Entradas

Ikram 01 @ana Larruy

Ikram Bouloum presenta la seva herència cultural a la Nova jazz Cava

/0 Comentarios/en , , /por

El cicle Terrassa Música Moderna porta a la ciutat la presentació de Ha-BB5, el primer treball d’Ikram Bouloum, diumenge 7 de novembre a les vuit del vespre a la Nova Jazz Cava. Ikram Bouloum (1993) és una força d’impulsió artística en moltes direccions. De pares marroquins i nascuda a Torelló, fa deu anys que viu a Barcelona on s’ha apropat a la música des de diferents manifestacions, ha estat fotògrafa, periodista i divulgadora musical.

Ha sigut programadora de sala Vol de Barcelona i membre del col•lectiu Afluent, que ha ha assumit la direcció artística del festival BAM, aquest 2021. També ha desenvolupat el seu camí musical com a DJ, les seves sessions han esdevingut una creació molt personal, una forma de narrativa, de literatura sonora que configurava un espai polifònic on moltes veus hi eren representades simultàniament. «Amb les meves sessions volia transmetre la capacitat d’un cos obert a ballar noves realitats, noves veus, a sentir i percebre diferent a través de l’escolta. A exposar-se d’una manera més radical. Era la meva manera de defensar les artistes que estava punxant. A defensar el fet de gaudir com una forma de fer política.»

El juliol del 2021, el The New Barcelona Post, va dir de Bouloum que l’experiència com a DJ la va fer evolucionar personalment fins a crear-li la necessitat d’utilitzar la seva pròpia veu i expressar-se a través del cant. Seguint aquesta inquietud el 2021 Ikram llança el seu primer EP, Ha-BB5, que uneix una tragèdia i un naixement al llarg de 5 talls produïts per Mans O. El projecte pretén desplegar un diàleg estètic entre les electròniques més contemporànies d’Occident i una reinterpretació personal de l’estètica musical popular i de ball del Magrib.

De caràcter feminista, emancipat i innovador, la música que planteja Ha-BB5 explora un so radical que destrueix els dos establishments de la dicotomia del xoc cultural, per crear un espai propi, empoderat i segur. La seva sonoritat segueix una estètica basada en l’herència cultural i personal en contraposició al contemporani que es materialitza en llengües com el amazic, el català o l’anglès. En el seu significat més literal, BB5 fa referència a el número cinc, “Jamsa”, en amazic, conegut també com a Mà de Fàtima: símbol de protecció i defensa.

La Generalitat accepta l’herència i ja és propietària del Vapor Ros

/0 Comentarios/en , , , /por

Com era previsible finalment la Generalitat assumeix la propietat del Vapor Ros, cedit en herència pel seu propietari, que va morir el 2014. L’Ajuntament enceterà ara reunions amb el Govern i la Fundació Sant Llàtzer, com a propietària de la Casa Mariano Ros per saber les intencions sobre el conjunt fabril. El passat mes de gener l’Equip de Govern va aprobar la modificació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, el POUM, per destinar uns 14.000 metres quadrats a equipaments i preservar així tot el conjunt.

En aquesta proposta no hi ha espais per a l’ús comercial a excepció de la Casa Mariano Ros, al carrer de l’Església. Amb aquesta qualificació es permet instal•lar-hi un ampli ventall d’equipaments educatius, culturals, religiosos, administratius o esportius. Una qualificació, l’única intervenció que hi pot fer l’Ajuntament, que la Generalitat coneix i haurà de tenir en compte alhora de posar en marxa qualsevol iniciativa en aquest sector. L’aprovació provisional serà en el ple de juliol, després de passar aquest dimecres per la Comissió de Territori amb les tres abstencions de l’oposició.

Sobre el futur immediat del sector poca cosa se’n sap, tal i com ha demanat l’oposició, pendents de les pròximes reunions amb la Generalitat que ja n’és propietària des de fa unes sis setmanes. Un Pla Especial per a la zona permetrà fer-hi un ampli ventall de projectes i mantenir-hi els usos actuals. Amb aquestes fórmules es protegeix el Vapor Ros de qualsevol iniciativa especulativa i es garanteix l’interès d’espai públic i social actual, segons el Govern.

El Vapor Ros és un antic conjunt fabril dissenyat per Lluís Muncunill el 1907. Durant la segona meitat del segle XX es va dedicar a la indústria tèxtil. Consta de planta baixa rectangular i pis amb obertures i voltes regulars. Les façanes són de maó vist fet que manté l’interès tipològic i li dona l’aire d’un passat industrial característic. En l’actualitat hi treballen un restaurant, un taller artístic i dues escoles de teatre i cuina, dins d’una illa formada pels carrers Font Vella, Racó, Portal Nou, Església i Plaça Vella.

TeC reclama a la Generalitat que no es vengui el Vapor Ros

/0 Comentarios/en , /por

Terrassa en Comú insta a la Generalitat a recepcionar el Vapor Ros, cedit en herència pel seu propietari, i que no es vengui o s’entregui a promotors immobiliaris. Els Comuns terrassencs alerten al Govern de no vendre més patrimoni públic com ha fet en els darrers anys i proposen remodelar i recuperar la zona del Vapor Ros, a partir d’un model d’autoorganització col•lectiva entre veïns i la desena d’establiments que funcionen en l’actualitat.

Terrassa en Comú defensa un projecte autoorganitzat per recuperar i revitalitzar la zona i reclamen a la Generalitat una cessió d’ús de l’espai a un projecte de ciutat liderat pels veïns. L’Equip de Govern va impulsar un canvi d’usos del Pla General d’Ordenació per atraure promotors i recuperar la zona del Vapor. El ple de febrer va donar suport a la proposta de Terrassa en Comú per no repetir els mecanismes urbanístics utilitzats fins ara en d’altres sectors de la ciutat amb resultats diversos.

Fa 14 anys que reclamen accedir a unes dades bancàries per poder cobrar una possible herència

/0 Comentarios/en , , /por

L’accés a unes dades bancàries per reclamar els diners d’una herència s’ha convertit en el malson de la Cinta Borrell i en Jordi Gil. La història es remunta 14 anys enrere i l’entitat amb la que va començar tot és Caixa Terrassa.

Des de llavors, han mogut cel i terra per fer-se escoltar, de la mà de diversos advocats. Han demanat reunions, amb cartes, correus electrònics i burofax, amb els diversos responsables del banc, tenint en compte que Caixa Terrassa va passar a ser Unnim i, posteriorment, BBVA. Fins i tot han apel·lat al Banc d’Espanya i l’Agència de Protecció de Dades. Segons la parella, durant tot aquest temps no han estat mai atesos, sempre se’ls ha negat l’accés a la informació i s’han donat situacions contradictòries. Això els ha fet sospitar que sempre hi ha hagut alguna cosa a amagar.

La demanda ha acabat en mans de la justícia que continua negant-los l’accés a les dades bancàries. Però la querella del BBVA a la parella per calúmnies i difamació no ha prosperat i una jutgessa els ha donat la raó. Amb tot el que han pogut esbrinar fins ara, la Cinta i en Jordi sospiten d’una estafa que s’hauria dut a terme amb la complicitat d’un familiar i un treballador d’una sucursal que hauria permès el cobrament fraudulent dels diners.

Des del BBVA afirmen que són hereus d’una situació que no van causar i que, en tot cas, acaten i accepten les resolucions de la justícia.