Entradas

‘Els nois de la salut’, una història de l’esquizofrènia i les seves conseqüències

/0 Comentarios/en , /por

El Centre Excursionista de Terrassa s’ha quedat petit per acollir la presentació del llibre ‘Els nois de la salut’. Escrit per la psicoterapeuta Concepció Garriga, explica la història de dos germans fills d’una família pobre de Badalona que acaben a la Fundació Busquets. Des d’allà, són adoptats per una parella terrassenca. Tots dos pateixen esquizofrènia, però només un d’ells s’ensurt i sobreviu.

‘Els Nois de la Salut’ també és una aproximació als problemes de salut mental, a l’esquizofrènia i en com es poden solucionar si es tracten com abans millor.

La presentació ha comptat amb la presència de Màrius Massallé i Calala Puig, els pares adoptius dels dos germans i que han explicat la seva experiència en aquest llibre testimoni.

Pep Puig torna a Ullastrell amb ‘Si una tarda de juliol un borinot’

/0 Comentarios/en , /por

L’escriptor terrassenc Pep Puig torna a situar a Ullastrell la seva última novel·la. Es tracta de ‘Si una tarda de juliol un borinot‘, publicada aquest mes d’octubre per L’Altra Editorial. En la ficció, Ullastrell queda camuflat sota el nom de Serrall, encara que la població és fàcilment identificable. Fins i tot hi ha escenaris comuns amb ‘La vida sense la Sara Amat’, com la sabateria fictícia de Cal Sabater basada en l’antiga sabateria real de Cal Barber, propietat de la família de l’autor i que ja no existeix. De fet, Puig defensa que aquesta encarnació d’Ullastrell que és el Serrall es troba a mig camí de la memòria i de la invenció, una confluència on el novel·lista es declara còmode a l’hora de crear.

‘Si una tarda de juliol un borinot’ es podria definir com una novel·la breu o com una faula llarga, però amb un marcat esperit antibel·licista. De fet, és tota una crida a la deserció i una denúncia a l’absurd de la guerra. El protagonista és un jove en plena adolescència, un dels temes recorrents de Puig, a qui una ombra del passat familiar evocant la Guerra Civil li trasbalsa el plàcid estiu al poble. Un relat emotiu, nostàlgic i sorprenent.

 

El sociòleg Ivan Miró presenta a Synusia el seu nou llibre Els vincles audaços

/0 Comentarios/en , , /por

La llibreria Synusia acull aquest dijous, 28 de setembre, a les 7h de la tarda, la presentació del llibre Els vincles audaços, editat per Manifest Llibres. L’acte comptarà amb la presència de l’autor del text, Ivan Miró, qui dialogarà amb Paula Solís i Gilabert, periodista i cooperativista a Crisàlide Comunicació. Els vincles audaços és una novel·la on la realitat sociopolítica més recent dialoga amb el convuls període de l’obrerisme i el pistolerisme d’entre 1917 i 1923.

S’hi recorren uns lligams –en l’amistat, en l’amor, en el treball, en la lluita– que sovint «són intangibles, abstractes, immaterials, però els seus fonaments són corporals, concrets, s’han de poder palpar». D’una banda, entre unes amistats que entrecreuen vida i militància en una ciutat enfangada per la precarietat, el racisme o l’especulació, però també dignificada pel 15M, el 8 de març o l’1 d’octubre. Per l’altra, i amb la memòria com a baula, emergeix la trajectòria d’en Francesc Comas i Pagès, en Paronas, el jove vidrier anarcosindicalista de Sants, deixeble de Peiró i de Seguí, que protagonitzà amb altres milers d’anònims «els anys del somni revolucionari dels humils», en una ciutat esqueixada per la lluita de classes, les epidèmies o la carestia.

Ivan Miró i Acedo és sociòleg i cooperativista a La Ciutat Invisible. En la dècada dels 90 participà de les lluites autònomes que encengueren la Barcelona anestesiada i postolímpica. A la UAB, impulsà la Coordinadora d’Assemblees de Facultat (CAF) i l’Alternativa Estel. A Sants, s’incorporà al moviment de les okupacions, participant en la creació de l’Assemblea de Barri de Sants i del col·lectiu de contrainformació La Burxa. Des d’aleshores, ha conjugat la implicació en experiències autogestionàries d’àmbit local, amb la participació en mobilitzacions anticapitalistes d’abast metropolità.

Sònia Guillén, escriptora egarenca de 54 anys, somrient

L’egarenca Sònia Guillén guanya el premi Ramon Muntaner amb ‘Cicatrius’

/0 Comentarios/en , /por

Una terrassenca és la guanyadora del 38è Premi Ramon Muntaner de novel·la juvenil: la Sònia Guillén Colomer. Nascuda el 1969, Guillén ha aconseguit el guardó que atorga la Fundació Prudenci Bertrana amb ‘Cicatrius‘. Es tracta d’una obra sobre la salut mental dels adolescents. La història la protagonitzen dues joves, la Nerea i la Maria, companyes d’habitació a l’hospital després d’afrontar diverses situacions complexes d’aquesta etapa de la vida: l’assetjament escolar, la relació amb els pares, el consum de drogues, el sexe… La veu de la Nerea és la qui narra totes aquestes problemàtiques, transmetent de manera directa i realista la visió dels adolescents, posant en valor les dificultats que els presenta la vida i els efectes que poden tenir en la salut mental dels joves.

Aquesta és la segona novel·la publicada per Sònia Guillén. L’autora va debutar a principis d’aquest mateix any el amb ‘No sé qui soc’, finalista del premi de narrativa juvenil Ciutat de Picassent. Fins fa poc treballava de professora universitària i consultora laboral, fins que ha decidit dedicar-se de ple a l’escriptura.

‘Cicatrius’ està editada per Fanbooks, segell de l’Editorial Planeta. El premi, dotat amb 6.000€, es va lliurar dimarts en el marc dels Premis Literaris de Girona. El jurat, format per Dolors Cabrera, Patrizia Campana, David Cirici, Xavier Gual i Anna Pardos, va escollir l’obra de l’egarenca d’entre 22 candidates.

Sònia Guillén (Foto: Editorial Planeta)

Montserrat Corretger guanya el primer Premi Temerari per ‘La Pensió d’Alemanys’

/0 Comentarios/en , /por

La Llibreria La Temerària ha atorgat el primer Premi Temerari. La guanyadora ha estat l’escriptora reusenca Montserrat Corretger per la novel·la La Pensió d’Alemanys. Aquest premi vol reconèixer obres publicades recentment que són oblidades pels grans mitjans i influenciadors però que tenen un gran valor literari.

‘La pensió d’Alemanys’ és la primera novel·la de Corretger, situada a Reus durant els anys 20 i 30. Allà hi s’hi estableixen uns traductors alemanys i suïssos, que s’acaben relacionant amb la societat més acomodada de la ciutat. El llibre és fruit d’un ingent treball d’investigació de l’autora.

‘Del velcro al porno’, una novel·la sexualment educativa i feta a Terrassa

/0 Comentarios/en , , /por

La sexòloga terrassenca Anna Flotats ha publicat ‘Del velcro al porno’, una novel·la juvenil amb objectius didàctics. Segons els darrers estudis sociològics, el primer contacte amb la pornografia actualment es produeix als 8 anys. El fet que la majoria d’aquests vídeos sexuals siguin violents i cosificadors aporten als més joves una visió de les relacions íntimes que ja està comportant problemes de salut entre els adolescents. És per aquest motiu que l’Anna Flotats es va decidir a escriure aquest llibre.

Amb una història que té lloc a Terrassa, ‘Del velcro al porno’ alterna dues protagonistes. La Sara, sexòloga de professió, i la seva filla Núria, una adolescent a qui l’esparvera que la seva mare es presenti al mateix institut on ella estudia per parlar de temes com la pornografia. Precisament, trencar aquests tabús i convertir-se en una lectura compartida entre pares i fills és un altre dels objectius d’aquesta novel·la.

La lectura de ‘Del velcro al porno’ està recomanada a partir dels 14 anys. La novel·la és autoeditada i de moment està disponible en castellà.

La història de la Margarita Salvador, novel·lada a ‘Sellando los ojos para vivir’

/0 Comentarios/en , , /por

La Margarita Salvador entra, de nou, a la Coral Els Amics, on fa seixanta anys ballava el rock i el twist acompanyada de la seva mare. El ball ha estat una de les seves grans aficions que mai ha deixat de practicar, tot i quedar-se cega als 29 anys per culpa d’un vessament cerebral. Aquest no ha estat l’únic obstacle que ha hagut de superar al llarg de la seva vida, que ara ha quedat escrita en forma de novel·la gràcies a la iniciativa de Núria Álvarez, que va quedar impressionada per la vitalitat de la Margarita.

Álvarez ha publicat ‘Sellando mis ojos para vivir’, un llibre amb una prosa senzilla però contundent on explica la vida de la Margarita i també les seves pròpies impressions personals.

La Margarita es va quedar cega amb tres fills i amb un marit que les va deixar, encara que admet que el millor que va fer per ella és que marxés. Va deixar la feina que tenia en una clínica dental i va començar a treballar a l’Once. A partir d’aquí, explica, ha seguit fent allò que hauria fet si no s’hagués quedat cega.

‘Sellando mis ojos para vivir’ es ven a les presentacions del llibre que esta fent Núria Álvarez i properament es podrà comprar a través d’internet.

L’egarenc Uri Rubio s’estrena en el camp de la literatura amb tretze relats distòpics

/0 Comentarios/en , , /por

Després d’un bon grapat d’anys dedicats a la música, el terrassenc Uri Rubio estrena ara una nova faceta com a escriptor. I ho fa explorant l’univers de la ciència ficció amb la seva primera novel·la, titulada Des/amor distópico.

Músic, lletrista i especialista en comunicació, aquest egarenc nascut a Sabadell ara fa 37 anys, debuta en el terreny literari amb tretze relats farcits d’humor negre, drames incòmodes i constants reflexions sobre el paper que ocupen les màquines en les nostres vides.

Una tecnologia que, paradoxalment, esdevé imprescindible per adquirir un exemplar de Des/amor distópico. I és que el llibre, que ha estat autoeditat pel mateix autor, només es pot comprar on-line a través d’Amazon, ja sigui en format de paper o electrònic.

Uri Rubio Nou Llibre

Desamor Distopico Llibre Uri Rubio

Oberta la convocatòria per als premis literaris de la Nit del Misteri 2023

/0 Comentarios/en , , /por

Ja es poden consultar les bases i participar en els diferents Premis de la Nit del Misteri 2023. En total es convoquen un total de 6 premis, el més rellevant dels quals és el Premi de novel·la Ferran Canyameres, el premi de novel·la d’intriga més antic del país en el seu gènere i amb la dotació més alta i que enguany està patrocinat per l’Asseguradora Mútua Terrassa. Els premis també compten amb la col·laboració de la Factoria Cultural de Terrassa i Bon Preu Esclat.

La Nit del Misteri és l’acte de lliurament dels premis literaris que organitza Òmnium Terrassa. Des de l’any 1986, Òmnium Cultural Terrassa convoca el Premi de novel·la Ferran Canyameres en homenatge a l’il·lustre escriptor terrassenc. Després, a partir del 1990 se li suma el Premi de narracions curtes Ferran Canyameres i actualment inclou també els premis Maria Rovira i Montserrat Oller, destinats a alumnes de primària, secundària i post obligatori, i el Premi de poesia Enric Gall. Finalment, l’any passat, el 2020 s’hi va afegir el Premi de Teatre Àngels Poch, en homenatge a l’actriu de la ciutat, per al millor text teatral.

Tots els premis estan relacionats amb el gènere policíac, d’intriga o misteri, menys el de poesia Enric Gall que promou els valors ciutadans i el de teatre Àngels Poch que és de temàtica lliure.

L’atorgament i el lliurament dels premis, la Nit del Misteri, es fa coincidir amb el solstici d’estiu i es produeix durant un acte literari que té enguany tindrà lloc al Teatre Principal el 28 de juny de 2023.

PREMIS:

XXXII Premi de novel·la Ferran Canyameres
Narració original i inèdita que no s’hagi presentat a cap premi pendent de resolució, de gènere policíac, d’intriga o misteri. L’admissió d’originals es clourà el 31 de març de 2023 a les 7 del vespre.

XXXV Premi de narracions curtes Ferran Canyameres
Narració o conjunt de narracions original i inèdita de gènere policíac, d’intriga o misteri. L’admissió d’originals es clourà el 28 d’abril de 2023 a les 7 del vespre.

XXIX Premi Maria Rovira
Narracions Curtes per a alumnes d’ensenyament secundari i post obligatori. Narració original de gènere policíac, d’intriga o misteri. L’admissió d’originals es clourà el 28 d’abril de 2023 a les 7 del vespre.

XXII Premi M. Montserrat Oller
Narracions Curtes per a alumnes de Cicle Superior de Primària. Narració original d’un conte d’aventures o misteri. L’admissió d’originals es clourà el 28 d’abril de 2023 a les 7 del vespre.

XIX Premi de Poesia Enric Gall
Un poema o una col·lecció o un recull de poemes originals i inèdits d’exaltació dels valors ciutadans com el civisme, la convivència i els bons costums. L’admissió d’originals es clourà el 28 d’abril de 2023 a les 7 del vespre.

III Premi de Teatre Àngels Poch
Obra de teatre original, inèdita i no representada, de temàtica lliure, i que no s’hagi presentat a cap premi pendent de resolució. S’entén per inèdita el fet de no haver estat publicada, premiada, representada o que se n’hagi realitzat una lectura dramatitzada pública. L’admissió d’originals es clourà el 30 de març 2023 a les 7 del vespre.

‘¿Qué vi en sus ojos?’, un viatge romàntic a Belmez

/0 Comentarios/en , /por

El 2019 la terrassenca Mónica Linares va publicar la novel·la ¿Qué vi en sus ojos?. Ara la reedita amb una nova editorial, Romantic Ediciones, després que l’anterior cessés l’activitat, afectada per la pandèmia.

Amb lleugers canvis respecte l’original però suficients per a rellegir la història novament, ¿Qué vi en sus ojos? ens trasllada a Bélmez, un poble de Córdova, on hi arribem a través d’un viatge en tren que fan una àvia i la seva néta.

Bélmez, coronat per un imponent castell, també és el poble dels pares de l’autora. Hi ha en aquesta història pinzellades autobiogràfiques.

¿Qué vi en sus ojos? és una novel·la romàntica, un gènere sovint injustament tractat de ‘menor’ i massa enfocat, també erròniament, al públic femení.

Linares no para d’escriure. Ja té una nova novel·la al calaix en busca d’una editorial que li permeti veure la llum.