Listado de la etiqueta: Laia Marull

El pes d’un cos, de Victoria Szpunberg, és una reflexió sobre la dificultat d’envellir dignament a la nostra societat quan el cos ja no ens respon i la manca de recursos és una realitat imposada. Laia Marull porta la veu cantant d’aquesta peça que es veurà al Teatre Principal el diumenge, 6 de febrer a les sis de la tarda. Aquesta és la nova proposta del Terrassa Arts Esceniques.

Cartell de El pes d’un cos, de Victoria Szpunberg

L’originaliat de l’obra recau en la seva posada en escena. La veu de Laia Marull, la filla que ha de cuidar el seu pare després d’un ictus, en forma de monòleg, es va trobant amb una sèrie de personatges interpretats per un grup de músics. El mecanisme mental del pare, afectat pel patiment de la malaltia i per altres patologies mentals, articula la forma final de la peça. Una escena multidisciplinar que combina text, música en directe i projeccions, on el realisme més cru i actual dialoga amb el joc teatral, l’humor i certa celebració poètica.

El pare, que havia representat un gran pilar (emocional i ideològic) per a la filla, s’ha convertit en el paradigma de la fragilitat. A més, la manca de recursos econòmics propis i la precarietat de les administracions públiques, fa que la situació entri en una mena d’espiral de caiguda lliure.  Només l’arribada d’un àngel, conductor d’una ambulància, pot treure’ls de l’abisme.

El pes d’un cos és una coprducció del Teatre Nacional de Catalunya, Velvet Events, el Centro Dramático Nacional i l’INAEM.

Aquesta funció s’ofereix amb servei d’audiodescripció i subtitulació, a part de la possibilitat de connectar-se al bucle magnètic o al servei de so augmentat.

L’autora

Victoria Szpunberg és una autora preocupada per fer un teatre connectat amb els temes polítics i socials, amb una mirada oberta i transdisciplinària. Els seus personatges i les situacions en què es troben tenen a veure sovint amb una mena de desconcert existencial o ideològic. Ha treballat i estrenat  en teatres com el TNC, el Teatre Lliure, el Tantarantana i la Sala Beckett. Així com també en teatres de Madrid i la resta d’Espanya. A més, els seus textos  han estat traduïts a diverses llengües i s’han pogut veure a Estats Units, Colòmbia, Itàlia, Praga i França entre d’altres.