Entradas

L'exèrcit D'islància

L’Exèrcit d’Islàndia s’acomiada dels escenaris aquest dissabte

/0 Comentarios/en /por

El grup terrassenc L’Exèrcit d’Islàndia toca aquest dissabte, 26 de març a les 10 de la nit a la sala Fred Astaire, dins del cicle Terrassa Música Modera. Serà el darrer concert de la banda i estarà ple de sorpreses. D’aquesta manera, i després de 13 anys voltant per Catalunya, el grup tanca a casa una etapa.

La formació, a través de les xarxes, explica que serà una actuació molt especial i agraeix a totes les persones que d’alguna manera han col·laborat amb ells al llarg de la seva trajectòria, recorden els grups amb els quals han compartit local d’assaig i també mencionen les persones que hi van formar part en el passat: David Amat i Cristina Vallribera. Aquestes dues persones, anuncien, podrien pujar a l’escenari dissabte.

El mateix alcalde, Jordi Ballart, ha anunciat el concert de dissabte a les seves xarxes i anima la ciutadania a assistir-hi.

Formació creada el 2009

L’Exèrcit d’Islàndia va néixer a finals de 2009 a Terrassa. Ara està format per  Mario Clares (bateria), Raúl Barbero (baix), Jordi Ibáñez (veu i guitarra) i Rubén Martínez (guitarra). De seguida graven les seves primeres cançons i les pengen a la xarxa, a la llavors tan en voga xarxa Myspace. El seu pas per l’edició de 2010 del concurs Sona 9 (on arriben fins les semifinals) és l’aperitiu de l’edició de la seva primera referència, “El regne mineral” (2013), gravat per Juanma Villanueva. Immediatament després musiquen el conte de Carlos Robles “Último peón de reina” i participen en la perfomance que el representa al Parc Audiovisual de Catalunya. “Atraccions” (2016) serà el seu segon àlbum, segurament més caleidoscòpic, i amb Cristina Vallribera als teclats, veu i violí (substituint Núria Jaouen).

Produït per Albert Palomar al seu estudi de Manresa, explora diversos camins fins ara inèdits per al grup. I després del parèntesi que suposa la covid, l’entrada de Mario Clares a la bateria i els canvis que porta la paternitat per a alguns membres del grup, graven “Pluja per calmar la set” amb Pol Corral, que ha aparegut aquest novembre, un treball més orgànic i contundent però amb una creixent presència de teclats.