Entradas

Junts per Terrassa defensa el català a l’escola i l’accés gratuït dels terrassencs als monuments locals

El grup municipal de Junts per Catalunya a l’Ajuntament de Terrassa presenta al Ple ordinari del pròxim dimecres, 22 de desembre, dues propostes de resolució. D’una banda, defensa el model d’immersió lingüística a l’escola i de l’altra, la gratuïtat d’accés pels terrassencs als conjunts monumentals de la ciutat. Junts per Terrassa defensarà al Ple el model d’immersió lingüística en català a l’escola que segons el grup està amenaçat arran de la sentència del TSJC, que obliga les escoles a fer un mínim d’un 25% de classes en castellà.

El Ple servirà al grup municipal per denunciar que la judicialització de la política acabi arribant a l’escola i la necessitat de ser el baluard del model lingüístic català. Per a Junts, cultura i llengua són elements conformadors de la identitat i de la nació. Per tant, la defensa de la llengua i de la cultura catalana “ens ha de ser objectiu prioritari de l’acció política, i el català ha de ser la llengua vehicular i d’aprenentatge a l’escola”.

D’altra banda el grup presentarà una proposta de resolució per demanar que l’entrada als conjunts monumentals del municipi sigui gratuïta pels ciutadans empadronats a la ciutat. Per això caldrà modificar l’ordenança fiscal que regula el preu per visitar els conjunts patrimonials del municipi, formats per les Esglésies de Sant Pere, la Casa Alegre de Sagrera i el Castell Cartoixa. L’objectiu és reclamar a l’Equip de Govern que deixi de cobrar l’entrada de 3 euros als ciutadans de Terrassa que vulguin visitar el conjunt monumental de les Esglésies de Sant Pere, només un euro menys que les persones foranes que el visiten.

Des de Junts per Terrassa defensen la gratuïtat del patrimoni per a la gent del municipi, convençuts que, “com més coneguin Terrassa i la qualitat del nostre patrimoni cultural, més orgull de pertinença tindrà tothom”. Per això, consideren que si l’entrada esdevé gratuïta “serem capaços de vendre al món totes les coses meravelloses que tenim a Terrassa a nivell de patrimoni cultural, i les terrassenques i els terrassencs ens sentirem molt orgullosos de conèixer més i millor encara tots els actius i tots els tresors que tenim a casa nostra”.

Amb tot Junts per Terrassa lamenta que a l’Ordenança fiscal que regula el preu de l’entrada, i dins del grup per a les persones amb entrada reduïda de tots tres conjunts monumentals, que inclou els estudiants, les persones de més de 65 anys, les famílies nombroses, les persones amb discapacitat i els grups de més de 20 persones, no hi constin les famílies monomarentals i monoparentals, que també haurien de tenir els mateixos avantatges per la seva situació de més vulnerabilitat. Per tot això, Junts Terrassa proposa que es repensi una nova tarifa per la qual tres monuments resultin completament gratuïts de visitar pel veïnat de la ciutat.

Amb la pandèmia es multipliquen per 8 les parelles lingüístiques virtuals

El 2020 les parelles lingüístiques en format virtual que fomenta el Voluntariat per la Llengua, es multipliquen per 8 a Terrassa i Rubí, i passen de 409 parelles el 2019 a les actuals 3.457. Un sistema a través de les xarxes que s’ha anat implantant arran de la pandèmia i que després ha demostrat els seus avantatges pel foment de l’ús del català entre els qui habitualment no el parlen.

Les parelles lingüístiques estant formades per un catalanoparlant i un aprenent provinent de fora de Catalunya i que vol enriquir la seva conversa en català. Un 63 per cent dels aprenents provenen de l’estranger, un 21 per cent d’altres comunitats autònomes i un 7 per cent de Catalunya.

Ara tots combinen el sistema virtual amb el presencial. Les parelles lingüístiques és un sistema d’èxit per al foment de l’ús del català entre la població que no el parla. El Voluntariat per la Llengua de Terrassa i Rubí va formar l’any passat 7.341 parelles lingüístiques.

Més del 80 per cent de la població del Vallès Occidental sap el català

Al Vallès Occidental el 80,6 per cent de la població sap parlar el català, només sis dècimes per sota de la mitjana catalana que és del 81,2 per cent. D’altres comarques de l’àmbit metropolità com el Vallès Oriental i el Maresme superen la mitjana, mentre que el Baix Llobregat Sud i el Barcelonès, es queden per sota.

En l’actualitat al Vallès Occidental el 18,4 per cent de la població és nascuda fora de Catalunya i un 13,6 per cent és de procedència estrangera. En l’àmbit metropolità el 93,8 per cent de la població de més de 15 anys entén el català, més de 3,2 milions de persones, un 78,4 per cent el sap parlar, el 83,6 per cent el sap llegir i el 61,8 per cent el sap escriure, més de 2,5 milions de persones.

Aquestes dades formen part d’un anàlisi del Departament de Cultura i l’Institut d’Estadística sobre el coneixement i usos lingüístics a l’Àrea Metropolitana, fet per primera vegada en àmbits segregats com ara el Vallès Occidental. Pel què fa a l’ús de la llengua, en un dia qualsevol el 30 per cent dels ciutadans del Vallès Occidental usa el català en algun grau.

El 26,3 per cent l’usa molt, força o mitjanament, mentre que el 27,4 per cent l’usa molt o força, similar al qui té el català com a llengua habitual. Els què en fan un ús intensiu arriba al 26,3 per cent mentre els què en fan algun ús arriba al 75,8 per cent. En global els resultats de l’estudi mostren un impacte lingüístic desigual en els moviments migratoris de l’Àrea Metropolitana amb xifres per sobre i per sota de la mitjana catalana en l’ús de la llengua, que està per damunt del 80 per cent. El Govern reforçarà estratègies amb els 14 centres de normalització lingüística per millorar l’ús i la presència del català allà on més convingui.

El Centre de Normalització Lingüística fa 30 anys d’aprenentatge del català

El Consorci per a la Normalització Lingüística de Terrassa celebra 30 anys d’existència amb una gran festa, també d’inici de curs, al Vapor Universitari. Alumnes i exalumnes, voluntaris per la llengua, i professors han participat d’una cantada conjunta amb la Coral del Conservatori de Música. Tothom ha cantat “El català és futur”, una cançó que ha popularitzat el cantant islandès, Halldor Mar, conegut pel seu programa de televisió Katalonski.

En aquests anys pel Centre de Normalització Lingüística, un organisme que va néixer per recuperar, difondre i normalitzar la llengua pròpia del país, hi passen unes 1.500 persones l’any en la varietat de cursos i fórmules per aprendre el català. L’acte ha servit per fer un reconeixement públic a totes aquelles persones que volen aprendre el català i que habitualment el fan servir per comunicar-se amb les persones del territori.