Entradas

L’arquitecte Jon Tugores rehabilita una casa del 1900 de Lluís Muncunill

L’arquitecte Jon Tugores ha recuperat una construcció de Lluís Muncunill que data del 1900 i l’ha convertit en una casa particular d’uns 160 m2 d’una sola planta. Es tracta de la part del darrera d’un edifici amb façana al Passeig Comte d’Ègara, que dona al carrer Sant Jaume.

Foto Casa Rehabilitada Muncunill X Jon Tugores

La rehabilitació ha suposat diversos reptes: a més de burocràtics i normatius, la recuperació d’una planta semiel·líptica molt malmesa i l’harmonització amb una nova construcció que fa d’exoesquelet del conjunt.

Foto Casa Rehabilitada Muncunill X Jon Tugores2

Però, sens dubte, el principal incentiu ha estat respectar els elements originals (ubicats a la zona d’entrada i a les dues habitacions) amb un llenguatge arquitectònic actual: el del nou espai de cuina oberta i menjador.

Foto Casa Rehabilitada Muncunill X Jon Tugores3

La casa té diverses particularitats. La més curiosa és que s’ha pensat per escoltar amb la màxima fidelitat la música del pianista Thelonious Monk, ja que el propietari és un amant del jazz. A més, l’habitatge és totalment ecològic.

Foto Casa Rehabilitada Muncunill X Jon Tugores4

Els propietaris s’hi traslladaran en breu i substituiran el mobiliari i la gespa provisionals habilitats fins ara. Aquest és el segon treball de Jon Tugores vinculat amb Muncunill, després del projecte per convertir la Masia Freixa en un laboratori gastronòmic d’última generació.

Un debat reflexiona sobre el model de ciutat arran d’una mostra de Jon Tugores

El Centre Cultural de Terrassa acull una mostra de fotografies aèries de Jon Tugores que porta per nom ATMOS-FEAR, un joc fonètic per reflexionar sobre la relació ciutat versus mediambient a través de la càmera per sobre d’Europa.

Tugores pretén provocar via l’art de la fotografia una reacció sobre la interacció humana a les zones urbanes i periurbana; des d’un punt de vista ètic i de respecte mediambiental. L’exposició es pot visitar fins el 27 de juny.

La mostra té el punt de partida a Terrassa i itinerarà després per Europa.

L’exposició està complementada amb dues taules rodones que han de servir per reflexionar sobre el model de ciutat. La primera d’elles es feia aquest dijous sota el títol de ‘ATMOS-FEAR. Lectures metropolitanes dʼEuropa’. Sota la moderació de l’economista Anna Gener, han participat els arquitectes Adrià Goula i Xavier Matilla i la periodista Laura Pinyol.

L’ajuntament reacciona al projecte que transformaria la Masia Freixa en un ‘food lab’ i assegura que serà un museu

La Masia Freixa forma part del Pla de Dinamització del Patrimoni Cultural de Terrassa i en el futur serà una casa museu dedicada al Modernisme Industrial de Catalunya. Aquests són els plans que l’Ajuntament de Terrassa té per a aquest emblemàtic equipament. I ho ha recordat amb un comunicat per donar resposta a la notícia apareguda en un mitjà de comunicació local referent al projecte del cuiner Carles Tejedor i l’arquitecte Jon Tugores. La possible reforma convertiria aquest espai en un laboratori gastronòmic. De fet, la idea ha quedat finalista en els Premis Nacionals d’Arquitectura Avançada 2018.

Els responsables municipals refermen els objectius del pla de dinamització, aprovat en ple al febrer de 2015, en relació al patrimoni terrassenc en general i el patrimoni cultural municipal en concret. El document preveu la preservació, conservació i explotació d’espais emblemàtics que formen o han format part de la història de la ciutat.

I és en el desenvolupament d’aquest pla on es presta especial atenció a reforçar els punts on la ciutat té un posicionament clar per a la seva projecció exterior, com és el seu llegat modernista. En aquest àmbit, la Masia Freixa, obra de Lluís Muncunill, actual  seu de l’Oficina de Turisme, preveu un Centre d’Interpretació del Modernisme Industrial de Terrassa i de Catalunya, que formi part de la Ruta Industrial i Modernista, així com a seu permanent de la Fira Modernista de la ciutat. A part, també, es contempla la museïtzació de l’edifici, com a exemple de conservació del patrimoni modernista terrassenc i una de les obres més reconegudes de l’arquitecte terrassenc.