Entradas

Un acord amb el Ministeri permetrà la construcció de 600 habitatges de lloguer social a Terrassa

El Ministeri de Transports, la Generalitat i els ajuntaments dels nou municipis que conformen l’Arc Metropolità han signat aquest matí un acord per construir 1.500 habitatges de lloguer social o assequible.

La ministra de transports, Raquel Sánchez, ha visitat Rubí aquest matí i preveu destinar a aquest objectiu uns 5,3 milions d’euros que s’incorporarien als pressupostos i es prorrogarien durant els propers quatre anys per poder fer efectiu el desenvolupaments urbanístics municipals. En la rubrica s’estableix que els ajuntaments posaran a disposició els terrenys on s’aixecaran les futures promocions de manera coordinada amb la Generalitat, i que el govern espanyol farà les aportacions econòmiques corresponents.

A l’acte hi ha assistit l’alcalde de Terrassa Jordi Ballart, que ha dit que l’acord suposarà 600 habitatges assequibles per a la ciutat.

Càritas destina un habitatge social a sis joves sense sostre

Sis joves immigrants sense papers podran viure, a partir de la propera tardor, en aquest pis del carrer Gutemberg. Ho faran gràcies al projecte d’habitatge social que ha impulsat Càritas Diocesana de Terrassa. Compta amb tres habitacions, menjador, cuina, lavabo i una terrassa.

Els sis joves, d’entre 18 i 25 anys, provenen del projecte Vivim de Càritas on, a través de l’hostaleria, adquireixen competències i recursos. La idea és que hi estiguin de forma transitòria. Tindran un contracte d’un any i estaran acompanyats per un educador social, que els ajudarà en el dia a dia, en les normes de convivència i en la resolució de conflictes. El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, ha beneït aquest divendres l’habitatge.

Càritas ha aconseguit aquest pis gràcies a una cessió de Les Darderes, les Franciscanes Missioneres. És el primer pis d’aquestes característiques que l’ONG té a la ciutat, juntament amb un altre habitatge destinat a dones que viuen en situació de vulnerabilitat.

El tinent d’alcalde Noel Duque ha traslladat el compromís de l’Ajuntament que els nois i noies que visquin en aquest pis també es beneficiïn del projecte 360 que ajuda a joves sense llar a assolir la seva integració i emancipació.

L’oposició qüestiona la proposta de reservar el 30% de sòl a habitatge social

L’Ajuntament ha aprovat l’avanç de la modificació del POUM per destinar el 30% del sòl per a habitatge social. A partir d’ara sotmetrà a informació pública aquest document per recollir aportacions, suggeriments i reclamacions.

L’aprovació s’ha fet amb els vots favorables de Tot x Terrassa i ERC però amb els contraris de l’oposició, que han qualificat de ‘fum’, ‘atrezzo’ i ‘titular’ la proposta de l’equip de govern. El PSC ha recordat que està en tràmit al Congrés la Ley de la Vivienda, que pot condicionar aquesta mesura i que no s’ha tingut en compte l’actual context econòmic postpandèmic.

Ciutadans, per la seva banda, ha dit que l’estudi amb el qual està basada la proposta té errors i que l’impacte serà reduït i que, a més, podria condicionar projectes com els de la Rambleta o l’AEG.

Junts x Terrassa ha dit que la mesura podria comprometre l’estabilitat financera de l’Ajuntament i que no s’ha consensuat amb tots els actors implicats.

Des de l’equip de govern s’ha recordat que es tracta d’un avanç de la modificació del POUM, que hi haurà procés participatiu i ha acusat l’oposició de votar en sentit electoralista.

El ple també ha aprovat definitivament el pla de millora urbana de l’àmbit del carrer Baldrich.

L’Ajuntament reclama més eines legals per aconseguir més habitatge social

La dificultat d’accedir a un habitatge és un dels mals endèmics del segle XXI. A Catalunya calen 1.400 habitatges socials abans de tres anys per atendre col·lectius en situació de vulnerabilitat, segons un estudi de la Taula del Tercer Sector.

A Terrassa el Pla Local d’Habitatge contempla diferents mecanismes per incrementar l’habitatge social o assequible, a través de la promoció municipal, a través d’altres agents o mitjançant l’oferta de lloguer dels grans tenidors. Actualment el Parc Municipal d’Habitatge compta amb 2.814 habitatges, dels quals 1.691 són de titularitat pública i 276 són de titularitat privada però amb gestió pública. El tercer sector en gestiona 34.

La tinenta d’alcalde de Territori i Sostenibilitat, Lluïsa Melgares, creu que les administracions necessiten de més mecanismes legals per ampliar l’oferta de lloguer social.

L’Ajuntament, ha explicat Melgares, està en negociacions amb Sareb per a gestionar habitatges, encara que siguin de titularitat estatal.

A Terrassa hi ha 104 famílies en llista esperant un habitatge assequible. El 2021 se’n van adjudicar 33. El Pla Territorial d’Habitatge de Catalunya, que s’hauria d’aprovar els propers mesos, contempla que, en 20 anys, els municipis hauran de tenir el 15% dels habitatge destinats a polítiques socials.

L’Ajuntament aconsegueix normalitzar el servei d’electricitat en dos blocs ocupats

44 famílies que ocupen dos blocs de pisos dels carrers Falset i Calaf han pogut regularitzar la seva relació amb Endesa, amb un contracte de llum pel que paguen segons el seu consum. Abans estaven enganxats a la xarxa de forma il·legal. Això generava disfuncions i problemes de seguretat. L’ajuntament va decidir intervenir, requerint el propietari, la Sareb, perquè mantingués l’edifici amb totes les condicions necessàries.

Davant de la manca de resposta de la Sareb i del tall del subministrament per part d’Endesa, els serveis municipals van iniciar un procés d’execució subsidiària requerint el restabliment del servei. D’aquesta manera, van posar un transformador i, via embargament, la Sareb va acabar pagant els 40.000 euros del seu cost

Segons Melgares, aquesta situació era especial perquè eren blocs sencers sense transformador i a la companyia li interessava treure la llum de l’obra.

El nou decret d’habitatge anunciat per la Generalitat al desembre i que obligarà els grans propietaris a oferir lloguer social a les famílies vulnerables podria fer un tomb a la situació.

Ajuntament i entitats socials estan pendents ara de l’aprovació i posada en marxa d’aquest decret que ha de potenciar el lloguer social.

Melgares: «Cal complir el Decret de l’Habitatge i oferir lloguer social»

El passat 31 de desembre va entrar en vigor un Decret Llei amb les mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge. Una norma que el Govern Municipal considera d’extrema urgència donar-ne compliment. Sobretot en l’apartat en què especifica l’obligació de grans tenidors d’oferir lloguer social a les persones en situació de vulnerabilitat.

La Tinenta d’Alcalde de Territori i Sostenibilitat i Regidora d’Habitatge Social, Lluïsa Melgares ha dit que “hem d’unir esforços entre tots els actors implicats per donar compliment a aquesta obligació, tant amb l’aturada dels desnonaments i llançaments previstos, com per informar a la ciutadania que pot estar afectada”. El Govern ja ha fet arribar la informació al Col•legi d’Advocats perquè facin difusió d’aquesta novetat entre els seus afiliats i que puguin exercir el dret dels seus defensats promovent l’oferta d’un lloguer social.

L’obligació d’oferir un lloguer social és d’aplicació també en els casos que els procediments judicials s’hagin iniciat abans de l’entrada en vigor del Decret. L’Ajuntament té previst organitzar reunions informatives per a tots els ciutadans. Segons Melgares “A Terrassa hi ha desnonaments, i des de l’Ajuntament els que ens arriben els gestionem tant amb els Jutjats, el Col•legi de Procuradors, els advocats així com la participació de la PAH i el Colectivo Sin Vivenda. No obstant sabem que d’altres es realitzen en silenci i és en aquests casos que hem d’aconseguir fer arribar la informació i qui compleixi els requisits pugui exigir un lloguer social”.

El principal objectiu del Decret Llei és millorar l’accés a l’habitatge i es converteixi en una eina estratègica per regular el mercat de l’habitatge, millorar l’oferta i adaptar-la a les necessitats de les persones. La norma persegueix un triple objectiu: combatre les situacions d’emergència, augmentar els habitatges protegits en règim de lloguer i contribuir a la moderació dels preus de lloguer en habitatges privats.

Tres entitats reclamen més participació en el Pla Local d’Habitatge

La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, el Consell d’Entitats d’Acció Ciutadana i el Sindicat de Llogaters denuncien la poca participació ciutadana en l’elaboració del Pla Local d’Habitatge. Una proposta elaborada per l’Ajuntament, a punt d’arribar al Ple per la seva aprovació tot i que no serà fins el pròxim mandat. En una roda de premsa a peu de carrer, les tres entitats denuncien les presses en l’elaboració del Pla, i exigeixen que inclogui les principals necessitats i demandes ciutadanes en matèria d’habitatge.

Entre les sis mesures que reclamen les entitats hi ha la reserva del 30 per cent d’habitatge protegit en les noves promocions, reactivar les sancions a bancs i grans tenidors d’habitatge o un pla de xoc estructural que permeti arribar a la ciutat al 20 per cent d’habitatge social. Els convocants de l’acte han hagut de donar explicacions a la policia municipal per haver ocupat el carrer sense permís.

ERC reclama més recursos per millorar l’habitatge social

Només el 24 per cent dels joves terrassencs s’han pogut emancipar de les seves famílies i d’aquests el 30 per cent temen haver de tornar a casa per la inestabilitat a la feina. En els últims 15 anys, Terrassa ha fet 1.800 pisos socials mentre que ciutats similars com Sabadell n’han posat a l’abast més de 4.000.

Esquerra Republicana de Catalunya considera que junt amb la feina, l’habitatge com a dret fonamental, cal posar-lo en el centre de les polítiques municipals. Esquerra reclama més recursos per comprar habitatge i donar resposta a les necessitats socials. Per això recolza la possibilitat d’expropiar els habitatges retinguts per a l’especulació, tal i com preveu el decret que ultima la Generalitat.

També proposa millorar el servei municipal d’habitatge per facilitar l’accés a les ajudes i potenciar un servei de mediació. Finalment volen millorar la gestió i la coordinació entre administracions i potenciar les cooperatives en cessió d’ús, la copropietat amb serveis compartits o la masoveria urbana, entre d’altres formes d’accés a l’habitatge.