Entradas

Sabateries Casas, un segle calçant tota la família

Joan Casas Serracanta va venir de Canet de Mar a Terrassa i juntament amb Antoni Giralt, un fabricant de sabates, van fundar una empresa que es deia Casas i Giralt, dedicada al calçat esportiu. L’aventura va durar poc i es van haver de repartir l’estoc: 50 parells de sabates. Era l’any 1923. Aquest és l’origen de les sabateries Casas.

D’aquell «fracàs» va sorgir aquesta empresa familiar i terrassenca. Un segle després, tenen 50 botigues repartides per Catalunya, País Basc, València i Madrid i uns 500 treballadors i venen per internet a tot Espanya, Andorra i bona part d’Europa.

Abans de la Guerra Civil disposaven de dos establiments: a la Rambla d’Ègara i al carrer Sant Pere. Després del conflicte, només en va sobreviure una, l’actual buc insígnia de la marca.

La segona generació va obrir la primera botiga a Barcelona l’any 1963, a la Rambla Canaletes, 125. I més tard, a Plaça Universitat i Portal de l’Àngel.

Ara, la tercera generació està al capdavant del negoci però ja s’ha incorporat també la 4a, de la que en forma part la Cristina Casas.

En aquest temps, els hàbits de compra i la competència han canviat molt. Les noves tecnologies s’han obert pas però el calçat encara és un article que cal emprovar i tocar.

Asseguren que és un orgull celebrar 100 anys, superant reptes i servint tota la família: sabates per a nen i nena, dona i home, de temporada i amb una bona relació qualitat-preu.

Sabateries Casas Fa 100 Anys 7 Sabateries Casas Fa 100 Anys 6

Historia De Les Sabateries Casas 2

Sabateries Casas Fa 100 Anys 5 Sabateries Casas Fa 100 Anys 4 Sabateries Casas Fa 100 Anys 3 Sabateries Casas Fa 100 Anys 2 Sabateries Casas Fa 100 Anys 1

En preparació un llibre sobre Josep Oller, el terrassenc que va crear el Moulin Rouge

L’historiador Òscar Jané ultima els detalls d’un llibre sobre la figura del terrassenc Josep Oller, un personatge clau en la transformació del París de finals del segle XIX. Oller va ser un dels constructors de la imatge que avui té el món de la capital francesa. Entre moltes altres atraccions que van revolucionar la vida social parisenca, l’egarenc va ser el creador del Moulin Rouge, de la sala Olympia, el qui va dur el cinema als Camps Elisis… Però mentre que a París ser estranger li va tancar les portes als grans reconeixements, el fet que se n’anés de Terrassa als 3 anys sembla que també li hagi manllevat l’atenció dels historiadors locals. Fins ara, l’única biografia del personatge, publicada primer en francès el 1946, la va escriure Ferran Canyameres. És per això que ara Jané, professor d’història a la Universitat Autònoma de Barcelona, s’ha decidit a publicar-ne un nou estudi, amb més recerca i context històric. L’historiador va descobrir la figura del Josep Oller ara fa sis anys, mentre feia una monografia sobre el pintor Toulouse-Lautrec, íntim de l’emprenedor egarenc.

Tot i passar la major part de la vida a París, Josep Oller va mantenir sempre els lligams amb Terrassa, convidant sovint a la capital francesa industrials i personalitats egarenques per les quals feia d’amfitrió.

Aquest nou llibre sobre Oller, amb el títol encara pendent de decidir, es publicarà l’any vinent sota el segell d’Anem Editors, editorial andorrana del terrassenc Oliver Vergés.

Nova guia d’activitats didàctiques del Museu de Terrassa per aquest curs

El Museu de Terrassa edita una nova Guia d’Activitats didàctiques per aquest curs amb 53 propostes de visites, itineraris, tallers o llengua estrangera. Un programa dirigit sobretot a un públic escolar, però obert a totes aquelles persones interessades en redescobrir el patrimoni de la ciutat.

Entre la programació de la guia per a aquest curs destaquen tres noves propostes adreçades a l’alumnat d’educació primària, secundària i educació especial: «Mites i heroïnes»: Una visita guiada que connecta, a través d’un joc, les creences dels nostres avantpassats amb els costums i tradicions actuals.

L’activitat s’inicia amb una visita a l’exposició permanent del Museu sobre l’edat antiga per descobrir com era l’Ègara ibèrica i romana. A continuació, es descobriran quines eren les creences dels habitants de l’antiga Ègara romana; com eren els seus Déus i quins eren els seus mites. «Històries del Castell»: Es tracta d’una visita dinamitzada i teatralitzada al Castell Cartoixa de Vallparadís que permet descobrir els diferents períodes històrics, des de l’Edat Mitjana fins a l’actualitat, de manera divertida i participativa.

Aquesta activitat permetrà donar a conèixer als personatges més importants que han passat per la història de la Quadra de Vallparadís des del segle XII fins al segle XXI. Per fer-ho, l’alumnat haurà de donar vida a diferents personatges que han estat claus en la història de Terrassa. «3D aixovars pel futur»: Aquesta activitat té dues parts: una que es desenvolupa a l’escola i l’altra a la Seu d’Ègara.

Inicialment s’explica a l’alumnat què és un aixovar funerari i com les peces que l’integren ens han permès conèixer com eren, com vivien i com s’organitzaven els nostres avantpassats. A partir d’aquí, es planteja als nois i noies portar un objecte que sigui important a les seves vides per tal de crear un aixovar digital per explicar a les futures generacions com es vivia a Terrassa a principis dels segle XXI.

En la segona sessió es fa una visita a la Seu d’Ègara per explicar les excavacions arqueològiques i el treball de recuperació i conservació dels vestigis del passat. Durant el recorregut, els i les participants tenen la possibilitat d’escanejar una de les peces que havia estat en mans d’una persona que va viure fa 2000 anys.

Al marge d’aquestes noves propostes, el Museu de Terrassa també organitza diferents visites a espais i elements patrimonials. Entre elles «Un castell de conte», «Una casa molt alegre» o «El conte de la Seu d’Ègara». D’altra banda, també s’han preparat diversos itineraris per la ciutat: «Itinerari Medieval», «Què hi pintes a la vila medieval?» o «Itinerari industrial». Una oferta didàctica a la que cal sumar també tallers com «Eines de foc», «La prehistòria a Terrassa» o «Un vitrall modernista».

A més, i durant el nou curs escolar, el Museu de Terrassa també organitza diferents activitats en llengua estrangera, com visites a la Casa Alegre de Sagrera, la Seu d’Ègara, el Castell Cartoixa de Vallparadís o la Torre del Palau en anglès o francès, entre d’altres propostes.

Tota la informació a https://www.terrassa.cat/servei-educatiu-museu

D’altra banda pel què fa al balanç del curs anterior 2022-2023, el Departament d’Educació i Acció Cultural (DEAC) del Museu de Terrassa ha dut a terme un total de 622 sessions, que han comptat amb la participació de 13.202 persones. El DEAC és el responsable de dissenyar, executar i programar una oferta regular d’activitats anuals, ajudar a la interpretació, difusió i coneixement del Museu i del patrimoni local i comarcal, així com programar la dinamització de les exposicions permanents i temporals del Museu, elaborant-ne el material didàctic necessari. També ofereix una oferta d’activitats infantils i familiars en períodes no lectius.

Redescobrint Muncunill: el Convent de les Josefines

El convent de les Germanes Josefines, també conegut com la Casa del Malalt, és un immoble situat al barri de la Cogullada i protegit com a bé cultural d’interès local. La seva arquitectura modernista porta el segell de Lluís Muncunill, en un edifici de grans dimensions que actualment és una residència per a gent gran i que, en el seu subsol, amaga una gran curiositat.

Redescobrint Muncunill: la Casa Bonaventura Fornells

Quan ens referim a l’arquitectura terrassenca és indispensable esmentar el nom de Lluís Muncunill i el seu estil predominant; el modernisme. En aquesta sèrie de reportatges, el divulgador cultural Santi Rius ens ajuda a redescobrir l’obra d’aquest prolífic arquitecte parlant d’alguns dels seus edificis menys coneguts, com és el cas de la Casa Bonaventura Fornells.

Redescobrint Muncunill, el magnífic arquitecte que va dibuixar el modernisme terrassenc

Lluís Muncunill i Parellada va ser l’arquitecte municipal de Terrassa durant l’última dècada del segle XIX. Aquest fet va convertir-lo en el màxim exponent del modernisme industrial a la ciutat, amb destacats projectes arquitectònics entre la seva prolífica carrera. La Masia Freixa és, possiblement, la seva obra més coneguda, però la llista d’edificis terrassencs amb la firma de Muncunill va molt més enllà.

És per això que emprenem una nova sèrie anomenada Redescobrint Muncunill, de la mà del divulgador cultural Santi Rius, per tal de conèixer una mica millor el llegat de l’arquitecte més influent de la història de Terrasa. I en el proper capítol visitarem la casa que va acollir a la família de Muncunill durant els primers anys de l’arquitecte a la ciutat.

Redescobrint Muncunill: la Casa Ramon Matalonga

Tot i el gran nombre d’edificis senyorials projectats sota la seva firma, Lluís Muncunill no va arribar mai a dissenyar-se la seva pròpia casa. Va viure a Terrassa durant quatre dècades, bàsicament, entre dues residències que no eren de la seva titularitat. La primera d’elles: la Casa Ramon Matalonga, on s’hi va instal·lar durant els seus primers anys com a arquitecte municipal.

Més de 600 peces de la Segona Guerra Mundial de la col·lecció de David Millán

L’Associació de Col·leccionistes de Terrassa, amb seu a la Factoria Cultural, inaugura «Documents i objectes de la segona guerra mundial», una col·lecció de David Millán. La mostra acull peces tan destacades com fotografies de premsa històriques o un telèfon de guerra. També hi ha documentació de la Primera Guerra Mundial i del període d’entre guerres.

A la mostra hi ha monedes, segells, telegrames, cartes, postals o medalles. També diaris, revistes i fotografies que satisfan a curiosos i estudiosos d’aquest període de la Història. Un recull d’uns 600 objectes i documents que formen part d’una col·lecció de més de 3.000 peces de la Segona Guerra Mundial.

Millán ha viatjat als escenaris més importants de la guerra recopilant documents de diferents països, visitant museus i parlant amb els protagonistes més pròxims als combats. També compta amb una rellevant biblioteca i videoteca que completen la col·lecció. El 26 de juliol, un dia abans de tancar la mostra, es projectarà l’audiovisual «Jinetes del tiempo. Entre guerras» amb banda sonora del grup de heavy terrassenc Jinetes del Tiempo.

 

S’inaugura una placa d’homenatge a Federico García Lorca 88 anys després del seu pas per Terrassa

L’entrada del Teatre Alegria ha estat la ubicació escollida per a l’acte d’inauguració de la placa d’homenatge a Federico García Lorca. Una proposta impulsada per la Taula Sectorial d’Arts Escèniques que recorda el pas del famós poeta i dramaturg espanyol a l’antic Teatre Alegria de Terrassa, anteriorment ubicat al carrer de la Rasa. L’any 1935 García Lorca va ser a Terrassa amb motiu de la representació de la seva obra «Yerma» dirigida per Cipriano Rivas i protagonitzada per l’amiga personal de Lorca, l’actriu Margarida Xirgu.

Un acte que ha comptat amb la presentació de la placa i amb la presència de l’alcalde Jordi Ballart, la regidora de cultura Rosa Boladeras, i representació de la Taula Sectorial d’Arts Escèniques així com representants dels grups municipals i amants del llegat i la història de García Lorca.

Després dels discursos d’homenatge a la figura de Federico García Lorca les persones assistents a l’acte s’han dirigit al Teatre Principal, on s’ha representat «Yerma», dins de la temporada Terrassa Arts Escèniques.

El Ball de Reis de Bastoners torna als carrers de la ciutat

Els grups infantils dels Bastoners de Terrassa han tornat a ocupar els carrers del centre per celebrar el Ball de Reis, una tradició recuperada per l’entitat ara fa 32 anys. Aquest any, a més per una causa solidària com és la recollida d’aliments per a l’Esplai Tremola.

Com cada dia 5 de gener, els Bastoners han recuperat el ball que feien els infants de principis del segle passat per rebre els Reis. Vestits amb bandes, espases i corones els nens feien una ronda per les cases per demanar si volien que ballessin. Després de ballar reclamaven menjar o diners. Tot plegat a l’espera de l’arribada de Ses Majestats aquesta mateixa nit.

Ha estat aquest matí que els més petits de Bastoners han arrencat una cercavila a la plaça Vella que els ha portat fins el carrer Sant Pere, el Raval i han acabat al Mercat de la Independència. Aquí han demanat el pagament en aliments per destinar-los a famílies vulnerables. Marc Galí va ser l’encarregat de recuperar la música i el ball del tradicional Ball de Reis, un costum que ara ja es porta repetint en els últims trenta anys.

Aquest any els aliments recollits aniran per l’Esplai Tremola una entitat de més de 20 anys d’història que impulsa diversos projectes educatius i solidaris al districte 2 de Terrassa. Amb els aliments aconseguits es distribuiran diferents packs entre les famílies més vulnerables de la ciutat.

bastoners ball de reisbastoners ball de reis