Entradas

Més de 25 mil extracomunitaris empadronats a Terrassa no podran votar diumenge

A les eleccions municipals podran votar 158.689 terrassencs i terrassenques. Gairebé tots, un 99,6 per cent, són de nacionalitat espanyola mentre que 519 són de la Unió Europea i 80 extracomunitaris d’algun dels països amb acord amb Espanya.

Dels comunitaris, 210 són italians, 82 romanesos, 60 francesos i 49 alemanys. El Johnny i la Maria fa 7 anys que van arribar a Terrassa des de Veneçuela. Tenen doble nacionalitat, veneçolana i italiana, i és en la condició d’aquesta que podran votar diumenge perquè estan empadronats aquí i s’han inscrit al cens.

En aquestes municipals també podran votar 80 terrassencs extracomunitaris dels tretze països amb els quals Espanya te acord de reciprocitat: Bolívia, Cap Verd, Xile, Colòmbia, Corea, Equador, Islàndia, Noruega, Nova Zelanda, Paraguai, Perú, Regne Unit i Trinitat i Tobago. Han d’haver residit amb autorització a l’Estat espanyol de forma ininterrompuda els últims cinc anys, estar inscrits al padró i demanar la incorporació al cens electoral d’estrangers.

No podran votar perquè no hi ha acord entre els països, els terrassencs de nacionalitat marroquina i que no han adoptat l’espanyola, encara que duguin més de cinc anys residint aquí. És el cas del Mustapha. Tot i que fa 22 anys que viu a Terrassa és l’únic de la família que encara no ha demanat la nacionalitat espanyola. Malgrat no poder votar, segueix l’actualitat municipal.

A banda dels marroquins tampoc no podran votar altres col·lectius nombrosos a Terrassa com els veneçolans, senegalesos, xinesos i hondurenys.

En total hi ha empadronades a la ciutat 25.657 persones majors d’edat de països no comunitaris sense acord de reciprocitat. Es desconeix quantes d’aquestes porten cinc anys de residència a Espanya i, per tant, tindrien dret a vot si hi hagués conveni.

La Federació del PSC Vallès Oest organitza una xerrada col·loqui sobre el reglament d’estrangeria

Aquest dissabte a la tarda, la seu del PSC a Terrassa ha acollit un col·loqui sobre les modificacions del reglament d’estrangeria. L’acte ha servit per tractar diversos temes i qüestions relacionades amb les novetats i avantatges dels immigrants d’arreu que arriben a Espanya.

La xerrada ha comptat amb la presència de Laura Ballarín Cereza, secretària de Política Europea i Internacional del PSC; Luc André Diouf, diputat del Congrés dels Diputats; i Eva Candela, primera secretària del PSC Vallès Oest i candidata a l’alcaldia de Terrassa.

Un acte que ha comptat amb una trentena d’assistents que ha posat en valor la importància de que tots els ciutadans siguin conscients de les modificacions que s’han fet a aquest reglament per tal de conèixer els drets i els deures dels immigrants residents a Espanya. Un dels objectius marcats pels ponents ha estat el de posar al dia de les realitats migratòries d’Espanya als assistents.

L’infermer Lahcen Achmine recorda els 12 dies de vaga de fam del 2005 contra la política migratòria

En Lahcen vivia al Marroc, on tenia una empresa de construcció. Al 2004 va viatjar a Itàlia per participar en un seminari internacional com a voluntari. Abans de tornar a casa va passar per Barcelona i Terrassa a visitar uns amics i ja s’hi va quedar.

A pocs mesos de ser aquí va participar una vaga de fam per protestar contra la política del govern espanyol per regularitzar la situació migratòria. Va passar dotze dies sense menjar. Una experiència dura que tornaria a passar per defensar una causa justa.

Va fer un curs de socorrisme a la Creu Roja i a allà se li van despertar les ganes de tenir cura d’altres persones. Aquí comença un llarg periple d’estudis per aprendre català, accedir als estudis de grau superior i finalment entrar a la universitat per estudiar el grau d’infermeria. Avui treballa a la Mútua i al Consorci Sanitari. Altres companys que van participar a la vaga de fam també han tirat endavant.

En Lahcen es prepara per fer un doctorat en gestió hospitalària a la Universitat Autònoma.

El PP vol endurir les Lleis sobre la immigració i les ocupacions de finques

El Partit Popular proposa endurir la Llei perquè una casa ocupada il·legalment es pugui recuperar en 24 hores. Els populars han estat molt crítics amb els Governs de l’Estat i el municipal per no posar remei als problemes de convivència que diuen han percebut, en la seva visita a Ca n’Anglada.

Els populars també han criticat al Govern de Pedro Sánchez i als partits que li donen suport, per fomentar la immigració il·legal i provocar un efecte crida a traspassar les fronteres fora de la Llei. Amb aquestes dues propostes els dos dirigents populars, Manu Reyes i Pepe Ortiz, esperen haver fet un pas més en la recuperació de la representació del seu partit al plenari de l’Ajuntament de Terrassa.

El diputat socialista Luc André Diouf demana la participació dels immigrants aquest 14F

El diputat socialista al Congrés Luc André Diouf ha visitat la seu local del PSC aquesta tarda de dimarts. El també secretari executiu de Política de Refugiats del PSOE s’ha reunit amb diverses associacions de senegalesos, marroquins i llatinoamericans que viuen a Terrassa.

El seu missatge ha estat clar: cal que els ciutadans immigrants que viuen a Catalunya s’impliquin en aquestes eleccions. Els 230.000 que tenen dret a vot podrien ser determinants, diu el diputat.

La candidata terrassenca, Eva Candela, número 18 per Barcelona a les llistes del PSC en aquests comicis ha volgut incidir en la importància de l’educació per aconseguir la igualtat d’oportunitats.

La sisena hora lectiva a les escoles públiques i assegurar l’accés a les activitats extraescolars per a tot l’alumnat, són dos dels punts clau apuntats per Candela

CCOO demana a administracions i patronals que regularitzin la situació dels treballadors migrants

Comissions Obreres exigeix que es regularitzi la situació dels treballadors immigrants. La petició la centren sobretot en la campanya de recollida de la fruita a Lleida però s’amplia a la resta de gent que ve de fora i que treballa en condicions laborals i econòmiques infrahumanes.

A la comarca fan feina sobretot en el sector càrnic, en les residències de gent gran i en neteja domèstica. El sindicat demana a la classe política però també a les empreses i patronals que busquin solució a la situació irregular d’aquest treballadors, que se’ls reconeguin els seus drets com a ciutadans i que puguin tenir un habitatge.

També uns sous i unes condicions de vida dignes. La situació, segons Comissions Obreres, s’ha agreujat amb la Covid-19, ja que sovint no s’han respectat les mesures per evitar el contagi.

Comissions Obreres recorda que la societat s’ha construït a base de migracions i lamenta que aquesta situació irregular de molts treballadors està agreujant sentiments de racisme i xenofòbia.

Terrassa Sense Murs valora la resposta de l’Ajuntament sobre l’empadronament de migrants

L’Ajuntament de Terrassa recordava aquest dissabte que la ciutat té regulat l’empadronament de persones sense domicili fix des de l’any 1996. A través d’aquest mecanisme -assegura el consistori- s’aconsegueix la plena ciutadania de tots els veïns de Terrassa, un fet essencial en aquests moments de crisi sanitària.

En aquest sentit, Terrassa Sense Murs ha emès aquest dilluns la seva resposta al comunicat de l’Ajuntament i al tuit de l’alcalde de la ciutat, Jordi Ballart, en relació a l’empadronament de les persones migrades que resideixen al municipi. Des del col·lectiu assenyalen que «malgrat les bones intencions del comunicat de l’Ajuntament de Terrassa hi ha diversos punts que ens agradaria comentar i sobre els quals ens agradaria més i millors aclariments de l’administració pública».

Des de Terrassa Sense Murs posen en qüestió els mecanisme del sistema d’empadronament municipal i denuncien que en diverses ocasions el tràmit no s’ha pogut dur a terme. «Basant-nos en les experiències viscudes de forma reiterada per persones del nostre col·lectiu o per persones que s’han apropat a nosaltres i les hem acompanyat a sol·licitar el padró, no és cert que s’estigui empadronant a tots i totes les veïnes migrades a la ciutat de Terrassa. Parlem de casos en què no han pogut acreditar amb cap document el seu domicili de residència, fet que, segons l’INE, no ha de ser un impediment per fer efectiu el padró. Veiem positiu la voluntat de rectificació i l’assumpció de la possibilitat que no s’estigui donant resposta a tots els casos que ho necessiten, fins ara això no s’havia reconegut públicament».

D’altra banda, el col·lectiu sorgit amb la vocació de lluitar contra la discriminació, estigmatització i vulneració de drets les persones migrades a Terrassa apunta que «l’Ajuntament és el principal responsable a l’hora de garantir els drets de la ciutadania i en el compliment de la normativa municipal. En l’aspecte col·laboratiu, des de Terrassa Sense Murs sempre hem estat obertes a parlar i a aportar de manera constructiva, però concretament amb el tema del padró hem topat amb silencis i opacitat. Malgrat aquests contratemps, com que compartim la preocupació i la prioritat que manifesta el govern municipal en millorar la situació de les persones en situació vulnerable i degut al fet que la resolució d’aquesta problemàtica havia quedat bloquejada, hem optat per empadronar a persones als nostres domicilis encara que no hi visquin, arriscant-nos a ser sancionades».

El comunicat de Terrassa Sense Murs acaba reclamant la màxima celeritat per part de l’administració pública per tal resoldre aquesta situació. «Instem a l’ajuntament que abordi la qüestió amb rapidesa per tal d’empadronar aquelles persones que fins ara n’han quedat al marge i per inscriure per silenci administratiu aquelles que van realitzar les sol·licituds de padró fa més de 3 mesos. A més, demanem al govern que informi clarament de quin és el procediment que hauria de seguir qualsevol persona que vulgui empadronar-se per la via del padró sense domicili fix, amb la finalitat d’evitar retards i que es puguin identificar, si és el cas, males praxis».

Terrassa Sense Murs celebra una jornada per donar veu als joves migrants

Terrassa Sense Murs ha organitzat aquest dissabte la jornada “Joves migrants: estigmes, racisme i fronteres”. L’Espai Bit, a la Masia de Ca N’Anglada, ha estat l’escenari de tot un seguit d’activitats que han aplegat una cinquantena d’assistents. La jornada, presentada en àrab i en català, ha arrencat a les onze del matí amb un diàleg de dues hores entre el president de l’Associació Noves Vies, Albert Parés, la investigadora de dispositius de racisme institucional Ainhoa Nadia i l’antropòloga Núria Empez. Tot seguit, ha sigut el moment d’escoltar els testimonis del joves del Centre Residencial d’Acció Educativa Lledoners, incloent una exposició artística sobre el trajecte migratori. L’objectiu de la jornada era el de crear un nou espai per tractar una qüestió, la dels joves migrants, que des de diversos sectors es vincula erròniament a delinqüència, sense tenir en compte ni les dades reals ni la veu dels mateixos joves.

Tot plegat ha acabat, després de dinar un cuscús en germanor, amb un debat sobre propostes d’acció i autoorganització. La intenció de Terrassa Sense Murs és que la jornada de dissabte tingui continuïtat en futures accions per determinar.

El PP defensa una immigració endreçada, legal i integrada

Els populars de Terrassa volen una immigració que respecti els valors, costums i les lleis de la ciutat i del país. Per aconseguir-ho proposen que l’Ajuntament de Terrassa notifiqui a les administracions competents els empadronaments irregulars i els pisos sobre ocupats.

Una altra de les propostes dels populars en contra de la competència deslleial dels comerciants i el top manta és augmentar el nombre d’inspeccions.

Per últim, proposen que l’Ajuntament pugui elaborar informes negatius dels expedients de reagrupament familiar i de permisos de residència i nacionalitat en els casos d’incompliment de la normativa de civisme de manera greu o molt greu per tal que aquestes persones, diuen, no puguin obtenir tan fàcilment el permís de residència o la nacionalitat.

La immigració que arriba a Catalunya s’ha feminitzat i les condicions laborals s’han precaritzat

La recuperació de la crisi econòmica ha provocat canvis en el perfil de les persones immigrades que venen a Catalunya, unes característiques que són extrapolables al Vallès i a Terrassa. Des del 2016 s’ha produït un augment però han canviat els motius pels que abandonen els seus països d’origen. Els factors d’expulsió han passat per davant de la recerca de feina. Aquest és el cas de les persones provinents de Veneçuela i Hondures, sobretot, famílies i dones. Aquests dos països sud americans són, juntament amb el Marroc, els col·lectius que encapçalen les estadístiques a la nostra ciutat. Així es desprèn de la memòria de 2018 del CITE, el Centre d’Informació per a Treballadors Estrangers.

Segons aquest servei del sindicat CCOO, als efectes de la crisi s’hi suma una mala qualitat de l’ocupació. La irregularitat està tornant a sectors on havia desaparegut i ha augmentat la temporalitat i la parcialitat dels contractes.

D’una banda, les dades mostren que més de la meitat de les persones usuàries del CITE no té feina. Però, de l’altra, de les que treballen, la majoria ho fa de forma irregular. A més, malgrat que tenen un nivell d’estudis mitjà, han de treballar en sectors de baixa qualificació.

Especialment significatiu és el cas de les treballadores de la llar,  un sector al que hi van a parar majoritàriament dones sud americanes i on s’ha detectat una vulneració sistemàtica dels seus drets laborals.

Al 2018, el servei del CITE va atendre a Terrassa 445 persones, un 59% dones. La principal consulta va ser el reagrupament familiar, seguit de l’arrelament social, les targetes comunitàries i la renovació de l’autorització de treball.