Entradas

Escac

Sis projectes audiovisuals triomfen al programa ‘Laboratori Ópera Prima 2022’ de l’ESCAC

L’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya, l’ESCAC, tanca després de tres sessions, el seu «Laboratori Ópera Prima 2022» amb el desenvolupament de sis projectes audiovisuals per a la indústria. Les Jornades s’han celebrat al Campus de l’ESCAC els passats dies 12, 13 i 14 de desembre. Unes sessions «one to one» on els participants han pogut presentar els seus projectes davant destacats membres del sector. També han comptat amb diverses tutories d’especialitats com fotografia, direcció artística o producció.

Els sis projectes que han participat d’aquesta edició del Laboratori són la sèrie «Éxtasis» de Lucía Rodríguez i Marina Wagner. El documental «Semillas de Kivu» de Néstor López Ferreira. Els llargmetratges de ficció «Eco» d’Ignacio Gutiérrez-Solana i Jordi Farga i «La Imatge permanent», de Laura Ferrés. Completen la llista dos llargmetratges més de ficció, «Sacamantecas» de David Pérez i tres autors més i «Salen las lobas» de Claudia Estrada.

El Laboratori Ópera Prima, amb finançament de l’ICAA i els fons Next Generation, és un programa obert a nous autors i productors de cinema perquè desenvolupin els seus primers treballs en les diferents especialitats i puguin accedir a ser explotats industrialment.

AMBER, un centre d’investigació egarenc per combatre la crisi energètica

Terrassa disposa d’un centre de recerca punter en el camp de l’energia elèctrica. És el laboratori AMBER, de la Universitat Politècnica de Catalunya. Situat a l’Institut Politècnic del Campus Terrassa, a tocar de Mercavallès i el Consell Comarcal, es va inaugurar l’any 2017. Va ser el primer centre europeu d’aquest tipus en disposar d’instal·lacions exteriors capaces d’arribar fins a un milió i mig de volts. En plena crisi energètica per l’escalada de preus i la necessitat d’alternatives al gas rus, la previsió és que cada vegada depenguem més de l’electricitat. És per això que la importància de la recerca d’aquest centre egarenc va a l’alça.

El principal objectiu del laboratori AMBER és millorar les xarxes d’abastiment elèctric perquè siguin més fiables i segures. Per aconseguir-ho, els investigadors fan assajos amb alta tensió, simulant com circula l’electricitat per la xarxa. També amb alts corrents, en aquest cas reproduint les situacions que es produeixen a les subestacions elèctriques, on l’alta tensió es transforma a mitja o baixa. Aquesta separació entre les altes tensions i els alts corrents és la clau per reproduir en un laboratori condicions que només es podrien aconseguir en una central elèctrica. Si un experiment requereix alt voltatge, es fa amb l’amperatge molt baix, i a la inversa.

Així, els investigadors de l’AMBER posen a prova la durabilitat de nous elements per millorar la xarxa elèctrica i avaluen la resistència del material de seguretat que protegeix els tècnics que hi treballen. També experimenten amb instal·lacions elèctriques concretes com ara les dels avions, obligades a funcionar a unes pressions molt baixes que l’equipament del laboratori permet reproduir.

La comunitat educativa tanca el curs del Laboratori de Transferències Educatives, LAB (Tred)

L’Associació de Metres Alexandre Galí i la Comissió de Centres que coordina el Laboratori de Transferències Educatives, el LAB (Tred), celebra a la Masia Freixa la primera trobada festiva després de la pandèmia. Després de dos anys d’experiència telemàtica, equips directius, mestres i professors dels centres d’ensenyament públics de Terrassa tanquen el curs d’un programa educatiu de transferència de coneixement que esperen repetir en l’edició del LAB (Tred) de l’any que ve.

El Laboratori de Transferències Educatives és un programa que contempla l’intercanvi de mestres i professors de tots els centres de primària i secundària públics de la ciutat, per compartir projectes, experiències pedagògiques i la transmissió de coneixement. I tot des de l’espai que li és propi, com són les aules, passadissos i patis, en contacte directe entre la comunitat de diferents centres.

La regidora, en un moment de la trobada per compartir experiències i també emocions, ha llençat algunes reflexions sobre com es fa o com ha de ser l’escola que volen, què s’ha après dels darrers dos anys o quin model d’escola es necessita per al futur.

Lab 1Lab2

Tot a punt per a un TNT més creatiu i crític amb els problemes socials

Tot a punt perquè aquest dijous arrenqui el Festival de noves tendències de Terrassa, el TNT. Una mostra de creació escènica que portarà en quatre dies a 18 espais de la ciutat, 22 espectacles, 11 estrenes i 8 creacions de companyies residents. També hi hauran 3 espectacles familiars més, dins el TNT Kids. Propostes com la instal·lació de la Sala Muncunill. «No hay tierra más allà» d’Urati laboratori, és una mostra interactiva on l’espectador pot prendre part del procés creatiu de l’obra, canviant imatges, sons o il·luminació.

Una edició postpandèmia que arriba molt creativa però també més crítica que mai. Segons ens ha explicat la directora del Festival Marion Betriu.Una altra de les propostes a punt per rebre als primers espectadors és Paramecis i meteorits, als Amics de les Arts, un projecte de Xesca Salvà i Marc Villanueva, a mig camí de la instal·lació i el teatre paranormal.

We are (t)here, d’Aurora Bauzà i Pere Jou, aposta perquè la composició musical envaeixi l’espai amb el cos. Diferents cossos per a la creació de sons i accions, en un espai immillorable com la nau Albiñana Ribas. Alguns dels espectacles del TNT arriben amb les entrades exhaurides. Tot i així les noves propostes escèniques s’allargaran fins diumenge amb preus que oscil·len entre els 3 i els 11 euros. Sempre amb prèvia reserva a través de la pàgina web del Festival.

CATLAB és el primer laboratori de l’Estat que pot emetre informes acreditats per l’anàlisi del SARS-CoV-2

Després de posicionar-se, el passat mes de juny, com un laboratori referent en detecció i seguiment de la pandèmia de la Covid19, el Laboratori d’Anàlisis Clíniques Catlab s’ha convertit ara en el primer laboratori de l’estat autoritzat a emetre informes sota l’acreditació de l’Entitat Nacional de l’Acreditació (ENAC) per l’anàlisi del virus SARS-CoV-2. El passat mes de juliol, l’ENAC va publicar el document sobre la Covid, en el qual s’estableixen les directrius específiques sobre el procés d’acreditació per a les proves de SARS-CoV-2.

Seguint les directrius del document, Catlab, ha esdevingut el primer laboratori que pot emetre informes amb la marca de l’ENAC, fet que, segons la Dra. Imma Caballé, directora de Catlab, «aportarà la seguretat que la determinació s’ha realitzat amb equips i un mètode verificats, és a dir, en els quals s’ha aportat evidència objectiva que els resultats són fiables». Caballé explica que «la prova acreditada és la PCR a temps real per a detecció de SARS-CoV-2 -que està considerada com el gold-standard de la diagnosi d’aquest patogen- i consisteix en l’amplificació d’alguns fragments del genoma del virus de manera que es poden detectar gràcies a un marcat fluorescent».

A més, afegeix que «per realitzar aquesta tècnica amb fiabilitat, calen una sèrie de passos previs que permetin la validació de resultats de qualitat, com la traçabilitat de la mostra pel que fa a hores de recepció o el punt del procés d’anàlisi en el qual es troba, així com el control dels lots de reactius emprats o els controls externs de qualitat». Els serveis diagnòstics han de disposar de la màxima competència tècnica, ja que el seu paper és cabdal per assegurar que les decisions clíniques es prenen sobre la base de resultats fiables, minimitzant així riscos per a la seguretat del pacient i augmentant la qualitat diagnòstica.

En l’actualitat, la UNE-EN ISO 15189 s’ha convertit en la norma de referència a nivell global per als serveis diagnòstics, ja que aborda el control de tots els processos clau de manera integral (preanalítics, analítics i postanalítics) des que es realitza la petició fins que s’emet l’informe i estableix els requisits tècnics i de gestió. Per la seva banda, l’acreditació és l’eina establerta a escala internacional per demostrar que un servei de diagnòstic és competent i opera d’acord amb els requisits que estableix la norma en qüestió i, per tant, només els serveis acreditats aporten el nivell de confiança que aquest fet implica.

Aquesta és la raó per la qual el laboratori Catlab confia des de fa anys en l’acreditació de l’ENAC segons la norma UNE-EN ISO 15189, ja que, segons la Dra. Caballé, «és la més específica per als laboratoris clínics, ja que assegura un seguiment -no només del seu sistema de qualitat- sinó de la seva competència tècnica, que inclou els equips i mètodes utilitzats així com la preparació del personal implicat». Catlab va iniciar la seva activitat al 2008 fruit de la integració dels laboratoris de l’Hospital Universitari MútuaTerrassa (HUMT) i del Consorci Sanitari de Terrassa (CST). És un laboratori al servei de la sanitat pública i treballa per la millora de la salut dels pacients. En aquest sentit, és el més acreditat a nivell nacional per la norma UNE-EN ISO 15189 amb un 96% de l’activitat total acreditada, la qual certifica la fiabilitat dels seus resultats.