Entradas

Badalona supera Terrassa i se situa com a tercera ciutat de Catalunya

/0 Comentarios/en , /por

Tal com ja va avançar Canal Terrassa el passat 8 de novembre Terrassa ja no és la tercera ciutat més poblada de Catalunya i passa el relleu a Badalona. Segons la darrera actualització de censos publicada per l’INE, la població de Catalunya segueix creixent any rere any i aquest 2023 ja hem arribat als 8 milions d’habitants.

La ciutat més poblada de Catalunya segueix sent Barcelona, amb 1.660.122 habitants. En segona posició se situa l’Hospitalet de Llobregat amb 274.455 habitants i el tercer lloc el tanca Badalona, que supera Terrassa, amb 225.277 habitants. És l’únic canvi de posició que hi ha entre les 10 ciutats més poblades respecte a les dades de 2021. Terrassa ha registrat un increment de 1.163 habitants respecte a l’any anterior, passant de 224.114 a 225.277, però l’augment no ha estat suficient per superar la població de Badalona, que ha crescut en 2.451 habitants, passant de 223.506 a 225.957 en un any.

La cinquena posició és per Sabadell (218.300 habitants). Lleida i Tarragona ocupen la sisena i setena posició, amb 143.094 i 138.262 habitants respectivament. El top 10 de les ciutats més poblades de Catalunya el tanquen Mataró, Santa Coloma de Gramenet i Reus.

https://terrassadigital.cat/terrassa-supera-els-225-000-habitants-pero-ja-no-es-la-tercera-ciutat-mes-poblada-de-catalunya/

Terrassa tindria més de 250 mil habitants l’any 2041, segons l’Idescat

/0 Comentarios/en , /por

Terrassa guanyaria població els propers 20 anys i tindria més més de 250 mil habitants l’any 2041. Així ho diu l’Institut d’Estadística de Catalunya, l’descat, que acaba de publicar l’Estudi Projeccions de Població Municipals 2021-2041.

Segons l’informe, 644 municipis de Catalunya augmentaran el nombre d’habitants al llarg de les properes dues dècades. Terrassa guanyaria uns 35.000 ciutadans, i passaria dels 224 mil actuals als més de 258.000. Continuaria sent la població de la comarca amb més habitants. Sabadell en tindria una mica més de 246.000.

L’estudi també conclou que l’any 2041, un 61% de la població de la ciutat tindrà entre 16 i 65 anys, un 24,4% dels terrassencs tindrà 65 anys o més, i només un 14,6% dels residents tindrà entre 0 i 15 anys.

 

Som 224.474 terrassencs i terrassenques

/0 Comentarios/en , /por

El 2021 Terrassa va créixer en 363 persones més, arribant als 224.474 habitants. El saldo migratori ha duplicat l’experimentat l’any anterior, el de l’esclat de la pandèmia, malgrat estar lluny del volum assolit el 2019 que culminava 6 anys consecutius de creixement continuat. Aquest creixement, del 95,2 per cent s’explica per l’evolució desigual entre les arribades i les sortides a la ciutat.

Pel què fa a la procedència de les 9.588 persones nouvingudes durant el 2021, 3 de cada 4 eren de l’Estat espanyol. Amb tot, el 85,5 per cent, la regió metropolitana s’erigeix com la procedència principal, exactament el 25,8 per cent són originaris del Vallès Occidental. Per la seva banda el creixement natural de la població, entre naixements i defuncions, es manté per segon any consecutiu en negatiu i també per segona vegada en la història demogràfica moderna de la ciutat.

I tot això es pot trobar a la web de la ciutat amb un nou format que incorpora gràfics més dinàmics i interactius per aprofundir al detall en la dada que es busca. Una especial cura de la infografia de presentació d’aquestes dades per fer-les més entenedores i alhora facilitar-ne l’aprofundiment i la interpretació. Segons el Govern aquesta millora se suma a les iniciatives obertes de més transparència institucional, amb un canal més pròxim al ciutadà, més dinàmic i interactiu que el fa més accessible i comprensible.

Un estudi demogràfic preveu que Terrassa creixi uns 2.000 habitants cada any

/0 Comentarios/en , , /por

Terrassa podria experimentar un creixement demogràfic de prop del 10% durant la pròxima dècada. Així ho indica l’informe de Projecció Demogràfica – Horitzó 2033 realitzat pel Servei d’Estudis i Observatori de la Ciutat. Segons aquesta previsió, el municipi tindria uns 246.000 habitants d’aquí a 11 anys; 22.000 més dels que té ara.

Entre les principals conclusions, l’informe assenyala que aquesta tendència a l’alça es produirà bàsicament per l’elevat saldo migratori. És, en part, conseqüència directa dels desplaçaments que arribaran des de la ciutat de Barcelona, degut a l’impacte del preu de l’habitatge i els fenòmens de gentrificació i turistificació de la capital catalana.

D’altra banda, la previsió és que hi hagi un lleuger descens de la natalitat, degut als efectes negatius de la covid-19. Tanmateix, Terrassa continuaria creixent en nombre de residents, tot i que a un ritme inferior al dels últims anys. La tendència de creixement actual és de 3.300 habitants cada any, mentre que la previsió fins al 2033 és de 2.000 nous residents anuals.

La projecció demogràfica egarenca reflecteix un fet diferencial respecte al conjunt de Catalunya. Si bé l’envelliment de la població anirà en augment, en el cas de Terrassa també es produirà un rejoveniment de la ciutadania, degut a l’arribada de nous habitants d’entre 15 i 49 anys procedents de l’estranger i de l’àrea metropolitana.

Terrassa segueix sent la tercera ciutat catalana en nombre d’habitants

/0 Comentarios/en , /por

Terrassa continua sent, aquest 2021, la tercera ciutat de Catalunya en nombre d’habitants. El cens del padró municipal oficial a 1 de gener d’aquest any és de 223.011 persones. Només 5 la separen de la quarta població catalana, que és Badalona, amb 223.006 habitants. Molt lluny queden les dues primeres ciutats de la llista.

Barcelona encapçala el rànquing amb 1.636.732 persones, a gran distància de l’Hospitalet de Llobregat, que compta amb més de 264.000 inscrits al padró.

L’Idescat ha publicat aquest 23 de desembre les xifres oficials de població, resultants de la revisió del padró municipal que el Govern espanyol ha oficialitzat en l’últim tram d’aquest 2021.

Terrassa va superar la xifra dels 200.000 habitants al 2006 i va sobrepassar a Sabadell, que ara en té 216.204.

Pel que fa a la població resident a Catalunya, és de 7.739.758 persones a 1 de gener de 2021. Aquesta xifra representa un augment de 17.555 habitants respecte l’any anterior i consolida la tendència de creixement de la població, iniciada l’any 2015.

Adéu a les cabines telefòniques

/0 Comentarios/en , /por

A finals del 2018 quedaven repartits pels carrers de Terrassa, 72 telèfons públics, molts dels quals ubicats en les populars cabines telefòniques. A tot Catalunya n’hi ha unes 2.161. En acabar aquest 2021 deixaran de prestar aquest minvat servei i es podran retirar totes de la via pública.

Una disposició transitòria de l’avantprojecte de llei general de Telecomunicacions eximeix al govern espanyol de considerar-les servei universal i ja es podran treure dels carrers de tot l’Estat. La irrupció de la telefonia mòbil ha fet caure en desús aquests ja, vestigis del passat. Segons la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, el 88 per cent de la població espanyola reconeix no haver fet servir mai una cabina telefònica.

I només l’1 per cent n’ha utilitzat una durant l’últim any. Aquests telèfons registren una mitjana de 0,5 trucades al dia, una trucada cada dos dies. Més de la meitat de les cabines de tot l’Estat no registren ni una trucada l’any. De fet les cabines ja es poden retirar si així ho sol·liciten els Ajuntaments a la companyia. Segons un decret, fins ara havia d’haver-hi almenys un telèfon públic en municipis de més de 1.000 habitants, i un d’addicional cada 3.000 habitants.

Veient-les ara, són una mostra evident del desús en què ha caigut aquest servei que en el seu dia va servir per comunicar-se entre ciutadans. Una mostra de com un imprescindible element urbà, en un relatiu poc temps, ha esdevingut relíquia.

Terrassa superarà els 250.000 habitants el 2030

/0 Comentarios/en , /por

Terrassa arribarà als més de 253.000 habitants l’any 2030, un augment del 16 per cent pels pròxims 12 anys. Això representa un creixement anual de gairebé 3.000 habitants, exactament 2.892, entre l’1 i l’1,3 per cent cada any. Així es desprèn d’un estudi de projecció demogràfica que ha fet el Servei d’Estudis i Observatori de la ciutat, per conèixer l’evolució futura de la ciutat.

Un informe de referència perquè l’Ajuntament pugui donar la resposta més adequada a la necessitat de serveis i equipaments de la ciutat. Segons l’estudi aquesta tendència a l’alça es produirà bàsicament per l’elevat saldo migratori positiu, és a dir que arribaran més persones a viure a la ciutat que no pas les que en marxaran. Mentre que la natalitat es mantindrà estable i fins i tot disminuirà durant els pròxims sis anys i després s’estabilitzarà.

Per la seva banda la mortalitat creixerà a causa de l’augment de l’esperança de vida en edats més avançades. Actualment a Terrassa tot i haver-hi un clar envelliment de la població per damunt dels 65 anys o més, i un sobreenvelliment que supera els 75 anys, aquest envelliment es contrarestarà proporcionalment amb l’arribada de població en edats més joves, d’entre els 15 i els 49 anys.

Tot i això el pes de la gent gran en el conjunt de la població terrassenca serà el 2030 del 19 per cent, més gran que el pes de la població de joves que serà del 17 per cent. Per tant l’estudi conclou que d’aquí a dotze anys l’estructura demogràfica no serà tant envellida en comparació amb d’altres ciutats de la província.

L’estudi destaca que cada vegada les dones tenen fills en edats més avançades i tot i tenir en compte el saldo migratori de gent jove, la recuperació de la natalitat es produirà més a mig-llarg termini, justament a causa d’aquests retards en la maternitat. Per tant l’informe augura un envelliment de la població pels pròxims 12 anys simultàniament amb un rejoveniment, amb l’increment de joves provinents de l’estranger i de l’àrea metropolitana.

 

L’informe de projecció demogràfica destaca que totes aquestes xifres són aproximades i que s’hauran de revisar anualment contrastant amb dades reals del Padró Municipal. I afegeix que molts d’aquests components demogràfics són molt sensibles a la situació socioeconòmica de cada moment, més depenents del canvi de cojuntura i especialment del saldo migratori.