Entradas

Puigneró coneix el potencial aeroespacial de la facultat terrassenca de la UPC

El conseller en funcions de Polítiques Digitals i Administració Pública de la Generalitat de Catalunya, Jordi Puigneró, i la Directora General de Societat Digital, Joana Barbany, van visitar per una sessió de treball el passat divendres 29 de gener, l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa de la Universitat Politècnica de Catalunya • Barcelona Tech (UPC).

El rector de la UPC, Francesc Torres, i el director de l’ESEIAAT, Xavier Roca, van acompanyar al conseller i la directora general en la seva visita. Així van poder conèixer, de la mà dels professors Miquel Sureda, David González i Marcel Macarulla, el potencial de l’Escola en la realització de projectes de microsatèl·lits (CubeSats) i els recursos de què disposa en algunes de les tecnologies emergents, com ara la fabricació additiva.

Tal com va expressar durant la visita el director de l’ESEIAAT, Xavier Roca, “el país compta amb una universitat com la UPC per ajudar a posicionar Catalunya en l’àmbit aeroespacial. En aquest sentit, l’ESEIAAT aporta, d’un costat, els professionals de l’enginyeria altament qualificats per assumir els reptes industrials i tecnològics que implica l’enlairament de la indústria aeroespacial catalana. D’altra banda, el coneixement científic i tecnològic dels nostres investigadors i investigadores, i la transferència dels resultats de l’R+D a les empreses són també un valor a disposició del desenvolupament d’aquest sector al país.”

Un llibre de dos investigadors de l’ESEIAAT analitza la xarxa aeroportuària mundial

Josep Maria Sallan i Oriol Lordan, professors i investigadors de l’Escola Superior d’Enginyeries, Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa, l’ESEIAAT de la UPC, publiquen un llibre sobre les xarxes de rutes aèries a través de la teoría de sistemes complexos. Es tracta d’un estudi amb un plantejament innovador en el sector, sobre la base que la xarxa aeroportuària mundial té propietats estadístiques i topològiques que són trivials i que per tant, diferents de les xarxes simples.

El llibre “Air Route Networks Through Complex Networks Theory”, editat per Elsevier, analitza amb tot detall la solidesa de la xarxa aèria davant de disrupcions com ara una pandèmia o d’altres eventualitats, i proporciona estratègies de detecció dels nodes o punts més crítics de les xarxes de transport aeri. Tots dos investigadors també ofereixen una perspectiva històrica sobre els aspectes socioeconòmics, polítics, tècnics i geogràfics del mercat aeri mundial que influeixen en com les línies aèries defineixen la seva oferta de rutes.

També analitzen les xarxes de navegació, definides amb punts que estableixen corredors de navegació per a les aeronaus. Una part del llibre la dediquen a mostrar com l’aplicació de les seves anàlisis poden ajudar a limitar la propagació de malalties contagioses. En un capítol del llibre s’ofereixen metodologies matemàtiques d’anàlisi i prevenció de la propagació d’infeccions a través del transport aeri, com ara el Covid-19.

L’estudi constata que les meusres de control s’han d’extremar en els aeroports amb més connexions internodals. El llibre també analitza quins aeroports influeixen més en la globalitat de la xarxa amb el seu tancament, ja sigui per les condicions climàtiques, per una vaga o qualsevol altra circumstància com l’actual pandèmia del coronavirus.

Desenvolupen un nou material per a calçat amb el reciclatge de pneumàtics

Uns investigadors de la Universitat Politècnica de Terrassa i de la Rovira i Virgili de Tarragona, desenvolupen un nou material fet amb pneumàtics, amb aplicacions a les sabates o per revestir conductes elèctrics. La combinació del cauxú vulcanitzat dels pneumàtics amb d’altres materials, permet reconvertir la goma de les rodes amb material aïllant per al calçat. La recerca que ha estat publicada en revistes especialitzades arriba després de molts assajos per trobar la proporció exacta i aconseguir un material amb criteris de conductivitat, elasticitat i resistència i aplicable en diferents camps, a banda del calçat.

Es calcula que una tercera part dels 2 milions de tones anuals de pneumàtics van a parar a abocadors il•legals. Part d’aquest material ja s’aplica en obres públiques o en el paviment de parcs infantils, però és poca la reutilització per alleugerir l’alta contaminació dels pneumàtics. Els investigadors terrassencs han tingut en compte la sostenibilitat i la viabilitat econòmica del projecte que representaria un estalvi amb la reducció de la matèria primera en el procés de producció de les empreses.

Si les empreses del calçat utilitzessin el residu pneumàtic s’estalviarien uns 20 milions d’euros cada any i una reducció de 40.000 tones d’emissions de CO2 a l’atmosfera. Les universitats treballen ara en trobar més aplicacions al nou material descobert pels seus investigadors.

Troben un cadàver enterrat al jardí que podria ser el de Mònica Borràs, desapareguda l’agost

Els Mossos haurien trobat aquesta mateixa tarda el què serien les restes d’un cadàver en el jardi del número 80 del carrer Volta de Terrassa. Durant tot el dia, els investigadors han estat buscant amb un georadar les restes de la dona desapareguda el passat mes d’agost Mònica Borràs. Amb la presència del què havia estat el seu excompany ara detingut, els Mossos han registrat la finca que havien compartit quan eren parella i després d’haver deixat la relació.

Els investigadors portaran ara les restes a investigar per determinar si realment es tracta de la dona desapareguda ara fa deu mesos a la ciutat. El mateix sospitós Jaume Badiella, va ser ell qui va denunciar la desaparició el passat 7 d’agost quan la dona tenia 49 anys. Tots dos havien compartit aquest pis del barri de Ca n’Aurell, a tocar de la Masia Freixa.

Les investigacions se centraran ara amb la identificació del cadàver, en com es van produir els fets i quina implicació hi té l’únic acusat. Els investigadors treballen amb la hipòtesi d’un possible homicidi dins de l’àmbit de la violència de gènere. El Jutjat de violència de gènere número 1 de Terrassa ha decretat el secret de sumari.

Nombrosos mitjans de comunicació han estat fent guàrdia durant tot el dia davant de la finca a l’espera d’un tràgic desenllaç que finalment s’ha produït. Mònica Borràs va desaparèixer el passat 7 d’agost amb 49 anys, un cas per el qual els Mossos havien demanat la col•laboració ciutadana.

L’Ajuntament estimula la recerca en el campus universitari terrassenc

El Servei d’Universitats i Innovació entrega deu beques de recerca als estudiants universitaris del Campus de Terrassa. L’Ajuntament concedeix uns ajuts que no superen els 2.000 euros, als treballs de recerca desenvolupats pels alumnes i investigadors en els departaments o grups de recerca que desenvolupin la seva investigació en els àrees científica, tecnològica o en l’humanisme social.

Amb aquests ajuts, en total de gairebé 18.000 euros, es vol fomentar, reconèixer i valorar els estudis inèdits que aportin noves dades al món científic i aprofundeixin en la realitat científica, social, política, econòmica, laboral i cultural del país. L’acte celebrat aquest dimarts al vespre al Qu4drant.0, ha pemès als estudiants oferir un tast del seus treballs de recerca que van des d’aspectes relacionats amb la salut, fins a una càmera per veure a través de la boira, entre d’altres novetats.

A l’acte també s’han exposat els tres treballs guardonats l’any passat. Aquesta és la vuitena edició d’uns premis que volen acostar a la població en general la ciència i la innovació però que sobretot estimula la participació dels estudiants en la recerca.