Entradas

Jordi Farrés, un terrassenc més que emigra cap al Júnior FC

/0 Comentarios/en , , /por

El Júnior FC ha fet oficial la incorporació del davanter Jordi Farrés, procedent del Club Egara, com a nou reforç per a la propera temporada.

Un traspàs més de la ciutat cap a Sant Cugat, ja que a l’equip que dirigirà la propera campanya el també egarenc Oriol Torras han arribat Arnau de Bruijn i Jan Julià, del Barça, i Pau Masip, del CD Terrassa.

Per la seva banda el Júnior FC ha comunicat la baixa de l’egarenc Javi García, que es retira.

[Font imatge: Júnior FC]

Pere Navarro presenta, a la Nova Jazz Cava, el seu nou àlbum ‘Live in Madrid’

/0 Comentarios/en , /por

Aquest divendres actua a Terrassa un dels grans talents nacionals del Jazz. Es tracta de Pere Navarro que presentarà el seu nou àlbum «Live in Madrid» a les 22:30h a la Nova Jazz Cava. És el segon àlbum com a líder del trompetista, compositor, pianista i productor eivissenc.

Un dia abans, el dijous, 7 novembre a les 22:00h a la mateixa sala s’ha programat un concert de David Garcia Grup.

John Stowell i Jordi Farrés, dues personalitats musicals de diferents generacions s’uneixen per compartir la seva passió per la guitarra i la música improvisada. Compartiran escenari per primera vegada aquest dissabte, 9 novembre a les 22:30h també a la la Nova Jazz Cava.

L’OCT48 porta “L’esperit dels Obama”, que recupera els cants espirituals negres

/0 Comentarios/en , /por

L’Auditori Municipal acollia aquest diumenge el concert “L’esperit dels Obama” a càrrec de l’Orquestra de Cambra Terrassa 48, sota la direcció de Quim Térmens, concertino-director. L’activitat estava emmarcada en el cicle OCT48 de la Temporada “Terrassa Música Clàssica”.

El concert comptavà amb la participació de Carles Cases al piano, les veus de Carme Canela, Pau Bordas i Núria G. Cols, la guitarra de Jordi Farrés i el contrabaix de Miquel Àngel Cordero.

L’esperit dels Obama recupera els cants espirituals negres que constitueixen un dels repertoris associats a la música religiosa occidental més fascinants.

Amb un origen que es remunta als himnes de l’església luterana nord-americana dels segles XVII i XVIII, amb la vergonyosa arribada d’esclaus del continent africà, aquestes persones van començar a fer-se seus aquells himnes religiosos i a trobar en ells l’expressió de la seva anhelada llibertat.