Entradas

Joan Tamayo i la Fundació Busquets, premiats per l’ICATER per la seva tasca en defensa dels Drets Humans

/0 Comentarios/en , /por

El Col·legi d’Advocats de Terrassa va entregar divendres els 9ens premis ICATER en el que reconeix a persones i institucions la seva tasca en defensa dels Drets Humans. El premi a l’Advocacia Compromesa ha estat per a l’advocat Joan Tamayo, que ha dedicat bona part de la seva carrera professionals a defensar i divulgar la declaració universal d’ara fa 75 anys. Tamayo ha aprofitat el discurs d’agraïment per fer un toc d’atenció al col·lectiu.

El premi a la Solidaritat ha estat per a la Fundació Busquets, entitat amb 120 anys d’història que treballa per a les persones amb menys recursos. Aquest any ha servit 15.600 àpats i ha donat roba a 1.814 famílies, entre altres serveis.

En l’acte d’entrega de premis, celebrat a la Masia Freixa, Maria Trinidad Amela Guillamón ha rebut el Diploma de Justícia Gratuïta com a reconeixement a la seva dedicatòria al torn d’ofici.

Joan Tamayo Sala i la Fundació Busquets, guanyadors dels IX Premis DDHH ICATER 2023

/0 Comentarios/en /por

El Col·legi d’Advocats de Terrassa ha atorgat a Joan Tamayo Sala, advocat de Terrassa i activista, el  Premi DDHH ICATER 2023 a l’Advocacia compromesa. També ha reconegut a la  Fundació Busquets amb el Premi DDHH ICATER 2023 a la Solidaritat. Aquesta entitat terrassenca porta més de 120 anys d’història dedicada a la cooperació amb les persones amb menys recursos, per tal de millorar les seves condicions de vida, amb tot tipus de serveis assistencials. 

També es farà entrega del Diploma de Justícia Gratuïta 2023 a  Maria Trinidad Amela Guillamón com a reconeixement de la seva dedicació al Torn d’ofici.

Els guardons que aquest any arriben a la seva 9a edició volen ser un reconeixement a persones o institucions compromeses amb el foment, divulgació i defensa dels drets continguts en la Declaració Universal dels Drets Humans, aprovada per l`ONU l’any 1948.

Els Premis  s’entregaran divendres 15 de desembre a la Masia Freixa. L’acte, inclourà una xerrada a càrrec de Joan Roura, periodista d’Internacional dels Serveis Informatius de TV3, que parlarà sobre ‘La guerra Israel-Palestina’.

[Foto: ICATER ]

La Sala Paüls programa la tertúlia ‘Artistes, Arts plàstiques i Drets Humans’, amb Joan Tamayo

/0 Comentarios/en , /por

La Sala Paüls, organitza la 8a  Tertúlia titulada Artistes, Arts plàstiques i Drets Humans. Forma part del  1r. Cicle de Tertúlies que han engegat aquest 2023 . Serà aquest dijous, 28 de setembre, de 2/4 de 8 a 9 del vespre al Bar Culla.

La llibertat d’expressió artística és un dret humà fonamental. Però la llibertat artística sovint està atacada pels règims autocràtics que temen els artistes perquè expressen la identitat cultural, promouen noves idees, fomenten el diàleg i donen testimoni de la inhumanitat. Les lletres d’en Valtònyc, d’en Pablo Hasél, o el Macba censurant l’obra ‘La bèstia i el sobirà’. Són només exemples de l’altaveu que suposa la creació a l’hora de difondre idees. Però encara estan en l’imaginari col·lectiu també els tuits de Ximi, de Cassandra Vera o Guillermo Zapata, o el «Gora Alka-Eta” dels Titellaires des de baix i una llista llarga de casos mediàtics, però també un gran nombre de casos desconeguts.

Per a parlar-ne han convidat a Joan Tamayo, un advocat, activista i escriptor,, reconegut a la ciutat, per la seva trajectòria de sensibilitat social, pels Drets de les persones. És membre de la Junta del Institut de Drets Humans de Catalunya i de l’Observatori dels Drets Socials de Terrassa,i del despatx d’advocats Espai Humana, gran divulgador i activista per a fer arribar a tothom a conèixer els Drets Humans. Ha publicat llibres com: Dolç esguard que crema, i acaba de publicar: Cop de maça  (La Revolta Poètica dels DDHH). 

Les trobades s’han programat cada últim dijous de mes.

Constituïda la primera Coordinadora d’Entitats de la Memòria Popular a Catalunya, la CEMPAC

/0 Comentarios/en , /por

El MNACTEC acollia aquest passat dissabte la signatura de constitució de la CEMPAC, la primera Coordinadora d’Entitats de la Memòria Popular a Catalunya, que té com a objectiu acollir i donar visualització a les entitats o persones que treballin a l’entorn de la memòria popular a Catalunya.

L’acte protocol·lari de constitució de la Coordinadora és el fruit de més de 3 anys de treballs amb entitats i institucions de tot el territori de Catalunya i es feia a Terrassa perquè l’Associació El Llibre de la Vida ha estat la impulsora d’aquesta iniciativa.

L’advocat Joan Tamayo ha ajudat a confeccionar els estatuts de la nova CEMPAC i, una vegada signada la constitució formal, es farà una presentació oficial a Terrassa amb la presencia d’entitats de tot el territori. Aquesta presentació pública tindrà lloc al mes d’octubre del 2023 amb una data encara per fixar.

Veu la llum ‘Cop de maça’, el poemari revolucionari de l’advocat Joan Tamayo

/0 Comentarios/en , , /por

L’advocat i activista pels Drets Humans Joan Tamayo ha presentat aquest dijous a la tarda el seu nou llibre. Es tracta d’un poemari que compta amb il·lustracions de l’artista olotí ja desaparegut, Robert Manera Oller.

El llibre es titula Cop de maça i l’autor combina els quadres del pintor amb els seus textos. D’aquesta manera, Joan Tamayo ha culminat un projecte molt personal, amb una publicació quer porta com a subtítol «La revolta poètica dels drets humans». Davant d’un públic força nombrós, el filòleg i escriptor Jaume Aulet i la Síndica de Greuges municipal, Isabel Marquès, han estat els encarregats de conduir un acte que ha tingut lloc a la Nova Jazz Cava i en el qual Tamayo ha estat el gran protagonista.

La presentació ha comptat també amb la lectura de poemes per part de Rosa Aguado, Marta Bagué, Toni Garrich i Jordi Torres. L’esdeveniment ha comptat amb el suport de l’Associació de Poetes Terrassencs i dels Amics de les Arts i Jovenuts Musicals. A part, l’acte de presentació s’ha complementat amb una exposició de quadres del mateix Robert Manera.

L’històric activista veïnal Pablo Gómez, protagonista d’una ruta de l’Ateneu Terrassenc

/0 Comentarios/en , , /por

Pablo Gómez, històric activista de Les Arenes, ha estat el protagonista de la ruta organitzada per l’Ateneu Terrassenc aquest cap de setmana. L’encarregat de l’activitat ha estat Ferran Peña (amb la col·laboració de Joan Tamayo) que ha guiat el grup de persones participants per diferents indrets del barri, seguint la trajectòria vital i social del líder veïnal.

Pablo Gómez va néixer el 1935 a Santa Cruz de Mudela, Ciudad Real, i als tretze anys va arribar a Terrassa. De seguida es va embrancar en els afers d’un barri en construcció. Va fundar el club de futbol de Les Arenes, va promoure la Festa Major del barri, va posar en marxa una escola d’adults, es va implicar en l’associació veïnal i va impulsar la construcció del seu local. Més endavant va crear la Mutualitat de Les Arenes i de la seva tenacitat en va sorgir l’actual Comissió de Rieres. Avui, amb 87 anys, viu encara a la casa que es va construir , la tercera que es va aixecar al barri.

Pablo Gómez va rebre la Medalla d’Honor de la Ciutat el juny de l’any passat en homenatge per la seva trajectòria i dedicació a la lluita veïnal durant més de 50 anys. El 1995 va ser nomenat Terrassenc de l’Any pel Centre Cultural El Social.

Les treballadores del SAD presenten un contrainforme a l’Ajuntament defensant la viabilitat de la municipalització

/0 Comentarios/en , /por

Aquest dimecres les treballadores del Servei d’Atenció Domiciliària s’han concentrat de nou davant l’Ajuntament per reclamar la municipalització del servei. L’àrea de Drets Socials va descartar aquesta opció basant-se en un informe intern on considera l’actual contracte de serveis «la forma de gestió idònia». La Xarxa de Treballadores Familiars de Terrassa per la Municipalització del Servei Públic d’Atenció a Domicili, però, creu el contrari. Ho ha argumentat en un contrainforme que ja ha presentat al registre municipal. El text respon punt per punt els inconvenients legals i econòmics exposats per l’Ajuntament i conclou que fins i tot hi hauria diverses maneres de municipalitzar el Servei d’Atenció Domiciliària: des d’una entitat pública empresarial local a una societat anònima mercantil.

Més enllà de les fórmules de contractació, amb la municipalització les treballadores demanen sobretot reconeixement. Consideren que una feina d’atenció als qui ho necessiten ha de deixar enrere conceptes de mercat com la «competitivitat» i pagar salaris dignes.

Al Servei d’Atenció Domiciliària hi treballen actualment vora 300 persones, majoritàriament dones. Ara esperaran resposta al contrainforme presentat, encara que ja tenen programada una nova reunió amb l’Ajuntament per d’aquí a dos mesos.

010622 Treballadores Sad 3

Una família del barri de Xúquer amb tres filles, en risc de desnonament

/0 Comentarios/en , , /por
L’Ester Morales viu en un pis del barri de Xúquer amb les seves 3 filles (de 14, 6 i 4 anys) i el seu marit.  El va llogar al 2012 a la propietària original de l’habitatge a través d’una agència immobiliària. Aquesta propietària no va poder fer front a la hipoteca i  l’immoble va passar a mans d’un fons voltor: Unión de Créditos Inmobiliarios.

Quan Morales es va assabentar de la situació va intentar posar-se en contacte amb aquest fons per pagar el lloguer  directament a ells però no ha pogut arribar a cap acord. Al contrari, van portar aquesta família a judici per recuperar la propietat de l’immoble.

Aquesta família terrassenca ha buscat l’ajut del Colectivo sin Vivienda i altres entitats i l’advocat Joan Tamayo els porta el cas. La sentència de 2018 s’ha recorregut a l’Audiència Provincial. Morales espera que el tribunal tingui una mica més de sensibilitat i respecte pel dret de les persones a una habitatge digne. Només demana continuar pagant el lloguer del pis que ja habita.

El seu no és un cas aïllat. Moltes famílies de la ciutat estan a l’espera d’una ordre de desnonament. Algunes perquè no poden pagar la hipoteca o el lloguer i d’altres, com aquesta, perquè han estat víctimes dels deutes d’uns altres.

Demanen la creació d’un servei d’assistència personal municipal

/0 Comentarios/en , /por

Diversos col·lectius i entitats han signat aquest dijous un manifest per demanar a l’Ajuntament de Terrassa la creació d’un servei municipal d’assistència personal. L’acte, que ha tingut lloc a la Masia Freixa, ha estat impulsat per Prou Barreres, l’Espai Drets Humans Socials Terrassa, la Fundació Ecom i la Síndica Municipal de Greuges.

Tots ells reivindiquen l’assistència personal no com un servei sinó com un dret que permeti a totes les persones viure de manera autònoma i que eviti la dependència de familiars i d’economia submergida. Demanen un canvi de paradigma en el model.

L’assistència personal no està contemplada en les competències d’un ajuntament, però els signants del manifest es remeten al principi de subsidiarietat. És un dret que recull l’ONU.

El manifest també demana que el servei sigui assumible per a les persones que el necessitin i alhora també sigui just per als treballadors que el prestin.

Els impulsors demanaran una reunió amb el govern municipal per treballar la proposta.

Una jornada debat com repensar el model dels serveis socials a Terrassa

/0 Comentarios/en , /por

L’era de la Masia Freixa de Terrassa ha acollit aquest dissabte al matí una jornada de debat sobre l’estat dels serveis socials a la ciutat organitzada pel Consell d’Entitats d’Acció Ciutadana de Terrassa i l’Espai Drets.

La xerrada, que ha aplegat una cinquantena de persones, ha volgut reflexionar, amb la presència de tècnics municipals i d’entitats del tercer sector, de la necessitat d’un nou model de serveis socials, adaptat als reptes que sorgeixen de la pandèmia.

Entre els diverses temàtiques que han sorgit, s’ha parlat de l’eficiència de les oficines municipals de serveis socials, de la crisi d’habitatge o de la pobresa energètica, entre d’altres factors.

L’objectiu dels organitzadors és que aquest debat continuï obert amb noves sessions per garantir que aquest servei necessari, diuen, posi al centre les necessitats de la ciutadania.