Entradas

Terrassa coordina la XaFIR, la xarxa d’investigació per implantar tecnologia punta a la indústria

El profesor i investigador de la UPC-ESEIAAT, Luis Romeral, coordina des de Terrassa la xarxa que promou la Indústria 4.0 a Catalunya. La Xarxa Fourth Industrial Revolution (XaFIR) que aplega a 35 grups de recerca i 400 investigadors, s’ha constituït amb els actors més importants de la recerca i el desenvolupament en l’àmbit de la Indústria 4.0 de Catalunya, per promoure la implantació massiva d’aquestes tecnologies en el teixit productiu català. Aquesta xarxa es coordina des d’una de les àrees industrials més actives del país com és el Vallès, i en concret, des de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) de la Universitat Politècnica de Catalunya•Barcelona Tech (UPC).

Segons Romeral “la quarta revolució industrial o Indústria 4.0 consisteix a automatitzar el màxim de processos de la producció industrial mitjançant la tecnologia digital intel•ligent. D’aquesta manera, busquem que la indústria sigui cada vegada més autònoma fins arribar a fàbriques totalment intel•ligents, les anomenades smart factories.” I és per això que, per tal que Catalunya avanci en la implantació massiva de tecnologies Indústria 4.0 i n’esdevingui referent europeu, s’ha creat una xarxa de grups de recerca catalans pioners en aquest àmbit coordinats des de Terrassa amb Luis Romeral al capdavant.

Pel coordinador “la finalitat principal de la xarxa XaFIR és promoure i facilitar la transferència de coneixement en forma de productes i serveis en el marc de la Indústria 4.0 a les empreses. Especialment, a les petites i mitjanes empreses (PIMES). Per dur-ho a terme, promocionarem les capacitats i els resultats de recerca dels socis, promovent la recerca interdisciplinar en l’àmbit de la Indústria 4.0, i impulsant les activitats de valorització i transferència de tots el grups de recerca, potenciant la col•laboració amb els àmbits públic i privat per a la realització de projectes conjunts.”

La XaFIR assessorarà per impulsar la transferència de productes i serveis cap al sector industrial en forma de patents, llicències i creació d’empreses de base tecnològica (EBTs), i establirà un marc d’intercanvi d’experiències i capacitats amb suport físic (living-labs) i virtual (marketplace) mitjançant un nou concepte d’Innovation HUB d’Indústria 4.0, com a Espai Obert d’Innovació Tecnològica. Un dels aspectes que es tindrà en compte en les activitats de XaFIR és l’impacte en el territori i la col•laboració amb altres entitats involucrades en Indústria 4.0.

En aquest sentit, es promourà la col•laboració amb corporacions municipals, associacions sindicals, empresarials i professionals, clústers d’empreses, iniciatives territorials i altres xarxes, especialment, les Xarxes de Manufactura Avançada i d’Energia. Tot plegat, iniciatives que tenen per objecte impulsar la transferència, la valorització i la internacionalització de la recerca desenvolupada a XaFIR, incrementant la transferència del coneixement. L’objectiu és incrementar un 25% els projectes i convenis de recerca, desenvolupament i innovació signats amb la indústria, un 45% el nombre de patents registrades i un 30% el nombre d’EBTs creades amb participació dels investigadors de la xarxa.

Finalment, l’actuació de la Xarxa potenciarà el desenvolupament i la promoció de noves solucions de col•laboració entre l’administració pública, les empreses i la societat civil amb els grups de recerca, convertint-la en un veritable agent de desenvolupament tècnic i econòmic en el marc de la Indústria 4.0. a Catalunya. Aquest projecte està cofinançat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional de la Unió Europea.

Demanen actuacions urgents per a la Segona Corona Metropolitana Nord

Millores en la connexió de la B-30; l’enllaç del Maresme amb l’AP-7 entre Tordera i Girona, el Corredor Ferroviari Mediterrani, millora de la xarxa i servei de trens de rodalies, comunicació ferroviària o tramvia orbital que connecti  Mataró-Granollers- Sabadell, potenciar l’ús de l’aeroport de Sabadell pel transport de mercaderies, rescat dels peatges: barreres de Mollet, Vilassar i Martorell, i l’estació ferroviària de mercaderies de La Llagosta. Aquestes són les principals demandes sobre  infraestructures que consideren necessàries els presidents territorials de PIMEC Vallès Oriental, PIMEC Vallès Occidental i PIMEC Maresme-Barcelonès Nord que volen consensuar amb els consistoris i la resta d’agents socials.

Els presidents  s’han reunit aquest dijous per fer front comú en la defensa dels interessos de les pimes i els autònoms de la Segona Corona Metropolitana. : Segons el darrer informe sobre estats comptables de les pimes, elaborat per l’Observatori de la PIMEC, les pimes de la Segona Corona Metropolitana Nord tenen una mida i volum de vendes superior a la mitjana de Catalunya, amb major potencial exportador, amb importants eixos de comunicació cap a França pel transport de mercaderies. L’estudi també posa de manifest que no disposen de suficients infraestructures ni connexions adequades entre les tres comarques.

El president de PIMEC Vallès Occidental, Josep Maria Catalán, ha assegurat que “es tracta de la principal concentració d’indústria, sobretot al sector metal·lúrgic” sent un pool de coneixement i innovació (UAB, UPC i ESADE) i centres tecnològics (Eurecat i Leitat). Per això, ha insistit que “són necessàries polítiques de suport a les pimes en polítiques d’R+D i facilitar aquesta transferència per potenciar el teixit productiu a tota la Corona Metropolitana”.

Els tres presidents territorials no volen  que es prenguin les decisions de forma centralitzada sense tenir en compte els agents socials del territori. Per això, els representants de la patronal reclamen inversions públiques al territori per acompanyar les inversions ja realitzades per les pimes industrials els darrers anys, per tal de facilitar la millora  dels processos productius, la innovació de producte, les mesures mediambientals i de sostenibilitat, i el creixement internacional.

Tots tres conclouen que, si es crear un gran ecosistema a l’entorn de la Segona Corona Metropolitana, capaç de poder transferir el coneixement tecnològic que necessiten les pimes per a la seva transformació digital,  aquesta zona es pot convertir en un espai capdavanter en indústria 4.0 que ajudaria a revertir la crisi actual.

El món de l’FP local analitza els reptes i les oportunitats de la indústria 4.0

El món de l’FP s’ha donat cita aquest dimarts a l’Auditori Municipal per reflexionar sobre la seva situació a Terrassa, analitzar les repercussions que tindrà la indústria 4.0 a les empreses locals i concretar les oportunitats i els reptes que suposarà.  Ha estat en el marc de la 17a Jornada de la Formació Professional. I és que la digitalització està comportant importants canvis en l’activitat econòmica i està accelerant l’avenç tecnològic.

Una de les primeres intervencions, de les diverses ponències que ha inclòs la jornada, ha servit per conèixer l’impacte laboral de la indústria 4.0, posar de relleu la seva importància i implicar les empreses de la ciutat en aquesta nova metodologia.

En definitiva, s’ha volgut desdramatitzar l’impacte laboral de la indústria 4.0 pel grau d’automatització que suposarà per a determinats llocs de treball. Els experts auguren que l’impacte serà positiu perquè es crearan nous perfils i d’altres es transformaran. Per aquest motiu, l’FP té un paper clau per potenciar i millorar la formació per facilitar aquesta transició.

Les empreses terrassenques ja poden calcular el seu nivell de maduresa digital

La indústria està vivint una transformació. És l’anomenada quarta revolució que donarà com a resultat, a mesura que els processos es vagin automatitzant, fàbriques intel·ligents que produiran d’una manera més eficaç i eficient. Seran les indústries 4.0.

L’Ajuntament, des del 2017, dóna suport al sector empresarial perquè vagi incorporant noves tecnologies i no deixi passar oportunitats. Ara, ha posat a disposició de totes les empreses una Eina de Càlcul de Nivell de Maduresa Digital, un formulari per determinar la posició que ocupa cadascuna en relació al sector i al conjunt de les tecnologies 4.0.

L’eina d’autodiagnosi, elaborada per la consultora Polyhedra Tech, està operativa des de fa 2 setmanes a través del web www.maduresadigital.orbital40.com. 50 empreses ja hi figuren i han començat a contestar aquest formulari. 20 experts fan recomanacions a cadascuna segons el seu nivell.

A més, el formulari s’actualitza quan apareixen noves tecnologies o palanques que proposen canvis per avançar en aquesta direcció. L’empresa introdueix les seves dades de forma esglaonada o quan vagi incorporant al seu funcionament canvis en l’organització.

El formulari compta amb indicadors per avaluar permanentment l’estat de l’empresa i del sector i es podrà saber, en temps real, com evolucionen.

El projecte Terrassa 4.0 busca adaptar la indústria a les tecnologies digitals

L’Ajuntament impulsa el Projecte Terrassa 4.0, un nou concepte per adaptar el sector industrial a les últimes tecnologies digitals. Aquest dimecres, al viver d’acceleració empresarial Qu4drant.0, s’ha presentat una proposta que busca incorporar l’alta especialització en els processos de producció.

L’acte ha servit per presentar un estudi de l’Escola de Negocis, l’EUNCET que reflexa el nivell d’incorporació a les empreses de les tecnologies vinculades a la Indústria 4.0. Una detallada enquesta feta entre unes mil empreses de la ciutat i que deixa un mapa dinàmic sobre el nivell d’implementació de la indústria avançada.

Un estudi que entre d’altres conclusions mostra el predomini d’una baixa implementació de les palanques, o aquells aspectes analitzats, com la impressió 3D, la robòtica col•laborativa o la monitorització i control remot, entre d’altres. El concepte Indústria 4.0 es basa en la transformació digital de tots els processos productius que conformen la cadena de valor de la indústria amb l’objectiu últim de crear fàbriques intel•ligents.

Aquest any i des del Servei d’Innovació s’ha iniciat el programa KET 4.0 per facilitar i acompanyar les empreses de la ciutat en la seva incorporació a la Indústria Avançada i als aspectes tecnològics associats com ara la compra pública innovadora, un nou instrument administratiu per al foment de la innovació empresarial.