Entradas

Terrassa, lleugerament per sota de la mitjana catalana en l’índex socioeconòmic territorial

Matadepera  amb 131,8, és el municipi català  de més de 500 habitants amb un índex socioeconòmic territorial (IST) més elevat. El segueixen Castellolí (125,8) i Sant Cugat del Vallès (124,9). Terrassa amb un IST de 97,6 se situada lleugerament per sota de l’indicador 100, que representa la mitjana de Catalunya.

En comparació amb altres municipis del Vallès Occidental, Terrassa es situa en un rang lleugerament superior a Sabadell.  Per sota, però de municipis com Matadepera i Sant Cugat, que lideren el rànquing català. Segons dades de l’Idescat de l’any 2020. L’IST concentra en un sol valor la informació de 6 indicadors: 2 de situació laboral, 2 de nivell educatiu, 1 d’immigració i 1 de renda.

Un dels indicadors analitzats és la taxa d’ocupació a Terrassa, un 65,1% de la població té feina. D’aquests, un 11,6% són professionals de baixa qualificació.

Pel que fa a la renda mitjana per persona a la ciutat és de 13.243 euros, aquesta dada la situa molt per sota de municipis com Gallifa o Matadepera, que tenen rendes mitjanes més elevades al Vallès Occidental. Un 14,6% de la població té nivells baixos d’estudis i un 31,1% dels joves no completen estudis postobligatoris. Un altre aspecte rellevant és la presència d’estrangers procedents de països amb rendes mitjanes o baixes, que representen un 12,2% del total de la població a Terrassa.

Per barris i comarca

Una anàlisi més detallada dels barris i zones revela doncs.  que algunes àrees superen la mitjana catalana i s’apropen als municipis amb millor situació socioeconòmica. El centre de la ciutat és un bon exemple, amb un IST de 121, similar a Sant Quirze i Gallifa.

Lleugerament per sota, però amb valors més alts, hi ha la zona de Can Roca i el Pla del Bon Aire (107,4), Ca n’Aurell, amb 107,3 ​​a la zona oest i 111,9 a la zona est. També superen el llindar català el Segle XX, el Cementiri Vell, el Roc Blanc, la zona Torrent d’en Pere Parres i el sector de Sant Pere.

La majoria dels municipis del Vallès Occidental presenten indicadors que superen la mitjana catalana. Només sis municipis, entre els quals es troba Terrassa, es situen per sota de la mitjana. A mès, l’índex socioeconòmic de tota la comarca del Vallès Occidental és de 102,8, lleugerament superior, doncs, al valor referència de 100 per a Catalunya.

Terrassa registra la caiguda de la natalitat més gran de la comarca en xifres absolutes

Al 2019 van néixer a Terrassa 2.034 nadons. L’any següent, 1.849 i al 2021, 1.815. La variació absoluta és de 219 criatures menys en aquests 3 exercicis  i és la xifra que més ha caigut dels 23 municipis del Vallès Occidental.

El tant per cent però (un -10,8% a Terrassa) no és el més elevat. El superen Badia del Vallès passant de 104 nadons el 2019 a 91 el 2021 (-12,5%), Rubí, de 632 a 560 (-11,4%) i Castellbisbal, de 106 a 95 (-10.4%).

Per contra, 10 municipis de la comarca registren un increment de la natalitat: Sabadell, Sant Cugat, Barberà, Castellar i Santa Perpètua de la Mogoda, per exemple.

Ara fa 16 anys, al 2007, el nombre de nadons nascuts a la comarca fregava els 12.000. Des de llavors, les xifres han anat a la baixa. Al 2021 i a la comarca del Vallès Occidental van néixer 7.223 nadons, segons les dades definitives de Institut d’Estadística de Catalunya. Són un 0,4% menys respecte el 2020 (7.254 bebès) i 6,1% menys respecte el 2019 (7.694 nadons).

La caiguda a la nostra comarca és moderada perquè a la demarcació de Barcelona els descensos més bruscos se’ls emporten el Berguedà (-9,9%) i el Moianès (-5,7%), seguits del Bages (-3,7%) i el Barcelonès (-2,8%).

A la banda contrària, l’Alt Penedès i l’Anoia on s’incrementa la natalitat un 12% i un 7,9%, respectivament. També són positives les xifres del Maresme, Baix Llobregat, Garraf i Osona.

La majoria de comarques catalanes (25) han registrat un descens del nombre de naixements l’any 2021 mentre que va augmentar a 15 i a la Noguera es van mantenir igual que l’any anterior.

La caiguda en la xifra de naixements del 2021 i 2020 reflecteix l’impacte de la COVID-19 però també la disminució del nombre de dones en edat reproductiva i la taxa de fecunditat que a Espanya és de les més baixes i tardanes dels països occidentals.