L’Ajuntament, obert al tractament i conservació de les llambordes dels entorns fabrils
L’aparició d’unes llambordes històriques sota l’asfalt a l’entorn del Vapor Albiñana, ha reobert el debat ciutadà sobre el tractament i la conservació que s’ha de donar al patrimoni públic. El Pla Director del conjunt fabril del centre, participat amb els veïns de la zona, contempla totes les possibilitats sempre que es prioritzi l’accessibilitat universal. El Govern aposta per explorar tots els sistemes d’exposició i conservació, sempre que siguin compatibles amb l’accessibilitat i en la comoditat per al seu ús diari.
La llamborda clàssica es va posar massivament a places i carrers a finals del segle XIX per la seva durabilitat i economia. Avui en dia, la fins i tot fotogènica llamborda, s’ha convertit en un element sorollós al pas de vehicles i rodetes, un perill per a peus i turmells, i un magatzem de brutícia entre les seves ranures. Actualment a la llamborda, no se li reconeix ni el seu valor ecològic, deixant passar l’aigua al subsòl a través de les seves juntes.
A Terrassa no hi ha un cens de quants carrers d’entre els 1.396 quilòmetres de vials amaguen llambordes, tot i que són habituals a l’entorn d’antics conjunts fabrils. Al voltant de la Fàbrica Albiñana, on han aparegut antigues llambordes, és un conjunt d’edificis protegits com a bé cultural d’interès local. Un complex de naus industrials paralel·les situades entre els carrers Sant Gaietà, Cervantes, Mare de Déu dels Àngels i Sant Valentí.
