Entradas

‘No vull ser un heroi’: el curtmetratge sobre el càncer infantil omple el Cinema Catalunya

Les vivències entorn al càncer infantil passen a la pantalla gran. El curtmetratge No vull ser un heroi ha estat projectat aquest dilluns al Cinema Catalunya amb un ple total.

Martí Ribot és Guille, un nen hospitalitzat. La seva història comença quan es troba un ninot de peluix i un diari secret.

El film, dirigit pel egarenc Joan Paüls, està basat en el conte del mateix nom. El llibre va ser promogut per l’entitat terrassenca Mua Solidaris, dedicada a la sensibilització sobre aquesta malaltia.

Cada any, a Catalunya es diagnostiquen entre 170 i 200 casos nous de càncer a nens menors de 14 anys. La intenció de la pel·lícula és conscienciar a la població i, fins i tot, trascendir la pantalla.

La projecció ha acabat amb la presentació de la cançó Hi ha dies, part de la banda sonora del film, en la veu de la cantant terrassenca Martinha.

Joan Paüls roda un curtmetratge sobre el càncer infantil adaptant un llibre de Mua Solidaris

Fa dos anys, Mua Solidaris va publicar el conte ‘No vull ser un heroi’, sobre el càncer infantil, amb text de Núria Riera i il·lustracions de Mercè Ortí. Després de la bona acollida, aviat n’arribarà una versió cinematogràfica i ho farà de la mà del director de cinema Joan Paüls. De fet el projecte es va gestar el mateix dia que es presentava el conte al Teatre Principal en una conversa entre Paüls i els responsables de Mua Solidaris.

El curtmetratge es va rodar en tres dies intensos, fa unes setmanes, al Pediatric Cancer Centre de l’Hospital Sant Joan de Déu, que encara no està en funcionament. El protagonitzen tres nens, una nena i un peluix, i està inspirat en històries reals amb alguns elements adaptats al cinema. Al càsting hi van participar 90 persones i alguns dels figurants han passat per la malaltia.

El curtmetratge compta amb una subvenció de l’Institut Català de les Empreses Culturals i ara entra en la fase de postproducció. Tindrà una durada d’entre 15 i 20 minuts i es preveu que es pugui estrenar a la tardor.

Jan Baca i Marta Peralta creen unes cartes catalanes amb roses, dracs, barretines i l’Ictineu

El confinament per la pandèmia ho va aturar gairebé tot però aquells mesos de tancament també van servir per incentivar altres activitats. Així és com va quallar el projecte de fer una baralla de cartes catalanes, un encàrrec que feia tres anys que Ramon Quer havia fet a l’arquitecte Jan Baca.

Foto Jan Baca

Durant aquells dos mesos va fer el disseny d’unes cartes amb vocació internacional i que poguessin ser equiparables a les franceses. En aquesta versió, cors, diamants, trèvols i piques s’han substituït per roses, dracs, barretines i l’Ictineu, el primer submarí de Narcís Monturiol. Les cartes més importants també tenen el seu tret diferencial: el jòquer, el vailet, la dama i el rei. Per al dors ha triat la reixa modernista de la Casa Vicens d’Antoni Gaudí.

Foto Baralla Cartes Catalanes Dors

La nova baralla és totalment reglamentària i es pot jugar als mateixos jocs tradicionals que amb la baralla francesa i a un més, l’Onze. Aquesta és l’aportació de l’arquitecta Marta Peralta, companya de despatx de Baca, i de la seva parella, el director de cinema Joan Paüls.

Foto Baralla Cartes Catalanes2

D’aquesta primera edició del joc de cartes catalanes se n’ha fet una tirada de 750 exemplars que es poden comprar a la seu d’Òmnium Cultural, a la botiga Cal Quer i a la Sala Paüls, així com a a diversos punts de Barcelona.

El curtmetratge ‘Ferides’, del terrassenc Joan Paüls, triomfa en la 4a edició dels Premis VOC

El realitzador terrassenc Joan Paüls ha estat guardonat amb el Premi VOC 2020 al Millor Curtmetratge de Ficció. Sota el títol Ferides, la història dirigida per Paüls versa sobre l’amor i la dependència en les relacions a través d’una parella d’invidents. El jurat l’ha destacat “per ser un cant punyent a la vida a través de la quotidianitat i per l’excel·lència de la interpretació i la direcció”.

El certamen audiovisual de títols en Versió Original en Català, organitzat per Òmnium Cultural, ha lliurat els seus guardons aquest dilluns a la sala InGràcia de Barcelona. Enguany, els curtmetratges finalistes a la 4a edició dels Premis VOC han destacat per la seva voluntat de reflectir conflictes actuals, amb uns creadors i creadores que conviden l’espectador a conèixer la seva realitat.  Sòl, de la barcelonina Clàudia Munuera i guanyadora de la Menció especial del jurat “per la seva llibertat narrativa i interpretativa”, critica el concepte de família amb un viatge al passat, recordant la infantesa de la protagonista.

D’altra banda, el director valencià David Segarra recupera amb el documental Savis de l’horta les històries dels homes i dones llauradores dels Països Catalans, parlant d’un món rural sovint oblidat per la resta de la societat. El documental s’ha endut el Premi al Millor Documental per “la seva mirada reposada i singular sobre el dia a dia de la vida, de l’horta valenciana”. Els premis del públic d’aquesta edició han estat per a la ficció sobre assetjament escolar Bruna i per al premiat documental Negre de merda, sobre la figura del poeta i raper Daura. Pel que fa als projectes de Sala Oberta, la triomfadora de la nit ha estat Sant Just Fever, una comèdia d’acció ambientada en els 90 i localitzada i rodada íntegrament a Sant Just Desvern, de forma col·lectiva per persones del poble.

Els dos curtmetratges guanyadors a les categories de Ficció i Documental s’han emportat un premi en metàl·lic de 4.000 euros, mentre que el projecte guanyador de la Sala Oberta s’ha endut 1.800 euros i la tutorització d’un mentor professional, que farà l’acompanyament del projecte fins a la seva estrena.