Entradas

‘Terrassa amb Palestina’ es manifesta contra la guerra a la Franja de Gaza

Amb el lema «Parem el genocidi a Palestina! Fi al comerç d’armes i a les relacions amb Israel«, dissabte ‘Terrassa amb Palestina‘ va reunir centenars de persones a la ciutat per manifestar-se en contra de la guerra a la franja de Gaza. El recorregut va anar parant davant d’aquelles seus que d’alguna manera contribueixen en el desenvolupament del conflicte.

Dissabte 20 de gener va ser el dia escollit per la Xarxa Solidària contra l’Ocupació de Palestina per organitzar conjuntament a tot l’Estat una manifestació simultània per exigir al govern de l’Estat mesures concretes i efectives contra la guerra a la Franja de Gaza. A Terrassa, l’entitat adherida a la plataforma, ‘Terrassa amb Palestina’, ha contribuït amb aquesta iniciativa convocant a la ciutadania a una manifestació que ha tingut com a punt de partida el monument a la Dona de la ciutat.

La manifestació ha recorregut l’avinguda 22 de juliol des del monument de la Dona, passant per l’estació del Nord fins a arribar a la plaça del Vapor Ventalló, passant pels carrers de Cervantes, Sant Llorenç, Sant Isidre, el Passeig i el carrer Nou de Sant Pere.

Novament, establiments comercials que, segons els convocants, són còmplices de l’actuació d’Israel sobre Palestina han estat assenyalats en el transcurs de la manifestació.

Diana Lustrova, una menor ucraïnesa refugiada, demana ajuda per quedar-se a Terrassa

La Diana Lustrova és una noia ucraïnesa que va arribar a Terrassa el 9 de març de 2022. Té 16 anys. És òrfena de pare i mare i a Nikopol vivia amb una família que té fills biològics i altres d’acollida. ​

A través de l’ONG TANU (Terrassa Ajuda els Nens d’Ucraïna) va aconseguir fugir de la Guerra. El dia 13 del mateix mes, la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) va emetre una resolució on deia que la custòdia legal d’aquests menors refugiats la tenia la Generalitat i la cedia a les famílies catalanes d’acollida.

Però el passat dia 2 de gener de 2024, l’entitat els va comunicar que aquests menors han de tornar al seu país. La família d’acollida terrassenca i la directora de l’Institut Ègara on la Diana estudia 4t d’ESO s’han posat en contacte amb advocats, amb els Mossos d’Esquadra, amb la DGAIA i amb la Fiscalia de Menors per evitar el retorn. Fins i tot han parlat amb consolat d’Ucraïna i els han dit que no hi ha cap ordre d’extradició.

El 5 de gener la Fiscalia de Menors va emetre una resolució instant a la DGAIA a revisar el cas.

La Diana sap que l’estada a Terrassa és temporal però no vol tornar al seu país mentre duri la guerra i denuncia abusos i maltractaments per part de la família ucraïnesa d’acollida.

Dels més de 90 nens i joves que van arribar el 2022 a Terrassa i altres poblacions veïnes, ara només en queden una vintena. La resta ha tornat al seu país.

A Catalunya hi ha un germà de la Diana (no biològic però que vivia a la mateixa família de Nikopol) que es diu Oleg (12 anys) i que viu ara acollit a Palau-solità i Plegamans. Ell tampoc hi vol tornar.

Cas Diana, Nena Que Ha De Tornar A Ucraïna 5 Cas Diana, Nena Que Ha De Tornar A Ucraïna 4 Cas Diana, Nena Que Ha De Tornar A Ucraïna 3 Cas Diana, Nena Que Ha De Tornar A Ucraïna 2 Cas Diana, Nena Que Ha De Tornar A Ucraïna 1

Accions de boicot a Terrassa pel conflicte bèl·lic a la franja de Gaza

Diverses entitats i associacions preocupades i indignades per la situació bèl·lica que s’està vivint a la franja de Gaza, s’han concentrat arreu del territori català per manifestar el seu rebuig contra la guerra. A Terrassa, a les portes del supermercat Carrefour del sector Montserrat s’ha convocat una concentració per fer una crida al boicot a aquesta cadena d’origen francès.

El desconeixement -per part de la societat- de quines empreses tenen presumptament vincles amb Israel és total, per això des d’aquestes associacions solidàries reivindiquen aquestes actuacions.

El moviment de Boicot, Desinversions i Sancions és una campanya mundial que, de la mateixa manera que es va fer amb la de Sud-àfrica de l’apartheid, busca a través de les accions individuals i col·lectives, pressionar i aïllar a Israel de manera internacional.

L’Ajuntament avançarà els fons de cooperació del 2024 per a la crisi humanitària de Gaza

L’Ajuntament de Terrassa avançarà una part del fons del 2024 de cooperació internacional a la crisi a la Franja de Gaza. Els aproximadament 40.000 euros del 2023 ja s’han exhaurit, entre altres, amb emergències com el terratrèmol del Marroc.

Davant el desastre humanitari que s’està produïnt pel conflicte entre Israel i Palestina, el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament ha engegat una campanya en la que demana als ajuntaments, institucions i societat civil que s’hi sumin.

El conflicte a la Franja de Gaza ja ha causat més de 13.000 morts, el 68% dels quals són dones, nens i gent gran. Aquest dimecres s’ha acordat el primer alto al foc per a l’intercanvi de presoners. El president Pedro Sánchez té previst viatjar a la zona aquest dijous.

Les aportacions al Fons Català de Cooperació es poden fer amb transferència o amb un bizum al 08460.

Nou testimonis expliquen en una mostra la diàspora palestina de 1948

L’exposició «Imatges contra l’oblit», memòria històrica palestina, arriba a l’Arxiu Comarcal, per recordar la Nakba, la catàstrofe que van viure 800.000 palestins el 1948, quan van haver d’abandonar casa seva per la creació de l’Estat d’Israel. Nou testimonis que viuen a Catalunya recorden la diàspora de les seves famílies a través de la memòria i d’objectes recuperats.

Uns dos-cents alumnes de l’Escola Vedruna Vall i del Sagrat Cor participen en una una xerrada complementària a la mostra sobre la història de Palestina. Una activitat educativa que s’ha vist superada per l’actualitat del conflicte a Gaza. Una guerra que ja s’ha cobrat més de 3.000 víctimes, desenes de milers de ferits i 4.800 edificis destruïts que deixen més d’un milió de palestins encerclats sense que hi arribi l’ajut humanitari.

Un helicòpter presideix al MNACTEC la mostra ‘Bombers 40 anys’

El primer helicòpter que van fer servir el cos de bombers català en l’extinció d’incendis és l’element estrella de l’exposició «Bombers 40 anys». Una mostra que obre avui al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya a Terrassa sobre la trajectòria dels cos de Bombers de la Generalitat. L’exposició repassa quatre dècades d’història de la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament, explicant els orígens i l’evolució del cos a partir de vestits, camions, una motobomba del tipus Montserrat o un ràcord, un dispositiu català que per primer cop s’adaptava a totes les mànegues.

A tot això s’hi suma l’helicòpter comprat el 1983 a Alemanya i que només a Catalunya NO es va utilitzar per a la guerra, sinó per a tasques de salvament. «Bombers 40 anys» impulsada per una comissió de bombers voluntaris i retirats, per difondre i conservar el patrimoni del cos, ja ha passat per Puigcerdà, Berga i Vic. Després de Terrassa la mostra arribarà a Manresa on hi ha un projecte a llarg termini de construcció d’un museu estable per als bombers.

Terrassa té bombers des del 1879. Els diferents serveis de Catalunya es van unificar el 1980. El cos més antic i més gran de l’estat espanyol que a l’estiu arriba als 5.000 efectius. La mostra es podrà veure fins al setembre.

 

A la recerca d’un pis de lloguer

Crida desesperada per aconseguir un habitatge de lloguer. La Yúlia Dorofieieva i la seva família, és una refugiada a Terrassa de la guerra d’Ucraïna. Des del passat mes de març viuen en una casa cedida però ara busquen un habitatge de lloguer que podrien pagar fins a 600 euros, gràcies a la feina del seu marit. Però les exigències per un contracte de lloguer són màximes.

La Yúlia visita Terrassa des dels 8 anys gràcies a una família que la va acollir durant les vacances d’estiu i d’hivern. En esclatar la guerra d’Ucraïna va decidir fugir amb el seu marit i el seu fill Sava. Ara només reclama més confiança per aconseguir un pis de lloguer, reprendre la seva vida a Terrassa i no haver de plantejar-se el retorn a Ucraïna.

YúliaIyúlia 1

Quatre periodistes terrassencs expliquen la seva experiència a la guerra

Com es mou un equip de televisió per informar sobre una guerra? I com es forma i s’envia als periodistes per cobrir un conflicte bèl·lic? Aquestes i moltes preguntes més són les que han intentat respondre aquest dilluns a la Universitat Politècnica de Terrassa quatre periodistes terrassencs que han cobert per a TV3 la guerra d’Ucraïna, entre d’altres conflictes a tot el món.

Juan Carles Peris com a cap de la secció d’Internacional, l’experiència com a corresponsal d’Esteve Soler, i els dos reporters que recentment els hem pogut veure a Ucraïna, Òscar Armengol i Lluís Caelles, han participat d’un debat que ha omplert la sala d’actes de la Universitat.

A la xerrada s’ha pogut conèixer el dia a dia d’uns corresponsals de guerra que sovint arrisquen la seva vida per transmetre unes cròniques fidels a la realitat que viuen. L’acte, presidit pel director de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual, Xavier Roca, forma part de les activitats organitzades amb motiu del 120è aniversari de la UPC a Terrassa.

eseiaat periodistes ucraïna eseiaat periodistes ucraïna eseiaat periodistes ucraïna

Un cicle sobre la Guerra Civil Espanyola porta una mostra al Castell Cartoixa sobre la rereguarda del conflicte

La sala d’exposicions del Castell Cartoixa acull fins l’estiu «Més enllà de les trinxeres», una col·lecció fotogràfica d’Alec Wainman, un jove alemany voluntari per ideals a la Guerra Civil Espanyola. La mostra d’unes 150 fotografies, ha estat elaborada pel Museu d’Història de Catalunya a partir de més de 1.600 negatius que formen part del llegat familiar dels Wainman. Una exposició que dona una visió diferent de les conegudes fotografies de destrucció i mort de soldats en el front.

La mostra forma part del cicle d’activitats «La guerra dels civils, la vida a rereguarda», organitzat pel Centre d’Estudis Històrics de Terrassa (CEHT) per difondre les novetats sobre aquest període històric. Un cicle que inclou visites guiades, xerrades, cinefòrum i noves aportacions històriques al voltant de la Guerra Civil Espanyola i de la recuperació de la memòria democràtica. També es fan tallers per a escolars per aprofundir en la feina dels historiadors sobre el període del franquisme i la postguerra.

Terrassa segueix solidaritzant-se amb el poble ucraïnès amb una revisió oftalmològica per a infants

Aquest dissabte al matí l’Institut Català de Retina ha organitzat, juntament amb la Fundació Martí Bonet contra la ceguera i l’ONG Terrassa amb els nens d’Ucraïna, una revisió ocular per als nens ucraïnesos que acaben d’arribar a la ciutat de Terrassa. Des de la seva arribada a la ciutat el passat 8 de març estan vivint amb una família d’acollida.

La seu de l’Institut Català de Retina de Terrassa, ubicada al carrer del nord, ha estat l’espai per a que un total de 98 nens i nenes d’entre sis i disset anys facin la revisió ocular acompanyats de les seves famílies d’acollida temporal. Després del llarg i obligat viatge els organitzadors han pogut reunir tots els nens acollits a la ciutat.

Una prova que consistia en el visionat d’una lletra col·locada en diferents posicions amb l’objectiu de detectar si els infants necessiten o no portar ulleres. Si en la prova es conclou que hi ha baixa visió la Fundació contra la ceguera Martí Bonet els proporcionarà les ulleres. Mitjançant aquestes proves es calcula el tipus de graduació visual de cada infant i els resultats es traspassen a mans dels serveis mèdics, que acabaran de diagnosticar individualment cada cas.

Uns infants que fa tan sols tres setmanes que són a Catalunya i que tenen molt present el que passa al seu país d’origen. Veurem si, per fi, acaba la guerra i tot es pot veure amb uns altres ulls.