Entradas

Els afiliats a la Seguretat Social creixen un 1% al Vallès Occidental i ja són 411.540

/0 Comentarios/en , /por

Els afiliats a la Seguretat Social han augmentat a Catalunya al juliol en relació amb l’any anterior, excepte a 7 comarques. El creixement ha estat de 54.330 persones, xifra que suposa una pujada de l’1,6% al conjunt del territori i se situa en 3.540.230 persones. Són dades provisionals de l’Institut d’Estadística de Catalunya.

Al Vallès Occidental, els afiliats al juliol ja són 411.540, el que significa l’11,6% del total de Catalunya i un increment respecte el 2022 de l’1%.

Pel que fa al sexe, a la comarca el 53% són homes davant el 47% de dones. Amb tot, el col·lectiu femení ha crescut per sobre del masculí pel que fa al nombre de persones afiliades: l’1,3% més de dones i el 0,8% més d’homes

I segons l’edat, el col·lectiu més nombrós al Vallès és el dels afiliats de 30 a 44 anys, seguit pels de 45 a 54 i els majors de 55. En última posició hi trobem els menors de 30 anys. Cal tenir en compte que tots els grups d’edat s’han incrementat respecte l’any passat, excepte el de 30 a 44 anys que s’ha reduït un 3%. Per contra, el que més ha crescut ha estat el grup de més de 55 anys amb un 5,6%.

Si tenim en compte la nacionalitat dels afiliats a la comarca, el 88,5% del total són espanyols davant de l’11,5% d’estrangers però aquest darrer col·lectiu s’ha incrementat en un 8,5% respecte el 2022.

Finalment, segons l’activitat, al Vallès Occidental on més afiliats hi ha és al sector serveis, seguit de la indústria, la construcció i l’agricultura. Curiosament, aquest darrer ha estat l’àmbit que ha experimentat un augment més destacat, del 4,8%.

Les pensions contributives a Terrassa estan 50 euros per sota de la mitjana catalana

/0 Comentarios/en , , /por

Les pensions contributives a Terrassa estan 50 euros per sota de la mitjana catalana. Segons dades de l’Idescat corresponents al 2021, els pensionistes cobren a la nostra ciutat 1.190 euros mentre que al conjunt de Catalunya la xifra és de 1.240 euros.

El Barcelonès és la comarca on l’import brut mitjà percebut pels pensionistes és més elevat a Catalunya, amb 1.338 euros, seguida del Tarragonès i el Baix Llobregat, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya. El Gironès, el Garraf, el Vallès Oriental i el Vallès Occidental també se situen per sobre de la mitjana catalana. En canvi, els residents a la Terra Alta perceben les pensions més baixes (892 euros), i els segueixen els de les Garrigues, el Priorat, la Noguera i el Montsià.

Entre els municipis de més de 20.000 habitants, l’import varia fins a 510 euros mensuals, atenent el municipi de residència del pensionista. Sant Cugat del Vallès és el municipi on els pensionistes de pensions contributives perceben un import mitjà més alt.

Un dels factors que explica les diferències entre comarques és la major o menor presència de pensions provinents del Règim especial de treballadors autònoms, ja que generalment són més baixes que les del Règim general.

El tipus de pensió també és un altre factor determinant, ja que les pensions de jubilació (que representen el 65,7% del total de pensions contributives) són les que tenen un import mitjà més elevat.

Per sexe, l’any 2021 un 51,6% dels pensionistes són dones i un 48,4% són homes. La mitjana percebuda en concepte de pensions és de 1.240 euros, que en el cas dels homes és de 1.430 euros i en el de les dones és de 1.062 euros.

El 2021 resideixen a Catalunya 1.518.402 pensionistes perceptors de pensions contributives de la Seguretat Social, que equivalen al 19,6% de la població. Les comarques amb una proporció més alta de pensionistes sobre el total de la població són el Berguedà, el Ripollès i la Terra Alta. En nombres absoluts, les comarques amb més pensionistes són el Barcelonès, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat.

En l’àmbit dels municipis de 20.000 habitants o més, Barcelona és el municipi amb més pensionistes, seguit per l’Hospitalet de Llobregat i Sabadell.

Pel que fa a l’import brut percebut pels pensionistes a Catalunya al mes de desembre del 2021, un 47,3% dels pensionistes no supera els 1.000 euros, el 36,5% percep entre 1.001 i 2.000 euros i el 16,2% supera els 2.000 euros d’import mitjà mensual.

L’Idescat publica les dades de pensions i pensionistes de la Seguretat Social dels anys 2020 i 2021. La interpretació de les dades, principalment les del 2020, s’ha de contextualitzar en el marc de la crisi sanitària causada per la covid-19.

Augmenta el nombre d’afiliats a la Seguretat Social a la comarca, respecte al 2022

/0 Comentarios/en , /por

El nombre d’afiliats a la Seguretat Social al Vallès Occidental va créixer un 2.2% al juny, en comparació amb el mateix més de l’any passat. L’augment a la comarca s’ubica per sota de la mitjana catalana, un 2,8%. Així ho ha revelat l’Institut d’Estadística de Catalunya.

Si es contraposen les xifres de la comarca amb les del maig de 2023, però, el nombre d’inscrits va caure. El descens de 0,4% en la comarca contrasta amb la pujada en la mateixa proporció que s’ha vist en el conjunt del país.

Al Vallès Occidental, 197 mil dones i 218 mil homes són beneficiaris de la Seguretat Social. L’ascens és major en les primeres (2,6%) que en els segons (1,8%).

Si dividim per edat, el conjunt d’afiliats d’entre 30 i 45 anys és el més gran (140 mil). És aquesta banda etària l’única que ha caigut en la comarca (-1,9%) i al global de Catalunya (-0,2%) respecte al juny de 2022.

La variació interanual també és diferent segons la nacionalitat de les persones inscrites. Es va registrar un creixement d’un 10,7% en els afiliats estrangers, mentre que l’increment d’espanyols va ser d’un 1,2%.

Un 20% de les afiliacions de la comarca són per jornades parcials de treball, mentre que un 12.6% són derivades de contractes temporals. En tots dos casos, la major proporció la representen les dones.

El Vallès Occidental és la segona comarca amb més afiliats, després del Barcelonès. En aquests territoris, al igual que a tota Catalunya, els serveis van ser al juny l’àrea econòmica amb el major nombre d’afiliacions.

En total, la xifra d’afiliats i afiliades a tot el país es va situar en poc més de 3 milions i mig, segons l’Idescat.

Grafic Població Estudis

Un terç de la població del Vallès té estudis superiors, proporció que augmenta entre dones i en les generacions més joves

/0 Comentarios/en , , /por

L’Observatori Comarcal del Vallès Occidental ha publicat un nou informe sobre el perfil educatiu de la població de la comarca. Segons les últimes dades disponibles a l’Idescat, l’any 2020 hi havia a la comarca 262.245 persones amb estudis superiors, xifra que representa el 33,6% de la població major de 14 anys. Aquest nivell formatiu més elevat agrupa ensenyaments de grau superior de formació professional, graus universitaris, màster i doctorats, entre d’altres. A l’altre extrem, un 13,8% de la població disposa com a màxim de titulacions d’educació primària (108.070 persones). A més, amb els estudis assolits d’etapes intermèdies s’hi troba el 28,8% de la població (225.370 persones) amb estudis complets de la primera etapa d’educació secundària i el 23,8% que són titulats en estudis secundaris de segona etapa (185.825 persones).

L’estadística reflecteix que a Terrassa, el 39% de la població d’entre 25 i 64 anys té estudis superiors. En aquest rànking les tres primeres posicions són per Sant Cugat (72%), Matadepera (70%) i Sant Quirze (60%); mentre que les localitats vallesanes amb menys població titulada són Sant Llorenç Savall (31%), Polinyà (30%) i Badia (20%).

Grafic Població Estudis Per Municipis

Entre les persones que han assolit com a màxim estudis d’educació primària es registra una major presència de dones (60,1%) que d’homes (39,9%). En canvi, tot i que la diferència és menor, les dones de la comarca també presenten proporcions més elevades (53%) d’assoliment d’estudis superiors que els homes (47%). Això és degut, d’una banda, al fet que les dones de les generacions amb edats més avançades accedien menys que els homes a la formació i, d’altra banda, per una major tendència de les dones de les generacions més joves a cursar estudis més enllà de les etapes obligatòries.

Grafic Població Estudis Idescat

El perfil d’edat de la població del Vallès que ha assolit com a màxim el nivell educatiu de primària correspon majoritàriament a persones de 80 anys o més. En contrast, la proporció de població amb estudis superiors augmenta a mesura que disminueix l’edat. Actualment, el nivell educatiu és un factor determinant per arribar a ocupar determinats llocs de treball i el fet de no posseir un nivell d’estudis superiors exclou, d’entrada, d’un gran nombre de posicions laborals. D’aquesta manera, el nivell formatiu de la població ha millorat de forma persistent i cada generació ha assolit nivells de formació més elevats que les precedents. Així, el gruix de població titulada en estudis superiors es concentra entre les franges d’edat de 30 a 39 anys.

Terrassa tindria més de 250 mil habitants l’any 2041, segons l’Idescat

/0 Comentarios/en , /por

Terrassa guanyaria població els propers 20 anys i tindria més més de 250 mil habitants l’any 2041. Així ho diu l’Institut d’Estadística de Catalunya, l’descat, que acaba de publicar l’Estudi Projeccions de Població Municipals 2021-2041.

Segons l’informe, 644 municipis de Catalunya augmentaran el nombre d’habitants al llarg de les properes dues dècades. Terrassa guanyaria uns 35.000 ciutadans, i passaria dels 224 mil actuals als més de 258.000. Continuaria sent la població de la comarca amb més habitants. Sabadell en tindria una mica més de 246.000.

L’estudi també conclou que l’any 2041, un 61% de la població de la ciutat tindrà entre 16 i 65 anys, un 24,4% dels terrassencs tindrà 65 anys o més, i només un 14,6% dels residents tindrà entre 0 i 15 anys.

 

La immigració fa pujar el saldo migratori de Terrassa fins les 825 persones

/0 Comentarios/en , /por

L’any passat van canviar de residència dins la mateixa comarca 13.319 vallesans i vallesanes, la xifra més alta almenys dels darrers quinze anys.

Segons un informe de l’Institut d’Estadística de Catalunya, el Vallès Occidental va incrementar la població en 4.075 persones al 2021, arran sobretot del saldo migratori amb l’estranger, que va ser de 4.538 persones. Amb la resta de Catalunya el saldo és de 653 persones mentre que amb la resta de l’estat és negatiu, de 1.116.

La meitat d’aquest creixement a la comarca té l’origen a Sant Cugat, que ha vist incrementada la població en 2.043 persones. La segueixen Terrassa amb 825, Castellar amb 306 i, per sobre de 200, Sabadell, Vacarisses i Rubí. Només quatre municipis tenen un saldo migratori total negatiu: Badia, Polinyà, Ripollet i Santa Perpètua, amb quantitats inferiors a cent cadascuna.
En el cas de Terrassa, l’impuls poblacional el dona la migració estrangera, de 1.114 persones en positiu.

En canvi és negativa tant la migració de la resta de Catalunya (sense incloure la comarca), en 249 persones, i la resta de l’Estat (sense incloure Catalunya) en 176. El saldo migratori dins de la comarca és de només 22 persones mentre que el de la província de Barcelona puja a 249.

Els municipis que més habitants nets han rebut de la mateixa comarca són Castellar, amb 326, Vacarisses amb 204 i Matadepera amb 128. A l’altre cantó, n’han perdut Sant Cugat, Ripollet, Sabadell i Barberà, Badia i Cerdanyola.

Moviments Migratoris D Moviments Migratoris C Moviments Migratoris A Moviments Migratoris B

Afiliats A La Seguretat Social

L’afiliació a la Seguretat Social augmenta un 5,1% a totes les comarques catalanes a l’abril

/0 Comentarios/en , , /por

El nombre de persones afiliades a la Seguretat Social a Catalunya ha augmentat un 5,1% al mes d’abril respecte a l’any anterior i se situa en 3.408.333, segons dades provisionals de l’Institut d’Estadística de Catalunya. Aquest creixement interanual es produeix a totes les comarques, encapçalades per la Selva, el Tarragonès, Aran, l’Alt Empordà i el Baix Camp. També amb increments, però inferiors a la mitjana catalana, hi ha 31 comarques entre les quals es troben les tres més poblades de Catalunya: el Barcelonès, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat. En relació amb el mes de març del 2022, el nombre d’afiliacions ha augmentat un 1,5% al conjunt de Catalunya i suposa el tercer mes consecutiu amb creixement.

Pel que fa al gènere, l’augment és més elevat en les dones (5,7%) que en els homes (4,6%) a l’abril. I pel que fa a l’edat, al conjunt de Catalunya tots els grups han augmentat en relació amb l’abril del 2021. Aquest augment també es dona per comarques a tots els trams d’edat, excepte al grup de 30 a 44 anys, que ha registrat disminucions a 20 comarques.

Si es té en compte l’origen de les persones afiliades, l’augment és més intens en les estrangeres que en les de nacionalitat espanyola a totes les comarques.

Finalment, el sector serveis és el que ha experimentat el creixement interanual més important, del 6,3%. Representa el 78,8% de les afiliacions i ha augmentat en 167.306 persones a l’abril respecte al mateix mes de l’any anterior. Aquest fenomen s’ha donat a totes les comarques. En nombres absoluts destaquen els creixements del Barcelonès, el Baix Llobregat, el Vallès Occidental i el Tarragonès.

demografia municipis vallesans

El Vallès Occidental va ser la comarca catalana amb més estabilitat demogràfica el 2020

/0 Comentarios/en , , /por

La població empadronada al Vallès Occidental a 1 de gener del 2021 era de 937.422 habitants, segons dades del Padró municipal publicades recentment per l’Idescat. Aquesta xifra representa una disminució de 86 persones (-0,01%) respecte de l’1 de gener del 2020. La comarca redueix la seva població per primer cop des que es va implantar el Padró continu l’any 1998, tot i que és la que menys variació demogràfica presenta de tot Catalunya.

En el context català, només vuit comarques perden població respecte del 2020, entre les quals destaquen, el Barcelonès (-1,45%) i el Baix Llobregat (-0,16%). Altres comarques de l’entorn presenten una dinàmica demogràfica positiva, com ara el Moianès (+2,33%), el Vallès Oriental (+0,29%), Osona (+0,23%) i el Maresme (+0,22%).

A nivell comarcal, 10 dels 23 del Vallès Occidental perden població respecte de l’any anterior, entre els quals es troben les dues capitals, Terrassa (-0,28%) i Sabadell (-0,15%), i els municipis grans i mitjans, tret de Sant Cugat del Vallès i Castellar del Vallès, que incrementen la xifra de residents (+1,11% i +0,70%, respectivament). Destaca la disminució de la població empadronada a Cerdanyola del Vallès (-1,10%) i Barberà del Vallès (-0,95%).

En canvi, la resta de municipis de menor grandària augmenten la seva població, amb l’excepció de Badia del Vallès (-1,39%) i Polinyà (-0,12%). En aquest grup, destaquen Sant Llorenç Savall (+4,01%), Vacarisses (+3,66%), Matadepera (+1,85%) i Sentmenat (+1,12%).

Desigualtats notables entre el nivell socioeconòmic dels barris de Terrassa

/0 Comentarios/en /por

L’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) ha publicat recentment l’Índex socioeconòmic territorial (IST), consistent en un índex sintètic que resumeix en un únic valor diverses característiques socioeconòmiques de la població.

L’índex concentra la informació de situació laboral, nivell educatiu, immigració i renda de totes les persones que resideixen en cada unitat territorial, a partir de 6 indicadors sectorials. L’IST és un índex relatiu, sense unitats de mesura: s’estableix un valor de referència per a Catalunya igual a 100 i un valor per a cada unitat territorial en comparació amb el valor mitjà de Catalunya.

El total de Terrassa s’ha mantingut un xic per dessota de l’índex per Catalunya. Les desigualtats intramunicipals són manifestes: els barris a l’entorn del centre presenten els valors més alts, fins a 22 punts per sobre de la mitjana nacional, mentre que els barris més perifèrics tot el contrari, xifrant alguns més de 25 punts per dessota (vegeu taula següent).

 

 

 

Terrassa, entre els municipis amb més contrastos socioeconòmics entre barris

/0 Comentarios/en , /por

L’Idescat ha presentat l‘índex socioeconòmic territorial, una estadística nova que resumeix en un únic valor diverses característiques socioeconòmiques de la població resident en un territori i quantifica les diferències dins de Catalunya, que són d’especial interès a nivell inframunicipal.

L’índex destaca que hi ha forts contrastos socioeconòmics a l’interior dels municipis de més de 50.000 habitants. Barcelona, Badalona i Girona són les localitats on se n’han detectat més entre els seus barris.

Sabadell, Terrassa i Mataró són altres municipis amb importants contrastos socioeconòmics al seu interior. Els valors extrems es localitzen a la nostra ciutat a Ca n’Anglada i la zona Centre – Estació del Nord.

El Barcelonès i el Maresme es caracteritzen perquè les agrupacions censals de nivell socioeconòmic alt són les més freqüents, mentre que a les comarques del Baix Llobregat, Vallès Occidental i Vallès Oriental ho són les de nivell socioeconòmic mitjà alt.

A les comarques metropolitanes es localitzen 35 agrupacions censals de nivell socioeconòmic molt alt: 24 a Barcelona, 7 a Sant Cugat del Vallès i 1 a Esplugues de Llobregat, Gavà, Sant Joan Despí i Sabadell respectivament.

A l’altre extrem, 41 agrupacions censals tenen nivell socioeconòmic molt baix: 8 a l’Hospitalet de Llobregat, 7 a Barcelona, 6 a Badalona, 6 a Santa Coloma de Gramenet, 3 a Mataró, 2 a Terrassa i 1 als municipis següents: Canovelles, Cornellà de Llobregat, el Prat de Llobregat, Granollers, les Franqueses del Vallès, Martorell, Montornès del Vallès, Sabadell i Sant Adrià de Besòs.