Entradas

Can Parellada reivindica demandes històriques pel barri

/0 Comentarios/en , /por

La Nova Associació de Veïns de Can Parellada reclama una resposta de l’Ajuntament a les seves reivindicacions històriques. Els veïns denuncien que no només no s’ha fet cap dels projectes que reivindiquen des del 2018, sinó que tampoc reben cap resposta per part de l’Ajuntament. Els problemes s’estenen entre el manteniment del barri, la connexió amb la resta de la ciutat, fins a projectes de més envergadura.

Els veïns reclamen l’ampliació del Casal de Barri, una promesa, diuen, del 2019 de l’actual alcalde de la ciutat. També reclamen una biblioteca per al recent creat districte 7, l’únic que encara no disposa d’aquest equipament cultural. També volen l’ampliació de la línia 15 de l’autobus, un altre compromís incomplert que permetria una major connectivitat del barri i d’accés al transport públic de la resta de la ciutat.

En general els veïns reclamen un manteniment més eficient de la zona, completant obres eternes als carrers de Bulgària, Suècia i Itàlia, amb tanques que porten més d’un any a les voreres. Finalment a la llarga llista de greuges els veïns recuperen el projecte del pont per travessar la riera de les Arenes, a l’alçada del carrer Itàlia. Una infraestructura de més envergadura que milloraria la mobilitat del barri en un eix de comunicació de la ciutat com és l’Avinguda del Vallès, per on cada dia hi passen milers de vehicles.

Un article revela la migració històrica entre Tarragona i Terrassa

/0 Comentarios/en , , /por

A principis del segle passat, en concret l’any 1915, el moviment migratori, més dones que no pas homes, de la demarcació de Tarragona a Terrassa, es caracteritza pel predomini dels del Camp de Tarragona, amb un 47,3 per cent, per damunt dels de les Terres de l’Ebre, que arriben al 30 per cent. Així ho diu en el capítol de les conclusions un estudi dels historiadors, Josep Maria Grau i Pujol i Armand Grau i Puig, recent publicat en la col·lecció Estudis de Constantí, «Immigració de la província de Tarragona a Terrassa (1915)».

Segons el document l’any d’arribada és un altre element significatiu perquè prop de la meitat es traslladen durant la primera dècada del 1900, en el context de la crisi agrícola i industrial en origen. El matrimoni indica si marxen amb parella formada o la cerquen a Terrassa. Segons el sexe, un 55,6 per cent dels homes es casen amb dones de la mateixa província, mentre que les dones immigrants ho fan en un 48,19 per cent.

L’ocupació principal dels migrants és en un 73,5 per cent en el sector secundari on predominen en un 60,8 per cent els jornalers. En segon lloc ve el sector terciari amb prop d’un 20 per cent. Els oficis dels esposos de les emigrants i els fills segueixen la mateixa tendència. L’informe dels historiadors conclou que el moviment migratori a Terrassa no és necessàriament definitiu, tal i com han contrastat amb el padró de 1894, és en bona part temporal abans de dirigir-se a d’altres ciutats.

En el document s’analitza la procedència geogràfica, la cronologia d’arribada, l’edat, l’estructura professional així com l’àmbit familiar. Josep Maria Grau i Armand Grau també són autors d’altres treballs sobre les diferents migracions històriques, sobretot centrats en els diferents destins que han hagut d’escollir els migrants de les comarques de Tarragona.