Entradas

Les restes del militant antifranquista Cipriano Martos tornen a Huétor-Tajar 50 anys després de la seva mort

/0 Comentarios/en , /por

El militant antifranquista Cipriano Martos ha tornat a casa 50 anys després de la seva mort. Les seves restes descansen finalment al cementiri de Huétor-Tajar, el seu poble natal, a Granada. La consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart, ha entregat les restes identificades al seu germà, Antonio Martos. Ha estat en un acte organitzat per la família i l’entorn celebrat a la Casa de la Cultura de la localitat. Posteriorment, els familiars han reinhumat novament les despulles de Martos al panteó familiar. Allà hi estan enterrats també els seus pares.

Les tasques d’intervenció arqueològica per recuperar les restes de Martos van començar el passat desembre. Emmarcades en el Pla de fosses 2020-22 de la Generalitat. El 10 de gener l’equip arqueològic va confirmar que, dels quaranta-un individus exhumats, un era compatible tant amb les característiques físiques de Cipriano Martos (sexe, edat, dimensions, ferides) com amb les espacials de la fossa (columna de la fossa i profundidat). Les despulles es van traslladar al laboratori per iniciar els estudis antropològics i genètics. Se’n van extreure mostres genètiques i es va encreuar dades amb les dels familiars inscrits al Programa d’identificació genètica. Els resultats de les proves genètiques i antropològiques van ratificar que les restes es corresponien amb les de Cipriano Martos. Ell ha esdevingut la vintena persona exhumada identificada a Catalunya des de la creació del Programa d’identificació genètica, el 2016.

Obrer i sindicalista mort sota tortura

Cipriano Martos va ser un obrer i sindicalista espanyol d’origen andalús que va néixer l’any 1942 al poble Huétor-Tajar de Granada. Va emigrar, cercant feina, a Morón de la Frontera. Després a Terol, Sabadell, Terrassa i Reus. Va tenir diversos oficis: jornaler, miner, treballador al tèxtil i, finalment, paleta. Va ser detingut, torturat i executat per la Guàrdia Civil després d’haver estat acusat de propaganda il·legal i de pertànyer al Front Revolucionari Antifeixista i Patriota (FRAP). Va morir el 1973 després d’haver ingerit àcid sulfúric durant un interrogatori sota tortura. El cos de Martos va ser enterrat en una fossa de beneficència del Cementiri General de Reus, sense permetre que la família assistís a la inhumació ni que s’emportés les restes a la seva terra d’origen.

L’equip Viladosat representarà Catalunya a la final del concurs de minisatèl·lits CanSat

/0 Comentarios/en , /por

L’equip VILADOSAT, format per alumnes de l’institut de secundària Viladomat de Barcelona, han estat els guanyadors de la final catalana del concurs CanSat de disseny, construcció i llençament de minisatèl·lits. Els estudiants representaran ara a Catalunya en la final estatal que es farà del 19 al 21 de maig a Granada.

Tres tribunals d’experts de l’Escola Superior d’Enginyeria Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa, han analitzat aquest dimecres els 18 projectes finalistes, escollits entre 71 equips d’instituts de secundària inscrits en el concurs. Els projectes de minisatèl·lit que no poden superar la mida d’una llauna, es van llençar el passat dissabte en tres cohets, de l’Associació Cosmic Research, des de l’aeroport d’Alguaire, a Lleida.

Els alumnes han d’analitzar i interpretar els resultats obtinguts d’una manera crítica, prendre mesures com la temperatura de l’aire o la pressió atmosfèrica, i portar a terme una missió científica. Tot en una simulació com si fos real, on s’evalua la tècnica utilitzada i es valoren els resultats i el treball en equip.

Al concurs CanSat hi han participat 130 estudiants d’ESO, Batxillerat i Formació Professional. Una convocatòria consolidada que promou i fomenta les vocacions científiques i tecnològiques per a joves promeses en enginyeria. Per tercera vegada el concurs de l’Agència Espacial Europea, ha estat organitzat per la Universitat Politècnica, en col·laboració amb l’Institut d’Estudis Espacials i la participació dels Departaments d’Ensenyament, Empresa i Treball.

Els Abruceneros celebren la 48a Romeria a la Torre Mossèn Homs

/0 Comentarios/en , , /por

Centenars de terrassencs d’Abrucena, un poble d’Almeria a prop de la província de Granada, han participat aquest cap de setmana a la Torre Mossèn Homs, de la 48ena edició de la Romeria dels Abruceneros de Terrassa, organitzada per la Hermandad Sant José de Abrucena en Terrassa. Durant dos dies hi han hagut activitats per a tots, des de la tradicional Missa Rociera amb el Coro Rociero Sant José, fins als contacontes pels més petits i diverses actuacions musicals. Tot plegat al voltant de la devoció a Sant José que s’ha instal·lat en una ermita.

Als actes hi han participat Els Bandolers de Terrassa i el grup sardanista Sant Pere Nord i Treure Ball. També s’ha fet una paella per a 700 persones. Abrucena és un poble de més d’un miler d’habitants situat a la falda nord de Sierra Nevada. A partir de la dècada dels 60 del segle passat, els seus habitants van impulsar el futur d’empreses i fàbriques catalanes, també a Terrassa. Amb aquesta Romeria celebren el retrobament amb els actuals Abruceneros vinguts d’Andalusia, per compartir origen i devoció religiosa.

Terrassa torna a copresidir el Consell Rector de la xarxa de ciutats innovadores Red Innpulso

/0 Comentarios/en , , /por

L’alcalde de Terrassa i copresident de la Red Innpulso, Alfredo Vega, ha copresidit aquest dijous el Consell Rector de l’Asociación Red Innpulso (ARINN) Red de Ciudades de la Ciencia y la Innovación, conjuntament amb l’alcalde d’Èrmua i copresident de la Red Innpulso, Juan Carlos Abascal. L’acte ha tingut lloc al Saló de Plens de l’Ajuntament de Granada.

Terrassa compta des de l’any 2010 amb el guardó de Ciudad de la Ciencia y la Innovación, un distintiu que atorga el Ministerio de Economia y Competitividad de l’Estat espanyol a aquelles ciutats que fan una aposta decidida per la innovació com a model integral. En aquest temps, el compromís de Terrassa amb la Red Innpulso, la xarxa de Ciutats de la Ciència i la Innovació, ha estat ferm i s’ha concretat tant en la participació activa de la ciutat en les actuacions que s’han derivat de la xarxa, com en l’assumpció del lideratge d’un dels grups de treball, aquell que es dedica a la modelització de la innovació en ciutats, el Grup 3.

Des de juny de 2017, Terrassa assumeix la copresidència de la xarxa, juntament amb la ciutat d’Èrmua.