Entradas

La Fundació Torre del Palau presenta «Joan Rusca i Avellaneda. La Terrassa escapçada per la Guerra Civil espanyola»

L’Aula Magna de la FACT Cultural ha acollit aquest dimarts a la tarda la presentació del llibre «Joan Rusca i Avellaneda. La Terrassa escapçada per la Guerra Civil espanyola», d’Ana Fernández i Jaume Pallerols.

L’activitat ha estat organitzada per la Fundació Torre del Palau amb la mirada posada en la propera diada de Sant Jordi. Joan Rusca i Avellaneda va ser el primer president de Ràdio Club Terrassa, l’any 1930.

Industrial de professió, va ser assassinat durant el conflicte bèl·lic a l’edat de 49 anys a Pedralbes, juntament amb el seu fill.

La Fundació Torre del Palau presenta el llibre ‘El 22 de juliol de 1872. Realitat i mite’

Aquest dimarts a la tarda s’ha presentat a la Sala Magna de la FACT Cultural el llibre «El 22 de juliol de 1872. Realitat i mite», escrit per Guillem-Jordi Graells i editat per la Fundació Torre del Palau dins la col.lecció Àmfora.

El llibre dona detalls de l’assalt carlí que va tenir lloc el 22 de juliol de 1872, quan un grup de guerrillers carlins va entrar a Terrassa, trobant-se amb la força dels ciutadans que va lluitar contra els invasors per fer-los fora.

Un llibre recull la biografia de la Coral Egara de Ràdio Terrassa (1956-1983)

L’Auditori Municipal de Terrassa ha acollit aquest dijous a la tarda la presentació del llibre «Teixint ciutat cantant. Una biografia de la Coral Egara de Ràdio Terrassa (1956-1983)».

La publicació està escrita per Joan Heras Costa i editada per la Fundació Torre del Palau. El volum consta de dos elements.

Un d’ells és un llibre que repassa la història d’aquesta agrupació coral de la ciutat, i l’altre i un llapis de memòria que permet accedir a més de dues-centes cançons enregistrades de manera domèstica en cintes de casset i unes entrevistes radiofòniques a membres de la Coral, entre d’altres documents.

El volum també ofereix recursos d’accessibilitat perquè el seu contingut estigui a l’abast de tothom.

Dels miasmes als microbis, el llibre de Lacueva sobre el metge terrassenc Aymerich i Gilabertó

«La lluita contra els enemics invisibles. Topografia mèdica del doctor Pau Aymerich i Gilabertó» és el títol del llibre del professor i historiador Josep Lluís Lacueva, editat per la Fundació Torre del Palau, que s’ha presentat aquest dijous al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica (MNACTEC). L’acte forma part del programa d’activitats que estan lligades a l’exposició sobre epidèmies i pandèmies que acull el museu.

La investigació de Lacueva s’inicia fa 25 anys amb un informe sanitari anònim sobre Terrassa. L’historiador va descobrir l’autor visitant la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona i a partir d’aquí va començar a estirar del fil.

Lacueva explica que el doctor i cirurgià terrassenc, Aymerich i Gilabertó (Terrassa, 1846 – Barcelona, 1921) viu en una època de transició. Fins aquell temps, la mortalitat s’explicava moltes vegades per factors diversos: emanacions fètides i per aigües impures que causaven miasmes. Aquesta teoria es considera actualment obsoleta i ha estat substituïda per la microbiana, que lliga l’origen de moltes malalties a virus i bacteris.

Lacueva ha verificat les dades de mortalitat de la Terrassa de finals del segle XIX aportades pel doctor consultant en el registre civil més de 3.100 casos. La publicació també conté informació sobre la pandèmia actual com a homenatge a les víctimes.

Guillem-Jordi Graells completa la trilogia sobre el teatre vuitcentista terrassenc

L’historiador Guillem-Jordi Graells ha publicat el tercer i últim volum sobre el teatre vuitcentista d’autor terrassenc, Teatre vuitcentista d’autor terrassenc 3 (1889-1900). Comprèn l’última dècada del segle XIX, uns anys de molta ebullició cultural a Terrassa, tot i tenir menys de 10.000 habitants en aquella època. Són uns anys en què es creen moltes societats i cadascuna d’elles representa textos que, en moltes ocasions, són d’autors ocasionals i, per tant, pràcticament desconeguts.

D’entre aquest anonimat, però, sobresurt Joaquim Marinel·lo Bosch, l’autor terrassenc més important de la segona meitat del segle XIX.

El teatre, llavors, és un element gairebé indispensable de l’oci. És per això que la majoria d’obres són sainets i sarsueles; peces lleugeres destinades al consum immediat. A l’estiu era quan venien les companyies d’èxit de Barcelona, com la companyia del Romea.

El tercer volum de Teatre vuitcentista d’autor terrassenc ofereix el context social i cultural de l’època i nou obres completes. És una oportunitat de redescobrir i reivindicar una part de la nostra història, molt sovint, oblidada.

La Fundació Torre del Palau presenta el tercer volum de ‘El teatre vuitcentista d’autor terrassenc’

La Fundació Torre del Palau ha presentat aquest dimecres el tercer volum de ‘El teatre vuitcentista d’autor terrassenc’, que comprèn el període entre el 1889 i el 1900. L’acte s’ha hagut de fer telemàticament degut a les condicions de la pandèmia. Aquest llibre completa l’obra iniciada fa uns anys per l’escriptor Guillem-Jordi Graells que vol ser tot un homenatge als nombrosos autors terrassencs de l’època i la intensa activitat cultural d’aquell moment. La recopilació compta amb nou obres de set autors, més tres fragments com a annex de tres escriptors més.

La Fundació Torre del Palau presenta els seus projectes a l’alcalde

L’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, i la regidora de Cultura, Rosa Boladeras, s’han reunit aquest matí amb una delegació de la Junta Directiva de la Fundació Torre del Palau, encapçalada pel seu president, Marius Massallé. 

Durant la reunió, la fundació ha presentat a l’alcalde els projectes que tenen pensats per aquest any. Han tingut protagonisme els projectes que preparen al voltant de la figura del poeta, dramaturg, traductor i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, Feliu Formosa.

Pere Negre i Rigol presenta ‘Altres catalans a la Terrassa de 1965’ a la Fundació Torre del Palau

Tot i que la majoria de novetats editorials es donen a conèixer just abans de la celebració de Sant Jordi, de publicacions noves n’hi ha tot l’any. De fet, aquesta mateixa setmana s’ha fet la presentació d’un llibre vinculat amb la nostra ciutat. Es diu ALTRES CATALANS A LA TERRASSA DE 1965, una enquesta inèdita als veïns del barri de Sant Llorenç de Pere Negre i Rigol.

Es tracta d’un nou exemplar de la col·lecció ELS LLIBRES DE TERRASSA, de la Fundació Torre del Palau, un treball inèdit fins ara que aporta dades bàsiques de la dècada dels 60. La presentació ha anat a càrrec del president de l’entitat, Màrius Massallé, i ha comptat amb la presència de l’autor i del sociòleg terrassenc Salvador Cardús, que n’ha fet el pròleg, a més del regidor de Ciutadania, Adrián Sánchez.

La Fundació Torre del Palau presenta el llibre “Terrassenquisme i catalanisme”

L’aula magna del Centre Cultural Terrassa ha acollit aquest dilluns a la tarda la presentació del llibre “Terrassenquisme i Catalanisme.

Singularitats ideològiques i polítiques a la Catalunya de la Restauració: Josep Soler i Palet i el salisme”.

El llibre té com autor Jan Brugueras i està editat pel la Fundació Torre del Palau.

L’alcalde Alfredo Vega ha intervingut a l’acte, a l’igual que el president de la Fundació, Màrius Massallé, l’autor i l’historiador Josep Puy.

Jan Brugueras s’ha referit al salisme, un moviment que encapçalat per Alfons Sala va dominar Terrassa en l’última dècada del segle XIX i les primeres del XX.

L’acte de presentació del llibre ha estat organitzat per la Fundació Torre del Palau amb la col•laboració d’ Òmnium Cultural i Ajuntament de Terrassa.

La Fundació Torre del Palau reedita ‘Elements de botànica popular’, del Doctor Cadevall

La Fundació Torre del Palau ha presentat al Centre Cultural el llibre ‘Elements de botànica popular’, una actualització d’un llibre poc conegut de Joan cadevall i del que, amb prou feines, se’n conserven una dotzena d’exemplars. Originalment es va publicar fa 110 anys, el 1907, però de seguida va quedar desfasat ortogràficament i, més tard, pel que fa a la nomenclatura científica. El treball de posar-lo al dia l’ha fet durant quatre mesos, a temps complet, Àngel Manuel Hernández Cardona. L’ha adaptat al llenguatge al segle XXI i ha restaurat també els dibuixos originals.

Joan Cadevall (Castellgalí, 1846 – Terrassa, 1921) va ser conegut, sobretot, per ser un excel·lent botànic i per la publicació de l’obra cabdal ‘La flora de Catalunya’. Però també va destacar en altres àmbits, sobretot el científic, l’universitari i l’associatiu.

‘Elements de botànica popular’ està editat per la Fundació Torre del Palau, que, properament, també de la mà d’Àngel Manuel Hernández Cardona, publicarà una biografia del Doctor Cadevall.