mare es pugui treure la llet en el moment que ho necessiti al seu lloc de treball, que disposi d’una sala per fer-ho, que es promogui la normalització de la lactància a les empreses i que no s’utilitzi aquest permís per intentar cobrir altres necessitats.

L’objectiu d’aquesta mare es recollir totes les signatures possibles en un any. Durant els tres mesos que ja porta activa la campanya n’ha recollit unes 2.000.

Arcos vol fer difusió de la seva iniciativa, fer partícips a totes les mare i crear sinergies amb altres col•lectius que volen ampliar la baixa maternal i el permís de paternitat, per exemple. Tots aquests grups, diu, persegueixen el mateix: millorar la conciliació de la vida familiar i laboral.

 

El Parlament aprova la nova llei del comerç que certifica el final dels períodes regulars de rebaixes

Els comerços hauran de tancar com a molt tard a les 9 del vespre, des d’octubre fins a maig, i tindran una hora més de marge a l’estiu, fins a les 10. És una de les novetats incorporades en la llei de comerç, que  finalment, s’ha aprovat aquest dijous al Parlament, i que certifica el final dels períodes regulars de rebaixes, i preveu també un màxim de 75 hores d’obertura a la setmana.

A partir d’ara, els comerços podran obrir vuit diumenges i festius a l’any, encara que cada ajuntament ha de fixar dos festius més per al seu àmbit territorial. La normativa prohibeix la venda a domicili o via telèfon, sense una autorització prèvia del potencial client.

La Unió d’Entitats de Retail de Catalunya ha destacat que la nova llei recull les cinc esmenes que van presentar. Així s’inclou la demanada d’introduir el model de BIDs com a eina per garantir la competitivitat dels eixos comercials urbans.  També recull la proposta que es feia d’horaris comercials, rebaixes i municipis turístics.