Entradas

76 famílies treballaran als horts urbans de Can Casanovas

/0 Comentarios/en , /por

L’Ajuntament ha fet aquest matí l’acte d’entrega a les quatre entitats que gestionaran a partir d’ara els horts urbans habilitats a la finca municipal de Can Casanovas. Són els Amics de l’aixada dels horts de Can Casanovas, l’Associació Terrassenca d’agroecologia urbana, l’Associació de veïns de La Cogullada i L’hortet de Can Palet. Segons els projectes presentats, inicialment, hi treballaran 76 famílies.

D’aquesta manera, Can Casanovas s’incorpora al programa Conreant Terrassa que, des de l’any 2013, facilita la creació d’una xarxa ciutadana d’espais verds a l’interior de la ciutat, que són sostenibles des d’un punt de vista social i agronòmic, davant la constant demanda de parcel·les de petita horta d’autoconsum.

Aquesta finca municipal està situada al costat del polígon industrial de Can Parellada i ocupa un total de 16.467 m² de superfície. Des de l’any 2007, va acollir una vuitantena d’horts municipals que complementaven als que hi havia a la finca de Mossèn Homs. Amb el pas del temps, la demanda d’aquests espais va minvar, motiu pel qual l’Ajuntament va optar per reconvertir-los en horts urbans.

Mentre que a Can Casanovas s’ha condicionat l’espai, instal·lant una xarxa de rec amb comptadors, un tancat per protegir l’espai de cultiu i també rètols informatius, a Mossèn Homs s’ha transformat en una zona de cultiu de secà perquè, el Pla Especial de l’Anella Verda, obliga que tots els espais confrontants tinguin una connectivitat ecològica. De fet, a Can Casanovas, han pogut accedir alguns dels hortolans que gestionaven antics horts municipals a través de noves entitats.

La normativa de l’Anella Verda obliga a alliberar la zona dels horts municipals de Mossèn Homs

/0 Comentarios/en , /por

Els horts municipals de la zona de Mossèn Homs tenen els dies comptats. El 8 d’abril finalitza el termini perquè els arrendataris de les parcel·les abandonin uns cultius que molts porten cuidant des de la creació d’aquest equipament, el 1997. L’entrada en vigor del Pla Especial de l’Anella Verda obliga a que tots els seus espais colindants estiguin connectats ecològicament i aquesta finca tancada no complia amb la nova normativa. Ara fa un any que l’Ajuntament va prendre la decisió d’eliminar els espais d’agricultura de Mossèn Homs, apostant per reubicar-los en els horts urbans de l’interior de la ciutat.

Gairebé la meitat dels terrenys municipals ja han estat alliberats. De la vuitantena de parcel·les que hi havia inicialment, a dia d’avui en queda un total de 44, la majoria d’elles pendents de trobar una nova ubicació. El model dels horts urbans inclou una sèrie d’avantatges tant en termes vinculats a la gestió col·lectiva com també en d’altres efectes pràctics. En aquest sentit, l’Ajuntament es fa càrrec de la despesa dels recursos hídrics i els propietaris de la parcel·la urbana queden exempts de pagar l’IBI. A més a més, d’aquesta manera es dona utilitat a solars buits, sovint en estat de deteriorament, i es contribueix a una millor qualitat de l’aire.

El Servei de Medi Ambient lliura 162 eines a les entitats que gestionen els horts urbans

/0 Comentarios/en , /por

Les tretze entitats que gestionen els deu horts urbans de la ciutat, tant en espais públics com privats, han rebut aquest dimecres uns lots d’eines que els ha facilitat l’Ajuntament. Són pales, rasclets, aixades, carretons, pics i cabassos, entre d’altres.

En total, 162 eines per les quals el Servei de Medi Ambient ha destinat 4.500 euros. Cada entitat va expressar fa unes setmanes quines eren les seves necessitats de material essencial i l’Ajuntament els hi subministrat. Tot amb l’objectiu de donar suport a projectes que fomenten valors com la solidaritat i la cohesió social.

Cada projecte té la seva singularitat. Alguns estan dividits en petits horts que gestionen diverses famílies de forma individual pel seu propi autoconsum mentre que d’altres es gestionen de forma conjunta en benefici de famílies necessitades.