Entradas

Els lletrats mantenen la vaga indefinida pel desacord en les negociacions

Els lletrats dels Jutjats espanyols mantenen la vaga indefinida després de NO arribar a cap acord en la darrera negociació amb el Ministeri de Justícia. La vintena de funcionaris dels Jutjats de Terrassa mantenen la demanda d’ajustar el sal·lari a les noves atribucions laborals que han assumit des del 2009 i el 2015.

Això representaria un increment mitjà d’entre 400 i 600 euros, la qual cosa el Ministeri qualifica de doble pujada salarial. Els lletrats, que conformen una de les quatre categories laborals dins dels Jutjats, volen arribar al 85 per cent dels salaris que cobren un Jutge o un Fiscal.

Des del 24 de gener que va començar la vaga de lletrats, a Terrassa s’han suspès mil judicis o declaracions, hi ha 6 milions d’euros paralitzats i pendents de tramitar unes 1.800 demandes, entre d’altres funcions que s’han vist alterades o anul·lades. Tot i que es respecten els serveis mínims com el jutjat de guàrdia o el de violència contra la dona, els 4.300 lletrats de tot l’Estat mantenen la convocatòria de vaga indefinida.

En llibertat un pederasta reincident que havia actuat a Terrassa i que Justícia diu que no està rehabilitat

El Departament de Justícia ha alertat a la Fiscalia de Barcelona que avui ha quedat en llibertat un home condemnat per abusos sexuals que no està rehabilitat i, per tant, hi ha un alt risc de reincidència.

Es tracta d’un pres que ha acabat la primera condemna de 14 anys de presó per abusos a menors del CD Terrassa, que incloïa 7 anys i 7 mesos d’estada màxima a la presó. Ara li queden 7 anys de llibertat vigilada, una mesura, però, que encara no s’ha concretat com es farà.

Es dona la circumstància que al setembre, quan encara estava en llibertat condicional, va ser detingut per abusos sexuals a sis nenes a la piscina municipal de Sant Vicenç de Castellet, uns fets que investiga un jutjat de Manresa.

L’home complia condemna a la presó de Lledoners de Sant Joan de Vilatorrada, i no té una ordre d’ingrés a presó preventiva pels abusos denunciats a Sant Vicenç, perquè el jutge d’instrucció va descartar decretar-la, malgrat la petició de l’acusació particular.

Les famílies dels ciclistes atropellats a la carretera de Castellar segueixen reclamant justícia

El passat mes de març tres ciclistes terrassencs van ser brutalment atropellats a la carretera de Castellar. El tràgic accident es va emportar la vida d’un d’ells, i va deixar greument ferits els altres dos. Set mesos després, el conductor del vehicle -que va donar positiu en un primer test de drogues- està en llibertat a l’espera d’un judici, mentre les famílies afectades segueixen reclamant que es faci justícia amb un càstig exemplar.

La Lídia recorda molt bé aquell fatídic 19 de març del 2022. Mai podrà oblidar el moment en què va obrir la porta de casa esperant l’arribada del seu marit i es va trobar amb dos agents de policia. Després d’un període de recuperació, el Marc i el David arrosseguen greus seqüeles físiques i psíquiques i estaran encara molt de temps sense poder practicar la seva gran passió: el ciclisme.

Durant aquest any un total de 6 ciclistes han mort a les carreteres catalanes. Un d’ells va ser el Raúl, i la seva pèrdua ha deixat una ferida que serà molt difícil de curar.

Primera reunió de la Taula de Violència Masclista amb una desena d’entitats implicades

La regidora de Polítiques de Gènere, Núria Marín, ha presidit aquest dimarts a la tarda la primera reunió de la Taula de Violència Masclista, en format telemàtic. Aquest grup de treball es va constituir fa dos mesos amb l’objectiu de coordinar totes les administracions, institucions, organitzacions i entitats que treballen per eliminar la violència masclista a la ciutat.

En formen part la Fundació Assistencial de Mútua de Terrassa, la Direcció General per a l’Eradicació de les Violències Masclistes – Departament d’Igualtat i Feminismes, Institut Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya del Departament de Justícia. També el CAP Antoni Creus (Institut Català de la Salut), Il·lustre Col·legi d’Advocats de Terrassa (ICATER, l’Oficina d’Atenció a la Víctima de Terrassa (Departament de Justícia-GC), Consorci Sanitari de Terrassa (CST), Comissió 8 de març, Servei de Polítiques de Gènere i SIAD de Terrassa.

En aquesta primera trobada s’ha aprovat el Pla de Treball de les diferents comissions, que inclou l’actualització dels circuits d’atenció a les víctimes en l’àmbit de la parella i familiar, el desplegament del Protocol de Mutilació Femenina i el disseny de la formació de tots els equips professionals implicats. La pròxima reunió de la Taula de Violència Masclista serà el juny per fer un seguiment de les actuacions proposades i vetllar pel bon funcionament de les comissions de treball.

La Consellera de Justícia, Ester Capella, visita el nou Jutjat Social que obrirà la setmana que ve

D’aquí a set dies es posarà en marxa un tercer jutjat social a Terrassa. Està a la planta baixa de la seu judicial i aquest dimecres l’ha visitat la Consellera de Justícia, Ester Capella, que ha estat rebuda pel Jutge Degà i pel Degà del Col·legi  d’Advocats de Terrassa.

El nou òrgan donarà resposta a tots els temes socials i laborals que es derivin de la Covid-19, com acomiadaments, accidents, malalties professionals, baixes, conflictes col·lectius i reclamacions econòmiques, entre d’altres. Hi treballaran quatre tramitadors, dos gestors judicials i dos auxilis judicials, en total vuit persones.

El Jutjat Social núm 3 és el segon que el Departament de Justícia posa en marxa a Terrassa aquest mandat. El primer va ser el Jutjat d’Instància núm 9, ara fa dos anys. En els darrers tres anys s’han creat 19 jutjats a tot Catalunya i per principis de l’any que n’hi ha previstos tres mes. Entre els 22 sumen 14,2 milions d’euros.

Per facilitar el teletreball als Jutjats el departament de Justícia està substituint els ordinadors de sobretaula per portàtils. A Terrassa n’han arribat 35 que se sumen als gairebé vuitanta que ja hi havia.

La justícia belga rebutja l’euroordre de Llarena i descarta l’extradició a Espanya de Lluís Puig

La justícia belga ha rebutjat l’euroordre d’extradició per lliurar a Espanya el terrassenc Lluís Puig. L’exconseller de Cultura, a Brussel·les des de l’octubre del 2017, està acusat de malversació de fons públics després de ser processat pel Tribunal Suprem. La Cambra del Consell de Bèlgica ha considerat que «l’autoritat espanyola que ha emès l’euroordre», en al·lusió al jutge instructor de la causa del ‘Procés’, Pablo Llarena, «no és competent per fer-ho». Així ho ha confirmat en un comunicat la Fiscalia de Brussel·les, que ha informat que està estudiant «la possibilitat d’interposar un recurs» sobre aquesta decisió.

Puig va ser un dels consellers que, al costat de l’expresident Carles Puigdemont, van marxar d’Espanya, direcció Bèlgica, al conèixer la intenció de la Fiscalia General de l’Estat d’interposar una querella per sedició contra tot el Govern català després d’haver declarat la independència. Com era d’esperar, l’exconseller Puig ha celebrat la sentència de la justícia belga. En declaracions a la premsa ha destacat que si la justícia belga considera que el Suprem no és competent en aquest cas «tampoc ho era per iniciar el judici del Procés» i «sentenciar a 100 anys de presó» els polítics i activistes independentistes. Per aquest motiu, el polític català ha demanat que s’aturi la causa judicial, la qual -ha dit- «mai hauria d’haver començat».

La Generalitat garanteix el funcionament dels serveis essencials de la Justícia

El Govern ha aprovat una instrucció per garantir el funcionament dels jutjats, les fiscalies i l’Institut de medicina legal i ciències forenses de Catalunya (IMLC). El text assegura el compliment de les actuacions judicials considerades essencials, que són totes aquelles que de no practicar-se podrien causar un perjudici irreparable.

La instrucció, en aquest sentit, garanteix els serveis de guàrdia, les mesures i les ordres de protecció de menors i dones, el funcionament del Registre civil, els aixecaments de cadàvers o les actuacions amb detinguts. Queden fora dels serveis essencials els desnonaments, la celebració de vistes i les presentacions d’escrits de demanda.

La dotació de personal als jutjats durant la situació d’excepcionalitat se situarà al voltant del 10% del total de la plantilla de funcionaris. Hi haurà rotacions per torns i s’evitarà el contacte entre persones de diferents torns. No treballaran aquelles persones amb malalties cròniques, obesitat mòrbida i dones embarassades. Tampoc treballaran persones amb fills menors de 16 anys o persones dependents a càrrec com a conseqüència del tancament de centres.

Tots els jutjats de Catalunya disposen d’equips de videoconferència que s’hauran d’utilitzar per minimitzar la presència als jutjats. L’atenció al públic es farà, prioritàriament, per via telefònica i digital.

Les persones que vulguin accedir als edificis judicials hauran d’acreditar i justificar amb documents que han estat citades per un òrgan judicial o que han de realitzar un tràmit inajornable. Només podran anar acompanyades del seu representant legal.

Els advocats i procuradors també podran accedir-hi, però es recomana que només hi vagin per aquelles actuacions urgents, inajornables i que només es puguin fer de forma presencial.