Entradas

Terrassa és una de les ciutats que més ha reduït el nombre d’accidents de trànsit, segons Mapfre

Estocolm és la ciutat més segura d’Europa en matèria d’accidents de trànsit dins del casc urbà, amb una taxa de mortalitat inferior al 0,7 per cada 100.000 habitants.

Móstoles és el municipi espanyol de més de 80.000 habitants amb aquest índex més baix (0,10). Ho diu l’informe ‘Horizonte C3: Ciudades Casi Cero’ que acaba de presentar la Fundación Mapfre.

En el rànquing de les 25 ciutats de l’Estat més segures per a conductors, vianants i ciclistes figuren 3 catalanes: Cornellà, Sant Cugat i Santa Coloma de Gramenet. Els seus índex de sinistralitat vial greu i mortal s’acosten al zero.

Entre les 25 més segures no hi figura Terrassa però la fundació ha analitzat les característiques de la nostra ciutat, com una de les que destaquen per haver reduït el nombre d’accidents de trànsit i de morts entre 1999 i 2019 (més que d’altres ciutats) i també per haver desenvolupat polítiques de mobilitat sostenible eficaces durant les dues darreres dècades.

L’Informe diu que ni la renda, ni la taxa de motorització ni la densitat de població influeixen en la seguretat vial. En canvi, sí que tenen un pes determinant les zones per a vianants, els carrils bici, la pacificació del trànsit i els plans de mobilitat urbana sostenible. Així, les zones on es limita la velocitat dels vehicles a 30 quilòmetres per hora que Terrassa ha implantat a diversos barris, reben una menció especial.

El document conclou que els municipis més segurs són els que aconsegueixen que circulin menys vehicles amb motor i a menor velocitat i els que impulsen els desplaçaments a peu o en bicicleta.

La Fundació Mapfre porta al Centre Cultural els ‘Desastres de la guerra’ de Goya

La Fundació Mapfre ha triat el Centre Cultural per exposar per primera vegada a Espanya els DESASTRES DE LA GUERRA, 80 gravats originals de Goya testimoni de la barbàrie i la violència viscuda durant la Guerra d’Independència, entre 1808 i 1814. Sens dubte, una de les exposicions de l’any a Terrassa, que es podrà veure fins el 9 de febrer.

El conjunt es divideix en tres parts. Les dues primeres, de l’1 al 64, constitueixen els desastres de la guerra pròpiament dits, mentre que la tercera, anomenada ‘capritxos emfàtics’, del 65 al 80, té un caràcter més al·legòric i s’entén més com una reflexió de caràcter polític sobre el govern absolutista de Ferran VII. Són 80 làmines titulades i numerades, gravades a l’aiguafort amb algunes aportacions de punta seca i aigualida, estampades amb tinta negra.

Se’n van fer set edicions i posteriorment es van trencar les planxes. La de Mapfre correspon a la quarta, que compta amb 275 exemplars repartits arreu a del món. El MoMa, al Metropolitan i el Pompidou són alguns dels museus que en conserven.