Òmnium Cultural presenta el llibre sobre Manuel Carrasco i Formiguera. Pensament i Acció, de l’historiador Lluís Duran. La presentació a la Factoria Cultural ha comptat amb la presència de l’expresident del Parlament de Catalunya, Joan Rigol. També hi han participat l’expresident d’Òmnium Terrassa, Alfons Conesa i l’expresident d’Unió Democràtica a Terrassa, Ignasi Puig.
El llibre és la biografia d’un dels polítics de la primera meitat del segle XX, que més empremta ha deixat al país. Afusellat en mans del franquisme durant la Guerra Civil, és una figura cabdal per entendre el passat i present del catalanisme. Lluís Duran descobreix la biografia i el llegat polític d’un home que literalment va deixar la vida en la defensa del país.
L’ANC, el Consell Local per la República i la llibreria La Temerària han col·laborat en l’organització.
00adminadmin2023-06-15 00:00:002023-06-15 00:00:00Joan Rigol presenta el llegat polític de Manuel Carrasco i Formiguera
L’Arxiu Comarcal acull aquests dies l’exposició «La riuada del 62. Perspectiva històrica i social d’una catàstrofe al Vallès Occidental». Un recull de textos, diaris i fotografies que fan reflexionar sobre aspectes com la immigració, els efectes de la riuada, les víctimes o la solidaritat, entre d’altres fets que van coincidir amb la catàstrofe aquell setembre de 1962.
El comissari de l’exposició és l’historiador Jaume Parras que va parlar sobre «La riuada immoral del franquisme» per completar la visió de la mostra. D’aquesta exposició se n’ha fet un catàleg i material didàctic per als escolars sobre les causes i les conseqüències d’un fet catastròfic d’aquestes característiques.
La mostra forma part d’una sèrie d’actes que des del mes de setembre commemoren i recorden a la ciutat els 60 anys d’un dels fets més greus que en els darrers anys han passat a la comarca. Uns actes que han anat des de visites guiades als escenaris de la riuada, passant per un mural a la plaça del Tint i actes commemoratius simultanis als barris més afectats.
Tot per donar resposta a la necessitat de fer memòria i reclamar justícia. Terrassa recorda que la nit del 25 de setembre de 1962 van caure en tres hores, 200 litres de pluja per metre quadrat, la qual cosa va fer multiplicar el cabal de les rieres que s’emportaven unes 1.000 vides per endavant, i deixaven una devastació material mai vista.
00adminadmin2022-12-13 00:00:002022-12-13 00:00:00‘La riuada del 62’, a l’Arxiu Comarcal
«Protestants, la història silenciada» és el nou documental de la productora catalana Clack que ha aterrat aquest dissabte 22 de gener a Terrassa. Un projecte que denuncia la repressió viscuda per les comunitats evangèliques històriques catalanes. El lloc escollit per projectar aquest documental ha estat la centenària Església Unida de Terrassa, el temple protestant més gran de Catalunya. Precisament Terrassa ha estat seleccionada per a la presentació d’aquest documental pel seu paper clau en la història del protestantisme a Catalunya i a Espanya durant el franquisme.
En l’actualitat, a Terrassa hi ha 70 llocs de culte de les diferents religions, i de tots ells, vintinou són esglésies evangèliques, fet que converteix el protestantisme en la segona tradició amb més presència a la ciutat.
Un cop s’ha aturat el projector s’ha fet una breu conferència a càrrec de l’ex dirigent republicà Josep-Lluís Carod-Rovira, cara visible del documental, que s’ha dirigit al centenar de persones presents a l’acte, en qualitat d’expert en protestantisme català.
La productora Clack, doncs, amb aquest darrer treball segueix amb una de les seves línies d’acció, la d’explicar històries amagades, a la perifèria del discurs oficial, com el cas dels protestants a Catalunya.
00adminadmin2022-01-22 00:00:002022-01-22 00:00:00La productora Clack presenta el documental «Protestants, la història silenciada» a Terrassa
Ara fa un any es va publicar el llistat de persones represaliades i víctimes del feixisme a Terrassa. Aquest divendres s’ha anunciat que s’incorporen 1.662 noms més i la relació arriba ja a les 5.901 persones.
Ho ha anunciat la regidora de Memòria Històrica, Ona Martínez, en l’acte institucional del Dia Nacional en Memòria de les Víctimes de la Guerra Civil i Víctimes de la Repressió de la Dictadura Franquista.
La Generalitat va designar el 15 d’octubre perquè la data coincideix amb l’aniversari de l’afusellament del president Lluís Companys. L’acte li ret homenatge a ell i a tots els homes i totes les dones anònimes que van defensar els valors democràtics.
En aquesta llista de persones represaliades figuren els 70 deportats als camps de concentració nazi. El proper 28 d’octubre es col·locaran les primeres stolpersteine, les llambordes contra l’oblit del feixisme.
Aquestes llambordes es posaran al terra, davant d’on vivien aquestes persones per recordar des d’on van ser deportades.
00adminadmin2021-10-15 00:00:002021-10-15 00:00:00El llistat de víctimes del feixisme incorpora 1.700 noms més i ja en són 5.901
«La revolución de los menos», és el darrer treball de l’escriptor rubinenc, Manuel Álvarez, un llibre de denúncia de la lluita silenciada en contra el franquisme i en favor del benestar social. Una forma de deixar constància del seu pensament polític a través de les set novel·les que ha editat. Uns llibres de diferent històries i temàtica però amb un rerefons social en comú.
Nascut a Lanjarón, Álvarez ha viscut tota la vida a Rubí. Des dels seus llibres reivindica una societat més lliure i més igualitària, donant veu als silenciats lluitadors contra les injustícies. El seu pròxim llibre a punt de sortir «El clan de la Procesionaria», està ambientada en la lluita contra les desigualtats a Andalusia.
00adminadmin2021-07-13 00:00:002021-07-13 00:00:00L’escriptor Manuel Álvarez publica «La revolución de los menos»
Quitèria Tarragó Caselles, la primera regidora de l’Ajuntament de Terrassa al 1937 és el nom més conegut de les dones terrassenques que van ser detingudes, represaliades i empresonades al final de la Guerra Civil i durant els primers anys del franquisme. Però n’hi han més. En total, 118. Mestres de la 2a república depurades, militants de sindicats o partits d’esquerres o, dones denunciades per ser roges o anticatòliques.
La llista carcerària és el fruit d’anys d’investigació (des del 2016) de l’exregidora i activista feminista, Rosa Maria Fernández. Gairebé al mateix nivell que Tarragó, Fernández situa el primer grup de dones dins d’un partit partit polític: el Grup Feminal d’ERC, creat al 1934
La que va ser la primera regidora de la dona de l’època democràtica (1991-1999) s’ha capbussat en arxius, -el Comarcal i el Nacional, primer- i acabant en el Tribunal Militar número 3 de Barcelona, per poder compilat els noms d’aquestes dones. Fernández però, vol contrastar la versió oficial amb testimonis per saber si els càrrecs en contra d’elles eren certs, quants mesos o anys van passar a la presó, si tenien fills, com ho va viure la família fora dels murs…
Per això, demana que els seus familiars o coneguts d’aquestes víctimes, es posin en contacte amb ella a través del seu correu electrònic (rosamafers@gmail.com)
Amb totes les dades, els documents escrits, les fotografies i els testimonis orals, Fernández vol fer un llibre, una publicació senzilla però que visibilitzi i reivindiqui la memòria d’aquest centenar de terrassenques. També creu que la ciutat hauria de recordar-les i homenatjar-les públicament.
Fernández però, vol contrastar la versió oficial amb testimonis per saber si els càrrecs en contra d’elles eren certs, quants mesos o anys van passar a la presó, si tenien fills, com ho va viure la família fora dels murs…
Per això, demana que els seus familiars o coneguts d’aquestes víctimes, es posin en contacte amb ella a través del seu correu electrònic (rosamafers@gmail.com)
Podeu consultar la llista sencera de noms clicant aquí.
00adminadmin2021-05-13 00:00:002021-05-13 00:00:00Rosa Maria Fernández ha trobat 118 represaliades pel franquisme i ara busca les seves famílies
Terrassa fa un pas més en el restabliment de la memòria històrica. Aquest dijous al migdia s’ha estrenat una placa commemorativa, al carrer del Moviment Obrer, a tocar de l’actual escola Nova Electra, pel 50è aniversari de la vaga a l’empresa AEG. Un homenatge, postposat un any per la pandèmia, a les persones que van col·laborar i participar en una aturada que, en plena època franquista, va representar una gran fita pels drets i llibertats dels treballadors.
A l’acte hi han participat representants de Comissions Obreres i de la UGT, així com alguns dels treballadors que han rememorat l’aturada i han recordat la repercussió que va tenir més enllà de la ciutat. Era l’any 1970 i dos sindicalistes van ser acomiadats de l’empresa AEG, popularment coneguda com l’Electra, una empresa creada el 1910 i que ocupava el mateix solar de la carretera de Castellar.
Això va provocar un fort moviment de protesta en ple període de repressió franquista i que va provocar una vaga de seguiment massiu i que es va allargar durant 55 dies. La resistència i la solidaritat es van estendre per tota la ciutat amb un balanç de 71 acomiadats i 14 persones detingudes a la presó Model de Barcelona.
00adminadmin2021-04-29 00:00:002021-04-29 00:00:00Terrassa homenatja als treballadors que fa 50 anys van fer vaga a l’AEG
Coincidint amb el 80è aniversari de l’afusellament del president Lluís Companys i, també, amb el dia nacional en memòria de les víctimes de la Guerra Civil i la repressió de la dictadura, l’Ajuntament de Terrassa ha presentat aquest dijous un document amb les llistes de terrassencs i terrassenques víctimes del feixisme. Aquesta recopilació històrica recull prop de 4.000 casos de persones nascudes o residents a Terrassa que van patir la repressió de la dictadura.
També s’hi inclouen els habitants de la ciutat que van ser deportats i van morir en camps de concentració nazis. Concretament, el document conté informació de 3.657 persones represaliades, fet que significa prop del 10% de la població de l’època a la ciutat. Tot i així, els responsables de la recerca històrica asseguren que la llista no és encara definitiva.
La publicació, que està previst que compti també amb la llista d’afusellats a Terrassa, es pot consultar a través del portal de dades obertes de l’Ajuntament. Historiadors i arxivers fan una crida a la ciutadania per aportar qualsevol informació que pugui ajudar a completar o fins i tot ampliar aquesta base de dades.
00adminadmin2020-10-15 00:00:002020-10-15 00:00:00L’Ajuntament publica una base de dades amb prop de 4.000 víctimes terrassenques del feixisme
113 terrassenques van ser detingudes, represaliades i empresonades un cop acabada la Guerra Civil i durant els primers anys del franquisme, entre 1939 i 1957. Entre elles, 36 mestres, 40 afiliades a la CNT, 9 a ERC i 3 al POUM. Moltes, van anar a la penitenciaria del partit judicial de Terrassa i 49, a la presó de Les Corts. I entre aquestes últimes, Quitèria Tarragó Casellas, una llevadora, militant del PSUC i la UGT i que va ser regidora de Cultura durant uns mesos de 1937 (segons publiquen els diaris d’aquella època).
La llista carcerària és fruit de dos anys d’investigació de l’exregidora i activista feminista, Rosa Maria Fernández. Capbussant-se en arxius, -el Comarcal i el Nacional, primer- i acabant en el del Tribunal Militar número 3 de Barcelona, ha compilat els noms d’aquestes dones i poca cosa més.
Entre Tarragó i Fernández es podrien establir molts paral•lelismes amb 30 anys de diferència. La que va ser la primera regidora de la dona de l’època democràtica (1991-1999) li atorga aquest títol a Tarragó (però en la 2a República). I les dues van ser represaliades i empresonades per les seves idees durant la llarga època del franquisme.
Rosa Maria Fernández vol saber més coses d’aquestes terrassenques empresonades en aquells anys, (si els càrrecs en contra d’elles eren certs, quants mesos o anys van passar a la presó, si tenien fills, com ho va viure la família fora dels murs…) Per això, demana que els seus familiars, descendents d’aquestes víctimes, es posin en contacte amb ella a través del seu correu electrònic (rosamafers@gmail.com)
Amb totes les dades, els documents escrits i els testimonis orals, Fernández vol fer un llibre, una publicació senzilla però que visibilitzi i reivindiqui la memòria d’aquest centenar de terrassenques. Massa sovint la història està escrita únicament en masculí. Els homes acaparen el protagonisme en totes les categories i en tots els àmbits. Però les dones també hi eren en aquella època no tan llunyana i massa oblidada.
00adminadmin2019-12-09 00:00:002019-12-09 00:00:00Rosa Maria Fernández busca els familiars del centenar de terrassenques empresonades durant el franquisme
Fins a mitjans de desembre el Centre Cultural acull l‘exposició Preses de Franco, una mirada reivindicativa que recupera per a les generacions actuals, el testimoni de les dones de la República. Dins els actes i activitats per a la recuperació de la Memòria Històrica, el Casal de la Dona porta a Terrassa aquesta mostra impulsada per l’Associació Catalana d’Investigacions Marxistes. A l’acte de presentació s’ha reivindicat una societat més igualitària.
També s’ha pogut escoltar el testimoni d’una presa a les acaballes del franquisme. Una quarentena de plafons amb informacions, fotografies i documents retraten les experiències de vida que intenten establir un diàleg entre memòria i història. Les reformes republicanes, el càstig, les prostitutes, la resistència o els fills de les preses, conformen un relat que ens acosta a la dura realitat dels 20 anys següents a la Guerra Civil.
La presó de Palma, de València, d’Euskadi o Ventas la presó més moderna de l’època, mostren com vivien, resistien i mantenien la memòria per explicar-ho. Una forma de visibilitzar la lluita d’unes dones que van obrir una escletxa en el feixisme patriarcal. En l’apartat pedagògic, 17 grups de Segon de Batxillerat de 5 centres terrassencs ja han demanat visitar la mostra.
Les activitats dins el programa Terrassa Memòria inclou dues xerrades els dies 15 i 29. L’una sobre dona i presó i l’altre amb el testimoni d’una filla de presos del franquisme. Ja fa deu anys que l’exposició “Preses de Franco” ha visitat una vintena de ciutats de Catalunya, Balears i el País Valencià.
00adminadmin2018-11-06 00:00:002018-11-06 00:00:00Una mostra recull els testimonis de les preses del franquisme
