Entradas

Els funcionaris de justícia fan vaga per demanar funcions clares, retribucions justes i que es negociï la nova llei

El funcionariat de l’administració de justícia estan de vaga indefinida a tot el territori espanyol. Aquest matí desenes d’ells s’han concentrat davant els Jutjats de Terrassa.

Protesten perquè el Ministeri de Justícia s’ha negat a negociar amb els sindicats una millora salarial per a tots aquests funcionaris. Fa uns mesos els lletrats també van anar a la vaga perquè volien cobrar per les tasques que realitzaven. Diuen que, a la pràctica són ells els que realitzen les feines bàsiques. Així, doncs, demanen funcions clares, retribucions justes i sobretot  que es paralitzi la tramitació parlamentària de la Llei Orgànica d’Eficiència Organitzava (LOEO) fins que es garanteixin tots els llos de feina, els destins i la mobilitat voluntària i es defineixin les funcions concretes de cada cos.

Els sindicats CCOO i UGT i també els específics de l’administració de justícia convoquen aquestes aturades parcials de 10 del matí a 1 del migdia a tot Estat.

Funcionaris De Justícia En Vaga 4 Funcionaris De Justícia En Vaga 3 Funcionaris De Justícia En Vaga 2

 

Un 75% dels lletrats de l’Administració de Justícia de Terrassa, en vaga avui i demà

Un 75 % dels lletrats de l’Administració de Justícia de Terrassa fan vaga avui i demà. Per això durant aquests dos dies es poden veure afectats els judicis, declaracions, compareixences…etc, excepte els serveis mínims.

Aquest dimarts al migdia, un grup de lletrats s’ha concentrat als Jutjats de Terrassa.

Les associacions convocants (UPSJ, AINLAJ i l’Il·lustre Col·legi Nacional de Lletrats de l’Administració de Justícia) de la protesta manifesten que el seu desig no era convocar la vaga, però afirmen que el Ministeri de Justícia no els ha deixat una altra alternativa. Recorden que des de finals de 2021 es van aconseguir acords que el govern espanyol va paralitzar al maig. Les peticions de contacte no han estat ateses. “Tenim la ferma decisió de no fer cap pas enrere, i portar nostres reivindicacions fins on sigui necessari, si el ministeri no compleix els acords”. Aquests acords inclouen, entre altres qüestions, la promulgació del decret de substitucions, la recuperació dels dies de lliurança, l’actualització del percentatge de productivitat, un nou reglament orgànic i la definició del model de carrera professional.

La justícia cancel·la un deute de 74.060 euros gràcies a la Llei de Segona Oportunitat

El Jutjat de Primera Instància número 1 de Terrassa ha dictat Benefici d’Exoneració del Passiu Insatisfet (BEPI) en el cas d’una dona, quedant-li perdonat el deute de 74.060 euros contret amb set bancs, segons informa el col·lectiu d’advocats Repara tu Deuda.

Segons explica aquest col·lectiu , la dona està casada en separació de béns i cobra una pensió d’invalidesa de 1.349 €. Tenia un préstec inicial que va usar per a reformar l’habitatge i diverses targetes de crèdit. Amb la seva malaltia, els seus ingressos van baixar fins que li van concedir la pensió d’invalidesa. Seria a partir d’aquest moment que ja no podia fer front als deutes i no va tenir més opció que iniciar el procés per acollir-se a la Llei de Segona Oportunitat.

La Llei de Segona Oportunitat va entrar en vigor a Espanya el 2015. Tot i que encara hi ha un cert desconeixement, cada vegada són més les persones que intenten acollir-se a aquesta legislació per cancel·lar els deutes que han contret i als que no poden fer front.

Un jutjat deixa sense efecte un deute de 178.000 euros amb la Llei de la Segona Oportunitat

El Jutjat de Primera Instància número 4 de Terrassa ha dictat Benefici d’Exoneració del Passiu Insatisfet (BEPI) en el cas d’un ciutadà, casat, amb quatre fills al seu càrrec, i en situació d’atur, quedant lliure d’un deute de 178.000 euros contret amb dos bancs, incloent als avaladors de l’operació, segons informa el col.lectiu d’advocats «Repara tu Deuda.

L’home ara beneficiat, a més, debia diners a Hisenda. El cas l’ha tramitat Repara tu Deuda, un despatx d’advocats especialitzat en tràmits de la Llei de Segona Oportunitat.

«Ol i la seva dona -expliquen els advocats- van fer una dació en pagament i els va quedar un romanent de 160.000 euros i, préstec després préstec, es van anar endeutant sense adonar-se’n que amb uns ingressos de 1.300 euros al mes i sent família nombrosa, no podien assumir». Ara, però, han quedat lliures dels seus deutes.

Com expliquen els advocats, tot i que el deute públic no queda cancel·lat igual que el privat, «es concedeix el benefici d’un pla de pagaments a cinc anys per tal que els deutors obtinguin una segona oportunitat real. Es tracta d’una altra de les sentències pioneres que crea jurisprudència i esperança a aquells que tenen deute privat i públic, com en el cas de OL».

La Llei de Segona Oportunitat va entrar en vigor a Espanya el 2015. Tot i que encara hi ha un cert desconeixement, cada vegada són més les persones que intenten acollir-se a aquesta legislació per cancel·lar els deutes que han contret i als que no poden fer front.

El Consell d’Entitats denuncia la inacció de l’Ajuntament per evitar «el Judici de la Vergonya»

A primera hora d’aquest dimecres representants del Consell d’Entitats d’Acció Ciutadana i d’Espai Drets s’han concentrat davant dels Jutjats per protestar contra el que anomenen «el Judici de la Vergonya». La situació enfronta dues famílies en situació d’emergència habitacional que pugnen des de fa gairebé dos anys per poder viure en un pis de Ca n’Anglada. Des de les entitats socials denuncien el silenci administratiu i la falta d’empatia de l’Ajuntament per donar resposta a aquesta situació a través dels serveis municipals.

L’origen del cas es remunta al 2017, quan l’Ajuntament va assignar un dels pisos de la borsa de lloguer social a la Isidora i la seva família. L’habitatge, però, necessitava unes reformes i en aquest període va ser ocupat per un altra família també monomarental i en situació vulnerable, la de l’Hermínia, que hi ha estat residint durant tot aquest temps. Va ser en aquest context quan la Isidora va interposar un plet de petició de possessió de la finca. Des de llavors fins avui, el Consell d’Entitats ha intentat sense èxit que s’anul·lés el judici, demanant a l’Ajuntament una actitud mediadora que permeti donar una resposta habitacional a les dues famílies.

Un judici que s’ha acabat celebrant aquest matí i en el que el jutge ha declinat escoltar la versió dels testimonis aportats per les entitats. Tot plegat fa pensar que el magistrat actuarà formalment sense entrar en el fons social de la qüestió. Per la seva part, i a l’espera de conèixer properament la sentència, el tinent d’alcalde de Drets Socials, Noel Duque, ja ha avançat que  l’Ajuntament oferirà acompanyament a les dues famílies, sigui quina sigui la decisió del jutge.

Llibertat amb càrrecs per al detingut que es va negar a ser identificat després del tall de la C-58

Després de declarar aquest matí als Jutjats de Terrassa, l’home que va ser detingut dilluns durant les protestes per la inhabilitació del president de la Generalitat ha quedat en llibertat amb càrrecs. Desenes de persones s’han concentrat a la seu judicial per expressar el seu suport al manifestant terrassenc, de 37 anys, el qual ja es troba a casa seva després de prestar declaració durant poc més de mitja hora.

La detenció es va produir aquest dilluns al vespre, quan un grup format per uns 40 activistes va ser intervingut per diversos furgons policials. Els Mossos van demanar la documentació dels manifestants, que poc abans havien tallat la C-58 com a acció de protesta. No obstant, aquests es van negar a ser identificats i la intervenció va acabar amb la detenció d’un d’ells, el qual ha passat les últimes dues nits a la comissaria de la carretera de Matadepera. Segons diversos testimonis, la policia va al·legar que el detingut havia contestat malament a un dels agents abans de procedir a la seva detenció.

La Diada de la Pandèmia: ofrena floral d’incògnit i manifestants en posicions prefixades

La de l’Onze de Setembre del 2020 ha estat una Diada amb dues cares.

Per una banda, la pandèmia ha fet que l’Ajuntament reduís al màxim els actes institucionals. La tradicional ofrena floral a la plaça de l’Onze de Setembre s’ha fet sense convocar-hi ningú: de bon matí, al peu del monument hi ha aparegut l’escut de la ciutat fet de flors, amb una pancarta que enumerava els partits polítics, associacions veïnals i entitats socials, culturals i esportives que s’hi adherien. Tot i això, el Partit dels Socialistes i Òmnium Cultural hi han afegit igualment ofrenes pròpies.

I d’altra banda, l’Assemblea Nacional de Catalunya sí que ha volgut mantenir la convocatòria de manifestacions, encara que marcades per les precaucions contra la Covid-19. L’objectiu, reclamar un any més la independència.

Al matí, una marxa de vehicles ha recorregut tots els barris de la ciutat. El punt de sortida, els Jutjats, on més d’un centenar de manifestants han aprofitat per denunciar els diversos processos judicials contra independentistes. A la tarda, una concentració al Parc dels Catalans ha aplegat més de 200 persones, una manifestació estàtica on cada assistent tenia marcat al terra el punt on s’havia de posar per respectar la distància de seguretat. Entre els diversos parlaments, a més dels membres del secretariat de Terrassa per la Independència, també hi han parlat representants dels CDR, de la patronal Anem per feina i de la Intersindical – CSC, així com personatges coneguts pels egarencs com la històrica activista Magda Farrès i la regidora Meritxell Lluís, aquest cop en representació dels familiars d’independentistes exiliats, empresonats i represaliats. Lluís ha denunciat la situació actuals dels independentistes presos, amb un record per al seu marit, l’ex conseller, Josep Rull.

El punt àlgid de la manifestació, a les 17.14h, ha estat el desplegament d’una gran estelada des d’una balconada. L’acte ha finalitzat amb la interpretació de l’Himne Nacional de Catalunya i també ha comptat amb l’actuació musical del pianista Lluís Avendaño, oferint dues peces de Frederic Mompou.

Acció de protesta de la PAH davant dels Jutjats contra la reactivació dels desnonaments

Després de gairebé tres mesos de confinament, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca ha aparcat les accions virtuals i ha tornat a sortir al carrer. En aquest cas, la convocatòria s’ha fet davant les seus judicials de tot l’Estat, amb l’objectiu de denunciar la reactivació dels desnonaments.

L’última pròrroga de l’Estat d’Alarma anunciava que els processos judicials es reprendrien a partir del 4 de juny i, per tant, a dia d’avui, ja es podrien començar a executar els primers desnonaments. És per això que els representants de la PAH han fet un crit d’alerta a través d’un manifest. Denuncien que, en el cas dels desnonaments de lloguer, el que el Govern central va vendre com una moratòria de 6 mesos, en realitat només afecta a alguns casos. D’altra banda, la plataforma es proposa impedir que en plena pandèmia de la Covid-19 es deixi al carrer qualsevol persona sense cap mena d’alternativa habitacional. En aquest sentit, la secció local de la PAH li ha fet arribar una carta al Jutge Degà de Terrassa, així com a la resta de jutges de Primera Instància de la ciutat.

Els Jutjats de Terrassa tenen torn de matí i tarda per prevenir el contagi de la Covid-19

Els 9 jutjtats de primera instància, els 3 de penal, el de violència de gènere, els 4 d’instrucció, els 2 socials i la fiscalia de l’àrea de Terrassa són algunes de 200 sales de tot Catalunya (un terç del total) que estableixen torns de matí i tarda. El Departament de Justícia ho ha decidit així per garantir les distàncies de seguretat de dos metres entre treballadors i evitar la propagació de la COVID-19.

Com a norma general, al matí treballarà entre el 70 % i el 80 % del personal; i a la tarda, entre el 20 % i el 30 %. És una mesura sanitària que ha començat a aplicar-se aquest 26 de maig, arran de l’entrada en vigor de la fase 2 de la desescalada a l’Administració de justícia.

Amb el canvi de fase, la dotació de personal als jutjats passa a ser de 4.900 funcionaris; és a dir, el 65 % de la plantilla. Des de l’inici del confinament fins ara era d’un 10 %. El Departament ha fet la selecció dels jutjats després de valorar tots els equipaments i edificis judicials. L’Ordre del Ministerio de Justicia determina que l’adopció de torns correspon a les administracions competents en el seu àmbit d’actuació; és a dir, a la Generalitat en el cas de Catalunya.

Malgrat el canvi de fase i l’augment de personal, els jutjats continuaran prestant, de moment, els serveis essencials, que són les guàrdies, les mesures i les ordres de protecció de menors i dones, el funcionament dels registres civils, els aixecaments de cadàvers o les actuacions amb detinguts. Queden fora dels serveis essencials els desnonaments, les subhastes judicials i la celebració de vistes no urgents i ajornables.

El Departament de Justícia ha adquirit 1,2 milions d’unitats de mascaretes d’un sol ús i 20.650 mascaretes reutilitzables; 260.000 parells de guants i 9.500 litres de gel hidroalcohòlic per abastir els jutjats de Catalunya fins a finals d’any. En el mateix sentit, el Departament està equipant els jutjats de Catalunya amb més d’un miler de mampares i pantalles protectores, amb una inversió prevista de gairebé 40.000 euros. La Generalitat també n’ha invertit uns 26.000 en tasques de desinfeccions extraordinàries als jutjats i ha retolat tots els edificis judicials amb instruccions sobre les distàncies de seguretat i les normes de prevenció.

Justícia ha recollit en un document de bones pràctiques les mesures per garantir al màxim la seguretat i la salut dels treballadors i usuaris de l’Administració de justícia. L’objectiu del Departament és que tots els treballadors tinguin la informació sobre les bones pràctiques que s’hauran de tenir en compte abans, durant i després de la jornada laboral.

Vist per sentència el judici per l’okupació de Kan Moix

Aquest matí s’ha celebrat als Jutjats de Terrassa el judici per l’okupació de Kan Moix, l’antic bar-restaurant Emília, al carrer Goleta. Arran i Solidaritat Antirepressiva de Terrassa han fet una crida per acompanyar les persones encausades.

Denuncien que el cas està ple d’irregularitats perquè s’ha informat l’acusat amb només dos dies d’antelació i se li ha assignat un advocat d’ofici sense donar-li opció a designar un advocat particular. Asseguren que es menteix quan s’afirma que l’edifici està en risc d’ensorrament i defensen que l’estructura està en perfecte estat però que el volen ensorrar per fer-hi pisos de luxe.

Kan Moix està okupat des del mes de març en una acció emmarcada en la campanya ‘Punxem la bombolla’ que vol denunciar l’especulació, la precarietat laboral i l’alt cost dels lloguers.

Segons ha informat per xarxes socials el col·lectiu, el judici ha quedat vist per sentència i la fiscalia ha demanat l’absolució.