El terrassenc Jordi Grau és l’autor dels dos gegants que la ciutat ucraïnesa de Kíiv ha regalat a Barcelona. És una mostra d’agraïment amb la Ciutat Comtal per la seva solidaritat des de l’esclat de la guerra. De fet, Kíiv és la ciutat convidada a la Festa Major barcelonina aquest any i és la primera vegada que una ciutat en guerra ho és.
Les dues figures s’han estrenat aquest divendres al matí en el marc de les festes de la Mercè i en presència dels representants polítics de les dues ciutats. A banda de participar en aquest Toc d’Inici, també passejaran com a convidats a la Cavalcada de la Mercè al costat del bestiari i la resta de figures.
Es diuen Olga i Volodímir i representen dos personatges històrics ucraïnesos del segle X. Tots dos passen a engrossir la imatgeria de Barcelona.
00adminadmin2023-09-22 00:00:002023-09-22 00:00:00Jordi Grau és l’autor dels dos gegants que Kíiv ha regalat a Barcelona
La tradició del Capgròs de l’Any s’escampa a altres poblacions. La més recent ha estat Tiana, al Maresme. Aquest mes de setembre, la llevadora Carme Donada i Bosch s’ha convertit en el primer Capgròs de l’Any de la vila maresmenca. Tiana ha homenatjat així la qui durant quaranta anys va ajudar a néixer la majoria de tianencs i tianenques. I, tal com passa a Terrassa, la figura ha estat obra de l’escultor egarenc Jordi Grau.
A més de Tiana, la ciutat belga de Dottignies també ha estrenat recentment la tradició del Capgròs de l’Any, encara que amb un any d’avantatge. A finals de setembre, durant les Festes de la Mà de la població francòfona, la colla dels Geganters de Terrassa van poder presenciar la descoberta del segon capgròs de l’any belga. La figura, un cop més, havia sortit del taller El Drac Petit d’en Jordi Grau. L’escultor, com és lògic, veu amb bons ulls la popularització d’aquesta tradició.
Ciutats com Vilafranca ja havien intentat emular amb anterioritat la tradició del Capgròs de l’Any. Cap d’aquestes iniciatives, però, ha aconseguit mantenir-se fins a dia d’avui. Terrassa des del 1982 ja acumula 43 capgrossos.
00adminadmin2022-10-13 00:00:002022-10-13 00:00:00Terrassa exporta el Capgròs de l’Any al Maresme i Bèlgica
Quan tenia 20 anys, una greu lesió al genoll va truncar la il·lusió d’en Jordi Grau de dedicar-se professionalment al món de l’esquí. Aquell fet, però, el va conduir cap a la seva altra gran afició; i és que el destí estava escrit. 40 anys més tard, ell és el creador de centenars de capgrossos, gegants i altres elements del bestiari popular català i d’arreu del món. Una trajectòria artística i personal que, a base de picar molta pedra, li ha servit per acabar sent reconegut com a Terrassenc de l’Any 2021.
Són ja prop de 40 els Capgrossos de l’Any que Jordi Grau ha elaborat per la ciutat. Aquest escultor de figures festives mai podrà oblidar el moment en què va rebre la notícia de que seria uns dels terrassencs de l’any.
Als seus 60 anys, aquest gran amant de la cultura popular espera poder seguir desenvolupant la seva activitat artística durant molt temps, encara que sigui amb un altre ritme de treball. El seu taller del Drac Petit ha vist néixer figures de tot tipus i de ben segur que aquesta singular família seguirà creixent per molts anys més.
El Social ha anunciat aquest divendres els noms dels Terrassencs de l’Any 2021. Són Maria Àngels Busom, Maria Jesús Comellas i Jordi Grau. L’entitat recupera així aquests reconeixements, interromputs l’any passat per la pandèmia.
Maria Àngels Busom és la promotora del dinar de Nadal per a persones sense recursos que organitza la parròquia de la Mare de Déu del Carme i és també una de les fundadores de l’ONG Oberts al Món.
A la doctora en Psicologia, Maria Jesús Comellas, creadora de l’escola L’Heura, se li reconeix tota una trajectòria professional dedicada a l’educació, especialment en l’àmbit familiar i de les persones grans.
Finalment es premia Jordi Grau escultor de figura festiva i pare de desenes de gegants, capgrossos i altres elements del bestiari popular de Catalunya i d’arreu del món. És autor del Capgròs de l’Any, que dóna a la ciutat.
Enguany s’ha obert la possibilitat de presentar candidatures per correu electrònic i a través de la web d’El Social. En total se n’han rebut vint. De cara a properes edicions l’entitat anima les entitats a presentar candidatures.
Els guardons es lliuraran el dissabte 27 a les 7 de la tarda al Teatre Principal. Hi farà una breu intervenció el Cor Jove del Cor Montserrat. L’aforament serà del cent per cent però per assistir-hi caldrà fer reserva prèvia gratuïta.
En les 52 edicions del certamen El Social ha reconegut 208 persones com a Terrassenc de l’Any. Des de la primera edició, el 1969, l’any passat va ser l’únic que no es va poder celebrar el certamen.
00adminadmin2021-11-05 00:00:002021-11-05 00:00:00Maria Àngels Busom, Maria Jesús Comellas i Jordi Grau, Terrassencs de l’Any 2021
La tradicional Festa dels Capdidats ha iniciat el compte enrere per la Festa Major de Terrassa. Queda menys d’un mes per l’esperada cita, que aquest any recuperarà bona part de l’activitat tot i que s’haurà d’adaptar a les condicions sanitàries. També ho ha fet la festa d’aquest dissabte, que s’ha fet amb aforament limitat i al pati d’El Social, presentada pels periodistes de Canal Terrassa Oriol Carreras i Mariona Tomàs.
Set dels capdidats no s’han volgut perdre la gala per presentar la seva candidatura a ser Capgròs de l’Any 2021 i, també, han aprofitat la tribuna per a reivindicar i reivindicar-se. Pol Mallafré ha defensat un capgròs per a superar les inseguretats; Gemma Miralda ha destacat la seva feina com a fotògrafa i ha reclamat que hi hagi més proporció femenina a la llista de capgrossos, com també ha fet l’editora Irene Trullàs.
Josep Rodríguez ha cridat a acabar amb la pobresa infantil, mentre que Emma Viñas defensava l’agricultura de proximitat i Ferran Moreno – amb claca i samarretes incloses – la tasca dels periodistes. El toc d’espectacle l’ha posat l’historiador Mingo Ferran, caracteritzat com a Cristòfol Colom i amb promeses com un Carnestoltes permanent, reivindicant, de passada, la cultura i el patrimoni de la ciutat.
La festa dels Capdidats ha canviat aquest any la plaça Vella pel pati d’El Social
La cantant Mabel Flores, el bateria Uri Bonet, l’entrenador de bàsquet Joan Peñarroya i la waterpolista Paula Leitón, que no hi han pogut ser per motius de feina, també han reivindicat la cultura i l’esport, a més, és clar, d’agrair la candidatura al Casinet de l’Espardenya, l’entitat anònima que selecciona els capdidats i organitza la votació que tria el proper capgròs. Un cop comptats els vots, i com és de costum, l’artista Jordi Grau començarà a treballar-hi per tenir-lo a punt per la Festa Major.
La Festa dels Capdidats també ha tingut dues absències: l’artista Anna Taratiel ha preferit declinar la seva candidatura per motius personals. I, com és habitual, no s’ha pronunciat el tretzè capdidat – nominat per a públic escarni – Josep Àngel Saiz Meneses, que viu els seus últims dies com a bisbe de Terrassa.
Amb els dies comptats pel retorn de la Festa Major, ara només queda esperar al divendres 2 de juliol al vespre per saber quin personatge il·lustre de la ciutat serà el 42è capgròs de l’any de Terrassa.
Els Nans han tornat a ballar després de gairebé dos anys
00adminadmin2021-06-05 00:00:002021-06-05 00:00:00La Festa dels Capdidats engega el compte enrere pel retorn de la Festa Major
L’artista terrassenc, Jordi Grau, autor de la majoria del bestiari de cartró-pedra que habita la ciutat, està completant aquests dies la figura d’un lleó, encarregada per Sabadell. L’entitat sabadellenca Encultura’t, ha confiat en el Taller del Drac Petit la construcció de la figura d’un lleó que passarà a formar part del bestiari de la veïna ciutat.
L’animal que fa uns 3 metres de llargada, ha estat fet primer amb fang per poder realitzar després els motllos i crear la figura amb fibra de vidra. La pintura final acabarà per donar la imatge definitiva de la figura. El Lleó de Sabadell estarà enllestit a finals de març. La principal dificultat per construir la figura que la portarà una sola persona, ha estat el joc de contrapesos i el disseny dels coixins del portador.
Una fórmula per dur amb més o menys comoditat els 30 quilos que pesarà la figura quan estigui acabada. Ciutats com Gavà, Barcelona, Lleida i Manresa ja tenen un lleó en la seva llista de bestiari popular. Sabadell té previst estrenar el seu nou lleó el pròxim mes de maig.
00adminadmin2020-02-20 00:00:002020-02-20 00:00:00Un lleó fet a Terrassa formarà part del bestiari de Sabadell
L’Àliga de Terrassa ha celebrat dos anys de vida amb una nova jornada “d’ales obertes”. Coincidint amb la festivitat de Sant Joan, la figura més solemne del bestiari terrassenc ha titulat així una diada on l’objectiu era obrir-se a grans i petits. Tot plegat ha arrencat a les 18.30h a la plaça Vella, on els més petits podien acostar-se a la figura sense por i fins i tot pintar-ne unes làmines. La colla de l’Àliga ha aprofitat també per continuar amb la campanya de mecenatge per sufragar les despeses de construcció i manteniment de la figura.
Des de la plaça Vella, l’Àliga ha enfilat fins a la Torre del Palau, i d’allà al Raval de Montserrat, on ha ballat en honor ls presos polítics i exiliats. L’última parada del recorregut era al Social, on s’ha inaugurat una exposició de 20 fotografies de Jaume Olivet. En aquesta mostra es pot veure el procés de creació de l’Àliga, ara fa dos anys, al taller de Jordi Grau.
00adminadmin2019-06-24 00:00:002019-06-24 00:00:00L’Àliga de Terrassa obre les ales per celebrar dos anys de vida
Fins el 8 de maig es pot visitar al Vapor Universitari de Terrassa l’exposició “Imatgeria variada” de l’escultor terrassenc Jordi Grau.
La mostra forma part de les activitats de l’Escola Municipal Art i Disseny. Jordi Grau (Terrassa, 1961) es defineix om a escultor de figura festiva i imatgeria popular Jordi Grau amb més de 30 anys de professió.
Coincidint aquest dilluns en la inauguració de l’exposició, Grau ha ofert una xerrada sobre la seva tècnica professional i la manipulació dels materials en aquesta disciplina tant específica que ell tant domina com és la imatgeria popular.
Aquest dissabte s’ha presentat l’Àliga de Terrassa. Com a figura més protocol·lària de l’imaginari festiu ha rebut una gran cerimònia d’estrena en societat. Als parlaments abans de descobrir-la s’ha destacat la il·lusió del Consell de l’Àliga de convertir-la en una figura de tots els ciutadans i la seva propera actuació a la Festa Major, d’aquí a una setmana. Després s’ha mostrat l’àliga per primera vegada al públic.
L’Àliga pesa 34 quilos i mesura poc més de tres metres i el seu escultor, Jordi Grau, l’ha fet d’una forma que la permet ballar millor. També incorpora les pedres a la corona de les muntanyes que envolten Terrassa. L’Àliga de Terrassa l’han apadrinat les de Vilafranca i Badalona, totes dues també construïdes per Jordi Grau. Les dues han ofert el seu ball davant la nova àliga. Després ha estat el torn del drac i dels gegants vells, com a testimonis i finalment s’ha pogut veure per primera vegada el ball de l’Àliga de Terrassa. Una coreografia de Marc Galí i amb música de Francesc Castillo. Per acabar s’ha seguit l’Àliga fins a la Plaça Vella on grups de cultura popular han actuat i s’ha ballat una Estapera conjunta.
00adminadmin2017-06-24 00:00:002017-06-24 00:00:00Es presenta l’Àliga de Terrassa i el seu ball una setmana abans de la Festa Major
