Una editorial terrassenca redescobreix les primeres havaneres
El 1881 es va representar per primera vegada l’òpera «Carmen» a Barcelona. La protagonista de la història s’exhibia a ritme d’havanera dalt l’escenari. Célestine Galli-Marié, la mateixa mezzosoprano que l’havia estrenat sis anys abans a París, va captivar el públic. La seva potent presència escènica va veure’s reforçada per un ritme que els catalans coneixien, cantaven i ballaven des de feia dècades.
Rafael Dalmau, Editor publica «Les primeres havaneres a Catalunya. Imperialisme i sensualitat abans de Carmen». L’obra d’Anna Costal, Joaquim Rabaseda i Josep Gay (doctors en musicologia), situa el boom i la popularització de les havaneres quasi mig segle abans de la Guerra d’Independència de Cuba.
El llibre presenta aquest gènere musical com a un fenomen urbà i contemporani, emmarcat en la cultura catalana de l’època romàntica i partícip dels nous mecanismes de creació, edició i distribució de la societat de l’espectacle del segle XIX.
L’obra descriu el perfil dels compositors d’havaneres catalans d’aquesta època: músics que no havien anat mai a Cuba i que, en general, formaven part d’orquestres de teatres d’òpera i d’orquestres de ball. També posa de relleu el paper que van tenir les dones en la interpretació i difusió de les primeres havaneres.
Els autors vinculen les primeres havaneres cantades en català a l’escena lírica barcelonina relacionada amb el republicanisme federal durant Sexenni Democràtic (1868-1874) i a la reivindicació de l’abolicionisme de l’esclavitud.
L’edició és resultat d’una recerca promoguda per la Fundació Ernest Morató, l’objectiu de la qual és la investigació, conservació, difusió i promoció del gènere de l’havanera.
