Entradas

Arrenca la privatització del servei d’autobusos

/0 Comentarios/en , , /por

L’Ajuntament eleva al Ple l’aprovació de l’expedient per a la contractació de la nova concessió del servei d’autobusos. Aquest és el primer pas per a un canvi de gestió que passa d’un model de societat mixta a la modalitat de concessió.

En l’actualitat l’Ajuntament gestiona el servei de forma indirecta amb un contracte amb una societat mixta formada per Transports Municipals d’Ègara, TMESA, i l’Ajuntament de Terrassa. La Corporación Espanyola del Transporte S.A. del grup AVANZA, disposa del 80 per cent del capital de l’empresa mentre que l’Ajuntament decideix sobre un 20 per cent.

Amb la nova concessió el servei passarà a gestionar-se a través d’un operador privat al qual se li transfereixen els riscos d’oferta i demanda. Això suposa diversos avantatges com una menor fluctuació de les aportacions municipals ja que es fixa un preu i s’adjudica per un període de 10 anys.

L’operador privat aporta solucions tecnològiques avançades en la gestió i desapareixen les limitacions legals per a la contractació de personal, materials i despeses sobrevingudes. Amb la nova contractació del Servei d’autobusos urbans que podria entrar en vigor d’aquí a dos anys, comportarà una remodelació de tot el servei i l’augment de freqüència i línies.

D’altres punt del pròxim ple i que fan referència al transport públic és el finançament per a la compra per 350.000 euros, de dos microbusos. Un per a la línia L15 que uneix Can Parellada i Les Fonts i l’altre per substituir el cotxe que dona servei a la L13 entre la Rambla i Can Gonteres.

Per tot això també s’aprova una nova pròrroga amb TMESA per completar el servei fins la nova concessió. En el pròxim Ple, l’Ajuntament també aprovarà la pròrroga del caducat Pla de Mobilitat Urbana fins l’aprovació definitiva del nou Pla que tot just ara es troba en fase de prediagnosi.

Una mica d’història
TMESA presta el servei de transport públic a Terrassa des del 1989 com a empresa mixta amb una durada inicial de 20 anys de contracte amb possibilitat de pròrroga. El 2013 el Ple va aprovar el canvi de gestió i el 2018 guanya el litigi amb l’empresa licitadora per un recurs en contra del procediment de nova concessió.

El 2019 l’Ajuntament aprova un nou contracte de gestió que es veu aturat per la Covid i la crisi que se’n deriva i que ha comportat encarregar un nou estudi economicofinancer amb l’ajut de l’Associació de Municipis per a la Mobilitat i el Transport Urbà.

Terrassa és el quart municipi que millor recicla en el rànquing de les 23 grans ciutats de Catalunya

/0 Comentarios/en , , /por

La gestió dels residus és un tema recorrent aquests últims dies, després de saber-se que els impostos que paguen els terrassencs per les escombraries pujaran al voltant d’un 50% a partir de l’any que ve. És una mesura que s’extén a gran part de les ciutats catalanes, que no han complert l’objectiu fixat per la Unió Europea de reciclar, com a mínim, la meitat de la brossa que generen. La majoria són grans municipis que, tot i les nombroses campanyes de conscienciació ciutadana, no troben la tecla per posar en pràctica un mètode efectiu.

En aquesta lliga de poblacions de més de 50.000 habitants, Terrassa és la quarta que millor recicla, amb un 44,37% de recollida selectiva. Només Girona (50,24%), Sant Cugat (49,82%) i Manresa (44,58%) van assolir un millor percentatge de separació de residus durant el 2022.

El rànquing publicat per l’Agència de Residus de Catalunya està format per 23 localitats, de les quals 5 són vallesanes. Juntament amb Terrassa i Sant Cugat, també Rubí (39,17%) i Cerdanyola (38,99%) es troben entre les 9 ciutats que millor reciclen. Per contra, Sabadell (34,77%) és el municipi de la comarca amb pitjor percentatge de recollida selectiva.

En el còmput general, les grans ciutats catalanes amb xifres més baixes de reciclatge són Badalona, L’Hospitalet i Santa Coloma de Gramanet, totes elles per sota del 30%. La mitjana de tot Catalunya és del 45%; un índex que haurà de millorar -i molt- per arribar al 55% que exigeix la Unió Europea de cara al 2025.

El Vallès Occidental, entre les comarques que menys reciclen

/0 Comentarios/en , , /por

La vegueria de Barcelona té un índex de recollida selectiva del tot insuficient. Aquest àmbit geogràfic només recicla el 40,2% dels seus residus, quan l’objectiu fixat per la Unió Europea pel 2020 era del 50%. La tònica és molt similar a tot Catalunya, que suspèn en reciclatge amb un 45% de recollida selectiva. L’Agència de Residus ha presentat aquest dilluns un informe que posa de manifest el baix compromís en reciclatge per part de les grans ciutats.

En el rànquing per comarques, el Vallès Occidental es manté entre les que menys reciclen (43,32%), només superada pel Baix Llobregat (42,87%) i el conjunt de municipis de l’Àrea Metropolitana (38,06%). Això sí, tres dels cinc pobles que millor gestionen els residus són vallesans: Matadepera, que lidera el rànquing de la vegueria amb un 89,8%; Ullastrell, que és tercer amb un 88%, i Rellinars, cinquè, amb un 86,7%. Tots aquests municipis practiquen el sistema de recollida anomenat «porta a porta», que demostra així ser el model més eficient. Durant l’any passat cada habitant de la vegueria de Barcelona va generar, de mitjana, 438 quilos de brossa, dels quals 260 no van ser reciclats.

Image011

Entitats empresarials reclamen inversions en contra la sequera

/0 Comentarios/en , , /por

Davant l’estat d’excepcionalitat per sequera hidrològica les organitzacions empresarials exigeixen al Govern un compromís ferm en l’execució d’infraestructures del cicle de l’aigua a Catalunya. El teixit empresarial exigeix un pacte per l’aigua que doni solucions des de la concertació al problema que sobretot necessita aproximacions tècniques i responsabilitat ciutadana.

Tot just fa una setmana que el Parlament de Catalunya convalidava un decret amb mesures extraordinàries per fer front a la sequera. Un decret que a criteri d’algunes organitzacions arriba tard i malament. L’Associació Comarcal d’Empresaris del Berguedà, l’Associació d’Empreses de Ripollet, la Cecot, Cerdanyola Empresarial, CIESC, la Federació Empresarial del Gran Penedès, Sant Cugat Empresarial, la Unió Empresarial de l’Anoia i la Unió Empresarial Intersectorial posen de manifest la seva preocupació perquè el Govern de la Generalitat hagi tirat endavant un decret llei de sequera sense establir inversions per a actuacions d’emergència.

Aquest decret es centra en regular les sancions als ajuntaments que incompleixen les dotacions però no recull ni una sola inversió que millori o reverteixi la situació. És per això que els representants empresarials exigeixen al Govern de la Generalitat que actuï davant l’emergència hídrica, i que ho faci des del diàleg i tenint en compte els diversos agents que li poden aportar coneixement expert. Les entitats proposen un pacte per l’aigua que doni solucions, des de la concertació, a problemes que lluny d’una aproximació política, el que necessiten és coneixement tècnic, amplitud de mires i, sobretot, responsabilitat amb la ciutadania.

La sequera que va patir Catalunya els anys 2007 i 2008 va precipitar inversions fonamentals per incrementar la disponibilitat de recursos hídrics. I és gràcies a aquestes inversions que actualment estem retardant l’entrada en estat d’emergència. Malauradament, les inversions per incrementar la resiliència hídrica es van aturar després de la inauguració de la dessalinitzadora del Prat, l’any 2009. Ha passat catorze anys sense inversions per incrementar la producció d’aigua, quan el canvi climàtic no ha deixat d’alertar-nos de la vulnerabilitat d’aquest recurs.

Catorze anys on a més de sequera hidrològica hem patit la sequera d’inversions en les infraestructures del cicle de l’aigua. Darrere d’aquesta manca de gestió hi ha un element molt crític que és l’impacte econòmic de les restriccions d’aigua. La disponibilitat d’aigua compromet l’activitat econòmica, la creació de llocs de treball, la producció d’aliments.

El teixit empresarial, sobretot l’industrial i l’agroalimentari, plenament conscients de les conseqüències del canvi climàtic, han anat intensificant la implementació de mesures de reducció, optimització i reutilització de l’aigua i adaptant els seus processos productius, conseqüents tant amb el compliment de les normatives mediambientals i sanitàries. Per tant, les empreses ja han integrat en la seva gestió la limitació en l’ús de l’aigua per a activitats industrials més enllà de situacions de sequera i inverteixen en solucions alternatives per mantenir l’activitat i garantir la seva viabilitat, com ara la reutilització d’aigua o la recollida d’aigua de pluja. Aquest cost addicional s’ha normalitzat en els plans estratègics on les empreses analitzen els factors de competitivitat.

Per tant, de la mateixa manera que el teixit empresarial ha anat invertint recursos per garantir un millor ús de l’aigua en els seus processos productius, els representants empresarials reiteren l’exigència al Govern de la Generalitat d’un compromís ferm en l’execució d’infraestructures del cicle de l’aigua i la necessitat d’un concert social per l’aigua en el marc del diàleg amb agents socioeconòmics.

La CECOT reclama gestionar les baixes per Covid més enllà de la Seguretat Social

/0 Comentarios/en , , /por

La Cecot es mostra crítica amb el Departament de Salut i se suma a la resta del sector empresarial per la decisió, sobtada i sense preavís del Departament de Salut, en relació a la reactivació de la concessió de baixes automàtiques per Covid19 per evitar el col·lapse del sistema d’atenció sanitària. Segons el secretari General de la CECOT, Oriol Alba, “Salut ha pres la decisió sense informar o preavisar els agents econòmics, ja no dic d’una recomanable negociació o consens que, en realitat, és el que estem reclamant contínuament a l’administració abans que prengui decisions amb afectació directe a l’activitat econòmica o productiva”, i recorda que la gestió de les Incapacitats Laborals Transitòries (ILT) té un impacte directe sobre l’organització de les empreses.

Alba afegeix que “comencem a estar tips que l’administració prengui decisions de manera sobtada, sense preveure l’impacte que tindran sobre l’activitat empresarial, sobre tot de les pimes. Des de la irrupció de la Covid que els agents econòmics oferim la nostra total implicació a col·laborar amb l’administració per resoldre incidències, però hi ha àmbits on aquesta predisposició és menysprea i acabem perdent tots”. Les baixes per ILT requereixen, legalment, que la persona estigui impossibilitada per al treball que ha de realitzar i que rebi assistència sanitària de la Seguretat Social.

La mesura comporta inseguretat jurídica, tant per les persones treballadores que no rebran l’atenció mèdica pertinent, com per a les empreses que hauran d’assumir determinats supòsits fraudulents. I és que la ILT és un tema que la Cecot ha demanat replantejar de manera global en més d’una ocasió per tal que l’empresa pugui tenir el dret a comprovar que les baixes mèdiques s’ajusten als criteris de justificació de l’absència al treball. “Recordem que les IT suposen a l’empresa tant un cost econòmic com organitzatiu i necessita disposar d’informació per poder programar i planificar l’activitat productiva i el desenvolupament de les tasques dels llocs de treball. És per això que considerem important que l’empresa pugui realitzar aquesta comprovació des d’un primer moment i pugui preveure la reorganització de tasques de la persona que està de baixa”, recorda Josep Bosch, assessor laboral de la Cecot.

L’empresa hauria de poder comptar amb diferents vies o mecanismes de gestió més enllà de la Seguretat Social com ho poden ser les Mútues d’accidents o la sanitat privada. “Les empreses contracten les assegurances a les mútues d’accidents, assumeixen les primes de risc i les actualitzacions econòmiques d’aquest risc i, tanmateix, ni tenen possibilitat de control o seguiment de la baixa, i a més han d’assumir elles, no les mútues o la Seguretat Social, el finançament dels primers dies de baixa”. És per això que la Cecot planteja que la prestació per IT es realitzi íntegrament a càrrec de l’asseguradora, eliminant el cost a càrrec de l’empresa dels primers dies de la baixa, així com permetre que l’empresa deixi de cotitzar a la Seguretat Social en aquests períodes de suspensió del contracte de treball on no hi ha una prestació de serveis per part de la persona treballadora de baixa. D’aquesta manera la Cecot es suma a la petició de Foment de revertir la decisió i convocar el Diàleg Social per plantejar la problemàtica de manera conjunta i amb visió 360º.

Terrassa vol que el CAP de Can Roca sigui de gestió pública única

/0 Comentarios/en , /por

El Comitè d’Empresa del Consorci Sanitari de Terrassa defensarà al pròxim ple, una moció perquè la gestió del nou CAP de Can Roca sigui de gestió pública i no compartida amb Mútua Terrassa, tal i com el CATSalut té previst. Els professionals del Consorci volen el suport de tots els grups i rebutgen el canvi de posició de la Generalitat que segons ells, va en contra de l’interès general de la ciutadania.

Després d’un llarg procés, el nou CAP de Can Roca que ha d’esponjar la resta, està a punt per entrar en funcionament el pròxim mes de setembre. Per la seva banda l’Ajuntament reclama més diàleg al Departament de Salut i reclama explicacions pel canvi de decisió que no beneficia l’assistència sanitària. El comitè d’empresa considera que la decisió s’ha près amb criteris econòmics i polítics i en cap cas assistencials.

Els professionals denuncien que la intervenció privada en la gestió perjudica als ciutadans perquè trenca el model d’Organització Sanitària Integrada (OSI). I posen d’exemple el CAP Sant Genís de Rubí que amb la gestió compartida ha generat un descontentament general entre professionals i pacients per les demores i traves administratives. Finalment el Comitè d’Empresa creu que el CAP de Can Roca no estarà operatiu ni a finals d’any per les pressions i exigències de Mútua Terrassa.

Metges Cst Proposta Cap Can Roca

Conveni de col·laboració entre Secot BCN i Reempresa

/0 Comentarios/en , , , /por

Els voluntaris sèniors empresarials, Secot BCN, s’adhereixen a la xarxa Reempresa. Secot BCN, l’associació de voluntariat sènior d’assessorament empresarial que ajuda i acompanya a persones emprenedores, autònoms i empreses en la implantació, creixement o replantejament empresarial, s’ha adherit a la xarxa de col·laboradors del Centre de Reempresa de Catalunya, el mercat de compravenda de petites i mitjanes empreses.

L’objectiu és treballar junts per fomentar la compravenda de negocis al nostre país. Les empreses i persones que la Secot derivi a Reempresa podran rebre atenció i acompanyament personalitzat tant per si el que volen és cedir la seva empresa com si el que desitgen és adquirir-ne una en funcionament. L’objectiu d’aquesta col·laboració és disseminar els serveis, recursos i el mercat de la Reempresa entre els membres i usuaris de l’associació.

Per Roberto de Dalmases, president de Secot BCN, “la signatura d’aquest conveni de col·laboració és molt important ja que podrem posar a disposició dels usuaris i usuàries de Secot una nova via d’emprenedoria sense la necessitat de crear una empresa des de zero”. Per Antoni Abad, president de la Cecot i del Centre de Reempresa de Catalunya, “des de Cecot tenim moltes ganes de poder generar oportunitats conjuntament».

«No destruir el teixit empresarial és transcendental per l’economia i la societat en general i aquests són valors que compartim plenament amb la Secot». Tan important com la creació d’empreses és afavorir la continuïtat i el creixement de les ja existents. En aquest sentit, el programa Reempresa és un model d’emprenedoria i creixement empresarial que consisteix en un mecanisme segons el qual una nova persona emprenedora pren el testimoni en la gestió d’una companyia ja existent.

Reempresa va iniciar el servei a l’any 2011 i ha assolit més de 3.400 reempreses d’èxit, les quals han generat més de 162 milions d’euros d’inversió induïda i han salvaguardat prop de 9.700 llocs de treball a Catalunya. Actualment, al web del Centre de Reempresa de Catalunya hi ha més de 1.300 negocis que busquen un relleu.

L’acord signat entre les dues entitats significa sumar esforços, informació i recursos per augmentar el rendiment d’un model de creixement empresarial que podria evitar el tancament del màxim nombre d’empreses durant el temps d’execució del programa al territori i salvaguardar llocs de treball, tal i com s´ha demostrat en aquests anys de funcionament del projecte.

La Fundació Vallparadís entra a la residència especial de Can Serra, a l’Hospitalet

/0 Comentarios/en , , , /por

Des d’aquest 21 de març la Fundació Vallparadís de Mútua Terrassa és la nova gestora de la Residència i Centre d’Atenció Especialitzada (CAE) Can Serra, per a persones amb discapacitat, ubicada a l’Hospitalet de Llobregat. A través de concurs públic, amb aquest ja són sis els centres en l’àmbit de les persones amb discapacitat intel·lectual que gestiona la Fundació després de la Residència i CAE La Pineda de Terrassa, la de Josep Mas de Sant Joan Despí, El Tamariu d’El Prat de Llobregat, la Montserrat Betriu de Barcelona i la Llar Residència Torrent de Llops, de Martorell.

Creada al 1991, la Fundació Vallparadís MútuaTerrassa compta amb una trajectòria de més 30 anys i està especialitzada en l’atenció a persones amb dependència i se centra en quatre vessants: gent gran, persones amb discapacitat intel·lectual, salut mental i activitat sociosanitària. La Residència i Centre d’Atenció Especialitzada Can Serra és el 23è servei gestionat per la Fundació Vallparadís i, com en la resta de centres, la voluntat és oferir un alt nivell de qualitat assistencial i alhora aportar-hi tota la seva expertesa i compromís de servei per continuar cuidant íntegrament a les persones que hi viuen.

Ubicada al districte de Can Serra, de l’Hospitalet de Llobregat, presta un servei d’atenció residencial de caràcter permanent o temporal per a persones amb discapacitat intel·lectual que requereixen suport generalitzat i compta amb un total de 58 places de residència, 30 de les quals es reserven a persones amb trastorns de comportament, i 18 places més d’atenció diürna.

Afavorir la seva independència en l’entorn social és una de les prioritats en termes de gestió i en conseqüència l’atenció es presta amb diferents nivells, sempre segons els requeriments de cada persona i amb el propòsit de millorar la seva autonomia, qualitat de vida i promoure les seves capacitats així com el seu apoderament. L’edifici, situat al número 18 de la Carretera d’Esplugues, és accessible i molt còmode, fet que possibilitarà a la Fundació Vallparadís oferir, una vegada més, un servei d’excel·lència on es combinen qualitat assistencial amb tracte individualitzat.

El Corralito CCA obre les portes per mostrar la seva activitat creativa

/0 Comentarios/en , , /por

El Centre de Creació Artística El Corralito CCA organitza pel pròxim dissabte dia 19, una Jornada de Portes Obertes. L’entitat del carrer Sant Leopold mostrarà els seus espais i la seva activitat a les ciutadanes i les visites interessades en conèixer les artistes que resideixen actualment en el centre i la tasca que fan a la ciutat. El pròxim dissabte a partir de les 5 de la tarda i fins les 10 del vespre al local número 1 del número 63 del carrer Sant Leopold, El Corralito CCA deixarà passar a tots els visitants per mostrar el seu procés artístic i creactiu.

L’acte és una invitació totalment gratuïta a l’espai de creació artística en el qual hi resideixen artistes durant l’any per tal de dur a terme les seves creacions artístiques. A banda, de poder conèixer el centre i l’equip de voluntàries que el gestionen, les visitants també tindran l’oportunitat de parlar i intercanviar idees amb les artistes residents en un espai relaxat i ambientat amb música i molt d’art. A més a més, entre les 6 i les 8 del vespre es farà un micro obert de poesia i música, gestionat de forma conjunta amb l’equip de Paseando por Marte, que està composat pel Toni Gil i l’Helena Martínez.

Aquest serà un espai de poesia i música obert a la participació de tothom que vulgui compartir les seves creacions artístiques amb la resta de visitants. Des d’El Corralito CCA volen que aquest esdeveniment es converteixi en un espai de trobada i d’intercanvi artístic i de pensament crític per a les ciutadanes de Terrassa i de les rodalies. El Corralito CCA és una comunitat de creació artística i cultural autogestionada per joves creadores de Terrassa des del 2015.

Un congrés debat i analitza tot el cicle de l’aigua a través de la gestió pública

/0 Comentarios/en , , /por

Terrassa acull dimecres i dijous la primera gran trobada a Catalunya del sector de la gestió pública de l’aigua. És el primer Congrés de la Gestió Pública del Servei d’Aigua organitzat per l’Associació de Municipis per l’Aigua Pública i els Ajuntaments de Terrassa i Barcelona.

Més de 200 experts, tècnics, gestors, administracions i entitats debatran aspectes com el control de les concessions, l’abastament i el sanejament o la gestió mediambiental. Tot, per reivindicar la gestió pública i crear llaços entre l’administració i d’altres actors del sector.

El congrés coincideix amb els tres anys que Terrassa gestiona l’aigua a través de l’empresa pública Taigua, una forma de gestió que serveix de model per a d’altres municipis. Així, es debatran aspectes com la gestió pública de l’aigua, els controls de les concessions o la tarificació. També es debat la gestió ambiental de tot el cicle de l’aigua.

I tot afegint-hi nous reptes com la gestió del cicle de l’aigua pluvial davant l’amenaça del canvi climàtic. Un aspecte que a Barcelona pot costar uns 1.000 milions d’inversió en la renovació i adequació de la xarxa pública.