Entradas

Visita Instal·lacions Trs Film Lab Al Parc Audiovisual 7

Dos nous platós i el Film Lab refermen el lideratge de Terrassa en la producció audiovisual

El Govern central i la Generalitat signen un conveni per al finançament del projecte Catalunya Media City, un hub per a la formació i producció de la indústria audiovisual amb epicentre a les Tres Xemeneies de Sant Adrià del Besòs i amb importants ramificacions a Terrassa.

L’acord preveu el traspàs de 60 milions d’euros, dels quals 7,2 seran per a la construcció de dos platós de grans dimensions al Parc Audiovisual. La previsió per aquest any és començar-los a construir en uns terrenys de 6.000 metres quadrats a tocar de l’antic Hospital del Tòrax. Seran dos platós de 2.300 i 1.500 metres quadrats, els més grans de Catalunya i que complementaran els quatre platós de diferents dimensions que ja hi ha al Parc.

D’aquesta manera, Terrassa consolida la línia estratègica de projecció de la ciutat des del sector audiovisual amb unes infraestructures completes que donen el millor servei al desenvolupament econòmic de tot el sector.

D’altra banda, el Terrassa Film Lab, a l’entorn del Parc, ja disposa d’unes noves instal·lacions amb la tecnologia més avançada per treballar la realitat virtual. Un plató especial que ha costat 250.000 euros dirigit sobretot a la formació, la captació de talent i la creació de llocs de treball. Amb anglès Unreal Engine procedent del món dels videojocs per a la televisió i la producció audiovisual més innovadora. Un enginy per generar qualsevol entorn imaginable amb tocs d’Intel·ligència Artificial que redueix i agilitza la postproducció dels projectes. Com a exemple, el darrer film de Batman o la popular sèrie The Mandalorian estan fetes amb platós com aquest que estrena el Parc Audiovisual. L’equipament va dirigit sobretot a la formació però també a emprenedors que vulguin fer proves pilot dels seus projectes.

El Catalunya Media City és una aposta de país que fa la Generalitat per al sector audiovisual. A l’entorn de les Tres Xemeneies de Sant Adrià es crearà un hub de l’audiovisual i el videojoc per atraure i retenir talent i crear riquesa però també per refermar la producció catalana a nivell internacional.

En aquest projecte el PAC terrassenc, un espai públic participat al 80% per l’Ajuntament i el 20% per la Generalitat, és el referent per a la producció audiovisual. L’objectiu és mantenir el posicionament de Terrassa en el sector i augmentar els rodatges de produccions que necessitin de grans platós, únics en tot el territori. I que les empreses trobin a la ciutat tots aquells serveis que envolten una producció com ja facilita la Terrassa Film Office. La Generalitat preveu culminar el projecte cap el 2030 amb una inversió total d’uns 450 milions.

La Generalitat podrà limitar el preu del lloguer a Terrassa a partir del febrer

El Govern català podrà limitar el preu del lloguer a les zones de mercat residencial tensionat.  Terrassa forma part del total de 140 municipis que la Generalitat ha declarat com a zones tenses, per tant, podrà acollir-se a la mesura.

La nova llei suposarà que el lloguer dels nous contractes no podrà superar el preu del darrer contracte vigent als municipis on s’apliqui. En el cas de grans tenidors, a més, el cost de l’arrendament no podrà ser superior a l’índex de referència del preu del lloguer.

La consellera de territori, Ester Capella, ha expressat que “L’accés a un habitatge digne és la porta d’entrada de tots els altres drets, perquè difícilment pots avançar si no tens un sostre que t’aixoplugui. Per tant, és una prioritat i hem de treballar perquè sigui un dret fonamental”.

El Govern signa un conveni per connectar algunes línies de Renfe i FGC al Vallès Occidental

El Govern ha signat el conveni on es detallen els paràmetres per la construcció de dos intercanviadors a Sant Cugat del Vallès per connectar les vies de Renfe i FGC. L’objectiu de les obres és poder connectar les línies S1 a l’altura de l’Hospital General i S2 a l’altura de Volpelleres amb la línia de Renfe R8 (Martorell – Granollers Central). Aquesta modificació permetrà connectar els viatgers de les comarques del Baix Llobregat, Vallès Occidental i Vallès Oriental. Les obres tindran una inversió màxima de 36 milions d’euros.

La Generalitat serà l’encarregada de redactar els projectes i rebrà 20 milions d’euros de l’Estat per dur-ho a terme.

Marta Pessarrodona, Medalla d’Or de la Generalitat

El president Pere Aragonès ha lliurat aquest dijous al vespre les Medalles d’Or de la Generalitat a la cantant balear, Maria del Mar Bonet; l’activista cultural i editor valencià, Eliseu Climent i a la poeta terrassenca, Marta Pessarrodona, pel seu compromís amb la llengua i la cultura catalanes.

L’acte s’ha celebrat a la plaça Margarida Xirgu, davant del Teatre Lliure de Barcelona.

El cap de l’Executiu ha destacat que els tres guardonats “són un exemple d’amor per la llengua” i ha volgut remarcar que el català té “multitud d’accents i de matisos”.

En el cas de Pessarrodona, el president Aragonès ha reconegut la seva trajectòria literària, «aproximant la literatura universal a la nostra llengua”.

Per la seva part, la terrassenca ha tingut paraules d’agraïment per a la seva família biològica i la que ha aplegat al llarg de la seva vida. També ha recordat Gabriel Ferrater, amb qui va compartir uns anys i altres amics ja desapareguts.

Les Medalles d’Or de la Generalitat es van crear el 1978 per distingir les persones que han prestat serveis eminents i extraordinaris a Catalunya en els àmbits polític, social, econòmic, cultural o científic.

Marta Pessarrodona 8 Marta Pessarrodona 7 Marta Pessarrodona 6 Marta Pessarrodona 4 Marta Pessarrodona 3 Marta Pessarrodona 2 Marta Pessarrodona 1

Medalla Or Pessarrodona 1

Notícia relacionada:

https://terrassadigital.cat/marta-pessarrodona-medalla-dor-de-la-generalitat/

Terrassa, al Pla Operatiu per prevenir els efectes de la Calor sobre la Salut

Aquest dimecres al  migdia s’ha fet la presentació del Pla Operatiu per prevenir els efectes de la Calor sobre la Salut (POCS). Ha anat càrrec de la Secretaria de Salut Pública, Carmen Cabezas Peña. Hi han assistit la regidora de Seguretat, Via Pública i Protecció Civil, Patricia Reche, i la regidora de Salut, Laura Rivas. Ho han seguit de manera telemàtica des de la Sala de Govern de l’Ajuntament.

Aquesta presentació s’ha inclòs en la sessió del Consell Assessor Territorial (CAT).  Després de la benvinguda per part del delegat territorial del Govern de la Generalitat a Barcelona, Joan Borràs i Alborch.

[Foto: Ajuntament de Terrassa]

El ple votarà el projecte de taxació del Vapor Ros

El Ple ordinari del mes d’abril votarà l’aprovació definitiva del projecte de taxació conjunta per expropiar els terrenys de la finca del Vapor Ros, que estan destinats a equipaments, un cop la Generalitat hagi finalitzat les obres requerides per l’Ajuntament i que es podrien iniciar a l’estiu.

Aquest és l’últim tràmit per expropiar aquests terrenys, que passarien a ser de titularitat municipal el 2024, i que s’han valorat en una mica més de 4.000.000 d’euros. D’aquesta manera es protegirà i conservarà la nau i les edificacions auxiliars i els seus valors històrics i arquitectònics i, en un futur, podran esdevenir un gran equipament cultural i cívic per a la ciutat.

Les bases d’aquesta operació es van posar l’any 2022 quan es va aprovar una modificació puntual del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) que canviava la qualificació de tres de les finques del Vapor Ros, passant a destinar-se a equipaments: les edificacions del complex fabril, que ocupen 7.292 m², i els edificis del carrer del Portal Nou, números 11 i 13. En total, tots tres sumen 10.200 m².

El conjunt del Vapor Ros, excepte la Casa Mariano Ros, que és propietat de la Fundació Sant Llàtzer, va passar a ser propietat de la Generalitat l’any 2020 quan va acceptar l’herència d’un particular que, el 2016, va deixar a aquesta administració com a hereva universal.

En els darrers anys el vapor estava gairebé en desús i no s’havien fet actuacions de manteniment i conservació, motiu pel qual les edificacions s’havien anat degradant. Per aquest motiu l’Ajuntament havia demanat a la Generalitat la realització d’obres de millora per sanejar l’antic complex industrial, retirant les antigues cobertes de fibrociment i substituint-les per planxes metal·litzades que garanteixen l’aïllament i la seguretat estructural. Amb tot, encara queden pendents de fer els treballs de reparació dels tancaments exteriors dels edificis, actuació que caldrà que s’executi abans que l’Ajuntament pugui adquirir la nau i les edificacions auxiliars.

Tant el Vapor Ros com la Casa Mariano Ros són finques catalogades dins el Pla Especial de Patrimoni Històric-Artístic-Ambiental de Terrassa.

La terrassenca Carme Torras, primera Mestra Artesana de Patchwork de tot l’Estat

La Generalitat reconeix a Carme Torras com a Mestra Artesana Professional per l’ofici de manufacturera de Patchwork, la més alta distinció de les indústries artesanes. És el primer reconeixement a tot l’Estat d’una artesana per aquesta activitat artística.
Fa uns 30 anys que aquesta terrassenca treballa en l’art tèxtil del patchwork i més de 20 que es dedica a la docència d’aquesta especialitat des de l’Escola de la Llar de la ciutat.

Torra ha rebut diversos reconeixements de l’Associació Espanyola de Patchwork i el seu treball s’ha vist a Itàlia o al Quebec. Amb aquesta distinció es vol reconèixer la trajectòria professional dels representants del sector artesà que excel·leixen en el domini tècnic de l’ofici o n’han fet una eina pedagògica per garantir la continuïtat dels coneixements. En cada edició dels Premis Nacionals d’Artesania, el Govern lliura els Diplomes de Mestre Artesana, que en aquest cas ha estat per la terrassenca Carme Torras.

Ana Forns, terrassenca pionera de la Teràpia Ocupacional, premiada per la Generalitat

Ana Forns Gibert és la primera terapeuta ocupacional de Catalunya i una de les primeres d’Espanya. Avui ha rebut la Medalla Josep Trueta atorgada per la Generalitat, atesos els seus serveis dedicats a la millora de la sanitat.

Des del 1997, el Govern lliura aquest guardó a professionals i entitats destacades de l’àrea de la salut. Aquest any són 15 les persones i institucions que rebran el premi en un acte al Palau de la Generalitat, encapçalat pel president Pere Aragonès i el conseller de Salut Manel Balcells.

Nascuda a Terrassa el 1929, Forns va aconseguir una beca per estudiar a la Liverpool School of Occupational Therapy, al Regne Unit. En tornar va organitzar el Departament de Teràpia Ocupacional de la ciutat, el primer de l’estat, en plena epidèmia de poliomielitis.

Va fundar diversos departaments d’aquesta professió: a l’Hospital Vall d’Hebron, la Mútua Asepeyo i l’Institut Guttmann. Va crear l’Asociación Profesional Española de Terapia Ocupacional (APETO), que des de 1972 pertany a la World Federation of Occupational Therapists (WFOT). També va fer classes a l’Escola Universitària d’Infermeria de la Creu Roja, iniciant els estudis de la seva disciplina a Catalunya.

En 2007 Ana Forns va ser distingida amb la Medalla d’Or de la Teràpia Ocupacional per part de la Facultat de Ciències de la Salut de la Universitat de La Corunya i la Associació Professional Gallega de Terapeutes Ocupacionals. Al 2010 va ser reconeguda com sòcia honorífica del Col·legi de Terapeutes Ocupacionals de Catalunya (COTOC).

Carme Torras, reconeguda com a Mestra Artesana professional per la Generalitat

L’artesana manufacturera de patchwork Carme Torras Pujol ha rebut aquest dimecres el diploma de Mestra Artesana professional per part de la Generalitat. L’acte s’ha dut a terme al Palau de la Generalitat amb la presència del president, Pere Aragonès, i el conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent.

Aquesta distinció es lliura cada any a persones que han assolit un domini tècnic del seu ofici durant més de 20 anys, aportant a la transmissió dels coneixements a través del mestratge.

Carme Torras és artista tèxtil i compta amb més de dues dècades de trajectòria. L’artesania que fa destaca per l’ús de teles cosides i tenyides, creant la seva pròpia paleta de colors. Ha participat en nombroses exposicions, tant nacionals com internacionals, on també ha estat premiada pel seu treball. És coautora del llibre Patchwork, pochoir et scrap, publicat per l’editorial francesa L’inédite.

Actualment dedica el seu temps al reciclatge de teixits, la realització de tallers i a l’ensenyament del seu ofici a l’Escola La Llar de Terrassa.

L’alcalde egarenc, Jordi Ballart, ha felicitat la guanyadora del diploma mitjançant el seu compte de Twitter:

Patricia Reche, a la la Jornada de les Policies Locals de la Generalitat

Aquest divendres la regidora de Via Pública, Protecció Civil i Seguretat, Patricia Reche, ha participat a la taula rodona per abordar ‘Les xarxes socials i la gestió de la comunicació’. L’acte  ha comptat també com a ponents amb Marc Homedes, cap de premsa del 112 i de Protecció Civil. A més de Juan José Piquer, cap de la Policia Local de Polinyà. 

La taula rodona forma part de la Jornada de les Policies Locals: La comunicació policial en l’àmbit local, organitzada pel Departament d’Interior de la Generalitat.

[Foto: Ajuntament de Terrassa]