El ple ordinari de novembre ha aprovat concedir la Medalla de la Ciutat a l’arquitecte Jan Baca. La proposta de resolució ha estat aprovada per unanimitat. La distinció se li atorga per la seva trajectòria cinematogràfica en el cinema amateur.
Jan Baca (Terrassa, 1934) és arquitecte, dibuixant, director de cinema amateur i escriptor.
El confinament per la pandèmia ho va aturar gairebé tot però aquells mesos de tancament també van servir per incentivar altres activitats. Així és com va quallar el projecte de fer una baralla de cartes catalanes, un encàrrec que feia tres anys que Ramon Quer havia fet a l’arquitecte Jan Baca.
Durant aquells dos mesos va fer el disseny d’unes cartes amb vocació internacional i que poguessin ser equiparables a les franceses. En aquesta versió, cors, diamants, trèvols i piques s’han substituït per roses, dracs, barretines i l’Ictineu, el primer submarí de Narcís Monturiol. Les cartes més importants també tenen el seu tret diferencial: el jòquer, el vailet, la dama i el rei. Per al dors ha triat la reixa modernista de la Casa Vicens d’Antoni Gaudí.
La nova baralla és totalment reglamentària i es pot jugar als mateixos jocs tradicionals que amb la baralla francesa i a un més, l’Onze. Aquesta és l’aportació de l’arquitecta Marta Peralta, companya de despatx de Baca, i de la seva parella, el director de cinema Joan Paüls.
D’aquesta primera edició del joc de cartes catalanes se n’ha fet una tirada de 750 exemplars que es poden comprar a la seu d’Òmnium Cultural, a la botiga Cal Quer i a la Sala Paüls, així com a a diversos punts de Barcelona.
L’Ateneu Terrassenc ha acollit aquest dijous a la tarda la presentació del llibre «La increïble aventura de viure a redós» de Jan Baca.
La presentació ha anat a càrrec d’Albert Beorlegui, periodista i comentarista cinematogràfic.
D’Angle Ediorial, el llibre és un compendi d’apunts d’arquitectura per a no iniciats, tal com indica el seu autor. Partint del neguit obsessiu de l’ésser humà pel redós, Baca en s presenta en to d’humor tot un reguitzell de situacions domèstiques que pengen d’arquitectures obviades per la història i que donen motiu a una sàtira despietada.
Jan Baca i Pericot (Terrassa, 1934) és un reconegut arquitecte i dibuixant. També és autor del llibre de crítica d’arquitectura «La casa a mida».
Terrassa va ser designada el passat novembre Ciutat Creativa de la UNESCO en l’apartat de Cinema. És la primera a l’Estat i la tretzena al món amb aquesta distinció. El títol, a part de ser un reconeixement, exigeix compromisos en al camp de l’audiovisual. Algunes de les propostes que es planteja l’Ajuntament les ha detallat l’alcalde Alfredo Vega en un acte de celebració al Parc Audiovisual per formar part de la xarxa UNESCO. La més cridanera, és la voluntat de crear un festival de cinema especialitzat en temes sensibles per a l’organisme internacional. L’agenda municipal també contempla donar una empenta als nous creadors, vincular les noves tecnologies, com la realitat virtual, amb el cinema i fer més partícip a la ciutadania, donant a conèixer aquells espais de Terrassa que han estat escenari de pel·lícules i anuncis.
La presentació també ha comptat amb el relat de com Terrassa ha aconseguit aquesta distinció, de la mà del director de cinema i portaveu de la Taula de l’Audiovisual, Jan Baca. El veterà cineasta ha parlat de la desconfiança inicial amb la delegació de la UNESCO de Madrid i de la lluita amb Màlaga, als despatxos de París.
En el pla més institucional, una delegació terrassenca visitarà Bradford, una altra ‘city of film’, i serà al plenari de les xarxes creatives a Cracòvia. A més, la UNESCO autoritza a utilitzar la seva marca al costat de la de Terrassa.
