Les AMPA dels centres d’alta complexitat de Catalunya han presentat un decàleg per revertir la segregació escolar i millorar l’equitat del sistema educatiu. L’han donat a conèixer a Terrassa per ser el municipi català amb la distribució menys equitativa de l’alumnat amb risc d’exclusió social i amb un elevat nombre de centres qualificats de màxima o alta complexitat (12 escoles i 6 instituts). Actualment a tot Catalunya hi ha 330 escoles i instituts considerats de màxima complexitat que escolaritzen 200.000 alumnes de 3 a 16 anys.
La bateria de mesures essencials i urgents, moltes d’elles fàcilment aplicables a partir de setembre, diuen, és fruit del treball de les associacions de mares i pares d’alumnes membres de la comissió de centres d’altra complexitat de la FaPaC (Federació d’Associacions de Mares i Pares i pares d’Alumnes de Catalunya).
Per corregir aquesta distribució desigual que juga en contra de la cohesió social i la igualtat d’oportunitats, la FaPaC destaca, per sobre de tots, dos d’aquests punts: la revisió del decret d’admissió d’alumnat i blindar la matrícula viva als centres de màxima complexitat. D’aquesta manera, diuen, les aules d’aquests centres es mantindrien estables i s’afavoriria la distribució heterogènia dels alumnes.
La universalització del sistema educatiu en horari lectiu i durant les extraescolars, incrementar la dotació de recursos humans en aquests centres i, en paral•lel, reduir la ràtio a 20 alumnes per aula, la reserva de places per alumnes amb necessitats educatives especials de tipus socioeconòmic o la reserva de places per accedir a la universitat, són altres punts que també formen part del decàleg.
La FaPaC considera que totes les mesures implementades fins ara no han apaivagat la desigualtat sinó que l’han potenciat. Així, en la darrera dècada, s’ha desenvolupat la triple xarxa de centres educatius: l’escola concertada, l’escola pública d’elit i l’escola assistencial, on es troben els centres etiquetats sota l’eufemisme de màxima complexitat.
