Entradas

Taigua fa cinc anys i implementa mesures per fer front a la sequera

El 10 de desembre de 2018 l’Ajuntament es va fer plenament càrrec de la gestió del servei d’abastament d’aigua a la ciutat, a través de l’empresa municipal Taigua.

Terrassa és la ciutat més gran de Catalunya que té una gestió pública de l’aigua. Aquest 2024 entra en vigor una nova estructura tarifària més equilibrada, equitativa i corresponsable per promoure l’estalvi i fer front a la sequera.

Actualment el consum és de 96 litres per persona i dia, amb una tendència a la baixa. Per consolidar-la, les llars que consumeixin 60 litres per habitant i dia rebran bonificacions a la tarifa.

En aquests 5 anys de trajectòria les inversions s’han destinat a millorar l’eficiència i l’eficàcia del servei. Així, els 5,2 milions d’euros d’aquest exercici han servit per renovar de forma progressiva la xarxa de distribució de 550 km, millores a la planta d’Abrera i a les estacions elevadores, la licitació de nous sistemes informàtics i la reforma de la futura seu. La nova oficina s’obrirà al públic el proper 22 de gener al segle XX. També s’ha elaborat un pla d’inversions amb un horitzó de 20 anys.

El pressupost d’inversions de 2024 és de 8 milions d’euros, 3 d’ells per renovar la xarxa hídrica. També s’han de fer millores tecnològiques per fer telectura de comptadors i de cabals per controlar els consums i aconseguir una major eficiència energètica.

Fins ara 2.248 famílies vulnerables s’han beneficiat de tarifes socials. Amb les noves ordenances, s’unifiquen criteris amb l’ACA i l’estalvi en la factura pot arribar al 60%.

També es vol millorar la qualitat i el gust de l’aigua. De moment, s’han realitzat diferents estudis.

Taigua Fa 5 Anys 3 Taigua Fa 5 Anys 2 Taigua Fa 5 Anys 1

 

ERC assegura que és l’únic partit que mai votarà a la dreta espanyola

Esquerra Republicana es presenta a les eleccions generals com l’única força que defensa Catalunya i els seus drets. I presenta com aval el diàleg exercit al Congrés dels Diputats que ha permès impulsar polítiques socials i d’esquerres. Esquerra ha fet campanya aquest dimecres al matí al Mercadal de Terrassa.

Els Republicans defensen que gràcies al diàleg han aconseguit importants inversions de l’Estat a Terrassa. Els Republicans garanteixen que mai pactaran ni donaran suport al Partit Popular i critiquen al PSC, Comuns i Junts d’arribar a acords amb la dreta espanyola per aconseguir quotes de poder.

Image011

Entitats empresarials reclamen inversions en contra la sequera

Davant l’estat d’excepcionalitat per sequera hidrològica les organitzacions empresarials exigeixen al Govern un compromís ferm en l’execució d’infraestructures del cicle de l’aigua a Catalunya. El teixit empresarial exigeix un pacte per l’aigua que doni solucions des de la concertació al problema que sobretot necessita aproximacions tècniques i responsabilitat ciutadana.

Tot just fa una setmana que el Parlament de Catalunya convalidava un decret amb mesures extraordinàries per fer front a la sequera. Un decret que a criteri d’algunes organitzacions arriba tard i malament. L’Associació Comarcal d’Empresaris del Berguedà, l’Associació d’Empreses de Ripollet, la Cecot, Cerdanyola Empresarial, CIESC, la Federació Empresarial del Gran Penedès, Sant Cugat Empresarial, la Unió Empresarial de l’Anoia i la Unió Empresarial Intersectorial posen de manifest la seva preocupació perquè el Govern de la Generalitat hagi tirat endavant un decret llei de sequera sense establir inversions per a actuacions d’emergència.

Aquest decret es centra en regular les sancions als ajuntaments que incompleixen les dotacions però no recull ni una sola inversió que millori o reverteixi la situació. És per això que els representants empresarials exigeixen al Govern de la Generalitat que actuï davant l’emergència hídrica, i que ho faci des del diàleg i tenint en compte els diversos agents que li poden aportar coneixement expert. Les entitats proposen un pacte per l’aigua que doni solucions, des de la concertació, a problemes que lluny d’una aproximació política, el que necessiten és coneixement tècnic, amplitud de mires i, sobretot, responsabilitat amb la ciutadania.

La sequera que va patir Catalunya els anys 2007 i 2008 va precipitar inversions fonamentals per incrementar la disponibilitat de recursos hídrics. I és gràcies a aquestes inversions que actualment estem retardant l’entrada en estat d’emergència. Malauradament, les inversions per incrementar la resiliència hídrica es van aturar després de la inauguració de la dessalinitzadora del Prat, l’any 2009. Ha passat catorze anys sense inversions per incrementar la producció d’aigua, quan el canvi climàtic no ha deixat d’alertar-nos de la vulnerabilitat d’aquest recurs.

Catorze anys on a més de sequera hidrològica hem patit la sequera d’inversions en les infraestructures del cicle de l’aigua. Darrere d’aquesta manca de gestió hi ha un element molt crític que és l’impacte econòmic de les restriccions d’aigua. La disponibilitat d’aigua compromet l’activitat econòmica, la creació de llocs de treball, la producció d’aliments.

El teixit empresarial, sobretot l’industrial i l’agroalimentari, plenament conscients de les conseqüències del canvi climàtic, han anat intensificant la implementació de mesures de reducció, optimització i reutilització de l’aigua i adaptant els seus processos productius, conseqüents tant amb el compliment de les normatives mediambientals i sanitàries. Per tant, les empreses ja han integrat en la seva gestió la limitació en l’ús de l’aigua per a activitats industrials més enllà de situacions de sequera i inverteixen en solucions alternatives per mantenir l’activitat i garantir la seva viabilitat, com ara la reutilització d’aigua o la recollida d’aigua de pluja. Aquest cost addicional s’ha normalitzat en els plans estratègics on les empreses analitzen els factors de competitivitat.

Per tant, de la mateixa manera que el teixit empresarial ha anat invertint recursos per garantir un millor ús de l’aigua en els seus processos productius, els representants empresarials reiteren l’exigència al Govern de la Generalitat d’un compromís ferm en l’execució d’infraestructures del cicle de l’aigua i la necessitat d’un concert social per l’aigua en el marc del diàleg amb agents socioeconòmics.

Junts per Terrassa presenta més de 20 esmenes locals als Pressupostos Generals de l’Estat

Junts per Catalunya rebutja frontalment el què consideren un canvi de nom al delicte de Sedició perquè diuen que la mobilització generalitzada del 2017 a Catalunya, s’ha d’emmarcar en la llibertat d’expressió i en la lluita d’un país per la seva llibertat. La portaveu de Junts al Congrés ha presentat aquest divendres les principals esmenes que la formació porta als Pressupostos Generals de l’Estat.

Des de Terrassa es reclama més inversions de l’Estat a Catalunya, en la línia que ja han tramitat a través de diverses propostes de resolució a l’Ajuntament. En concret Junts recorda a l’Estat el compromís de construir la nova estació de Can Boada, l’adeqüació de l’entorn de les vies i la inversió per millorar l’accessibilitat i senyalització de la línia de Rodalies. Pel què fa la Ronda Nord, l’antic quart cinturó, Junts reclama ara a la Generalilat que aprofiti per dibuixar el projecte que ha de completar la via fins a Sabadell i Castellar.

D’altres esmenes reclamen partides pressupostàries per a la rehabilitació de les Masies de Can Parellada i Can Casanovas, un pla especial pel manteniment del patrimoni verd de la ciutat i completar la rehabilitació de la Masia Freixa o la museització de la Seu d’Ègara, entre d’altres propostes per Terrassa.

El Departament de Salut destina gairebé 7’8 M€ a Terrassa

Per la construcció del CAP Can Roca s’han destinat  6,50M€ i el CAP Terrassa Sud ha rebut 1,29 per a la millora de l’eficiència energètica de l’edifici.

Així ho ha declarat el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, que ha presentat aquest divendres les accions de millora implementades a l’atenció primària i comunitària durant l’últim any. En total s’han invertit  449 M €, que s’hauran d’executar durant el període 2022-2024. El 75 % de la inversió prové de l’esforç inversor del Departament per l’Atenció Primària i el 25% restant de fons europeus.

Entre les 146 actuacions previstes, destaca la construcció de 62 centres nous, com el de Can Roca. La partida ha servit per completar la xarxa o substituir els que han esgotat la seva vida útil. També hi ha previstes actuacions per ampliar o reformar centres en funcionament. Finalment, actuacions de millora per facilitar la resposta a la pandèmia o els processos d’enfortiment i transformació de l’atenció primària.

El conseller també ha  destacat  la incorporació de més professionals i de nous perfils; el desplegament de mesures per reduir la burocràcia i l’aposta per la recerca en Atenció Primària.

El PSC reclama un finançament que garanteixi l’equitat i la qualitat en l’Ensenyament

El PSC vol que la Generalitat afronti el finançament per a la universalització de l’Educació infantil, també en l’etapa de 0 a 3 anys, i un Pla d’inversions per garantir la igualtat d’oportunitats i l’èxit educatiu. Els socialistes presenten una moció al ple de divendres perquè l’Ajuntament lideri la negociació i garanteixi la seguretat jurídica dels acords.

El PSC recorda que després de deu anys, la Generalitat es va retirar l’any 2013, de finançar el 50 per cent de les escoles bressol municipals. Ara reclamen que el govern estableixi les bases per finançar l’ensenyament i garantir l’equitat i la gratuïtat per a totes les famílies.

En l’actualitat a Terrassa hi ha 11 escoles bressol municipals i 3 de la Generalitat a banda dels centres privats. Els Socialistes recorden que per mantenir la qualitat en l’ensenyament també cal una bona planificació dels equipaments. En aquest sentit proposen la bonificació de les places en escoles privades en cas que les famílies no tinguin un equipament públic prop de casa.

L’empresari Manuel Lao, número 19 dels espanyols més rics del món de la llista Forbes

L’expropietari de Cirsa, el terrassenc Manuel Lao, apareix al número 19 de la llista Forbes dels 100 espanyols més rics d’aquest 2021. Una llista que encapçala un cop més l’accionista majoritari d’Inditex, el gallec Amancio Ortega, a qui se li calcula uns dividents de 67.000 milions d’euros. Manuel Lao amb una fortuna de 1.300 milions d’euros va posar en marxa el grup de joc Cirsa junt amb el seu germà Juan Lao. Tot i que es van separar el 1998 per la compra de Manuel del 44 per cent de les accions al seu germà Juan, per uns 120 milions d’euros.

El 2018, Manuel ja era propietari del 100 per cent de Cirsa, que va vendre a l’empresa BC Partners per 2.235 milions d’euros, tot i que aquest import es va descomptar del deute. Ara, Manuel Lao inverteix els diners a través de Nortia Capital i entre d’altres controla el 6,27 per cent de la societat Merlin Properties. A Amancio Ortega, número 1 segons Forbes, el segueix la seva filla Sandra Ortega Mera, número 2 d’Inditex però a distància del seu pare amb 6.300 milions.

Al número 3 hi ha, amb 3.800 milions, el president de Ferrovial, Rafael del Pino y Calvo-Sotelo seguit pel president de Mercadona, Juan Roig amb 3.700 milions i Juan Carlos Escotet, president de Banesto Grupo Financiero Internacional amb unes inversions de 2.700 milions. La primera catalana de la llista la trobem al lloc número 11, 8 llocs per endavant de Lao. És la presidenta de Coca-Cola, Sol Daurella i una fortuna de 1.900 milions d’euros.

La llista completa clicant aquí

Persones usuàries i treballadores de FGC decideixen en què s’invertiran 300.000 euros

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) va començar a l’abril un procés participatiu. El personal va presentar propostes per destinar una part de la inversió de la companyia fins a una partida màxima de 300.000 euros. A partir d’aquest dilluns, 14 de juny, aquestes idees ja es poden consultar i votar a través del portar de participació ciutadana de la Generalitat.

Les actuacions poden ser internes (que incideixen directament sobre el personal de la companyia) i millores del servei que afecten la ciutadania. Les propostes d’àmbit intern poden ser votades per les persones que treballen a Ferrocarrils i les altres, per tota la ciutadania major de 16 anys.

Tal com explica la directora d’Organització i Persones de Ferrocarrils, Juliana Vilert, “volem implicar la ciutadania i, sobretot, els grups d’interès d’FGC en la presa de decisions. En el cas del personal d’FGC, fomentant el lideratge participatiu i la cocreació en el nostre dia a dia, i que siguin els treballadors i treballadores qui decideixin en quins projectes s’ha de destinar una part de la inversió empresarial”. Aquest és un dels objectius i eixos que s’ha marcat la companyia en l’Estratègia d’Activisme 2030, presentada aquest any, i que “posiciona Ferrocarrils com una empresa activista en el foment de la participació, la implicació i la suma de talent de totes les persones que formen part de la companyia. El nostre objectiu és aconseguir que a partir del 2022 el 0,5% del pressupost anual d’inversió sigui definit en base al procés de pressupostos participatius”.

Aquest és un projecte pioner en l’àmbit de les empreses públiques de la Generalitat de Catalunya i es tracta de promoure que el personal i la ciutadania decideixin a què es destina una part del pressupost d’inversió. El procés de votació estarà obert fins a l’11 de juliol. Després, es realitzarà l’escrutini dels resultats per conèixer les propostes guanyadores.

Per vetllar pel correcte desenvolupament de tot el procés, així com per valorar la viabilitat de les diferents propostes, s’han format dues comissions, de coordinació i validació, formades per representants de diferents àrees de la companyia així com per personal d’un gabinet auditor extern. D’aquesta manera es vol garantir la transparència del procés i el dret de la ciutadania a participar-hi, afavorir el protagonisme dels grups d’interès en la presa de decisions i promoure la modernització de la gestió pública.

Upwine amplia capital i ofereix més interactivitat en les cates de vins en línia

L’empresa Upwine, líder en les cates de vins interactives, tanca amb èxit una ampliació de capital. La companyia ubicada al potenciador d’empreses Quadrant.0, ofereix ara una nova solució per transformar les ja tradicionals cates de vins en línia en innovadores experiències amb una major interacció entre assistents i l’instructor.

En els darrers mesos les cates de vins en línia s’han populartizat, sobretot a causa de la pandèmia. Bodegues i distribuïdors de vins han ofert cates en línia a través de les aplicacions més populars com Instagram live, Zoom o Youtube en directe. Aquestes aplicacions permeten als assistents fer valoracions i comentaris sobre l’aspecte, aroma i sabor dels vins que l’instructor pot valorar en temps real. Upwine es comercialitza amb una subscripció mensual sense permanència ni quota inicial, i ofereix un mes gratuït per valorar les seves funcionalitats.

Després de la bona acceptació del software en el mercat nacional, l’empresa es marca continuar la seva expansió comercial a d’altres països com Xile o l’Argentina a l’Amèrica llatina i a Italia, França o Alemanya per desembarcar a finals d’any als Estats Units. En aquesta ronda d’inversions s’han incorporat al projecte el portal Enoturismo 360º, el conegut sommelier Alexander Garcia de Touryvino així com els business angels Carles Pons, fundador de Social Games, i Pol Santandreu, inversor d’altres projectes como Devicare.

Més informació a www.upwine.es.

El Govern Local impulsa millores a l’Olímpic i a l’antic Ajuntament

La Junta de Govern local ha aprovat aquest divendres inversions de millora a l’Estadi Olímpic Municipal i a l’edifici de l’antic Ajuntament.

A l’Olímpic, els treballs consistiran en sanejar i reparar la graderia general, impermeabilitzar la zona de tribuna i el gol nord, així com millorar-ne l’accessibilitat. El projecte també contempla la substitució dels actuals projectors per nous de tecnologia LED, més eficients i més potents per poder realitzar transmissions televisives durant el Mundial d’Hoquei Femení. També es repararan les caixes acústiques i s’ha previst col·locar una nova gespa, canviar la tanca perimetral i el sistema de reg. Totes les millores s’encaminen a permetre el bon desenvolupament del mundial de l’any que ve i posar al dia aquesta infraestructura esportiva, tenen un pressupost de 2,9 milions d’euros i un termini d’execució d’uns 3 o 4 mesos.

La rehabilitació de l’antic Ajuntament vol garantir l’accessibilitat amb la instal·lació d’un ascensor. També es construiran una nova escala des de la primera planta fins a la coberta, nous banys i la remodelació dels actuals, es restaurarà els elements protegits i s’adaptarà l’edifici a la normativa vigent. Aquests treballs tenen un pressupost de 950.000 euros d’execució de 10 mesos.