Entradas

Més de 2.000 anys de presència humana al cim de La Mola

El cim de La Mola és un dels espais naturals més concorreguts de Catalunya, amb prop de 300.000 visitants al llarg de l’any. Tanmateix, la presència humana en aquest singular indret es remunta a fa més de 2.000 anys. L’historiador Domènec Ferran ens proposa un viatge en el temps per tal de descobrir tot tipus de detalls al voltant del monestir de Sant Llorenç.

Un monestir que ha observat el pas del temps en evolució contínua, a 1.100 m. d’alçada, des d’un punt de vista privilegiat. Sens dubte, un dels moments clau d’aquesta història es va produir l’any 1.064, quan es va fundar la comunitat benedictina. Més endavant, el monestir va experimentar la seva transformació definitiva a principis del segle XIX, adoptant l’aspecte actual i conservant alguns elements d’art romànic. Ara, amb el tancament del restaurant a finals de gener, aquest espai de referència per a excursionistes i caminants pot experimentar un nou punt d’inflexió en el devenir de la seva llarga història.

El popular historiador terrassenc Joaquim Verdaguer ha mort als 76 anys

El popular historiador, arxivista i cronista terrassenc, Joaquim Verdaguer i Caballé (Terrassa, 1945) ha mort aquest dissabte 1 de gener del 2022 als 76 anys. Verdaguer era molt conegut i estimat a la ciutat: va treballar a l’Arxiu Històric municipal durant més de 20 anys i fins a la seva jubilació.

És autor de diverses publicacions, com ara «El bàsquet a Terrassa», «Blanca de Centelles» i «Rieres i Torrents», entre d’altres i va ser guardonat com a Terrassenc de l’Any 2015 pel Centre Cultural El Social. Joaquim Verdaguer ha estat sempre molt vinculat a la ciutat a través, en gran mesura, de l’Arxiu Tobella.

Va guanyar el segon premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb “Via Fora”, i diverses maquetes històriques de la ciutat d’elaboració pròpia estan exposades al Museu de Terrassa. Verdaguer era un gran coneixedor del passat de Terrassa i mantenia viu un popular blog on redactava sobre la història de la ciutat: des de personatges històrics egarencs, fins a indrets o fets concrets.

La notícia de la seva mort ha provocat moltes reaccions a la ciutat i, a través de la xarxa social Twitter diverses persones i institucions han emès missatges de condol. Per exemple, l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, s’acomiadava d’ell amb un «sincer condol a la família i a totes les persones que l’envoltaven», o bé l’Arxiu Municipal escrivia que «va ser un bon amic, una gran persona i un investigador incansable de la història de Terrassa».

L’Ajuntament commemora amb un debat els 40 anys de la Constitució Espanyola del 78

Terrassa commemora el 40è aniversari de la Constitució Espanyola amb un debat sobre la seva aportació a la democràcia i una reflexió sobre si cal reformar-la. L’alcalde ha encetat l’acte celebrat aquest dimecres a la Nova Jazz Cava. En el debat s’ha dit que si bé la Carta Magna només s’ha reformat durant aquests anys en dues ocasions també s’hi han integrat les noves clàusules en Dret Internacional.

Per la Síndica Municipal, la Constitució s’hauria d’interpretar en clau dels Drets Humans. L’acte moderat per l’historiador local Xavier Marcet, ha comptat amb un torn d’intervencions sobre la darrera reforma de l’article 135, que limita el dèficit de l’Estat, o de la necessitat d’una nova aplicació de l’article 155 per controlar l’autonomia de Catalunya.

En aquest sentit la catedràtica en Dret s’ha mostrat més partidària d’aplicació d’una Llei de Seguretat Nacional. L’Ajuntament ha volgut commemorar aquest any el 40è aniversari de la Constitució Espanyola amb un acte institucional en format de debat, a càrrec d’especialistes i obert a tota la ciutadania.