Entradas

Dels miasmes als microbis, el llibre de Lacueva sobre el metge terrassenc Aymerich i Gilabertó

/0 Comentarios/en , /por

«La lluita contra els enemics invisibles. Topografia mèdica del doctor Pau Aymerich i Gilabertó» és el títol del llibre del professor i historiador Josep Lluís Lacueva, editat per la Fundació Torre del Palau, que s’ha presentat aquest dijous al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica (MNACTEC). L’acte forma part del programa d’activitats que estan lligades a l’exposició sobre epidèmies i pandèmies que acull el museu.

La investigació de Lacueva s’inicia fa 25 anys amb un informe sanitari anònim sobre Terrassa. L’historiador va descobrir l’autor visitant la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona i a partir d’aquí va començar a estirar del fil.

Lacueva explica que el doctor i cirurgià terrassenc, Aymerich i Gilabertó (Terrassa, 1846 – Barcelona, 1921) viu en una època de transició. Fins aquell temps, la mortalitat s’explicava moltes vegades per factors diversos: emanacions fètides i per aigües impures que causaven miasmes. Aquesta teoria es considera actualment obsoleta i ha estat substituïda per la microbiana, que lliga l’origen de moltes malalties a virus i bacteris.

Lacueva ha verificat les dades de mortalitat de la Terrassa de finals del segle XIX aportades pel doctor consultant en el registre civil més de 3.100 casos. La publicació també conté informació sobre la pandèmia actual com a homenatge a les víctimes.

Un estudi publicat per l’Ajuntament revela que la Guerra Civil va causar 1.177 morts a Terrassa

/0 Comentarios/en , , /por

La Guerra Civil espanyola va causar a Terrassa un total de 1.177 víctimes mortals. És la principal dada de l’estudi presentat aquest dimarts, 26 de gener, dia en què es commemora el 82è aniversari de l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat. La investigació, liderada per l’historiador Josep Lluís Lacueva, indica que la gran majoria de les morts van ser de milicians i combatents republicans. En són 842, un 71,5% del total; una xifra que contrasta amb les 27 defuncions (un 2,3%) de l’exèrcit nacional.

El còmput de baixes registrades entre el 36 i el 39 a causa del conflicte bèl·lic es completa amb les 306 víctimes civils que van morir per causes diverses, com ara la repressió a la rereguarda, la violència revolucionària o en els bombardejos a ciutats com Barcelona o Granollers. L’estudi ja es pot consultar al portal de dades obertes de l’Ajuntament, amb estadístiques que demostren que la majoria dels combatents van perdre la vida en edats molt joves.

L’Ajuntament fa una crida a la ciutadania per aportar qualsevol informació que pugui ajudar a ampliar les dades actuals, destacant la importància d’aquest exercici de memòria històrica. L’estudi sobre el cost humà de la Guerra Civil a Terrassa complementa la base de dades existent sobre les víctimes del feixisme a la ciutat i augmenta a 4.748 el nombre de persones que van patir d’alguna forma les conseqüències de la dictadura. En aquest sentit, s’està treballant per ampliar encara més aquest registre a partir de centenars d’informes personals que s’han trobat a l’Arxiu Històric i que estan ara en procés de classificació.