Entradas

Durant el 2023 s’han talat 366 arbres morts, principalment per sequera

/0 Comentarios/en , /por

En el que portem d’any, s’han talat 366 arbres que havien mort per diverses causes. La principal, és la manca de pluja però també per malaltia, plagues o perquè suposen un perill per a la seguretat de les persones.

Abans de prendre una solució dràstica, els tècnics disposen d’altres mesures. Sobretot si el motiu és la sequera. Així per exemple, les magnòlies de la plaça Doctor Robert es van començar a regar a finals d’agost amb cuba (l’aigua provenia d’un pou no potable) i després es va instal·lar un sistema de reg de goteig per revifar-les.

S’ha d’esperar un temps prudencial perquè també es poden produir bones notícies. Els castanyers d’índies del Passeig de les Lletres que es van assecar durant la primavera, van tornar a florir a finals de l’estiu.

Des d’Espais Verds i Biodiversitat Urbana tenen en marxa un inventari de tots els arbres que presenten alguna patologia. Es tracta d’un document viu que canvia dia a dia. Per això, creuen que acabarem el 2023 amb la tala d’uns 400 exemplars de diverses espècies.

La principal causa de la mort de la vegetació és la sequera. Les restriccions van començar al setembre de 2022 i aquest any, amb el decret de la Generalitat, l’aixeta s’ha tancat encara més. Si durant tot l’any passat es van destinar més de 364 mil metres cúbics al reg, durant el primers sis mesos d’aquest exercici el consum ha caigut gairebé un 87%.

Terrassa té uns 36.000 arbres.

366 Arbres Morts Talats Per La Sequera I Altres Causes 4 366 Arbres Morts Talats Per La Sequera I Altres Causes 3 366 Arbres Morts Talats Per La Sequera I Altres Causes 2 366 Arbres Morts Talats Per La Sequera I Altres Causes

Caballero: «Si la llicència d’enderroc hagués entrat un mes després no estaríem obligats a concedir-la»

/0 Comentarios/en , /por

El regidor d’Arquitectura, Carles Caballero, lamenta profundament el proper enderroc de tres naus modernistes del carrer Sant Gaietà per construir-hi dotze habitatges.

L’avanç de pla sobre el nou inventari del patrimoni arquitectònic que es va aprovar al juliol inclou aquestes tres naus i altres elements inventariats que no estaven catalogats. Però la llicència d’enderroc es va entrar a l’Ajuntament precisament al juny, un mes abans de la seva protecció.

La llicència encara està en tràmit però te assegurada la seva execució perquè l’avança de pla no té efectes retroactius.

L’elaboració del nou inventari s’obrirà a la participació per ser el més acurat possible i no serà immediat. Mentrestant, amb l’avanç de pla, els elements inclosos ja queden protegits i les llicències d’obres suspeses preventivament.

L’inventari del patrimoni arquitectònic vigent és de 1986 i des d’aleshores no s’ha posat al dia.

Notícia relacionada: 

https://terrassadigital.cat/polemica-per-la-transformacio-de-les-naus-industrials-del-carrer-sant-gaieta-en-pisos/

Terrassa té una xarxa de 40 camins amb més de 104 quilòmetres

/0 Comentarios/en , /por

Terrassa reforma l’inventari de camins públics de titularitat de l’Ajuntament, que hi ha dins el seu terme municipal. En el nou cens s’hi registren 40 camins d’una longitud total de 104 quilòmetres.

L’objectiu de la renovació de l’inventari és millorar la gestió del patrimoni públic, amb un manteniment i senyalització adequades, i posar-lo a l’abast de la població per al seu lleure. Terrassa té un sistema de camins de forma radial que surten del nucli urbà per dirigir-se als rodals, a masies o a poblacions veïnes. El nou document ha permès delimitar exactament el recorregut d’antics camins i recuperar part de la història del municipi a través del seu traçat.

A l’inventari que es podrà consultar per Internet, hi ha una fitxa que acompanya a cada un dels 40 camins. Cada sender va acompanyat d’un codi i s’especifica el punt de partida i el final del tram. També hi ha la longitud i l’amplada i una breu descripció de la història. Hi ha recorreguts que el seu orígen es remonta a l’edat mitjana. De fet a Terrassa no s’havia renovat l’inventari de camins des del 1853.

Entre els camins hi ha des dels més tradicionals i coneguts com pot ser el popular Camí dels Monjos o de comunicació entre municipis com el camí ral de Terrassa a Sant Llorenç per Matadepera, el camí ral fins a Sabadell, que segueix la línia de tren, el camí vell a Rellinars o el camí del Torrent de Can Guitart.