Entradas

Manel Tórtola novel·la la història dels maquis després de la guerra civil

/0 Comentarios/en , /por

Els maquis, guerrillers opositors al franquisme, protagonitzen una nova novel·la històrica. L’activista social Manel Tórtola presenta “El Perlas en la Guerra Civil”. El llibre comença a explicar la vida del cap d’una de les partides. És la preqüela del que serà la trilogia “Estraperlo, Guardia Civil y Maquis”.

El seu oncle va prendre part de la resistència armada en la guerra civil. El que va néixer com la idea d’escriure un text que relatés la seva història, es va transformar en un projecte d’investigació d’anys de durada.

Tots els textos són autopublicats. La preqüela serà llançada dimarts 15 d’agost com un llibre digital gratuït a través d’Amazon i Kobo. Per la seva part, la primera entrega de la trilogia estarà disponible en paper i digital a mitjans de setembre.

Joan Rigol presenta el llegat polític de Manuel Carrasco i Formiguera

/0 Comentarios/en , , , /por

Òmnium Cultural presenta el llibre sobre Manuel Carrasco i Formiguera. Pensament i Acció, de l’historiador Lluís Duran. La presentació a la Factoria Cultural ha comptat amb la presència de l’expresident del Parlament de Catalunya, Joan Rigol. També hi han participat l’expresident d’Òmnium Terrassa, Alfons Conesa i l’expresident d’Unió Democràtica a Terrassa, Ignasi Puig.

El llibre és la biografia d’un dels polítics de la primera meitat del segle XX, que més empremta ha deixat al país. Afusellat en mans del franquisme durant la Guerra Civil, és una figura cabdal per entendre el passat i present del catalanisme. Lluís Duran descobreix la biografia i el llegat polític d’un home que literalment va deixar la vida en la defensa del país.

L’ANC, el Consell Local per la República i la llibreria La Temerària han col·laborat en l’organització.

Retornen les restes de Joan Guil, un soldat republicà mort l’any 1938, al Complex Funerari Municipal de Terrassa

/0 Comentarios/en , , /por

Les restes de Joan Guil, soldat republicà mort durant la batalla de l’Ebre, han estat retornades al Complex Funerari Municipal de Terrassa aquest dissabte al matí. Nascut a Almeria l’any 1908, va ser identificat de la fossa del mas de Santa Magdalena, a Móra d’Ebre, a finals de 2022.

Joan Guil Ibáñez ha estat la tercera persona identificada genèticament de la fossa més gran que s’ha obert fins ara a Catalunya gràcies a un programa d’identificació vigent des de 2016 i impulsat per la Generalitat de Catalunya, el Departament de Justícia, la Direcció General de Memòria Democràtica i el Departament de Salut a través de l’Hospital Universitari Vall d’Hebrón. Amb aquest cas, ja són 19 les persones que han estat identificades.

Qui ha fet possible aquest retorn de les restes de Joan Guil ha estat la seva neta, l’Anna Maria Guil, que arrel d’una notícia sobre la fossa de Santa Magdalena, el 2021 va engegar el procés de recuperació de les despulles del seu avi.

un acte que ha comptat amb Ona Martínez, regidora de Memòria Democràtica, del director general de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya, així com membres de la família Guil que han barrejat sentiments de tristesa amb els d’alleujament per, d’una vegada per totes poder tancar una ferida que portava massa temps oberta.

Un estudi identifica 51 noves víctimes de les fosses de la Guerra Civil

/0 Comentarios/en , /por

El Centre d’Estudis Històrics de Terrassa ha identificat 51 noves víctimes de la fossa comuna de la Guerra Civil que hi ha al Cementiri. L’estudi identifica almenys dues fosses i revela que entre el juliol de 1936 i el gener de 1939 hi van ser enterrades un mínim de 263 víctimes relacionades amb el conflicte, de les quals se n’han identificat 194. A partir de la recerca feta s’han pogut identificar 51 noves víctimes que fins ara constaven com a no identificades o bé com a enterrades a la fossa comuna general. Algunes de les famílies ja van ser informades el 1941, però no les dels soldats republicans vinguts d’altres punts d’Espanya.

L’estudi, obra de Marcel Taló Martí i Dani Claveria Rodulfo, ha estat documental. L’exhumació no és necessària perquè la majoria de víctimes ja van ser exhumades el 1941 i les fosses van ser reutilitzades posteriorment.

Els estudis històrics indiquen que no hi ha més fosses comunes al terme municipal de Terrassa.

L’Ajuntament ha ha destinat a aquest estudi 3.000 euros procedents d’una subvenció del Ministeri de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica. Es pot consultar per internet al web municipal.

Soldats republicans enterrats a la Fossa Comú

  • En total: 107
  • Identificats a la fossa comú: 83
  • No identificats a la fossa comú: 5
  • Enterrats en nínxols: 19

Víctimes de la repressió a la reraguarda (Fosses 4 i 5)

  • En total: 175
  • Identificats: 111
  • No identificats: 64
  • Possibles identificats a partir de la recerca: 51

Josefina Comas: 105 anys d’humanitat

/0 Comentarios/en , /por

El passat 2 de maig la Josefina Comas va celebrar 105 anys de vida, convertint-se així en l’Àvia de Terrassa per ser la persona més gran de la ciutat. En aquest temps, la Josefina ha gaudit d’un fill i dues filles, una de les quals la desapareguda actriu Àngels Poch que ara dona nom a la sala del Teatre Principal. També gaudeix de 9 néts i 15 besnéts.

La Josefina pensa que cuidar i preocupar-se de tota aquesta família, s’ha convertit en un dels secrets per arribar a la seva edat. La Josefina recorda amb lucidesa 105 anys de vivències de la seva joventut, orfe als 11 anys. D’una guerra civil de la qual encara guarda les pitjors experiències o de l’arribada a Terrassa el 1943, en la casa del barri del segle XX que encara conserva.

Amb aquesta ja és la segona pandèmia que supera. La grip espanyola es va endur el seu pare quan ella tenia 2 anys. Ara, la fervent defensora del món casteller i que sovint encara cuina per a tota la família, viu el seu dia a dia cuidant de les plantes i gaudint del pati on les té. Però sobretot, recorda que aviat recuperarà, com abans, les grans visites familiars plenes d’amor i companyia.

Un estudi permetrà conèixer al detall la fossa comuna de la Guerra Civil al cementiri de Terrassa

/0 Comentarios/en , /por

La fossa comuna de la Guerra Civil al Cementiri de Terrassa serà l’objecte d’un estudi just quan fa 82 anys del final de la guerra.

L’estudi vol conèixer al detall la fossa o fosses de la confrontació que hi ha a la ciutat. Actualment ni tan sols se sap del cert si n’hi ha més d’una, ni si totes les persones que hi van ser enterrades estan identificades. S’estima que hi ha un centenar de persones, tant civils com militars, i dels dos bàndols, però no s’hi ha fet mai cap estudi en detall.

Aquesta serà la tercera actuació que es fa a la fossa comuna del Cementiri Municipal. Després de la guerra s’hi van fer dues actuacions: una el 1941 i l’altra el 1958, per traslladar algunes restes al Valle de los Caídos, però pràcticament no hi ha registres ni documentació al respecte.

L’actuació, que es fa en col·laboració amb el Centre d’Estudis Històrics de Terrassa i s’inscriu dins del programa de Memòria Democràtica, està finançada per una subvenció de 3.000 euros del Ministeri de la Presidència.

L’estudi de la fossa comuna s’inscriu en un conjunt d’accions com l’anàlisi del cost humà de la Guerra Civil a Terrassa, presentat el passat gener i que posava nom i cognom a les 1.711 víctimes terrassenques de la guerra.

Més enllà d’aquest estudi, es faran també tasques de geolocalització i prospecció i, si es donés el cas, d’exhumació. Tot, segons l’Ajuntament, per avançar cap al ple coneixement dels fets, per justícia i per respecte a les víctimes de la guerra.

Ajuts del govern espanyol per a un projecte d’exhumació de fosses de la Guerra Civil a Terrassa

/0 Comentarios/en , /por

El Ministeri de Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica ha concedit subvencions a quatre projectes de localització, exhumació i identificació de persones enterrades en fosses comunes a Catalunya. A més, s’han aprovat subvencions per a uns altres vuit projectes de recuperació de la memòria democràtica.

Una part d’aquests ajuts es destinarà a associacions, fundacions i altres entitats privades sense ànim de lucre, a més d’universitats i organismes públics d’investigació, així com a les agrupacions de persones físiques que tinguin incorporats entre els seus objectius o activitats els relacionats amb la recuperació de la Memòria Democràtica i el reconeixement de les víctimes de la Guerra Civil i de la Dictadura.

Una altra part serà per a vuit projectes, dels quals dos se centren en estudis i investigacions relatives a la recuperació de la memòria democràtica, uns altres dos a l’organització de cursos, jornades, conferències, exposicions i a publicacions i quatre tenen a veure amb la recopilació, conservació, estudi i difusió del patrimoni documental escrit, oral i audiovisual.

Finalment, hi ha encara unes altres tres subvencions concedides a la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) per a actuacions relacionades amb la Memòria Democràtica:  a Terrassa, Polinyà i Torelló. Aquests diners, un total de 750.000 euros, seran per finançar les actuacions que duguin a terme els ajuntaments per investigar, localitzar, exhumar i identificar persones desaparegudes en fosses de la guerra civil i el franquisme. Són treballs relacionats amb la investigació, recopilació d’informació i prospecció.

Un estudi publicat per l’Ajuntament revela que la Guerra Civil va causar 1.177 morts a Terrassa

/0 Comentarios/en , , /por

La Guerra Civil espanyola va causar a Terrassa un total de 1.177 víctimes mortals. És la principal dada de l’estudi presentat aquest dimarts, 26 de gener, dia en què es commemora el 82è aniversari de l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat. La investigació, liderada per l’historiador Josep Lluís Lacueva, indica que la gran majoria de les morts van ser de milicians i combatents republicans. En són 842, un 71,5% del total; una xifra que contrasta amb les 27 defuncions (un 2,3%) de l’exèrcit nacional.

El còmput de baixes registrades entre el 36 i el 39 a causa del conflicte bèl·lic es completa amb les 306 víctimes civils que van morir per causes diverses, com ara la repressió a la rereguarda, la violència revolucionària o en els bombardejos a ciutats com Barcelona o Granollers. L’estudi ja es pot consultar al portal de dades obertes de l’Ajuntament, amb estadístiques que demostren que la majoria dels combatents van perdre la vida en edats molt joves.

L’Ajuntament fa una crida a la ciutadania per aportar qualsevol informació que pugui ajudar a ampliar les dades actuals, destacant la importància d’aquest exercici de memòria històrica. L’estudi sobre el cost humà de la Guerra Civil a Terrassa complementa la base de dades existent sobre les víctimes del feixisme a la ciutat i augmenta a 4.748 el nombre de persones que van patir d’alguna forma les conseqüències de la dictadura. En aquest sentit, s’està treballant per ampliar encara més aquest registre a partir de centenars d’informes personals que s’han trobat a l’Arxiu Històric i que estan ara en procés de classificació.

La revista Vallesos reivindica el paper clau de Terrassa en el teatre amateur de Catalunya

/0 Comentarios/en , /por

El Vallès és el motor del teatre amateur a Catalunya i Terrassa la locomotora. Aquesta és la conclusió del nou número de la revista Vallesos, titulada ‘Al Vallès s’alça el teló’. Es tracta d’una edició dedicada al teatre no professional de la comarca que s’ha presentat a la Biblioteca Central aquest dijous al vespre. El dramaturg terrassenc Eloi Falguera ha estat l’encarregat de coordinar un número que dedica més de 80 pàgines a un tema que mai s’havia tractat amb tanta profunditat.

En l’acte també hi ha intervingut l’historiador terrassenc Josep Puy, autor d’un article sobre Crisel Losada, una refugiada basca que va passar la Guerra Civil a Terrassa i que és només un exemple dels milers de persones que van haver de fugir a Catalunya des d’Euskadi.

Dos grups de teatre amateur de la ciutat, Qollunaka i Amics de les Arts, han amenitzat d’una presentació que ha aplegat una seixantena de persones i ha estat encapçalada per l’alcalde Jordi Ballart.

‘Al Vallès s’alça al teló’ és el número 18 d’aquesta revista iniciada l’any 2011. Vallesos publica dos números l’any: un per hivern i primavera, l’altre per estiu i tardor.

La CUP vol recuperar el refugi antiaeri del Mercat de la Independència com a museu

/0 Comentarios/en , /por

Sota les parades del Mercat de la Independència hi ha, encara que és poc conegut, un refugi antiaeri. Es va construir el 1938, a les acaballes de la Guerra Civil. Durant molts anys va servir de magatzem del mercat però ara està gairebé en desús.
La CUP, però, vol treure-li la pols, donar-lo a conèixer, adaptar-lo perquè sigui visitable i que sigui un espai més del Museu de Terrassa. Ho proposarà al proper ple municipal.

La CUP considera que l’adaptar aquest espai i museïtzar-lo té un cost relativament petit. S’haurien de solucionar les humitats que té i fer-hi una tasca de conservació que podria dur a terme la mateixa brigada del servei municipal de neteja.

El refugi antiaeri del Mercat de la Independència és un passadís que estava dissenyat perquè arribés fins l’Ajuntament. Finalment només es va construir fins a la meitat del Raval de Montserrat. Les obres del pàrquing subterrani el van enderrocar i només s’ha conservat l’espai del mercat, uns vint metres. A Terrassa es conserven dos refugis antiaeris més: un a l’Escola Pia i l’altre al convent de les Josefines.