Entradas

L’Ajuntament, obert al tractament i conservació de les llambordes dels entorns fabrils

L’aparició d’unes llambordes històriques sota l’asfalt a l’entorn del Vapor Albiñana, ha reobert el debat ciutadà sobre el tractament i la conservació que s’ha de donar al patrimoni públic. El Pla Director del conjunt fabril del centre, participat amb els veïns de la zona, contempla totes les possibilitats sempre que es prioritzi l’accessibilitat universal. El Govern aposta per explorar tots els sistemes d’exposició i conservació, sempre que siguin compatibles amb l’accessibilitat i en la comoditat per al seu ús diari.

La llamborda clàssica es va posar massivament a places i carrers a finals del segle XIX per la seva durabilitat i economia. Avui en dia, la fins i tot fotogènica llamborda, s’ha convertit en un element sorollós al pas de vehicles i rodetes, un perill per a peus i turmells, i un magatzem de brutícia entre les seves ranures. Actualment a la llamborda, no se li reconeix ni el seu valor ecològic, deixant passar l’aigua al subsòl a través de les seves juntes.

A Terrassa no hi ha un cens de quants carrers d’entre els 1.396 quilòmetres de vials amaguen llambordes, tot i que són habituals a l’entorn d’antics conjunts fabrils. Al voltant de la Fàbrica Albiñana, on han aparegut antigues llambordes, és un conjunt d’edificis protegits com a bé cultural d’interès local. Un complex de naus industrials paralel·les situades entre els carrers Sant Gaietà, Cervantes, Mare de Déu dels Àngels i Sant Valentí.

Llambordes 1Llambordes 2

Llambordes 3Llambordes 4

Continua l’homenatge a les víctimes de l’Holocaust nazi col·locant tres llambordes stolpersteine

La campanya per col·locar les llambordes stolpersteine per homenatjar  a les víctimes de l’Holocaust nazi a la ciutat segueix en marxa.

I és que, aquest dimecres la regidora de Memòria Històrica, Ona Martínez, i la regidora del Districte 4, Jennifer Ramírez, han acompanyat els familiars i l’alumnat de l’Institut Can Roca a emplaçar  les llambordes del record a tres  víctimes del nacisme.

Concretament, s’han instal·lat al carrer del Comte Borrell, 67 on hi vivia Joan Gras Puigmartí, deportat el 1940 a Mauthausen. Va ser assassinat a Gusen, Àustria, el 21 de novembre de 1941. Posteriorment, les regidores i l’alumnat s’han desplaçat fins: carrer de l’Infant Martí, 125  on hi havia residit Josep Cirera Mayol, que va se deportat a Mauthausen el 1940. I el van assassinar el 9 de juliol de 1941, també a Gusen. Per últim, la comitiva ha anat fins al carrer de Galileu, 105 , darrera residencia de Ramon Pere Moragues, deportat el 1941 a Mauthausen. El seu assassinat va tenir lloc el 28 de setembre de 1941 a Hartheim, Àustria.

Les llambordes stolpersteine són  plaques artístiques urbanes que s’emplacen davant l’última residència de la persona que va ser víctima del nazisme o  en un lloc emblemàtic de Terrassa.

Notícies relacionades

https://terrassadigital.cat/dues-llambordes-stolpersteine-mes-homenatgen-felix-izquierdo-i-josep-julia/

https://terrassadigital.cat/homenatge-als-deportats-del-nazisme-amb-la-collocacio-de-les-primeres-llambordes-de-record/

 

Dues llambordes stolpersteine més homenatgen Félix Izquierdo i Josep Julià

Aquest dimarts han continuat els actes d’homenatge a les víctimes de l’Holocaust nazi. I és que s’han col·locat dues llambordes stolpersteine més a la ciutat.

Concretament, se n’ha instal·lat una a la rambleta del Pare Alegre, 67, per homenatjar Félix Izquierdo García, que va ser deportat el 1940 a Mauthausen i el van assassinar un any després, l’1 de novembre de 1941, a Gusen. L’altra placa artística urbana s’han emplaçat al carrer Societat, número 5, per recordar Josep Julià Bruguera, nascut el 1917 a Terrassa. El 1941 va ser deportat a Mauthausen i el van assassinar el 24 de desembre de 1941, també a Gusen.

L’acte ha comptat també amb la presència de la regidora de Memòria Històrica, Ona Martínez, que ha acompanyat als familiars de les víctimes. 

 

Notícia relacionada:

https://terrassadigital.cat/homenatge-als-deportats-del-nazisme-amb-la-collocacio-de-les-primeres-llambordes-de-record/

Homenatge als deportats del nazisme amb la col·locació de les primeres llambordes de record

Emotiu acte d’homenatge a les víctimes de l’Holocaust nazi. La Casa Alegre de Sagrera ha acollit aquest dijous un autèntic exercici de memòria històrica dedicat a totes aquelles persones amb algun vincle amb Terrassa que van ser deportades als camps de concentració. Familiars de les víctimes, autoritats, historiadors i professors i alumnes de diversos instituts terrassencs han participat en un acte que ha comptat també amb la presència de la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró.

Així s’ha iniciat la campanya per col·locar les primeres 11 llambordes stolpersteine a la ciutat. Són plaques artístiques urbanes que s’emplacen davant l’última residència de la persona deportada o bé en un lloc emblemàtic del municipi. Concretament, la primera stolpersteine s’ha ubicat al carrer de Francesc Oller, davant la casa on va residir Agustín Sanjosé Calasanz, que va sobreviure després de 5 anys ingressat a Mauthausen. A Terrassa ja s’han documentat uns 70 casos de deportacions d’habitants del municipi, els quals rebran el seu homenatge en forma de llamborda amb el seu nom durant els propers mesos.