Entradas

El projecte EPICAT de la UAB posa a l’abast de tothom part de la correspondència conservada a l’Arxiu Històric de Terrassa

/0 Comentarios/en , /por

Un estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona posa a l’abast de tothom més de 2.000 epistolars d’entre els segles XVI i XIX. Es tracta del Projecte EPICAT, on ha participat l’Arxiu Històric de Terrassa. La petició dels investigadors de l’Autònoma va servir per treure a la llum les col·leccions de correspondència d’aquest equipament municipal.

Les cartes preservades a l’arxiu provenen bàsicament de tres reserves patrimonials: de la masia de Ca n’Anglada, de la masia de Can Bugonyà i de la Casa Alegre de Sagrera, en aquest cas compilades en un volum anomenat «copiador de cartes». Encara que sigui correspondència eminentment personal i familiar, tal com defensa el projecte, és un testimoni molt viu de com era la vida en aquesta època. A les cartes de Terrassa, dels segles XVIII i XIX, hi trobem referències directes a fenòmens històrics com la Revolució Francesa, la Revolta del Pa de Barcelona i la Guerra del Francès.

De les cartes conservades l’Arxiu de Terrassa, de moment només les de Can Bugonyà estan disponibles al web epicat.uab.cat.

L’Arxiu Històric presenta el mapa de Terrassa més antic que s’ha trobat fins ara

/0 Comentarios/en , , /por

Un mapa mostra com era la vila de Terrassa ara fa 200 anys. És un plànol inèdit que data del 1820, el més antic que s’ha trobat fins ara. En ell es pot veure la canalització de les mines d’aigua que la família Galí Busquets va projectar per crear el que posteriorment seria el primer vapor tèxtil de la ciutat. Un autèntic tresor històric, que s’ha fet públic aquest dimecres, 9 de juny, coincidint amb el Dia Internacional dels Arxius.

L’acte també ha servit per veure com ha quedat l’atles topogràfic més antic de la ciutat després de ser restaurat i digitalitzat. Es tracta d’una publicació de gran valor històric, tenint en compte la seva quantitat de plànols a escala, que mostren com eren el 1858 els actuals barris i districtes terrassencs.

A més a més, l’Arxiu Històric de Terrassa ha presentat les novetats introduïdes al seu visor web. A través del portal de l’Ajuntament, la ciutadania pot consultar la cartografia històrica del municipi en format digital i amb referències actuals. Com no podia ser d’una altra manera, tant el mapa inèdit de 1820 com l’atles topogràfic ja han estat incorporats a aquesta col·lecció.

‘Històries morboses’, un repàs a les epidèmies que han passat per Terrassa durant cinc segles

/0 Comentarios/en , /por

La de la Covid-19, no és la primera pandèmia que afecta Terrassa. De fet, és un fet bastant recorrent durant la història de la ciutat. Així ho testimonia el llibre Històries morboses (1348-1809), de l’historiador Joan Soler i publicat per l’Ajuntament de Terrassa. És un recull de documents que testimonien el pas de pandèmies i epidèmies durant cinc segles, i que comença amb la primera i més mortífera de totes: la peste negra al segle XIV, que va assolar la ciutat i va reduir la població fins un 70%.

Històries Morboses transcriu, de manera literal, 111 documents trobats durant un any de recerca.

Repassant el recull de documents que aporta el llibre, veiem que les mesures que s’aplicaven per frenar les epidèmies són les mateixes que ara: distanciament social, higiene i confinaments perimetrals. Fins i tot n’hi havia de més dràstiques.

El número 35 de la revista Terme dedica la portada als sanitaris

/0 Comentarios/en , /por

«L’any de la pandèmia». Així es titula el número 35 de Terme, la revista anual d’història local editada conjuntament pel Centre d’Estudis Històrics de Terrassa, l’Arxiu Històric de Terrassa i l’Arxiu Comarcal del Vallès Occidental. La nova entrega ha estat presentada aquest dijous al vespre de manera telemàtica.

Encara que la fotografia de portada i l’editorial al·ludeixen directament a la covid-19, els responsables de la revista es reserven el número de l’any vinent per parlar-ne des d’una vessant historiogràfica i sociològica. Després de tancar una trilogia sobre la Seu d’Ègara als números anteriors, en aquesta ocasió la revista s’ha centrat en diversos estudis sobre els segles XIX i XX, com el del treball femení a càrrec d’Anna Fernàndez i el de la quadra de Vallparadís escrit per Marcel Taló, president del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa des d’aquest setembre.

Un estudi publicat per l’Ajuntament revela que la Guerra Civil va causar 1.177 morts a Terrassa

/0 Comentarios/en , , /por

La Guerra Civil espanyola va causar a Terrassa un total de 1.177 víctimes mortals. És la principal dada de l’estudi presentat aquest dimarts, 26 de gener, dia en què es commemora el 82è aniversari de l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat. La investigació, liderada per l’historiador Josep Lluís Lacueva, indica que la gran majoria de les morts van ser de milicians i combatents republicans. En són 842, un 71,5% del total; una xifra que contrasta amb les 27 defuncions (un 2,3%) de l’exèrcit nacional.

El còmput de baixes registrades entre el 36 i el 39 a causa del conflicte bèl·lic es completa amb les 306 víctimes civils que van morir per causes diverses, com ara la repressió a la rereguarda, la violència revolucionària o en els bombardejos a ciutats com Barcelona o Granollers. L’estudi ja es pot consultar al portal de dades obertes de l’Ajuntament, amb estadístiques que demostren que la majoria dels combatents van perdre la vida en edats molt joves.

L’Ajuntament fa una crida a la ciutadania per aportar qualsevol informació que pugui ajudar a ampliar les dades actuals, destacant la importància d’aquest exercici de memòria històrica. L’estudi sobre el cost humà de la Guerra Civil a Terrassa complementa la base de dades existent sobre les víctimes del feixisme a la ciutat i augmenta a 4.748 el nombre de persones que van patir d’alguna forma les conseqüències de la dictadura. En aquest sentit, s’està treballant per ampliar encara més aquest registre a partir de centenars d’informes personals que s’han trobat a l’Arxiu Històric i que estan ara en procés de classificació.

L’Ajuntament publica una base de dades amb prop de 4.000 víctimes terrassenques del feixisme

/0 Comentarios/en , , /por

Coincidint amb el 80è aniversari de l’afusellament del president Lluís Companys i, també, amb el dia nacional en memòria de les víctimes de la Guerra Civil i la repressió de la dictadura, l’Ajuntament de Terrassa ha presentat aquest dijous un document amb les llistes de terrassencs i terrassenques víctimes del feixisme. Aquesta recopilació històrica recull prop de 4.000 casos de persones nascudes o residents a Terrassa que van patir la repressió de la dictadura.

També s’hi inclouen els habitants de la ciutat que van ser deportats i van morir en camps de concentració nazis. Concretament, el document conté informació de 3.657 persones represaliades, fet que significa prop del 10% de la població de l’època a la ciutat. Tot i així, els responsables de la recerca històrica asseguren que la llista no és encara definitiva.

La publicació, que està previst que compti també amb la llista d’afusellats a Terrassa, es pot consultar a través del portal de dades obertes de l’Ajuntament. Historiadors i arxivers fan una crida a la ciutadania per aportar qualsevol informació que pugui ajudar a completar o fins i tot ampliar aquesta base de dades.

L’Exposició de la Cultura Popular que supleix les cercaviles confina les figures festives de la ciutat al Recinte Firal

/0 Comentarios/en , /por

Aquest diumenge al matí, l’Exposició de la Cultura Popular de la Festa Major ha obert les portes del Recinte Firal. És la proposta de la Coordinadora dels Grups de Cultura Popular i Tradicional per compensar l’absència de cercaviles en aquesta Festa Major confinada. Una mostra on redescobrir moltes de les tradicions que acostumaven a animar aquests dies i també una oportunitat per copsar la diversitat de colles de cultura popular de la ciutat.

L’exposició compta amb totes les mesures de seguretat, començant pel control de temperatura a l’entrada. A l’interior, el Recinte Firal és prou ampli per garantir la distància social i la imatge d’unes espardenyes marca als visitants el recorregut a seguir.

Com a complement a aquesta exposició, dissabte es va celebrar un debat entre els grups de cultura popular de la ciutat. Moderat pel periodista de Canal Terrassa Oriol Carreras, els participants van poder -hi dir la seva sobre quin ha de ser el futur de la cultura popular egarenca.

L’exposició es podrà visitar fins al pròxim diumenge dia 12, cada dia de les 10h a les 13h i de les 17h a les 21h.

L’Arxiu Històric recopila documentació ciutadana sobre la pandèmia

/0 Comentarios/en , /por

Un centenar d’arxius de tot Catalunya, entre ells el de Terrassa, estan duent a terme una iniciativa per recopilar tot allò que la ciutadania creu que hauria de ser memòria dels tres mesos pandèmia de la Covid-19.

La campanya va començar el 28 d’abril i ja són 240 les persones que hi estan aportant tota mena de documentació: des d’imatges del confinament en família i de la relació virtual que han mantingut amb qui no es podien trobar, fins a vídeos dels aplaudiments festius i reivindicatius de les 8 del vespre, així com diversos exemples de l’expressivitat artística i cultural d’aquest temps.

Les aportacions les està fent gent de totes les edats i són bàsicament de l’àmbit familiar. Des del l’arxiu fan una crida per rebre testimonis d’altres àmbits.

A banda del material que reben, l’equip professional de l’Arxiu Històric rastreja les xarxes socials i tot allò que s’ha publicat als mitjans de comunicació per ampliar el volum de documentació.

Tothom que vulgui participar i fer-hi aportacions, només ha de posar-se en contacte amb l’Arxiu Històric a través del seu correu electrònic arxiu.històric@terrassa.cat o per telèfon al 93 739 70 68.

L’acte institucional en la vigília de la Diada omple el saló de plens de l’Ajuntament

/0 Comentarios/en , , /por

El saló de plens de l’Ajuntament va quedar petit dimarts al vespre per l’acte institucional en la vigília de la Diada. El director de l’Arxiu Històric de Terrassa, Joan Soler, va pronunciar una conferència sobre la història de l’actual Himne Nacional de Catalunya, Els Segadors. Amb la sala plena de gom a gom, molts van seguir les explicacions de Soler des de fora del saló de plens i des de les escales. Soler va exposar que Els Segadors tal com ho coneixem es va compondre a finals del segle XIX, però que té el seu origen en una balada sobre els fets del Corpus de Sang de 1640. El més curiós és que el compositor Francesc Alió va aprofitar la melodia d’una altra cançó popular, de caire eròtic.

Per la seva banda, l’alcalde Jordi Ballart va defensar que la Diada ha de ser acte per a tothom, però recordant a la vegada que cal continuar treballant per aconseguir la normalitat democràtica, en referència als terrassencs Josep Rull i Lluís Puig.

L’acte va finalitzar amb una cantada a càrrec de Terrassa Ciutat Coral. La pluja va obligar a canviar la ubicació prevista inicialment, l’atri de l’Ajuntament, pel mateix saló de plens.

L’historiador local Joan Soler presenta “Tu com ho dius? Les respostes definitives”

/0 Comentarios/en , /por

L’Arxiu Històric de Terrassa ha acollit aquest dijous a la tarda la xerrada “Tu com ho dius? Les respostes definitives”.

Ha anat a càrrec de Joan Soler, director de l’Arxiu Històric de Terrassa. La xerrada s’ha portat a terme amb motiu del Dia Internacional dels Arxius i ha estat organitzada per l’Arxiu de Terrassa i l’Associació TerrassaCentre.

En el transcurs de l’acte s’han presentat els resultats de la campanya “Tu com ho dius?” dedicada als mots propis del parlar de Terrassa.

El tinent d’alcalde de Cultura, Innovació i Projecció de la Ciutat, Amadeu Aguado, ha assistit a aquesta xerrada.